Kim Jong-un

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Kim Jong-un
김정은

En el càrrec
Assumpció del càrrec
17 de desembre del 2011
Precedit per Kim Jong-il

En el càrrec
Assumpció del càrrec
11 d'abril del 2012
Precedit per Kim Jong-il (secretari general)

En el càrrec
Assumpció del càrrec
13 d'abril del 2012
Precedit per Kim Jong-il (President)

Naixement 8 de gener de 1983 (1983-01-08) (31 anys)[1]
Pyongyang, República Popular Democràtica de Corea
Partit polític Partit dels Treballadors de Corea
Parella Ri Sol-ju
Professió Militar i polític
Nacionalitat Corea del Nord Corea del Nord
Religió Ateu
Signatura KimJongUnSign.png

Kim Jong-un (hangul 김정은 hanja 金正[2]nascut el 8 de gener de 1983 o 1984, tot i que aquesta dada no està del tot cofirmada)[3]—també romanitzat com a Kim Jong-eun, Kim Jong Un o Kim Jung-eun[4]—és el líder suprem de Corea del Nord, el fill de Kim Jong-il (1941–2011) i el nét de Kim Il-sung (1912–1994). Ha exercit els càrrecs de Primer Secretari del Partit dels Treballadors de Corea, President de la Comissió Militar Central, Primer President de la Comissió de Defensa Nacional de Corea del Nord, el Comandant Suprem de l'Exèrcit Popular de Corea, i també membre del presídium del Buró Polític Central del Partit dels Treballadors de Corea. Fou declarat oficialment líder suprem després del funeral d'estat pel seu pare, el 28 de desembre del 2011.[5] És el tercer i el més jove dels fills de Kim Jong-il i la seva esposa Ko Young-hee.[6] Des de finals del 2010, era vist com a hereu natural al lideratge de la nació, i després de la mort del seu pare, fou anunciat com a "Gran Successor" per la televisió estatal nord-coreana.[7]

Durant el memorial del Kim Jong-il, el President de l'Assemblea Suprema Popular de Cora del Nord, Kim Yong-nam va declarar que "el Respectat Camarada Kim Jong-un és el nostre partit, líder suprem militar i del país, que hereta la ideologia del gran camarada Kim Jong-il, el lideratge, caràcter, virtuts, fermesa i coratge".[8] El 30 de desembre del 2011, el Buró Polític del Partit dels Treballadors de Corea va nomenar formalment Kim com a Comandant Suprem de l'Exèrcit Popular de Corea.[9][10]

L'11 d'abril del 2012, el Quart Congrés del Partit el va elegir per al nou càrrec de Primer Secretari del Partit dels Treballadors de Corea.

Va ser promogut al rang de mariscal de la RDPC en l'Exèrcit Popular de Corea el 18 de juliol del 2012, amb la qual consolidava la seva posició com a comandant suprem de les forces armades.[11]Va obtenir dues llicenciatures, una en física a la Universitat Kim Il-sung, i una altra a la Universitat Militar Kim Il-sung.[12][13]

Primers anys[modifica | modifica el codi]

No s'ha publicat cap biografia oficial completa sobre Kim Jong-un. Per tant, l'única informació que es coneix sobre la seva vida primerenca prové de desertors i persones que han afirmat ser-ne testimonis en països com Suïssa. Part de la informació ha estat conflictiva i contradictòria, ja que el seu germà Kim Jong-chul assistia a l'escola durant la mateixa època. No obstant això, hi ha hagut un cert consens en la informació sobre la seva vida primerenca. Les autoritats de Corea del Nord han declarat que la seva data de naixement és el 8 gener de 1982, però a l'exterior, segons l'especulació feta pels analistes i observadors, es creu que la seva data de naixement estaria al voltant de 1983 o principis de 1984.[3]

