Cub de Rubik
De Viquipèdia
El cub de Rubik és un trencaclosques mecànic inventat el 1974[1] per l'escultor i professor d'arquitectura hongarès Ernő Rubik.[2] Originalment Ernő Rubik el va anomenar "Cub màgic",[3] però va ser reanomenat a "Cub de Rubik" per Ideal Toys,[3] empresa que també el va llicenciar i vendre el 1980.[4] El mateix any va guanyar el premi Joc de l'Any (Spiel des Jahres). És el joc més venut del món, amb més de 300.000.000 exemplars venuts el 2005.[5][6]
En un cub de Rubik clàssic, cada una de les sis cares està recoberta per 9 adhesius, de sis colors diferents (tradicionalment blanc, vermell, blau, taronja, verd, i groc).[7]
Taula de continguts |
[edita] Història
Ernő Rubik va obtenir la patent HU170062 pel seu cub, encara que no va sol·licitar pas cap patent vàlida a escala internacional. El primer lot de prova va ésser generat a final de 1977 i comercialitzat per les botigues de joguines de Budapest.
La popularitat del cub va créixer a Hongria gràcies al "boca orella".
Més endavant, Ideal Toys va comercialitzar un cub més lleuger, i va decidir rebatejar-lo. S'idearen possibles noms com Nus Gordià o Or Inca, però la companyia finalment va decidir rebatejar-lo "Cub de Rubik" i exportar-lo per primer cop fora d'Hongria al maig de 1980.
Setembre de 1979, es féu un pacte amb Ideal Toys per expandir la seva comercialització per tot lo món.
'Maig de 1980, a la Fira de la Joguina de Londres, Nova York, Núremberg i París, s'inicia la comercialització mundial.
En exhaurir-se, al principi, les unitats va sorgir moltes imitacions. Al 1984, Ideal Toys va perdre un plet contra Larry Nichols, que havia registrat el producte amb la patent US3655201. Terutoshi Ishigi el va registrar al Japó amb la patent JP55‒8192.
[edita] Estructura
Trencaclosques mecànic i tridimensional que es consisteix en un cub format de 3x3x3 peces quadrades i cromades d'un únic color en cada cara.
El cub, de plàstic, té altres versions diferents: una de 2×2×2 (denominat "Cub de Butxaca"); l'estàndard, de 3×3×3; el de 4×4×4 (també anomenat "La venjança de Rubik"), i altre de 5×5×5 (conegut com "El Cub del Mestre "). Avui dia també s'han desenvolupat altres versions de 6×6×6, de 7x7x7 i de 8x8x8.
[edita] El joc
És un joc que combina concepció espacial, habilitat i sort, i que ha tingut força èxit, fins al punt de sorgir imitacions amb més quadrets, on-line i amb altres dibuixos.
El joc es pot simplificar en 3 bàsiques fases:
1. Fase de CAOTITZACIÓ O DESCOMPOSICIÓ
Desordenar, barrejar i rotar totes les cares des de tots costats.
2. Fase de COGITACIÓ O PLANIFICACIÓ
No us resultarà gaire òptim jugar-hi si prèviament no penseu els moviments que hi fareu, ja que mai, o difícilment, aconseguiríeu finalitzar el cub amb èxit.
3. Fase de COSMOTITZACIÓ O RECOMPOSICIÓ Posar totes les peces d'un color en la mateixa cara del cub a base de fer rotacions sobre els eixos.
[edita] Altres dades
Diversos matemàtics han publicat les seves solucions, basades en possibilitats i permutacions, s'han convocat concursos per resoldre el cub en el mínim temps possible i s'ha convertit en una icona popular, fins al punt d'haver aparegut en diverses pel·lícules.
El primer campionat del món organitzat pel llibre Guiness dels rècords del món (Guinness Book of World Records) va ser a Munic el 13 de març del 1981. Tots els cubs van ser mesclats amb 40 moviments i lubricats amb petroleum jelly. El guanyador oficial, amb un temps de 38 segons, va ser Jury Froeschl, nascut a Munic.
El primer campionat del món internacional es va realitzar a Budapest, el 5 de juny de 1982, i el va guanyar Minh Thai, un estudiant vietnamita de Los Angeles, amb un temps de 22.95 segons.
Des del 2003, les competicions són decidides per la millor mitjana (calculada amb els tres temps intermedis dels cinc intents); però el millor temps absolut en muntar un sol cub de tots els intents també és gravat. L'associació mundial del cub de Rubik (World Cube Association o WCA) manté un historial dels rècords del món [8]. El 2004, la WCA va fer obligatori l'ús de cronòmetres especials anomenats Stackmat timer.
L'actual rècord del món per un sol cub el té Erik Akkersdijk, assolit el 2008 durant el Czech Open 2008, amb un temps de 7,08 segons. El rècord del món de mitjana és de Yu Nakajima, establerta en 11,28 segons el 4 de maig del 2008.
[edita] En cultura popular
- A la comèdia del 2000 Dude, Where's my Car? apareix un cub de Rubik,[9] i el resol un dels personatges principals.
- A la comèdia del 2004 Anchorman: The Legend of Ron Burgundy, Brian Fantana tenia un cub de Rubik de 2x2x2 al seu calaix.[10]
- A la pel·lícula del 2007 The Pursuit of Happyness, Chris Gardner resol un cub de Rubik.[11]
- A la pel·lícula de Disney del 2008 Wall-E, el personatge principal mostra un cub de Rubik a EVE representant un dels objectes típics a la Terra, i ràpidament el resol.[12]
- Tres episodis dels Simpson han mostrat algun cub de Rubik (episodis 3, 8 i 12).
[edita] Referències
- Cube Games by Don Taylor & Leanne Rylands
- Four-Axis Puzzles by Anthony E. Durham.
- Handbook of Cubik Math by Alexander H. Frey, Jr. and David Singmaster
- Mathematics of the Rubik's Cube Design by Hana M. Bizek; ISBN 0-8059-3919-9
- Mastering Rubik's Cube by Don Taylor
- Metamagical Themas by Douglas R. Hofstadter contains two insightful chapters regarding Rubik's Cube and similar puzzles, "Magic Cubology" and "On Crossing the Rubicon", originally published as articles in the March 1981 and July 1982 issues of Scientific American; ISBN 0-465-04566-9
- Notes on Rubik's 'Magic Cube' by David Singmaster; ISBN 0-89490-043-9
- Rubik's Cube Made Easy by Jack Eidswick, Ph.D.
- The Simple Solution To Rubik's Cube by James Nourse
- Speedsolving The Cube by Dan Harris
- Teach yourself cube-bashing, a layered solution by Colin Cairns and Dave Griffiths, from September 1979, cited by Singmaster's 'Notes on Rubik's Magic Cube'
- Unscrambling The Cube by M. Razid Black & Herbert Taylor, Introduction by Professor Solomon W. Golomb
|
|||||
