The Fox and the Hound

The Fox and the Hound The Fox and the Hound
pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció:	Ted Berman Richard Rich Art Stevans
Guió:	Daniel P. Mannix (novel·la) Ted Berman Larry Clemmons (adaptació)
Música:	Buddy Baker
Protagonistes:	Mickey Rooney Kurt Russell Pearl Bailey Pat Buttram Sandy Duncan Richard Bakalyan Paul Winchell Jack Albertson Jeanette Nolan Keith Coogan Corey Feldman
Dades i xifres
País:	Estats Units
Data d'estrena:	1981
Gènere:	Animació
Duració:	83 minutes
Companyies
Productora:	Ron Miller Art Stevens Wolfgang Reitherman
Distribució:	Buena Vista Distribution
Seguida de:	The Fox and the Hound 2 (2006)
Pàgina sobre “The Fox and the Hound” a IMDb
Valoracions
IMDb

The Fox and the Hound (La guineu i el gos de caça) és una pel·lícula musical animada produïda per The Walt Disney Company i dirigida per Ted Berman i Richard Rich. És el 24è llarmetratge d'animació de Walt Disney Pictures. Va ser estrenada el 10 de juliol de 1981. La pel·lícula està basada en el llibre del mateix nom de l'escriptor americà Daniel P. Mannix i explica la vida de dos amics que no els està permès de ser-ho, una guineu vermella i un gos de caça. Hauran de lluitar contra llurs propis instints i contra la societat que els envolta i els enfronta, per a conservar llur amistat.

En el moment de l'estrena, era la pel·lícula d'animació més cara produïda fins a la data, amb un cost de 12 milions de dòlars. La segona part, The Fox and the Hound 2, es va estrenar el 12 de desembre de 2006.

The Fox and the Hound va ser l'última pel·lícula en la qual van treballar llegendes de l'animació com Ollie Johnston i on van fer llurs primeres passes animadors reconeguts com Glen Keane, qui més tard s'encarregaria d'altres personatges animats en futures pel·lícules com The Little Mermaid (1989) i Pocahontas (1995).

Argument

La pel·lícula tracta sobre la relació de dos animals, una guineu anomenada Tod i un gos anomenat Copper (Toby en la versió en castellà), els quals entaulen una forta amistat sent petits. En Copper és d'una raça de gos caçador i el seu amo el porta de caça durant una temporada per a ensinistrar-lo; així creix com un feroç caçador de guineus i oblida el seu amic de la infància. Després de l'entrenament, ja gran, torna i és obligat a ser enemic d'en Tod. Però en Tod no ha oblidat el seu amic i malgrat que en Copper el persegueix, acaba defensant-lo quan el veu en perill.

Producció

The Fox and the Hound, basada en l'obra de Daniel P. Mannix, va ser el primer film animat produïda per Walt Disney Productions després de Els Rescatadors l' 1977 i va tenir una de les produccions més difícils en la història dels clàssics animats de l'estudi. Començat el 1977, aquest va ser el primer projecte que comptava majorment amb la participació de novells a l'animació que l'estudi havia reclutat durant els anys 70; els animadors veterans de Walt Disney, en la seva majoria, havien mort o assolit la seva edat de jubilació. La pel·lícula va marcar l'últim treball de la resta dels animadors originals. A més, molts dels nous animadors, particularment Don Bluth, no estaven contents amb el nou estil d'animació i van deixar l'estudi. Molts van seguir Bluth quan aquest va decidir formar el seu propi estudi, el qual mai va aconseguir gran popularitat. A més, durant la producció de The Fox and the Hound, l'estudi va patir el robatori de gran part del material elaborat per a la pel.lícula i van haver de recomençar gairebé des del principi. Quan es va arribar a completar i en el seu llançament l'any 1981, la pel·lícula no va aconseguir molt d'èxit, particularment per part de la crítica. Los Angeles Times criticà a la pel·lícula per ser massa llarga, mentre que el New York Times comentà que la pel.lícula no presentava cap novetat. Finalment, Newsweek també va criticar la pel·lícula amb el comentari que els nens la trobarien entretinguda, però que no era una pel·lícula feta per a una audiència adulta. Seguint el fracàs financer de The Black Hole (L'abisme negre), una pel·lícula de fantasia i aventura basada en la popular saga de "Les cròniques de Prydain" de Lloyd Alexander, l'any 1979, al departament d'animació Disney, The Fox and the Hound va donar inici a la coneguda com "etapa fosca" de l'estudi. L'etapa va acabar oficialment el 1991: l'èxit de La sireneta va iniciar la que seria coneguda com a tercera època daurada de Walt Disney Productions, que va passar a ser Walt Disney Pictures.

