Bwile
| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants | 24.762 |
| Parlants nadius | 24.800 |
| Autòcton de | Província de l'Alt Katanga |
| Estat | República Democràtica del Congo i Zàmbia |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües Benué-Congo llengües bantoides llengües bantoides meridionals llengües bantus | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Codis | |
| ISO 639-3 | bwc |
| SIL | bwc |
| Glottolog | bwil1245 |
| Ethnologue | bwc |
| IETF | bwc |
El bwile és una llengua bantu. La parlen 24.762 persones a Zàmbia i a la República Democràtica del Congo. És una llengua que no té cap llengua similar. És l'única llengua de la sub-família Bwile, pertanyent al grup L de llengües bantus. El seu codi ISO 639-3 és bwc.[1]
A Zàmbia[modifica]
A Zàmbia hi ha 12.362 bwile-parlants (1969)
A la República Democràtica del Congo[modifica]
Hi ha 12.400 bwile-parlants (2002) al nord del llac Mweru, a la província de l'Alt Katanga, a l'àrea de Pweto.
Referències[modifica]
Llengües de Zàmbia  | |
|---|---|
| Llengua oficial | |
| Llengües regionals | |
| Llengües indígenes | |
| Llengua de signes | |
