The Fox and the Hound

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
The Fox and the Hound
The Fox and the Hound.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Ted Berman
Richard Rich
Art Stevans

Producció: Ron Miller
Wolfgang Reitherman
Art Stevens

Guió: Daniel P. Mannix (novel·la)
Ted Berman
Larry Clemmons (adaptació)

Música: Buddy Baker

Muntatge: James Koford
James Melton

Protagonistes: Mickey Rooney
Kurt Russell
Pearl Bailey
Sandy Duncan
Pat Buttram
Jack Albertson
Jeanette Nolan
Dick Bakalyan
Paul Winchell

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1981
Gènere: animació
Duració: 83 minuts
Idioma original: anglès

Companyies
Productora: Walt Disney Productions
Distribució: Buena Vista Distribution
Pressupost: 12 milions de dòlars
Ingressos: 63.456.988 de dòlars
Seguida de: {{{seguida de}}}

Pàgina sobre “The Fox and the Hound a IMDb

Valoracions
IMDb 7.1/10 stars
FilmAffinity 6.2/10 stars

The Fox and the Hound (literalment en català "La guineu i el gos de caça") és una pel·lícula d'animació estatunidenca de 1981, produïda per Walt Disney Productions i dirigida per Ted Berman i Richard Rich, el 24è llarmetratge d'animació de Disney. Està basada en el llibre homònim de l'escriptor Daniel P. Mannix, i explica la vida de dos amics que no els està permès de ser-ho, una guineu roja anomenat Tod i un gos de caça anomenat Copper, que hauran de lluitar contra llurs propis instints i contra la societat que els envolta i els enfronta, per a conservar llur amistat.

The Fox and the Hound va ser l'última pel·lícula en la qual van treballar llegendes de l'animació com Ollie Johnston i on van fer llurs primeres passes animadors reconeguts com a Glen Keane, qui més tard s'encarregaria d'altres personatges animats en futures pel·lícules com The Little Mermaid (1989) i Pocahontas (1995).

En el moment de l'estrena, era la pel·lícula d'animació més cara produïda fins a la data, amb un cost de 12 milions de dòlars. La segona part, The Fox and the Hound 2, es va estrenar el 2006.

Argument[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula tracta sobre la relació de dos animals, una guineu roja anomenada Tod i un gos anomenat Copper, els quals entaulen una forta amistat sent petits. En Copper és d'una raça de gos caçador i el seu amo el porta de caça durant una temporada per a ensinistrar-lo; així creix com un feroç caçador de guineus i oblida el seu amic de la infància. Després de l'entrenament, ja gran, torna i és obligat a ser enemic d'en Tod. Però en Tod no ha oblidat el seu amic i malgrat que en Copper el persegueix, acaba defensant-lo quan el veu en perill. [1]

Repartiment original[modifica | modifica el codi]

Producció[modifica | modifica el codi]

The Fox and the Hound, basada en l'obra de Daniel P. Mannix, va ser la primera pel·lícula animada produïda per Walt Disney Productions després d'Els rescatadors l'any 1977 i va tenir una de les produccions més difícils en la història dels clàssics animats de l'estudi. Començat el 1977, aquest va ser el primer projecte que comptava majorment amb la participació de novells a l'animació que l'estudi havia reclutat durant la dècada de 1970. La pel·lícula va marcar l'últim treball de la resta dels animadors originals.[2]

Durant la producció de The Fox and the Hound, l'estudi va patir el robatori de gran part del material elaborat per a la pel·lícula i van haver de recomençar gairebé des del principi. Quan es va arribar a completar, en el seu llançament l'any 1981, la pel·lícula no va aconseguir molt d'èxit, particularment per part de la crítica.[nota 1][3]

Personatges[modifica | modifica el codi]

