Licor de cassís

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cassís

Licor de cassis occita.jpg
Cassís casolà

Tipus cuina Cuina occitana
Tipus beguda Licor
On es beu Occitània
Quan es beu Al llarg de l'any
Ingredients destacats Grosella, aiguardent
Mètode de preparació Maceració
Forma Transparent, color morat o albergínia fosc, un poc viscòs
Origen Occitània
Begudes semblants Patxaran

El cassís és un licor tradicional i típic d'Occitània. El cassís és un licor a base d'aiguardent i grosella negra, un poc semblant al patxaran basc. Es pot trobar a gairebé tot el país, i més enllà, gràcies a la globalització dels productes regionals típic al mercat francès.

Elaboració[modifica | modifica el codi]

Renteu i xafeu lleument un quart de quilo de cassis o groselles negres. Poseu-les en una ampolla i cobriu-les amb un litre d'aiguardent. Guardeu-les així durant dos o tres mesos i filtreu l'aiguardent. Afegiu 170g de sucre al licor i guardeu-lo en un recipient tancat durant uns quants dies. Passat aquest temps, el licor es pot passar a ampolles i està llest per a la seva consumició.

Preparacions amb licor de cassís[modifica | modifica el codi]

Kir reial de cava

A França és habitual afegir un rajolí de licor de cassís al vi blanc per obtenir una preparació anomenada kir. En el cas particular en què el vi blanc sigui escumós, aleshores se'n diu kir reial. De vegades però, s'utilitzen altres licors de fruites o, fins i tot, en locals de qualitat més dubtosa, aquests poden ser reemplaçats per xarops.

Una altra preparació senzilla i molt típica és el meló amb cassís. En un recipient es posen boles de meló francès i es mullen amb aquest licor. D'una manera més familiar, sovint el que es fa és partir el meló en dues meitats, buidar amb una cullereta les llavors del mig i omplir el buit amb cassís. Es menja com a primer plat amb una cullera, amb la qual es trenca un bocí de meló cada cop i s'aprofita per agafar una mica de licor alhora.

També s'utilitza en petites quantitats per perfumar postres -tota mena de tartes, pastissos, cremes, etc.- a base de fruites roges (maduixes, cireres, etc.), encara que no siguin groselles.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • TANTE MARIE, La véritable cuisine de famille. La bonne et vieille cuisine française. Ulisse Éditions, 1998. ISBN 2-71060-026-9 (francès)