Vandana Shiva

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vandana Shiva

Vandana Shiva en 2014.
Naixement Vandana Shiva
5 de novembre de 1952 (1952-11-05) (61 anys)
Índia Índia, Uttarakhand, Dehra Dun
Nacionalitat índia
Ocupació Filòsofa, ecologista, escriptora, física

Vandana Shiva (Hindi: वंदना शिवा; 5 de novembre de 1952, Dehra Dun, Uttarakhand, Índia), és una dóna índia, llicenciada en Física, filòsofa, ecologista, escriptora, i activista en defensa del medi ambient. Shiva és autora de més de 300 articles en les revistes científiques més prestigioses del món. Actualment viu a Nova Delhi.

Durant la dècada dels anys setanta, va participar en el moviment Chipko, que va ser una mobilització no violenta composta fonamentalment per dones que s'abraçaven als arbres per tal d'evitar la seua tal·la. És una de les líders del International Forum on Globalization, junt a Jerry Mander, Edward Goldsmith, Ralph Nader o Jeremy Rifkin, i una figura destacada del moviment per la solidaritat global conegut moviment altermundista. És defensora del manteniment de moltes pràctiques tradicional, com a formes de fer respectuoses amb l'entorn natural.

Formació[modifica | modifica el codi]

Shiva va nàixer a la vall de Dehradun. Son pare era un dels conservadors dels boscos de la zona i sa mare una grangera amb molta estima per la natura. Shiva es va educar al St Mary's School en Nainital, i al Convent of Jesus and Mary, Dehradun. Va estudiar Física i es va doctorar a la Universitat de Western Ontario (Canadà), el 1978. La seua tesi es titula "Variables ocultes i no-localització en teoria quàntica"[1] Després, a lÍndian Institute of Science i a lÍndian Institute of Management en Bangalore, va desenvolupar investigacions interdisciplinars en ciència, tecnologia i polítiques de medi ambient.

Pel·lícules[modifica | modifica el codi]

Shiva va ésser entrevistada en el documental internacional *One Water,dirigit per Sanjeev Chatterjee i Ali Habashi. (http://www.onewaterthemovie.org/). "One Water", un documental guardonat sobre documentary about the world’s changing relationship to water, va ésser filmat en 15 ciutatas i produït a la Universitat de Miami filmed in 15 countries and produced at the University of Miami com una col·laboració entre l'Escola de Comunicació, el Col·legi d'Enginyeria i l'Escola de Música Frost.

Shiva es va tornar en estrella en el documental Blue Gold: World Water Wars dirigit per Sam Bozzo.

Shiva es entrevistada al documental Irena Salina Flow: Per l'amor de l'aigua això era una competició en el Sundance Film Festival el 2008.

Shiva es entrevistada al documental Brut! La Pel·lícula que va estar en la competició Sundance Film Festival el 2009.

Aportacions[modifica | modifica el codi]

Shiva ha lluitat per introduir canvis en la pràctica i en els paradigmes de l'agricultura i l'alimentació. Ha fet contribucions acadèmiques molt valuoses, però també mitjançant campanyes de mobilització, en camps tan diversos com els drets de propietat intel·lectual, biodiversitat, biotecnologia, bioètica o l'enginyeria genètica. Ha ajudat les organitzacions de base del moviment ecologista a l'Àfrica, Àsia, Sud-amèrica, Irlanda, Suïssa i Àustria. En 1982 va fundar Research Foundation for Science, Technology and Ecology. El seu llibre Staying Alive va ajudar a redefinir les percepcions de les dones del tercer món. Shiva també ha treballat d'assessora de diversos governs a l'Índia i per a altres països, així com per organitzacions no governamentals, com ara International Forum on Globalisation, Women's Environment & Development Organization and Third World Network. També ha ajudat i participat en l'elaboració de diversos documentals, com ara Blue Gold: World Water Wars de Sam Bozzo; Flow: For Love of Water d'Irena Salina que va competir el 2008 al Festival de Cinema de Sundance; "The Corporation", protesta contra les grans empreses transnacionals, "Fed up!:Genetic Engineering, Industrial Agriculture and Sustainable Alternatives"... Recentment ha participat en un documental, realitzat per la periodista independent francesa, Marie-Monique Robin, que mostra els resultats desastrosos dels Organismes Genèticament Modificats: "The world according to Monsanto".