Segons els informes publicats per primera vegada en els diaris japonesos, va anar a l'escola a Suïssa prop de Berna. Els primers informes afirmen que va assistir a l'escola privada en llengua anglesa "International School" a Gümligen prop de Berna, sota el nom de "Chol-Pack" o "Pack-chol" des de 1993 fins al 1998.[14][15][16]Va ser descrit com un noi tímid i bon estudiant, que es portava bé amb els seus companys de classe i era un fanàtic del bàsquet.[17]Era escortat per un estudiant més gran que es pensava que era el seu guardaespatlles..[18]Posteriorment es va informar que Kim Jong-un va estudiar a l'escola privada "Liebefeld Steinhölzli" a Köniz prop de Berna, sota el nom de "Pak-un" o "Un-pak" des del 1998 fins al 2000, com a fill d'un funcionari de l'ambaixada de Corea del Nord. Les autoritats de Köniz van confirmar que hi va haver un estudiant de Corea de Nord, registrat com a fill d'un membre de l'ambaixada, que va estudiar a l'escola des de l'agost del 1998 fins a la tardor del 2000, però van ser incapaces de donar detalls sobre la seva identitat. Park-un va assistir primer a una classe especial de llengua estrangera per a nens, i després ja va assistir a les classes reglades dels nivells de 6è, 7è i 8è i una part del novè curs, però va deixar l'escola de sobte en la tardor del 2000. Se'l va descriure com un estudiant ambiciós i ben integrat, al qual li agradava jugar a bàsquet.[19]Tanmateix, es va assenyalar que les seves qualificacions i valoracions d'assistència havien estat pobres.[20][21]L'ambaixador de Corea del Nord a Suïssa, Ri Tcheul, tenia una estreta relació amb ell i va actuar com a mentor seu.[22]Un dels companys de classe de Pak-un va dir als periodistes que li havia comentar que era el fill del líder de Corea del Nord..[23][24]Segons alguns informes, Jong-un era descrit pels seus companys de classe com un nen tímid que era maldestre amb les noies, indiferent en qüestions polítiques, però destacat en esports, i que sentia fascinació per la National Basketball Association i Michael Jordan. Un amic va afirmar que li havien mostrat fotografies de Pak-un amb Kobe Bryant i Toni Kukoč preses en un lloc desconegut.[25]

L'abril del 2012 van aparèixer nous documents que indicaven que Kim Jong-un havia viscut a Suïssa des de 1991 o 1992, abans del que prèviament es creia.[26]

El Laboratori d'Antropologia Anatòmica de la Universitat de Lió, França, després de comparar la fot del noi Pak-un, presa a l'escola "Liebefeld Steinhölzli" el 1999 amb una fot de Kim Jong-un del 2012, va arribar a la conclusió que els dos rostres mostraven una coincidència del 95 per cent. El cap de l'institut, Raoul Perrot, un antropòleg forense, considera que és molt probable que ambdues fotografies corresponguin a la mateixa persona.[27][28]

Es creia que l'estudiant de l'"Escola Internacional" de Gümligen no era Kim Jong-un sinó el seu germà petit Kim Jong-chol. No se sap si l'estudiant conegut com a Pak-un a "Liebefeld Steinhölzli" va viure a Suïssa abans de 1998.[29]Es diu que tots els fills de Kim Jong-il han viscut a Suïssa, així com la mare dels dos fills més petits, que vivia a Ginebra en aquella època. També es diu que el clan Kim organitzava reunions familiars a Suïssa, al Llac Léman i Interlaken.[22]

Molts analistes estan d'acord en el fet que Kim Jong-un va assistir a la Universitat Kim Il-sung, una escola capdavantera de formació d'oficials a Pyongyang del 2002 al 2007.[30]Durant molts anys, només es coneixia una fotografia confirmada d'ell fora de Corea del Nord, presa aparentment a mitjans del anys 90, quan tenia onze anys.[31]Van aparèixer de manera ocasional altres presumptes imatges seves, però la seva autenticitat sovint va ser posada en dubte.[32][33][34][35]Fou només el juny del 2010, poc abans que rebés càrrecs oficials i que fos presentat en públic al poble coreà, que es van fer públiques més fotografies de Kim, preses quan anava a l'escola a Suïssa.[36][37]La primera imatge oficial d'ell com a adult fou una foto de grup feta pública el 30 de setembre del 2010, al final de la conferència del partit que efectivament el va ungir, en la qual se'l veu assegut a primera fila, a dos llocs del seu pare. A continuació aparegueren unes noves imatges d'ell assistint al congrés.[38][39]

Governant de Corea del Nord[modifica | modifica el codi]

