Mapa de bits

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un mapa de bits, també anomenat imatge rasterizada, bitmap, imatge matricial o pixmap, és una estructura o fitxer de dades que representa una reixeta rectangular de píxels o punts de color, anomenada "raster", que es pot visualitzar en un monitor d'ordinador, paper o un altre dispositiu de representació.

A les imatges rasteritzades se les sol caracteritzar tècnicament per la seva alçada i amplada (en píxels) i per la seva profunditat de color (en bits per píxel), que determina el nombre de colors diferents que es poden emmagatzemar en cada píxel, i per tant, en gran mesura, la qualitat del color de la imatge.

Els gràfics rasteritzats es distingeixen dels gràfics vectorials en què aquests darrers representen una imatge a través de l'ús d'objectes geomètrics com corbes de Bézier i polígons, no del simple emmagatzemament del color de cada píxel. El format d'imatge matricial està àmpliament estès i és el que se sol emprar per prendre fotografies digitals i realitzar captures de vídeo. Per la seva obtenció s'usen dispositius de conversió analògica-digital, com escàner és i càmeres digitals.

La paraula "raster" té el seu origen en el llatírastrum(rasclet), que es deriva deRader(raspar).

Colors[modifica | modifica el codi]

Cada píxel té el seu propi color; les imatges en el model de color RGB, per exemple, estan formades per píxels de tres byte s - un byte per cada un dels colors: vermell, verd i blau. Les imatges més senzilles requereixen menys informació per píxel; per exemple, una imatge composta únicament per píxels negres i blancs només requereix un bit per a cada píxel (1 si és negre, 0 si és blanc).

Una imatge rasterizada a color (o 'pixmap') normalment tindrà píxels amb vuit bits per a cada un dels components del seu color (vermell, verd i blau), tot i que existeixen altres mètodes de codificació per a aquest tipus d'imatges.

Codificació[modifica | modifica el codi]

El nombre total de píxels ( resolució d'imatge ), i la quantitat d'informació de cada píxel ( profunditat de color ) determinen la qualitat d'una imatge rasterizada. Per exemple, una imatge que emmagatzemi 24 bits d'informació de color per píxel (l'estàndard per pantalles des 1995) pot representar més matisos de color que una imatge que només emmagatzemi 16 bits per píxel, però no tindrà el mateix nivell de detall que una que emmagatzemi 48 bits per píxel. D'aquesta manera, una imatge amb una resolució de 640 x 480 píxels (i per tant que conté 307,200 píxels) semblarà més petita que una imatge de 1280 x 1024 (1,310,720 píxels), però de la mateixa qualitat. Atès que emmagatzemar imatges d'alta qualitat requereix molt d'espai, els programes de tractament d'imatges sovint utilitzen tècniques de compressió de dades per reduir la seva mida. Algunes d'aquestes tècniques sacrifiquen informació, i per tant qualitat d'imatge, per aconseguir estalviar espai. Els informàtics es refereixen a aquest tipus de tècniques com tècniques de compressió irreversibles o compressió amb pèrdua.

Resolució[modifica | modifica el codi]

Detall d'una imatge rasteritzada. Si ens hi apropem, podem veure els quadradets (píxels) que la formen.

Una imatge rasterizada no es pot ampliar a qualsevol resolució sense que la pèrdua de qualitat sigui notòria. Aquesta desavantatge contrasta amb les possibilitats que ofereixen els gràfics vectorials, que poden adaptar la seva resolució fàcilment a la resolució màxima de la nostra pantalla o un altre dispositiu de visualització. Les imatges rasterizadas són més pràctiques per prendre fotografies o filmar escenes, mentre que els gràfics vectorials s'utilitzen sobretot per al disseny gràfic o la generació de documents escrits. Les pantalles d'ordinador actuals habitualment mostren entre 72 i 130 píxels per polzada (PPI), i algunes impressores imprimeixen 2400 punts per polzada (DPI) o més; determinar quina és la millor resolució d'imatge per una impressora donada pot arribar a ser bastant complex, donat que el resultat imprès pot tenir més nivell de detall que el que l'usuari pugui distingir en la pantalla de l'ordinador. Habitualment, una resolució de 150 a 300 píxels funciona bé per imprimir a 4 colors (CMYK).

No obstant això, existeix una fórmula matemàtica que em permet definir aquesta resolució segons el substrat d'impressió:

'LPI x 2 x f a / r = dpi'

On 'LPI', és el lineaje a utilitzar segons el substrat, per exemple: 150 LPI, si són papers recoberts, 85 LPI per periòdic, etc.

'2 'És un factor basat en la capacitat de rasterització de l'escànner

i 'fa / r' és l'ampliació o disminució en què es necessita la imatge.

La fórmula pot utilitzar, solament com 'LPI x 2 = dpi.'

Conversió entre formats ràster i vectorial[modifica | modifica el codi]

La transformació d'un gràfic rasteritzat a un vectorial s'anomena vectorització. Aquest procés normalment es porta a terme o bé manualment calcant la imatge rasterizada o bé amb l'ajuda d'un programa específic, com per exemple Corel PowerTrace. El procés invers, convertir una imatge vectorial en un gràfic rasterizado, és molt més senzill i es diu tramar.

El cub de Rubik és un cos tridimensional que podem "interpretar" com a un cos format per voxels.

Analogia en 3D[modifica | modifica el codi]

En infografia 3D (en tres dimensions) el concepte d'una reixeta plana de píxels s'estén a un espai tridimensional format per maons cúbics anomenats "Voxel s". En aquest cas, existeix una reixa tridimensional amb elements (glaçons) que contenen la informació del color. Tot i que els «voxels» són un concepte potent per tractar cossos amb formes complexes exigeixen molta memòria per a ser emmagatzemats. En conseqüència, a l'hora de produir imatges en tres dimensions s'utilitzen més sovint imatges vectorials 3D.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mapa de bits Modifica l'enllaç a Wikidata

Vegeu també[modifica | modifica el codi]