Inicialment, els autors de la pel·lícula per al Chief de morir quan va ser assolit pel tren, a cobrir la venjança contra Tod és més extrema (com en el llibre, aquesta és una altra forma en què ells són diferents. Això ha marcat la primera a la pantalla la mort d'un gran personatge en una pel·lícula de Disney, però la idea va ser finalment abandonat. Història veterà Vance Gerry argumentar per al departament", però es va colpejar a la boca amb un tren!" A lo que Ron Miller i co-director d'Art de Stevens contrarestar "Gees, jo mai he matat a un personatge principal en una pel·lícula de Disney i no a partir d'ara!" La idea es va rebutjar, degut a errors de la tripulació de Disney eventally après a Bambi i un esdeveniment semblant en "La dama i el rodamón". Com Bambi, Tod's és també la mare morta, però va ser només a la pantalla durant tres minuts, a diferència de la mare de Bambi és un gran personatge. Malgrat alguns espectadors trobar la mort de la mare a ser Tod's com estremidor com el de la Bambi. John Lasseter va començar a treballar a Disney en aquesta pel·lícula i d'altres com Mickey's Christmas Carol abans de marxar per assistir a Pixar de 1986. Amb la compra de Disney Pixar, Lasseter es va convertir en el cercle i tornar a l'empresa, va començar la seva carrera amb.

Repartiment

• Mickey Rooney és Tod
• Kurt Russell és Copper
• Sandy Duncan és Vixey
• Pearl Bailey és Mamà Buho
• Richard Bakalyan és Dinky
• Paul Winchell és Boomer
• Pat Buttram és Chief
• Jeanette Nolan és la vídua Tweed
• Jack Albertson és Amos Slade
• Keith Coogan és Young Tod
• Corey Feldman és Young Copper
• John Fiedler és el porcupine
• John McIntire és el teixó
• Clarence Nash és l'ós

Personatges

• Tod: Tod és una guineu que és abandonat per la seva mare mentre aquesta és perseguida per caçadors els quals li donen mort. La petita guineu queda sol però és trobat per Mamà Buho qui ho lliura a la vídua Tweed que ho cuida i s'encapritxa amb ell fins que decideix deixar-ho en una reserva natural.
• Copper: És un gos de caça. El seu amo ho cuida i ho entrena per caçar però així i tot ell es fa amic de la guineu Tod, sense pensar que qualsevol dia les seves naturaleses contraposades els enfrontarà.
• Vixey: La parella de Tod. És una zorrita que coneix mamà buho i en estar tod solament en el bosc decideix presentarsela però aquests s'enamoren i al final es queden junts.
• Vídua Tweed: És una dona vídua que té una granja. Un dia troba a Tod i decideix cuidar-ho fins que aquest compleix un any i decideix deixar-ho en llibertat per culpa d'amos slade qui ho pretén matar.
• Amos Slade: És l'amo de Toby. Té un caracter dur però en el fons aprecia a Toby.
• Chief: És l'altre gos caçador d'Amos Slade, al principi sembla tenir odi cap a Toby però després s'encapritxa amb ell.
• Mamà Buho: És una buho que viu en el bosc i troba a Tod després que uns caçadors matin a la mare d'aquest. Juntament amb Dinky i Boomer decideixen donar-li-ho a la vídua Tweed.
• Dinky: És un ocell groc, que juntament amb el seu amic Boomer, tracta de capturar a un cuc durant tota la pel·lícula, sense aconseguir-ho. És ell qui sol quedar-se escoltant amb l'orella en el tronc, a la recerca de trobar a la seva presa.
• Boomer: És un picot que quequeja. Fidel company de Dinky, és ell qui s'encarrega de picotear els arbres a la recerca del cuc.
• Squeeks: És la presa de Dinky i Boomer. Sempre escapa d'ells. Cap al final, es torna una papallona i canvia del color verd al blau.
• El Porcupine: Es un puercoespín a la reserva que ha caigut en Tod, tracta d'explicar als teixó exactament el que va succeir a Tod, però en realitat no treball per Tod. Ell Tod casa la primera nit a la reserva.
• El Tejón: Es un teixó en el mateix llibre, ell és vist per primera vegada quan Tod envaeixi la seva casa, com Tod era nou per a la reserva i no sabia que vivia allà. El matí després de la intrusió, Tod gotes de puercoespín directament a l'arbre a l'entrada de la casa del teixó, teixó causar el cop a la Tod. Després que el porc li diu al Teixó Tod i el que ha estat a través de la Tejón Tod diu simplement per tornar a d'on ve, sense saber que no podia Tod.