El 17 de desembre del 2011, Kim Jong-il mor. Malgrat els plans de l'ancià Kim, no estava del tot clar, immediatament després de la seva mort, si Jong-un prendria de fet tot el poder i quin rol jugaria exactament en el nou govern.[40]Alguns analistes havien predit que quan Kim Jong-il moris, Jang Sung-taek actuaria com a regent, atès que Jong-un era massa inexpert per liderar el país de manera immediata.[41]El 25 de desembre del 2011, la televisió de Corea del Nord mostrava Jang Sung-taek amb l'uniforme de general, un senyal de la seva creixent influència després de la mort de Kim Jong-il. Un funcionari de Seül familiaritzat amb els afers Corea del Nord va dir que era el primer cop que Jang s'havia mostrat a la televisió estatal amb uniforme militar. La seva aparença suggereix que Jang s'havia assegurat un paper clau en el totpoderós exèrcit nord-coreà, que havia promès la seva lleialtat a Kim Jong-un.[42]

El culte a la personalitat al voltant de Kim Jong-un pujà un graó més després de la mort del seu pare. Va ser aclamat com a "gran successor de la causa revolucionària de Juche", "excepcional líder del partit, l'exèrcit i el poble",[43] "respectat camarada que és idèntic al Comandant Suprem Kim Jong-il",[44]i president del comitè del funeral de Kim Jong-il. La Korean Central News Agency descrivia Kim Jong-un com "un gran home nascut del cel", un terme de propaganda del qual només n'havien gaudit el seu pare i el seu avi,[45]mentre el governant Partit dels Treballadors deia en una editorial: "Ens comprometem amb llàgrimes sagnants a anomenar Kim Jong-un, el nostre comandant suprem, el nostre líder"[46]

Fou declarat públicament Comandant Suprem de l'Exèrcit Popular de Corea el 24 de desembre del 2011[47]i nomenat formalment per al càrrec el 30 de desembre, quan el Buró Polític del Comitè Central del Partit dels Treballadors de Corea "va proclamar cortesment que l'estimat i respectat Kim Jong-un, vicepresident de la Comissió Militar Central del Partit dels Treballadors de Corea, assumia el comandament suprem de l'Exèrcit Popular de Corea".[9]

El 26 de desembre del 2011, el diari oficial de partit governant de Corea del Nord, Rodong Sinmun, parlava de Kim Jong-un com a president de la Comissió Militar Central,[48]i líder suprem de la nació, després de la desaparició del seu pare.[49]

El 9 de gener del 2012, va tenir lloc una gran concentració de les forces armades davant del Palau del Sol de Kumsusan en honor a Kim Jong-un i com a demostració de lleialtat.[50]

L'11 d'abril del 2012, al Quart Congrés del Partit dels Treballadors de Corea, Kim fou elegit primer secretari del partit, un càrrec de nova creació. Aquest càrrec reemplaçava el de secretari general, el qual li havia estat atorgat "eternament" a Kim Jong-il. Al congrés, Kim-Jong un també va prendre el seient del seu pare com a membre de Presídium del Buró Polítc i President de la Comissió Militar Central.[51]En un discurs fet abans del Congrés, Kim Jong-un va declarar que "imbuir tota la societat amb el kimilsungisme-kimjongilisme és el més alt programa del nostre Partit".

El 13 d'abril del 2012, la cinquena sessió de la 12ena Assemblea Popular Suprema l'anomenà Primer President de la Comissió de Defensa Nacional.

El 15 d'abril 2012, durant una desfilada militar en commemoració del centenari de Kim Il-sung, féu el seu primer discurs públic.[52]Aquest discurs va esdevenir la base del "Endavant Cap a la victòria final", un himne de propaganda dedicat a ell i difós de manera repetitiva.[53]

El juliol del 2012, Kim Jong-un fou promogut al grau de mariscal (wonsu), el grau actiu més alt en l'escalafó militar. La decisió va ser emesa conjuntament pel Comitè Central i la Comissió Militar Central del Partit dels Treballadors de Corea, la Comissió de Defensa Nacional i el Presídium de l'Assemblea Popular Suprema, segons va anunciar posteriorment l'Agència Central de Notícies de Corea. Per aquesta promoció és un dels dos únics wonsu encara vius a Corea del Nord. L'altre és Lee Ul Sol, que va obtenir el grau en 1995. El rang només superior és Dae Wonsu (que podria traduir-se com Gran Mariscal o Generalíssim), que va ser detingut per l'avi de Kim, Kim Il-sung, i amb el qual va ser guardonat a títol pòstum el seu pare, Kim Jong-il, al febrer de 2012.[11][54][55]

La promoció confirma el paper de Kim com a líder suprem de Corea del Nord en l'àmbit militar i fou seguida, dies després, pel relleu del Cap de l'Estat Major Ri Yong-ho per Hyon Yong-chol.