  • Tod: és una guineu que és abandonat per la seva mare mentre aquesta és perseguida per caçadors els quals li donen mort. La petita guineu queda sol però és trobat per Mamà Buho qui ho lliura a la vídua Tweed que ho cuida i s'encapritxa amb ell fins que decideix deixar-ho en una reserva natural.
  • Copper: és un gos de caça. El seu amo ho cuida i ho entrena per caçar però així i tot ell es fa amic de la guineu Tod, sense pensar que qualsevol dia les seves naturaleses contraposades els enfrontarà.
  • Vixey: la parella de Tod. És una zorrita que coneix mamà buho i en estar tod solament en el bosc decideix presentarsela però aquests s'enamoren i al final es queden junts.
  • Vídua Tweed: és una dona vídua que té una granja. Un dia troba a Tod i decideix cuidar-ho fins que aquest compleix un any i decideix deixar-ho en llibertat per culpa d'amos slade qui ho pretén matar.
  • Amos Slade: és l'amo de Toby. Té un caràcter dur però en el fons aprecia a Toby.
  • Chief: és l'altre gos caçador d'Amos Slade, al principi sembla tenir odi cap a Toby però després s'encapritxa amb ell.
  • Big Mama: és una mussol que viu en el bosc i troba a Tod després que uns caçadors matin a la mare d'aquest. Juntament amb Dinky i Boomer decideixen donar-li-ho a la vídua Tweed.
  • Dinky: és un ocell groc, que juntament amb el seu amic Boomer, tracta de capturar a un cuc durant tota la pel·lícula, sense aconseguir-ho. És ell qui sol quedar-se escoltant amb l'orella en el tronc, a la recerca de trobar a la seva presa.
  • Boomer: és un picot que quequeja. Fidel company de Dinky, és ell qui s'encarrega de picotear els arbres a la recerca del cuc.
  • Squeeks: és la presa de Dinky i Boomer. Sempre escapa d'ells. Cap al final, es torna una papallona i canvia del color verd al blau.

Rebuda[modifica | modifica el codi]

Encara que la pel·lícula va ser un èxit financer, la reacció de dels crítics de cinema la pel·lícula fou diversa. Molts quedaren decebuts amb la majoria joves creatius, recentment incorporar a la companyia, que van produir una pel·lícula que semblava molt conservadora en concepte i execució.[4] La pel·lícula va guanyar un gran seguiment i va ser guardonat amb un Premi d'Or a la pantalla Goldene Leinwand Premis el 1982. També va ser nominat per un Premi Jove Artista i Premi Saturn a la millor pel·lícula de Fantasia.

Després del fracàs financer de The Black Hole el 1979, el departament d'animació Disney The Fox and the Hound va donar inici a la coneguda com "etapa fosca" de l'estudi. Seguint el fracàs de The Black Cauldron, una pel·lícula de fantasia i aventura basada en la popular saga de "The Chronicles of Prydain" de Lloyd Alexander, el 1985 l'etapa arribar a la seva fi oficialment a 1991. L'èxit de The Little Mermaid va iniciar la que seria coneguda com a tercera època daurada de Walt Disney Productions, que va passar a ser Walt Disney Pictures.

Banda sonora[modifica | modifica el codi]

  • "Best of Friends", música de Richard Johnston, lletres de Stan Fidel, cantada per la memorable Pearl Bailey
  • "Lack of Education", música i lletres de Jim Stafford, cantada per Pearl Bailey
  • "A Huntin' Man", música i lletres de Jim Stafford, cantada per Jack Albertson
  • "Appreciate the Lady", música i lletres de Jim Stafford, cantada per Pearl Bailey
  • "Goodbye May Seem Forever", música de Richard Rich, lletres de Jeffrey Patch, cantada per Jeanette Nolan

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Los Angeles Times criticà a la pel·lícula per ser massa llarga, mentre que el New York Times comentà que la pel·lícula no presentava cap novetat. Finalment, Newsweek també va criticar la pel·lícula amb el comentari que els nens la trobarien entretinguda, però que no era una pel·lícula feta per a una audiència adulta.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «The Fox and the Hound    ». The New York Times.
  2. Beck, Jerry. The Animated Movie Guide (en anglès). Chicago Review Press, 2005, p. 86. ISBN 1569762228. 
  3. «The Fox and the Hound, tirvia». Imdb.
  4. Maltin, Leonard. «Chapter 3: Without Walt». A: The Disney Films (en anglès), 2000, p. 275. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]