Recepció

Encara que la pel·lícula va ser un èxit financer, la reacció de dels crítics de cinema la pel·lícula s'ha barrejat. Molts decebuts que la majoria joves creatius, molts dels quals només recentment es va incorporar a la companyia, ha produït una pel·lícula que semblava molt conservador en concepte i execució. Altres crítics, com Richard Corliss de Time Magazine, elogiar la pel·lícula per la seva intel·ligent història sobre la parcialitat. Va defensar la pel·lícula demostra que les actituds poden enverinar prejudicis fins i tot les més profundes relacions, agredolç i final de la pel·lícula ofereix un poderós i important moral missatge a l'audiència. Roger Ebert del Chicago Times, també va elogiar la pel·lícula. Va dir que "de totes les qualitats de la seva família, aquesta pel·lícula representa una espècie de partida per a l'estudi de Disney, i el seu moviment és interessant, en cert sentit. El Fox i el Hound és un dels dibuixos animats de Disney relativament rares característiques que conté una lliçó útil per al seu públic més jove. No es tracta només d'animals i aterridores aventures i un final feliç és també una meditació sobre la manera molt atenta a la nostra societat determina el comportament. " Quan es va arribar a completar i en el seu llançament en el any 1981, la pel·lícula no va aconseguir molt d'èxit, particularment de part de la crítica. El Los Angeles Times criticar a la pel·lícula per ser massa llarga, mentre que The New York Times va comentar que la pel·lícula no figurava novetat. Finalment, Newsweek també va criticar a la pel·lícula amb el comentari que els nens el trobarien entretinguda, però que no era una pel·lícula feta per a una audiència adulta. Seguint el fracàs financer de The Black Hole en 1979, en el departament d'animació Disney The Fox and the Hound va donar inici a la coneguda com "etapa fosca" de l'estudi. Seguint el fracàs de The Black Cauldron, una pel·lícula de fantasia i aventura basada en la popular saga de "The Chronicles of Prydain" de Lloyd Alexander, el 1985 l'etapa arribar a la seva fi oficialment a 1991. L'èxit de The Little Mermaid va iniciar la que seria coneguda com a tercera època daurada de Walt Disney Productions, que va passar a ser Walt Disney Pictures. La pel·lícula va guanyar un gran seguiment i va ser guardonat amb un Premi d'Or a la pantalla Goldene Leinwand Premis el 1982. També va ser nominat per un Premi Jove Artista i Premi Saturn a la millor pel·lícula de Fantasia. Té un "fresc" de qualificació en el 70% Rotten Tomatoes, sobre la base de 20 informes (amb una puntuació de 6,7), i fins i tot un millor resultat del 87% dels usuaris RottenTomatoes amb un puntuat 7.1. Independentment del que diuen els crítics, el Fox i el Hound és àmpliament considerat pels espectadors de Disney que més baix rating clàssic. La diferència entre els punts de vista i opinió crítica del ventilador no és d'estranyar (Bambi tinc un vague rap d'alguns crítics, també).