Durant la commemoració, el 26 de juliol del 2012, del 59è aniversari de l'armistici de la Guerra de Corea, la seguretat al voltant de Kim hauria augmentat de manera espectacular, donat que Kim "està extremadament nerviós per la possibilitat que es desenvolupi una emergència a dins de Corea", causada per una "creixent oposició als seus esforços per frenar els militars."[56]

L'agost del 2012, Kim Jong-un va anunciar reformes econòmiques, similars a les de la República Popular de la Xina.[57]

http://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/asia/northkorea/9455190/Kim-Jong-un-planning-China-like-reforms-in-North-Korea.html</ref> Kim començà a ser mencionat pels mitjans estatals de Corea del Nord com a "Líder Suprem" (chego ryongdoja) en aquella època.

Al novembre del 2012, unes fotos preses pels satèl·lits revelaren un missatge de propaganda de mig quilòmetre de llarg esculpit en un coster la província de Ryanggang, on es podia llegir: "Llarga vida al General Kim Jong-un, el Sol Brillant!". El missatge, ubicat prop d'un llac artificial construït el 2007 per servir com a central hidroelèctrica, està fet amb lletres coreans que mesuren 15 per 20 metres, i es troba aproximadament 9 quilòmetres al sud de Hyesan, prop de la frontera amb la República Popular de la Xina.[58]

El xef personal de Kim Jong-il Kenji Fujimoto va afimar que "les botigues a Pyongyang estaven plens de productes i la gent als carrers semblava alegre, Corea del Nord ha canviat molt des que Kim Jong-un, va assumir el poder. Tot això és per causa del líder Kim Jong-un ".[59]

Oficialment, Kim Jong-un forma part d'un triumvirat que encapçala la branca executiva del govern de Corea del Nord, juntament amb el Premier Pak Pong-ju i el president del parlament Kim Yong-nam (no són parents). Cadascun d'ells deté nominalment deté poders equivalents a un terç dels poders dels president en altres sistemes presidencials. Kim Jong-un dirigeix les forces armades, Pak Pong-ju és el cap de govern i Kim Yong-nam s'ocupa dels afers exteriors. Tanmateix, s'entén generalment que Kim Jong-un, com el seu pare abans que ell, exerceix el control absolut sobre el govern i el país.

Ri Yong-ho, Kim Yong-chun, U Dong-chuk, i Kim Jong-gak van ser elegits per acompanyar el jove líder i eren estrets col·laboradors de Kim Jong-il. Van ser destituïts o bé van desaparèixer. Un funcionari del govern de Corea del Sud va dir que Kim Jong-un està tractant d'"esborrar tot rastre del govern del seu pare" 11 mesos després d'haver arribat al poder i està "substituint als comandaments militars per homes que només li són fidels a ell."[60]

El 30 de novembre del 2012, Kim es va reunir amb Li Jianguo, el qual "va informar Kim sobre el 18è Congrés Nacional del Partit Comunista Xinès," segons l'agència de notícies KCNA.[61]Durant la trobada, li va ser lliurada en mà una carta de Xi Jinping.[61]

El 2013 Kim va tornar a establir l'estil del seu avi quan va fer el seu primer discurs de Cap d'Any, que va ser una ruptura amb l'enfocament del seu pare, Kim Jong-il, que mai va fer discursos televisats durant els seus 17 anys al poder.[62][63]

En lloc de pronunciar un discurs, Kim Jong-il va contribuir i aprovar l'editorial del Dia d'Any Nou, publicat conjuntament per Rodong Sinmun (el diari del Partit dels Treballadors de Corea), Joson Imnigun (el diari de l'Exèrcit Popular de Corea), i Chongnyon Jonwi (el diari de la Lliga de la Joventut Socialista Kim Il-sung).[64] A la reunió extraordinària amb els màxims responsables de defensa i seguretat del 26 gener de 2013, Kim va emetre resolucions sobre els preparatius per a una nova prova nuclear i es va introduir la llei marcial a Corea del Nord a partir del 29 de gener.[65][66]

