Canal Brussel·les-Charleroi

Canal Brussel·les-Charleroi
	Mapa del canal
Tipus	Canal
Classificació CEMT	IV & I
Localització
País	Bèlgica
Localització	Brussel·les
Localització	Charleroi
	50° 36′ 31″ N, 4° 13′ 28″ E / 50.6087°N,4.2244°E
Afluent	Hain (en) , Samme, Ittre (en)
Dades i xifres
Resclosa	10 (i 1 PI)
Mida	74 () km ;
Desnivell	87
Activitat
Construcció	1550-1832
Creació	1832

El Canal Brussel·les-Charleroi és un canal de Bèlgica que enllaça Brussel·les amb Charleroi. Té una llargada de 74 km. Fa part de la xarxa de les vies navegables de Bèlgica de la classe IV i I.

Història[modifica]

Felip el Bo era el primer de d'expressar el desig de construir un canal per a connectar les ciutats del comtat d'Hainaut amb la capital del ducat de Brabant.^[1] Per a manca de finances, el projecte no es realitzà. Va ser el mateix problema de Carles V, del seu successor Felip II i uns segles més tard per a Napoleó. Només sota el regne de Guillem I dels Països Baixos el projecte va concretar-se. El canal va completar-se el 1832 amb una capacitat de 70 tones.^[1]

El canal original tenia 55 rescloses i un túnel de 1267m per a superar la separació de les conques del Mosa i de l'Escalda. Calia aleshores tres a quatre dies per a fer el trajecte complet de Brussel·les fins a Charleroi. Després d'una primera modernització i la construcció d'un túnel nou a Godarville, la capacitat va pujar a embarcacions de 350 tones i el nombre de rescloses va baixar a 30.

Als anys cinquanta del segle passat, es va decidir d'eixamplar el canal fins a 1350 tones. El túnel i el Samme canalitzat eren obstacles major i va caldre un pla inclinat entre Ronquières i Godarville per a superar un desnivell de 68 m. Aquesta operació va reduir el trajecte a més o menys un dia.^[2]

Infraestructures[modifica]

Alçada a Charleroi : 100,60 m
Alçada a Ronquières : 120,45 m (punt culminant)
Alçada a Brussel·les : 13,30 m

Monceau-sur-Sambre: resclosa n°1 de 85,08 m x 11,50 m - desnivell 7,00 m
Viesville: resclosa n° 2 de 87,70 m x 11,50 m - desnivell 7,00 m
Luttre: resclosa n° 3 de 87,60 m x 11,50 m - desnivell 7,00 m
Ronquières: pla inclinat n° 4 - 2 carretes de 85,50 m x 11,60 m - desnivell 68,00 m^[3]
Ittre: resclosa n° 5 de 90,00 m x 12,00 m - desnivell 14,00 m
Lembeek: resclosa n° 6 de 81,60 m x 10,50 m -desnivell 7,07 m
Halle: resclosa n° 7 de 81,60 m x 10,50 m - desnivell 3,30 m
Lot: resclosa n° 8 de 81,60 m x 10,50 m - desnivell 3,70 m
Ruisbroek: resclosa n° 9 de 81,60 m x 10,50 m - desnivell 3,70 m
Anderlecht: resclosa n° 10 de 81,60 m x 10,50 m - desnivell 3,70 m
Sint-Jans-Molenbeek: resclosa n° 11 de 81,60 m x 10,50 m - desnivell 4,70 m

Enllaços i afluents[modifica]

Tot i poder semblar estrany de parlar d'afluents d'un canal, el canal en té tres, que de fet són antics afluents del Sennette dels quals el curs natural va desviar-se i que desemboquen des d'aleshores al canal. Són els rius:

Estadístiques[modifica]

Any	tonatge ^{(1000 tones)}	embarcacions
1987	1.094	3084
1990	1.289	3346
2000	2.100	3471
2004	3.160	5155
2005	3.019	4812
2006	3.143	5215
2007	3.091	5163
2008	2.939	4860
2009	1.686	3741
2010	1924	3934

El canal a Luttre
El canal a Pont-à-Celles
El canal a Godarville
Resclosa a Ittre

Referències[modifica]

↑ ^1,0 ^1,1 «Une brève histoire du canal» (en francès). 50 ans Plan incliné de Ronquières.
↑ «La modernisation du canal» (en francès). 50 ans Plan incliné de Ronquières.
↑ Novgorodsky, L. «La Modernisation du canal de Charleroi à Bruxelles: le plan incliné de Ronquières.». La Technique des Travaux, 1967, pàg. 298-321.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Canal Brussel·les-Charleroi

[:0-1] 1,0 ^1,1 «Une brève histoire du canal» (en francès). 50 ans Plan incliné de Ronquières.

[2] «La modernisation du canal» (en francès). 50 ans Plan incliné de Ronquières.

[3] Novgorodsky, L. «La Modernisation du canal de Charleroi à Bruxelles: le plan incliné de Ronquières.». La Technique des Travaux, 1967, pàg. 298-321.

[1]

[2]

[3]