Dècada de 1870 en el cinema

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Aquest article és una llista d'esdeveniments sobre el cinema que es van produir durant la dècada de 1870.

Esdeveniments[modifica]

  • 1874 – L'astrònom francès Pierre Janssen feia servir el seu "revòlver fotogràfic" per fotografiar el trànsit del planeta Venus a través del Sol.
  • 1877 – L'inventor francès Charles-Émile Reynaud va millorar el seu zoòtrop col·locant miralls al centre del tambor. Va anomenar la seva invenció praxinoscopi. Reynaud va desenvolupar altres versions del praxinoscopi, inclòs un teatre praxinoscopi (on es trobava el dispositiu inclòs en un quadre de visualització) i un praxinoscop projectant. Al final va crear el "Théâtre Optique", una màquina gran basada en el praxinoscopi, però que va poder projectar tires animades més llargues. Als Estats Units, el McLoughlin Bros. de Nova York va publicar el 1879 una còpia simplificada (i no autoritzada) de la invenció de Reynaud amb el nom "Whirligig of Life".
  • 1878 – El magnat del ferrocarril Leland Stanford va contractar el fotògraf britànic Eadweard Muybridge per resoldre les preguntes sobre si un cavall galopant pot tenir les quatre potes fora del terra. Muybridge va fotografiar amb èxit un cavall en moviment ràpid mitjançant una sèrie de 12 càmeres controlades per cables de desviació. Les fotos de Muybridge mostraven el cavall amb les quatre potes a l'aire. Muybridge va assistir a un conjunt de conferències on es mostraven les seves fotografies en un dispositiu d'imatges mòbils que ell va anomenar zoopraxiscopi. Els experiments de Muybridge van inspirar el científic francès Étienne-Jules Marey per inventar equips per enregistrar i analitzar moviments animals i humans. Marey va anomenar la seva invenció la càmera cronofotogràfica, que va ser capaç de prendre múltiples imatges superposades les unes sobre les altres.
  • 1879 – L'estatunidenc George Eastman inventa una màquina de recobriment d'emulsió que permet la producció en massa de plaques seques fotogràfiques.[1]

Naixements[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.185. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014].