El 7 de març de 2013, Corea del Nord va amenaçar els Estats Units amb un "atac nuclear preventiu",[67] i Kim Jong-un va emetre una amenaça detallada per "acabar amb l'Illa Baengnyeong", l'escenari d'anteriors enfrontaments navals.[68]

En una reunió plenària del Comitè Central del PTC que es va celebrar el 31 de març de 2013, amb el rerefons de les amenaces de guerra amb Corea del Sud, Kim Jong-un va anunciar que Corea del Nord adoptaria una "nova línia estratègica en la realització de la construcció econòmica i la construcció de les forces armades nuclears al mateix temps".[69]

Personalitat[modifica | modifica el codi]

Kenji Fujimoto, un xef japonès que treballava com a cuiner personal de Kim Jong-il, descriu Kim Jong-un com "una estella del vell tronc, una viva imatge del seu pare pel que fa a la cara, la forma del cos i la personalitat".[70]

The Washington Post va informar en 2009 que els amics de Kim Jong-un a l'escola recordaven que "passava hores fent meticulosos dibuixos a llapis de la gran estrella dels Chicago Bulls Michael Jordan."[71] Estava obsessionat amb el bàsquet i els jocs d'ordenador,[72][73]i una vegada va ser enxampat amb una revista pornogràfica de bondage a la seva motxilla escolar.[74]El 26 de febrer del 2013, Kim Jong-un es va reunir amb l'ex-estrella de l'NBA Dennis Rodman,[75]la qual cosa va conduir molts periodistes a especular que Rodman va ser el primer nord-americà que Kim havia conegut.[76]És un fan d'Eric Clapton.[77]

En una notícia de 2012, Business Insider va informar: "Els signes d'un augment dels articles de luxe posen els pèls de punta a Corea del Nord des que Kim Jong-un, va assumir el càrrec l'any passat. Recentment, l'esposa de Kim, Ri Sol-Ju, va ser fotografiada mentre sostenia el que semblava ser una costosa bossa de senyora Dior, per valor de gairebé $ 1,594 - el salari mig d'un any mig a Corea del Nord."[78]Segons fonts diplomàtiques, a "Kim Jong-un li agrada beure i estar de festa tota la nit com el seu pare i va ordenar que s'importés un equipament de sauna per ajudar-lo a vèncer la ressaca i el cansament."[79]

El 2013, es va escampar el rumor que Kim Jong-un s'havia sotmès a una operació de cirurgia plàstica per tal de modificar la seva aparença facial.[80]També s'ha dit que pateix sobrepès (90 kg per 1.75 d'alçada), hipertensió arterial i diabetis.[81]

Intent d'assassinat[modifica | modifica el codi]

El 14 de març de 2013, van sorgir informes de fonts d'intel·ligència de Corea del Sud que Kim Jong-un, havia estat el blanc d'un intent d'assassinat.[82]L'intent hauria estat fet per "gent descontenta dins del Nord" en resposta a la degradació del Director de la Oficina de Reconeixement General Kim Yong-chol, al novembre de 2012. Segons la font d'intel·ligència no identificada l'intent es va fer al centre de Pyongyang i va donar lloc a un tiroteig. La degradació s'hauria produït per una lluita interna de poder entre les faccions del govern.[83]

