Pigmeu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Pigmeus (mitologia)».
Pigmeus africans amb un explorador europeu.

El Pigmeu, del grec πυγμαιος, pygmaios, de mida petita) és el membre d'un grup humà que es caracteritzen per la seva baixa estatura, ja que els homes mesuren menys de 1.50 m de mitjana. Aquests grups humans conformen pobles caçadors i recol·lectors que viuen en la selva equatorial.

Distribució[modifica | modifica el codi]

Els pigmeus es troben a través de tota l'Àfrica central i en menor nombre al sud-est d'Àsia.[1] Els grups més estudiats són els Mbuti de la selva d'Ituri a la República Democràtica del Congo, que van ser el tema d'un estudi de Colin Turnbull .[2] Entre els altres grups africans hi ha els aka, els baka, els binga, els efé i els twa.

Ubicació dels Pigmeus a l'Àfrica

Entre els grups asiàtics hi ha els aeta de les Filipines, els semang de la península de Malaisia, els jarawa i altres nadius de les illes Andaman, que tenen el seu propi idioma aïllat.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Dona pigmea i els seus fills (República Democràtica del Congo)

Amb xarxes i fletxes, cacen antílops, micos, mones, granotes, porcs, ocells i altres animals; recullen fruita, tubercles i mel, i també practiquen barates amb els pobles veïns. Alguns treballen per a aquests veïns de qui, en la majoria dels casos, han adoptat l'idioma. Existeixen algunes paraules comunes que fan servir totes les tribus pigmees africanes, fins i tot les més allunyades, cosa que indica que en molts anys enrere podrien haver tingut una llengua comuna. Una d'aquestes paraules és Jengi, que designa l'esperit de la selva.

Música[modifica | modifica el codi]

Els pigmeus africans són particularment coneguts per la seva música vocal, habitualment caracteritzada per una improvisació comuna que genera un dens contrapunt. Simha Aron diu que el grau de complexitat polifònica de la música dels pigmeus a Europa no va ser assolida fins al segle XIV, tot i que la cultura pigmea no té l'escriptura i és molt antiga; alguns grups pigmeus constitueixen les primeres cultures conegudes en algunes zones de l'Àfrica. La música és part de la vida diària i hi ha cançons per a totes les activitats quotidianes, com l'entreteniment, esdeveniments diversos i activitats específiques.

Formalment les peces musicals presenten una estructura de quatre parts, com a màxim, i poden ser descrites com un ostinato amb variacions i són similars a un passacaglia. De fet, està basada en la repetició de períodes de la mateixa durada que cada cantant subdivideix usant diferents valors rítmics concrets, amb diferents repertoris de cançons. Aquest interessant cas etnomusicològic crea un dircurs musical de variacions sense fi en què no solament es repeteix el mateix període, sinó la mateixa peça de música. Com en el cas d'alguns gamelan de Bali, aquests patrons estan basats en un superpatró. Els pigmeus mateixos no aprenen la seva música o hi pensen dins un marc teòric, sinó que l'aprenen en créixer per immersió cultural.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lifshitz, Fima. An African Journey Through Its Art (en anglès). AuthorHouse, 2009, p. 157. ISBN 1438934505. 
  2. Colin M. Turnbull: The Forest people. Simon and Schuster, New York (N.Y.), 1962

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]