Cub de Rubik

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cub de Rubik.
Cub de Rubik resolt.

El cub de Rubik és un trencaclosques mecànic inventat el 1974[1] per l'escultor i professor d'arquitectura hongarès Ernő Rubik.[2] Originalment Ernő Rubik el va anomenar "Cub màgic",[3] però va ser reanomenat a "Cub de Rubik" per Ideal Toys,[3] empresa que també el va llicenciar i vendre el 1980.[4] El mateix any va guanyar el premi Joc de l'Any (Spiel des Jahres). És el joc més venut del món, amb més de 300.000.000 exemplars venuts el 2005.[5][6]

En un cub de Rubik clàssic, cada una de les sis cares està recoberta per 9 adhesius, de sis colors diferents (tradicionalment blanc, vermell, blau, taronja, verd i groc).[7]

Història[modifica | modifica el codi]

Ernő Rubik va obtenir la patent HU170062 pel seu cub, encara que no va sol·licitar pas cap patent vàlida a escala internacional. El primer lot de prova va ésser generat a final de 1977 i comercialitzat per les botigues de joguines de Budapest.

La popularitat del cub va créixer a Hongria gràcies al "boca-orella".

Més endavant, Ideal Toys va comercialitzar un cub més lleuger, i va decidir rebatejar-lo. S'idearen possibles noms com Nus Gordià o Or Inca, però la companyia finalment va decidir rebatejar-lo "Cub de Rubik" i exportar-lo per primer cop fora d'Hongria al maig de 1980.

Al setembre de 1979, es féu un pacte amb Ideal Toys per expandir la seva comercialització per tot el món.

Al maig de 1980, a la Fira de la Joguina de Londres, Nova York, Núremberg i París, s'inicià la comercialització mundial.

En exhaurir-se, al principi, les unitats va sorgir moltes imitacions. El 1984, Ideal Toys va perdre un plet contra Larry Nichols, que havia registrat el producte amb la patent US3655201, Terutoshi Ishigi el va registrar al Japó amb la patent JP55‒8192.

Estructura[modifica | modifica el codi]

Trencaclosques mecànic i tridimensional que es consisteix en un cub format de 3x3x3 peces quadrades i cromades d'un únic color en cada cara.

El cub, de plàstic, té altres versions diferents: una de 2×2×2 (denominat "Cub de Butxaca"); l'estàndard, de 3×3×3; el de 4×4×4 (també anomenat "La venjança de Rubik"), i altre de 5×5×5 (conegut com "El Cub del Mestre "). Avui dia també s'han desenvolupat altres versions de 6×6×6, de 7x7x7 i de 8x8x8.

El joc[modifica | modifica el codi]

És un joc que combina concepció espacial, habilitat i sort, i que ha tingut força èxit, fins al punt de sorgir imitacions amb més quadrets, en línia i amb altres dibuixos.

El joc es pot simplificar en 3 fases bàsiques:

  1. Fase de caotització o descomposició. Desordenar, barrejar i rotar totes les cares des de tots costats.
  2. Fase de planificació. No us resultarà gaire òptim jugar-hi si prèviament no penseu els moviments que hi fareu, ja que mai, o difícilment, aconseguiríeu finalitzar el cub amb èxit.
  3. Fase de recomposició. Posar totes les peces d'un color en la mateixa cara del cub a base de fer rotacions sobre els eixos.

Altres dades[modifica | modifica el codi]

Diversos matemàtics han publicat les seves solucions, basades en possibilitats i permutacions, s'han convocat concursos per resoldre el cub en el mínim temps possible i s'ha convertit en una icona popular, fins al punt d'haver aparegut en diverses pel·lícules.

El cub de Rubik té 43.252.003.274.489.856.000 (aproximadament 43 trilions) posicions possibles. Qualsevol d'aquestes posicions es pot resoldre amb només 20 moviments.[8]

El primer campionat del món organitzat pel llibre Guiness dels rècords del món (Guinness Book of World Records) va ser a Munic el 13 de març del 1981. Tots els cubs van ser mesclats amb 40 moviments i lubricats amb vaselina. El guanyador oficial, amb un temps de 38 segons, va ser Jury Froeschl, nascut a Munic.