També hi ha hagut un rumor sobre un intent d'assassinat en 2012, mentre Kim Jong-un estava de visita a la Xina. Funcionaris dels Estats Units van afirmar que els rumors no tenien validesa.[84]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Harlan, Chico. «For Kim Jong Eun, a choreographed rise». , 7 gener del 2012 [Consulta: 7 gener 2012].
  2. (coreà)«"청년대장 김정은"... 북 후계자 시사 벽보 찍혔다». Kyunghyang Shinmun, 25 de setembre del 2009. [Consulta: 2 de desembre del 2010].
  3. 3,0 3,1 «Profile: Kim Jong-un». , 22 de setembre del 2010 [Consulta: 28 de setembre del 2010].
  4. Nota: fins a èpoques recents, el nom de Jong Eun ha estat lletrejat de manera diferent en coreà i anglès, un fet que ha provocat que hagi estat conegut com a Jong-Woon. El Servei de Notícies de Corea es refereix a ell com a Kim Jong Un, mentre que als mitjans de comunicació de Corea del Sud se'l presenta com a Eun. Daily NK.
  5. «Kim Jong-Un, nou 'cap suprem' de Corea del Nord» (en català). Vilaweb, 29 de desembre del 2011. [Consulta: 19 abril 2013].
  6. Moore, Malcom. Kim Jong-un: a profile of North Korea's next leader. The Daily Telegraph. 2 de juny del 2009
  7. Alastair Gale. «Kim Jong Il Has Died». The Wall Street Journal Asia, 18 de desembre del 2011 [Consulta: 19 de desembre del 2011].
  8. «Kim Jong Il son declared 'supreme leader' of North Korea's people, party and military». , 28 de desembre del 2011 [Consulta: 29 de desembre del 2011]. [Enllaç no actiu]
  9. 9,0 9,1 «N.Korea declares Kim Jong-Un commander of military». Agence France-Presse, 30 de desembre del 2011 [Consulta: 30 de desembre del 2011].
  10. «Kim Jong-Un, nou comandant suprem de les forces armades de Corea del Nord» (en català). Vilaweb, 31 de desembre del 2011. [Consulta: 19 abril 2013].
  11. 11,0 11,1 «North Korea's Kim Jong-un named 'marshal'». , 18 de juliol del 2012 [Consulta: 18 de juliol del 2012].
  12. Kim Jong Un makes first appearance since father's death (Los Angeles Times, 20 de desembre del 2011). Latimesblogs.latimes.com (20 de desembre del 2011). Consultat l'1 de gener del 2012.
  13. Powell, Bill. (22 de desembre del 2011) The Generals Who Will Really Rule North Korea (TIME, 22 de desembre del 2011). Time.com. Consultat l'1 de gener del 2012.
  14. Harden, Blaine. «Son Named Heir to North Korea's Kim Studied in Switzerland, Reportedly Loves NBA». The Washington Post, 3 de juny del 2009.
  15. Foster, Peter. «Rare photos of Kim Jong-il's youngest son, Kim Jong-un, released». The Daily Telegraph [Londres], 8 de juny del 2010.
  16. «Dim JongUn». The Sun [Londres], 25 de novembre del 2010.
  17. North Korean leader Kim Jong-il 'names youngest son as successor'. Guardian. 2 de juny del 2009. Consultat l'1 de gener del 2012.
  18. «Kim Jong-un und sein Unterricht bei den Schweizern» (en alemany). Welt Online, 24-6-2009. [Consulta: 17 abril 2013].
  19. «Weitere nordkoreanische Spuren in Bern» (en alemany). Neue Zürcher Zeitung, 16 de juny del 2009. [Consulta: 17 abril 2013].
  20. «Poor school marks of North Korea's Kim Jong-un exposed». Irish Independent, 2 d'abril del 2012.
  21. «Kim Jong-un's poor marks exposed». The Daily Telegraph [Londres], 2 d'abril del 2012.
  22. 22,0 22,1 «Kim Jong-un : une éducation suisse entourée de mystères» (en French). Le Figaro. [Consulta: 19 de desembre del 2011].
  23. «North Korea: Nuclear Tension». CNN, 18 de juliol del 2006.
  24. «Mein Freund, der zukünftige Diktator Nordkoreas» (en alemany). Tages-Anzeiger (escrit per Bernhard Odenahl), 29 de setembre del 2010. [Consulta: 17 abril 2013].
  25. «The Chosun Ilbo (Edició en anglès): Daily News from Korea – Classmates Recall Kim Jong-un's Basketball Obsession». English.chosun.com, 17 de juliol del 2009. [Consulta: 19 de desembre del 2011].