Premis[modifica | modifica el codi]

En 1993, Shiva va rebre el Right Livelihood Award (també conegut com el Premi Nobel Alternatiu), per situar les dones i l'ecologia al centre del discurs del desenvolupament modern. Altres premis que ha rebut inclouen el Global 500 Award del United Nations Environment Programme en 1993 [1], i el Earth Day Premi Internacional de les Nacions Unides per la seua dedicació a la preservació del planeta, com demostren les seues accions, lideratge i testimoni.

Altres premis:

  • 1993, Order of the Golden Ark, per Sa Altesa Reial el príncep Bernhard (Holanda) pels serveis a la conservació i l'ecologia;
  • 1993, El Premi Internacional VIDA SANA (Espanya) per les seues contribucions a l'ecologia i la seguretat alimentària.
  • 1995, Premi "Pride of the Doon" del Doon Citizen Council, Dehra Dun, Índia, en reconeixement a la seua contrubució al desenvolupament de la regió.
  • 1997, Premi Golden Plant (Premi Internacional d'Ecologia) a Dinamarca per la seua remarcable contribució a l'Ecologia i el Medi Ambient.
  • 1997, Premi Alfonso Comin (Barcelona), per la seua contribució tant científica com personal al moviment ecologista i al moviment feminista a l'Índia.
  • 1998, Medalla Commemorativa de Sa Altesa Reial la princessa Maha Chakri Sirindhorn de Thailàndia en ocasió de la celebració del 18é Dia Mundial de l'Alimentació, organitzada per l'Oficina Regional de la FAO per a l'Àsia i el Pacífic, a Bangkok.
  • 1998, Medalla de la Presidència de la República Italiana pel Comité Científic Internacional del Centre Pio Manzu a Rimini, durant la XXIV Conferència Internacional Pio Manzu sobre "The Horizons of Hermes"
  • 2000, Premi Pellegrino Artusi (Itàlia) per la seua original contribució a les reflexions sobre les relacions entre els éssers humans i el menjar.
  • 2001, Premi HORIZON 3000 (Àustria) en reconeixement als serveis en defensa dels Drets Humans i la Preservació de la Pau.

Publicacions[modifica | modifica el codi]

  • 1981, Social Economic and Ecological Impact of Social Forestry in Kolar, Vandana Shiva, H.C. Sharatchandra, J. Banyopadhyay, Índian Institute of Management Bangalore.
  • 1988, Staying Alive: Women, Ecology and Survival in Índia, Zed Press, New Delhi, ISBN 0-86232-823-3.
  • 1991, Ecology and the Politics of Survival: Conflicts Over Natural Resources in Índia, Sage Publications, Thousand Oaks, California, ISBN 0-8039-9672-1.
  • 1992, The Violence of the Green Revolution: Ecological degradation and political conflict in Punjab, Zed Press, New Delhi.
  • 1992, Biodiversity: Social and Ecological Perspectives (editor); Zed Press, United Kingdom
  • 1993, Women, Ecology and Health: Rebuilding Connections (editor), Dag Hammarskjöld Foundation and Kali for Women, New Delhi
  • 1993, Monocultures of the Mind: Biodiversity, Biotechnology and Agriculture, Zed Press, New Delhi
  • 1993, Ecofeminism, Maria Mies and Vandana Shiva, Fernwood Publications, Halifax, Nova Scotia, Canada, ISBN 1-895686-28-8
  • 1994, Close to Home: Women Reconnect Ecology, Health and Development Worldwide, Earthscan, London, ISBN 0-86571-264-6
  • 1995, Biopolitics (with Ingunn Moser), Zed Books, United Kingdom
  • 1997, Biopiracy: the Plunder of Nature and Knowledge, South End Press, Cambridge Massachusetts, I ISBN 1-896357-11-3
  • 1999, Stolen Harvest: The Hijacking of the Global Food Supply, South End Press, Cambridge Massachusetts, ISBN 0-89608-608-9
  • 2000, Tomorrow's Biodiversity, Thames and Hudson, London, ISBN 0-500-28239-0
  • 2001, Patents, Myths and Reality, Penguin Índia
  • 2002, Water Wars; Privatization, Pollution, and Profit, South End Press, Cambridge Massachusetts
  • 2005, Globalization's New Wars: Seed, Water and Life Forms Women Unlimited, New Delhi, ISBN 81-88965-17-0
  • 2005, Breakfast of Biodiversity: the Political Ecology of Rain Forest Destruction, ISBN 0-935028-96-X
  • 2005, Earth Democracy; Justice, Sustainability, and Peace, South End Press, ISBN 0-89608-745-X
  • 2007, Manifestos on the Future of Food and Seed, editor, South End Press ISBN 978-0-89608-777-4

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Theses Canada record

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vandana Shiva