Lindsay Anderson

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Director chair.png
Lindsay Anderson
Nom de naixement: Lindsay Gordon Anderson
Naixement: 17 d'abril de 1923
Bangalore (Índia)
Defunció: 30 d'agost de 1994 (als 71 anys)
Angulema (França)
Nacionalitat: Regne Unit Regne Unit
Festival de Canes
Palma d'Or
1969 - If....

Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
1963 This Sporting Life
1968 If...
1973 O Lucky Man!
(Puntuació mínima de 7 a Filmaffinity)
Fitxa sobre Lindsay Anderson a IMDb

Lindsay Anderson (Bangalore, Karnataka, Índia, 17 d'abril de 1923 - Angulema, Poitou-Charentes, França, 30 d'agost de 1994) és un director anglès de teatre, pel·lícules i documentals, pioner dels moviments Free Cinema i British New Wave, que feu aparèixer la classe obrera del Regne Unit en el cinema.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Lindsay Anderson era un rebel que utilitzava el cinema par a provocar canvis, i en molts sentits ho assolí. Per desgràcia, la distribució de la seva millor obra és limitada, i el propi autor resta poc reconegut malgrat haver dirigit algunes de les millors pel·lícules mai produïdes.

Anderson començà la seva carrera dirigint curts documentals i anuncis, treballant en el teatre i escrivint crítiques de cinema. Mentre que els films dels anys cinquanta s'havien centrat en la classe mitjana, a ell l'interessava més la classe obrera. Amb directors com Karel Reiz i Tony Richardson desenvolupà el moviment free cinema, les quals pel·lícules no solament tenen en comú uns continguts, sinó el fet d'estar realitzades freqüentment amb baixos pressuposts utilitzant càmeres de 16 mm.

Debutà en la direcció amb El salvatge ingenu 1963, però fou a The White Bus 1967 on mostrà els eu estil únic surrealista i la condemna de la societat britànica.

El seu film més important fou Si... 1968, la història d'una rebel·lió en un col·legi masculí britànic protagonitzada per un inexpert Malcom McDowell. En ella combinava amb astúcia escenes realistes i surrealistes que desconcertaven al públic. Aquest estil insòlit, unit a llur impactant final violent i anàrquic, el convertí en un èxit.

La seqüela, Un home de sort 1973 estava inspirada en les experiències de McDowell com a venedor de cafè. La pel·lícula segueix un ambiciós jove capitalista que al final troba la salvació en l'art. De bell nou, el film confon intencionadament la percepció de la realitat, la imaginació, la vida i l'art.

Anderson completà llur carrera com l'havia començat, però Un home de sort segueix sent la seva obra mestra.

Produccions teatrals[modifica | modifica el codi]

Tota Cort Royal, Londres, altrament són indicats:

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Documentals per TV[modifica | modifica el codi]

  • Meet the Pioneers (1948)
  • Idlers that Work (1949)
  • Three Installations (1951)
  • Wakefield Express (1952)
  • Thursday's Children (1953)
  • O Dreamland (1953)
  • Trunk Conveyor (1954)
  • Foot and Mouth (1955)
  • A Hundred Thousand Children (1955)
  • The Children Upstairs (1955)
  • Green and Pleasant Land (1955)
  • Henry (1955 film)|Henry (1955)
  • £20 a Ton (1955)
  • Energy First (1955)
  • Every Day Except Christmas (1957)
  • March to Aldermaston (1959)
  • The Singing Lesson (1967)
  • Home (1971)
  • The Old Crowd, promocionada per Alan Bennett (LWT, 1979)
  • Foreign Skies: Wham! In China (també anomenada "If You Were There") (1985)
  • Glory! Glory! (1989)
  • Is That All There Is? (Autobiogràfica film per la BBC, 1993) vista també Jill Bennett.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • 501 Directors de Cine, pag. 267. Editorial Grijalbo

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]