  26. Plattner, Titus. «Kim Jong-un est resté neuf ans en Suisse» (en francès). Le Matin, 21 d'abril del 2012 [Consulta: 24 d'abril del 2012].
  27. Titus Plattner, Daniel Glaus, Julian Schmidli. «Der Diktator aus Liebefeld» (en alemany). SonntagsZeitung, 1 d'abril del 2012 (versiu d'arxiu). [Consulta: 2 d'abril del 2012].
  28. Titus Plattner: «Der Schüler Un Pak ist identisch mit Kim Jong-un.» Entrevista a SonntagsZeitung, 1 d'abril del 2012, p. 17.
  29. «Der Diktator spricht Deutsch» (en alemany). cicero.de, 8 de maig del 2009. [Consulta: 17 abril 2013].
  30. «North Korea's Heir Apparent Remains a Mystery» (en anglès). The New York Times, 14 de juny del 2009. [Consulta: 17 abril 2013].
  31. «BBC News – Tales of starvation and death in North Korea». BBC, 22 de setembre 2010 [Consulta: 28 de setembre del 2010].
  32. Profile: Kim Jong-un, BBC News Online, 2 de juny del 2009
  33. Photo of Kim Jong-il's Heir Apparent at Age of 16 Unveiled, Korea Times, 14 de juny del 2009.
  34. Fackler, Martin. «North Korea Appears to Tap Leader's Son as Enigmatic Heir». The New York Times, 24 d'abril del 2010.
  35. «The Chosun Ilbo (Edició en anglès) Edition): Daily News from Korea – Confusion Over Photo of N. Korean Leader-to-Be». English.chosun.com. [Consulta: 28 de setembre del 2010].
  36. «The son also rises». , 9 de juny del 2010.
  37. Foster, Peter. «Rare photos of Kim Jong-il's youngest son, Kim Jong-un, released». The Daily Telegraph [Londres], 8 de juny del 2010.
  38. New images of North Korea's heir apparent Kim Jong-un, BBC News Online, 30 de setembre del 2010
  39. «North Korea's Young Leader on Show - North Korea state media releases first official photo of Kim Jong-il's successor and youngest son, Kim Jong-un» (vídeo) (en anglès). The New York Times. [Consulta: 12 de febrer de 2013].
  40. Branigan, Tania. «Kim Jong-il, North Korean leader, dies». [Londres], 19 de desembre del 2011 [Consulta: 19 de desembre del 2011].
  41. ; Sainsbury, Michael «Kim Jong-il's heir Kim Jong-un made general». , 29 de setembre del 2011 [Consulta: 19 de desembre del 2011].
  42. North Korean power-behind-throne emerges as neighbors meet. Reuters (25 de desembre del 2011). Consultat l'1 de gener del 2012.
  43. Notice to All Party Members, Servicepersons and People (KCNA, 19 de desembre del 2011). Kcna.co.jp. Consultat l'1 de gener del 2012.
  44. We Are under Respected Kim Jong Un (KCNA, 19 de desembre del 2011). Kcna.co.jp. Consultat l'1 de gener del 2012.
  45. «World Public Praises Kim Jong Un as Great Man Born of Heaven» (en anglès). Korean Central News Agency, 20 de gener del 2012. [Consulta: 18 abril 2013].
  46. N. Korea Media Begins Calling Kim Jong Un Supreme Commander (Bloomberg, 24 de desembre del 2011). Businessweek.com. Consultat l'1 de gener del 2012.
  47. «North Korea: Kim Jong-un hailed 'supreme commander'». BBC News, 24 de desembre del 2011 [Consulta: 24 de desembre del 2011].
  48. N. Korean newspaper refers to successor son as head of key party organ Yonhap News Agency, 26 de desembre del 2011.
  49. McDonald, Scott. «North Korea vows no softening toward South». USA Today, 30 de desembre del 2011.
  50. Kim, So Yeol. «Military Rallies in Keumsusan Square». [Consulta: 10 de gener del 2012].
  51. Green, Chris. «Kim Takes More Top Posts». [Consulta: 12 d'abril del 2012].
  52. «N Korea's Kim Jong-un speaks publicly for first time». BBC, 14 d'abril del 2012 [Consulta: 14 d'abril del 2012].
  53. Branigan, Tania. «North Korea's Kim Jong-un gets new official theme song». [Londres], 6 de juliol del 2012 [Consulta: 7 de juliol del 2012].
  54. «Kim Jong Eun Promoted to Marshal». , 18 de juliol del 2012 [Consulta: 18 de juliol del 2012].
  55. «Kim Jong-un, líder de Corea del Nord, referma el seu poder militar amb el rang de mariscal» (en català). Ara.cat, 18 de juliol del 2012. [Consulta: 19 abril 2013].
