La flauta dels sis barrufets
| La Flûte à six trous/ La Flûte à six schtroumpfs | |
|---|---|
| Tipus | còmic |
| Fitxa | |
| Autor | Peyo (Pierre Culliford) |
| Llengua | Francès |
| Il·lustrador | Peyo |
| Publicació | França, 1960, 1958 |
| Edició en català | |
| Publicació | 1976-1977 |
| Dades i xifres | |
| Nombre de pàgines | 60 |
| Personatges | |
| Sèrie | |
Jan i Trencapins  | |
La Flauta dels sis barrufets (originalment La Flûte a six trous, posteriorment reeditada com La Flûte a six schtroumpfs) és la novena història llarga de la sèrie Jan i Trencapins de Peyo, setzena en total. Va ser publicada per primera vegada dels no 1047 al 1086 de la revista Spirou. A continuació va ser publicada en forma d'àlbum l'any 1960. A aquesta història van aparèixer per primera vegada els barrufets.
Sinopsi[modifica]
A través d'un mercader, Trencapins es procura una flauta màgica de 6 forats. Tothom que sent la música d'aquesta flauta es posa a ballar sense voler-ho, i si la sent molt de temps acaba per desmaiar-se. Mateu de Bugarac s'adona dels diners que podria guanyar amb la flauta i tracta d'apoderar-se d'ella. Havent guanyat la confiança de Trencapins, arriba a robar-li la flauta. Amb un cavall sord, viatja a través del país, fent ballar i desmaiar-se a la gent rica per poder robar-les. Jan i Trencapins tracten de prendre-li la flauta, però s'adonen que no hi arribaran sense ajuda. Consulten Sapastrus (Homnibus a l'original) (el mag al que van conèixer a La Pedra de Lluna), que els aconsella d'anar a trobar als fabricants d'aquests instruments, els barrufets. Utilitza la seva màgia per enviar-los al País Maleït on hi viuen aquests barrufets. Allà, són rebuts pel Gran Barrufet, que pensa poder ajudar-los procurant-los una flauta nova els Barrufets hi treballen dia i nit i després d'alguns dies, l'instrument és a punt.
Durant aquest temps, Bugarac ha elaborat un pla amb un vell conegut seu, el senyor de la Mortalla: tots dos volen utilitzar els diners robats per crear un exèrcit. Els barrufets segueixen a Bugarac per un temps, però el perden de vista. Jan llavors fa creure al senyor de la Mortalla que Bugarac necessita la seva ajuda i aquest els condueix fins al seu còmplice. Quan es troben, Trencapins s'enfronta a Bugarac, cadascú amb la seva flauta tractant que sigui l'altre qui es desmaiarà. És finalment Trencapins qui guanya propiciant la captura dels dos malvats. Els barrufets recuperen les dues flautes, tot i que Trencapins prova de guardar-se'n una.
Edició en català[modifica]
Va ser publicat als números 85 a 99 de la revista Cavall Fort (1966-1967). L'Editorial Base el va reeditar l'any 2012 com número 9 de la seva col·lecció Jan i Trencapins[1]
Adaptació[modifica]
La història va ser adaptada en pel·lícula d'animació pels estudis Belvision amb el títol La Flûte a six schtroumpfs, estrenada a Bélgica i a l'Alemanya Occidental el 7 d'octubre de 1976[2] i doblada al català amb el mateix títol que aquesta història l'any 1980. La traducció va ser possible gràcies als esforços conjunts de Cavall Fort, Drac Màgic i Rialles.[3]
Un àlbum de la pel·lícula es va publicar l'any 1975 amb textos de Yvan Delporte, dibuixos de Peyo, François Walthéry i Pierre Seron i coberta d'André Franquin.[4] Aquest àlbum va ser publicat en català per Diafora l'any 1981.[5]
Referències[modifica]
- ↑ «Jan i Trencapins (2012, Base) 9 La flauta dels sis barrufets». Tebeosfera. [Consulta: 9 març 2019].
- ↑ «La flauta de los pitufos (1976)» (en anglès). [Consulta: 9 març 2019].
- ↑ «Cinema per a nois i noies: La flauta dels sis barrufets». Cavall Fort, 420, gener 1980, pàg. 6.
- ↑ Hugues Dayez. Niffle. Peyo l'enchanteur (en francès), Octubre 2003 (Profession). ISBN 978-2-873-93046-2. OCLC 64664318.
- ↑ «Jan i Trencapins». Catàleg del Còmic en Català. Arxivat de l'original el 2009-04-16. [Consulta: 9 març 2019].