The Little Mermaid (pel·lícula de 1989)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la pel·lícula de Disney; per al personatge dels contes de Hans Christian Andersen, vegeu l'article La Sireneta
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
The Little Mermaid
Little mermaid.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: John Musker
Ron Clements

Música: Alan Menken

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1989
Gènere: animació
Duració: 79 minuts
Idioma original: anglès

Companyies
Productora: Walt Disney Pictures

Pàgina sobre “The Little Mermaid a IMDb

Valoracions
IMDb 7.5/10 stars
FilmAffinity 6.7/10 stars

The Little Mermaid és una pel·lícula musical animada estatunidenca de 1989, produïda per Walt Disney Pictures i basada en el conte del mateix nom de Hans Christian Andersen.

La història de la sireneta Ariel va ser el 28è llargmetratge realitzat pels estudis de Walt Disney i va donar un nou impuls a les pel·lícules animades que fins llavors havien entrat en decadència. Va suposar el retorn de Disney a les històries amb rerefons de conte de fades i l'accentuació del paper de la música. Aquests canvis serien una constant en els films posteriors i marcarien tota una nova era, coneguda com el Renaixement Disney, que arribaria al seu punt culminant el 1991 quan Beauty and the Beast va ser nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula.

Argument

Ariel, la filla menor del rei Tritó, és una sireneta que no està satisfeta amb la seva vida sota el mar. Curiosa amb el món humà, busca objectes de la terra i els guarda en una cova secreta imaginant la seva utilitat. A més, en contra dels advertiments del seu pare, també s'aventura amb el peix Flounder a la superfície de l'oceà per poder parlar amb la gavina Seagull i descobrir més sobre la seva col·lecció.

Durant una de les seves escapades precisament, es troba amb el vaixell del Príncep Eric que està celebrant el seu aniversari amb la seva tripulació. Ariel s'acosta al vaixell i es deixa meravellar per la música que s'hi toca i la visió del mateix Eric, de qui s'enamora a primera vista. L'esclat d'una tempesta però, posa en perill la seva vida i Ariel no dubta en salvar el príncep i portar-lo a la platja. Encara que, en un principi, el noi sembla mort, a poc a poc, va obrint els ulls i entreveu i sent cantar a Ariel. Només l'arribada del gos d'Eric, Max, fa que Ariel fugi abans que la descobreixin.

El retorn al mar és lent i trist. Ariel té ganes de tornar a veure a l'Eric i el seu pare no comprèn el seu desig d'apropar-se als humans. Així, quan la bruixa Úrsula li proposa un pacte que li permetrà estar amb el príncep, Ariel ho accepta. Úrsula està disposada a donar cames a la sireneta durant tres dies. Si durant aquest temps Ariel aconsegueix un petó d'amor vertader per part d'Eric, la transformació serà per sempre. Si no és així, Ariel tornarà a convertir-se en sireneta i quedarà sota el poder d'Úrsula. A canvi de les cames però, Úrsula també li demana una cosa: la seva veu.

D'aquesta manera, Ariel arriba al castell d'Eric, com una humana i incapaç de parlar. Amb l'ajuda de Flounder, Seagull i el fidel cranc Sebastià intentarà complir el pacte que ha fet amb Úrsula. Malauradament, la bruixa no jugarà net i, veient que Ariel pot aconseguir l'amor d'Eric, es transforma en una jove atractiva que tindrà la veu que ha pres a Ariel. Utilitzant els seus encanteris, Úrsula hipnotitza el príncep i fa que s'allunyi de la sirena.

Mentrestant, Tritó ha descobert l'engany i, sabent que la seva filla ha quedat sota el poder de la bruixa, s'ofereix a canviar-se per ella. Evidentment, Úrsula accepta aquesta sacrifici. Amb el rei Tritó fora de Palau, Úrsula podrà apoderar-se del seu trident i regnar aleshores els mars. Amb el que no comptava però, era amb la intervenció d'Eric que, conscient del que ha passat a la seva estimada Ariel, s'enfronta a la bruixa i la mata.

Gràcies a l'actuació d'un humà, doncs, Tritó podrà recuperar el seu tron i el mar no haurà de viure una època de terror sota la direcció d'una bruixa. Agraït al príncep, per tant, i sabent que ell té el poder perquè la seva filla sigui feliç, transforma a Ariel en humana i permet que s'uneixi a Eric.

Repartiment original

Diferències respecte al conte

La pel·lícula es pren algunes llicències respecte al conte original. Les principals passen per accentuar el maniqueisme dels personatges.

Per començar, la bruixa té un paper molt més actiu a la pantalla. Proposa tractes enganyosos i intenta robar l'amor del príncep mentre que, en la versió d'Andersen, el personatge té un paper molt secundari i neutral, sense ser maligne. Les condicions que posa a la sireneta per donar-li cames són més conseqüència de les "lleis" del seu ofici que d'un simple interés a fer-li mal.

A l'encanteri original, la transformació de la sirena en humana li provoca un gran dolor físic que ella accepta silenciosament per amor. I, a més, l'intercanvi de cames per veu és un intercanvi irreparable. Ella podrà conservar la seva forma humana si el príncep s'enamora d'ella però no podrà recuperar la veu.

Finalment, l'amor de la sireneta del conte és un amor no correspost, ja que el príncep, des del principi, està enamorat d'una altra princesa. Per tant, el final feliç en la versió literària és impossible i la sireneta acaba morint.

Per aquesta última raó, molts dels aspectes del conte danès es van modificar i es va construir una pel·lícula més adequada al públic infantil i més propera als esquemes dels contes de fades que Disney havia portat al cinema anteriorment. En concret, es va buscar un argument en el qual la donzella/princesa hagués de superar diversos obstacles imposats per un personatge maligne però que, al final, es veiés recompensada amb l'amor del príncep i un gran casament.

Cal mencionar també que, com en altres produccions prèvies, Disney va introduir a la cinta uns personatges secundaris humorístics que no es trobaven en el conte, com el cranc Sebastià o el peix Flounder, que, heretant el paper del graciós del teatre clàssic, donen comicitat a la història i la fan més amena pels infants.

Banda sonora

The Little Mermaid va ser considerada per alguns crítics com "la pel·lícula que va portar Broadway als dibuixos animats". Alan Menken va ser el principal compositor de les seves cançons, encara que en alguns casos va col·laborar amb Howard Ashman.

Cançons

  • "Fathoms Below" – Mariners
  • "Daughters of Triton" – Filles del rei Tritó
  • "Part of Your World" – Ariel
  • "Part of Your World (Reprise)" – Ariel
  • "Under the Sea" – Sebastià i les criatures del mar
  • "Poor Unfortunate Souls" – Úrsula
  • "Les Poissons" – Chef Louis
  • "Kiss the Girl" – Sebastià i Cor
  • "Vanessa's Song" – Vanessa/Úrsula
  • "Part of Your World (Final)" – Cor

Premis i nominacions

The Little Mermaid va obtenir un important nombre de premis durant la temporada cinematogràfica 1989-1990. La major part confirmava l'excel·lent qualitat de la pel·lícula en la seva vertent més musical:

Premis

Nominacions

Enllaços externs