El primer campionat del món internacional es va realitzar a Budapest, el 5 de juny de 1982, i el va guanyar Minh Thai, un estudiant vietnamita de Los Angeles, amb un temps de 22.95 segons.

Des del 2003, les competicions són decidides per la millor mitjana (calculada amb els tres temps intermedis dels cinc intents); però el millor temps absolut en muntar un sol cub de tots els intents també és gravat. L'associació mundial del cub de Rubik (World Cube Association o WCA) manté un historial dels rècords del món.[9]

El 2004, la WCA va fer obligatori l'ús de cronòmetres especials anomenats Stackmat timer.

L'actual rècord del món del cub més ràpid el té en Feliks Zemdegs, un jove australià que a l'edat de 15 anys va aturar el cronòmetre als 6,65 segons durant el Melbourne Summer 2011.[10] Va millorar el seu anterior registre de 6,77 segons i els encara més llunyans 7,08 establerts 3 anys enrere per l'holandès Erik Akkersdijk durant el Czech Open 2008. Nogensmenys, el mateix dia també va establir el rècord del món de mitjana amb un temps de 7,87 segons, sent fins al moment l'únic en aconseguir-lo per sota dels 10 segons.[11] L'anterior marca és d'en Tomasz Zolnowski, establerta en 10,07 segons al Polish Open 2009.

En cultura popular[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. William Fotheringham. Fotheringham's Sporting Pastimes. Anova Books, 2007, p. 50. ISBN 1-86105-953-1. 
  2. Rubik's Official Online Site
  3. 3,0 3,1 Rubik's Cube (Original): C-KID Edition. (anglès). Accedit el 23 de desembre de 2008.
  4. Daintith, John. A Biographical Encyclopedia of Scientists. Bristol: Institute of Physics Pub, 1994, p. 771. ISBN 0-7503-0287-9. 
  5. Marshall, Ray. Squaring up to the Rubchallenge. icNewcastle. Accedit el 15 d'agost del 2005.
  6. Cube Facts - Rubik's Official Online Site. (anglès). Accedit el 23 de desembre de 2008.
  7. Michael W. Dempsey. Growing up with science: The illustrated encyclopedia of invention. London: Marshall Cavendish, 1988, p. 1245. ISBN 0-8747-5841-6. 
  8. ; Dethridge, John; Kociemba; Rokicki, Tomas«God's Number is 20». www.cube20.org. [Consulta: 22-08-2010]. (anglès)
  9. «World Cube Association Official Results». World Cube Association. [Consulta: 2011-04-15].
  10. «World Cube Association Official Results - Melbourne Summer Open 2011». World Cube Association. [Consulta: 2011-01-30].
  11. «World Cube Association Official Results». World Cube Association. [Consulta: 2011-04-15].
  12. Dude, Where's My Car. (anglès)
  13. Goofs for "Anchorman: The Legend of Ron Burgundy". (anglès). Accedit el 24 de desembre de 2008.
  14. ComingSoon.net, The Pursuit of Happyness. (anglès). Accedit el 24 de desembre de 2008.
  15. Review: Wall-E is a classic. (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cub de Rubik Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Cube Games by Don Taylor & Leanne Rylands
  • Four-Axis Puzzles by Anthony E. Durham.
  • Handbook of Cubik Math by Alexander H. Frey, Jr. and David Singmaster
  • Mathematics of the Rubik's Cube Design by Hana M. Bizek; ISBN 0-8059-3919-9
  • Mastering Rubik's Cube by Don Taylor
  • Metamagical Themas by Douglas R. Hofstadter contains two insightful chapters regarding Rubik's Cube and similar puzzles, "Magic Cubology" and "On Crossing the Rubicon", originally published as articles in the March 1981 and July 1982 issues of Scientific American; ISBN 0-465-04566-9
  • Notes on Rubik's'Magic Cube' by David Singmaster; ISBN 0-89490-043-9
  • Rubik's Cube Made Easy by Jack Eidswick, Ph.D.
  • The Simple Solution To Rubik's Cube by James Nourse
  • Speedsolving The Cube by Dan Harris
  • Teach yourself cube-bashing, a layered solution by Colin Cairns and Dave Griffiths, from September 1979, cited by Singmaster's'Notes on Rubik's Magic Cube'
  • Unscrambling The Cube by M. Razid Black & Herbert Taylor, Introduction by Professor Solomon W. Golomb

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]