  56. «Kim Jong-un Beefs Up Security Amid Fear of Unrest». Chosun Ilbo, 6 de desembre del 2012 a les 11:41 KST. [Consulta: 6 de desembre del 2012].
  57. «Kim Jong-un 'planning China-like reforms in North Korea'» (en anglès). The Telegrahph, 6 d'agost del 2012. [Consulta: 19 abril 2013].
  58. National Post Staff. «Half-kilometre long Kim Jong-un propaganda message visible from space». [Consulta: 23 de novembre del 2012].
  59. http://www.guardian.co.uk/world/2012/aug/10/kim-jong-il-japan-chef
  60. «Top 4 N.Korean Military Officials Fall Victim to Shakeup». Chosun Ilbo, 30 de novembre del 2012. [Consulta: 1 de desembre del 2012].
  61. 61,0 61,1 «Kim Jong-un Gets Letter from China's New Leader». Chosun ilbo, 3 de desembre del 2012 at 12:40 KST. [Consulta: 6 de desembre del 2012].
  62. "In first New Year speech, North Korea's Kim Jong Un calls for economic revamp", 3 de gener del 2013, CNN
  63. «Kim Jong-un insta a posar fi a la confrontació entre les dues Corees en un inusual missatge de Cap d'Any» (en català). Ara.cat, 1 de gener del 2013. [Consulta: 19 abril 2013].
  64. "KJU Delivers New Year's Day Address"
  65. «North Korea 'under martial law'». The Daily Telegraph, 31 de gener del 2013. [Consulta: 31 de gener del 2013].
  66. «В КНДР в преддверии ядерных испытаний введено военное положение» (en rus). RIA Novosti, 31 de gener del 2013. [Consulta: 31 de gener del 2013].
  67. UN passes sanctions despite North Korea threat of 'pre-emptive nuclear attack'. NBC News. 7 de març del 2013.
  68. «N. Korean leader threatens strike on South island». Agence France-Presse, 11 de març del 2013 [Consulta: 2 abril 2013].
  69. «Report on Plenary Meeting of WPK Central Committee». Korean Central News Agency, 31 de març del 2013. [Consulta: 1 d'abril del 2013].
  70. «Kim Jong-un, 'great successor' poised to lead North Korea». The Guardian, 19 de desembre del 2011.
  71. «Who Will Succeed Kim Jong Il?». The Washington Post, 16 de juliol del 2009.
  72. «Classmates Recall Kim Jong-un's Basketball Obsession». The Chosun Ilbo, 17 de juliol del 2009.
  73. «'He couldn't speak English, didn't pass any exams and was obsessed with basketball and computer games': Kim Jong Un's Swiss school days revealed». Daily Mail, 22 de desembre del 2011.
  74. «Kim Jong-un: 16 things you need to know about the baby-faced North Korea leader». Daily Mirror, 30 de març del 2013.
  75. Dennis Rodman: North Korea’s Kim Jong Un is an ‘awesome guy,’ and his father and grandfather were ‘great leaders’. Daily News. 1 de març del 2013.
  76. Cho, Joohee. «Rodman Worms His Way into Kim Jong Un Meeting». ABC News, 28 de febrer del 2013.
  77. «The Strangest Things We've Learned About Kim Jong-un». Yahoo News, 19 de desembre del 2011.
  78. "Kim Jong-un Has Massively Increased The Import Of Luxury Goods Into North Korea". Business Insider. 5 d'octubre del 2012
  79. «Kim Jong-un Inherits Father's Taste for Bling». The Chosun Ilbo, 22 d'agost del 2012.
  80. «North Korea hits out at sordid Kim Jong-un plastic surgery rumours» (en anglès). The Telegraph, 24 de gener del 2013. [Consulta: 19 abril 2013].
  81. «Ким Чен Ын. Лидер КНДР (Kim Jong- un, el líder de Corea del Nord)» (en rus). Lenta.ru. [Consulta: 19 abril 2013].
  82. Julian Ryall. «Kim Jong-un 'was target of assassination attempt'». The Telegraph, 14 March 2013. [Consulta: 15 March 2013].
  83. Tom Barrabi. «Kim Jong-un: North Korean Leader Reportedly Target Of Assassination Attempt». International Business Times, 14 de març del 2013. [Consulta: 15 de març del 2013].
  84. Luis Martinezi. «U.S. Officials Say Kim Jong Un Assassination Rumors Untrue». ABC News, 10 de febrer del 2012. [Consulta: 15 de març del 2013].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kim Jong-un