El Novel

The Fox and the Hound és el més famós en una pel·lícula, però també és un 1967 novel la de Daniel Pratt Mannix IV. D'això es desprèn la vida de dos protagonistes, uns contra els altres, un semi-espia el nom de coure i un guineu vermell anomenat Tod. Mannix és la novel la més coneguda del treball. La novel la alterna entre Coure i Tod's punt de vista. Dels deu capítols del llibre, quatre són, des de la perspectiva de coure i sis són de Tod's. Tant els animals com a protagonistes es presenten raonablement intel·ligent, si no al mateix nivell que els éssers humans, i el llibre es fa èmfasi constantment al punt que tots dos són criatures que depenen del seu sentit de l'olfacte, per molt que els éssers humans depenen de la vista, especialment Copper.The faula Tod següent del seu primer contacte amb l'home com un kit, i abasta des de la seva primera reunió amb Tod. Viuen en un món canviant, la vida silvestre en el començament del llibre dóna pas gradualment a un entorn urbà més, causant problemes per a les portades, seu Mestre, i Tod. Abasta els capítols se centren en la seva relació amb el seu mestre quan ell ajuda que el caça, principalment per Tod, Tod's accions va matar al gos en una fase primerenca del mestre favorit de novel la. Tod's capítulos foco sobre a vida dele como uma raposa selvagem, evitando a morte tanto naturais e antrópicos ao tentar pai filhotes. La novel la acaba amb la mort dels dos personatges principals. Tod's pell es penja sense vida i el coure es va disparar pel seu propietari. Encara que la pel·lícula és més lleuger que el de la novel la (i molt diferents), que encara té un repeutation ser molt fosc.

Doblatge

El doblatge en espanyol (1981) va anar a càrrec del mexicà Francisco Colmenero. Aquest doblatge és usat i distribuït en tots els països de parla hispana.

• Tod (nen): A. Mendoza
• Tod (jove): Arturo Comprat
• Toby (nen): I. Mendoza
• Toby (jove): Juan Antonio Edwards
• Mamà Mussol: Carmen Donna-Dío
• Vídua Tweed: Beatriz Aguirre
• Amos Slade: Ciro Calderón
• Cap: Francisco Colmenero
• Dinky: Héctor Llegeix
• Embarbussament: P. Larrañaga
• Vixey: Diana Santos
• Puercoespín: Polo Ortín
• Teixó: Pedro d'Aguillón

Banda sonora

• "Best of Friends", música de Richard Johnston, lletres de Stan Fidel, cantada per la memorable Pearl Bailey.
• "Lack of Education", música i lletres de Jim Stafford, cantada per Pearl Bailey.
• "A Huntin' Man", música i lletres de Jim Stafford, cantada per Jack Albertson.
• "Appreciate the Lady", música i lletres de Jim Stafford, cantada per Pearl Bailey.
• "Goodbye May Seem Forever", Música de Richard Rich, lletres de Jeffrey Patch, cantada per Jeanette Nolan.

Títols en altres idiomes

• Alemany: Cap und Capper
• Anglès: The Fox and the Hound
• Àrab: الثعلب والكلب
• Coreà: 토드 와 코퍼
• Danès: Mads og Mikkel
• Espanyol: Tod y Toby (espanya), El Zorro y el sabueso (Argentina i Amèrica Llatina)
• Esperanto: La Vulpes kaj la Ĉashundo
• Finlandès: Topi ja Tessu
• Francès: Rox et Rouky
• Gal·les: Y Cadno a'r Helgi
• Grec: Η αλεπού και το λαγωνικό (H Alepou kai to Lagoniko)
• Hebreu: השועל והכלבלב
• Italià: Red e Toby - Nemiciamici
• Japonès: きつねと猟犬
• Holandès: Frank en Frey
• Polonès:Lis i Pies
• Rus: Лис и охотничий пёс
• Suec: Micke och Molle
• Tailandès: เพื่อนแท้ในป่าใหญ่
• Xinès: 狐狸与猎狗

Supervisió d'animadors

• Cliff Nordberg
• Ollie Johnston
• Ron Clements
• Frank Thomas
• Randy Cartwright
• Glen Keane (El Oso)

Enllaços externs

• The Fox and the Hound a Internet Movie Database (anglès)
• Web oficial del DVD de The Fox and the Hound (anglès)