Roger Federer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Roger Federer
Roger Federer
Roger Federer a Cincinnati (2007)
País Suïssa Suïssa
Residència Basilea (Suïssa)
Naixença 8 d'agost de 1981 (1981-08-08) (32 anys)
Binningen (Suïssa)
Alçada 1,85
Pes 85
Professional 1998
Joc Dretà (revés a una mà)
Diners guanyats US$ 73,453,677
Web oficial RogerFederer.com
Individual
Rècord partits 878 - 198
Títols 78
Millor rànquing 1 (2 de febrer de 2004)
Grand Slams
Open d'Austràlia G (2004, 2006, 2007, 2010)
Roland Garros G (2009)
Wimbledon G (2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2009, 2012)
US Open G (2004, 2005, 2006, 2007, 2008)
Altres torneigs
Copa Masters G (2003, 2004, 2006, 2007, 2010, 2011)
Jocs Olímpics Argent Argent (2012)
Dobles
Rècord partits 120 - 80
Títols 8
Millor rànquing 24 (9 de juny de 2003)
Grand Slams
Open d'Austràlia 3R (2003)
Roland Garros 1R (2000)
Wimbledon QF (2000)
US Open 3R (2002)
Altres torneigs
Jocs Olímpics Or Or (2008)

Perfil de {{{nom}}} a l'ATP
Darrera actualització: 20/11/2012

Roger Federer (Binningen, 8 d'agost de 1981) és un jugador de tennis suís. Considerat un dels millors tennistes de la història que va romandre un total de 302 setmanes com a número 1 del rànquing individual masculí, de les quals 287 consecutives, superant el rècord de Pete Sampras amb més setmanes al capdamunt del rànquing individual.[1]

Durant la seva carrera ha guanyat un total de 17 títols de Grand Slam, el tennista masculí que més n'ha guanyat i és un dels set únics tennistes en completar el Grand Slam durant la carrera, ja que ha guanyat els quatre torneigs de Grand Slam. A més, també és l'únic tennista en disputar almenys cinc finals de cada Grand Slam i almenys una en tots els torneigs ATP Masters 1000. Ha disputat un total de 24 finals de Grand Slam, deu de les quals consecutives, i també 23 semifinals de Grand Slam consecutives. També ha guanyat 6 Copes Masters i 21 títols Masters. Una altra fita important fou la medalla d'or de dobles masculins fent parella amb Stanislas Wawrinka en els Jocs Olímpics de 2008 celebrats a Pequín, tot i que no s'ha prodigat gaire pel circuit de dobles durant la seva trajectòria. En la següent cita olímpica celebrada a Londres 2012 arribà a la final individual però no pogué superar a Andy Murray, guanyant la medalla d'argent i quedant-se a les portes de completar el Golden Slam (els quatre Grand Slams i la medalla d'or olímpica).

La seva rivalitat esportiva contra Rafael Nadal i Novak Đoković han estat considerades dues de les més grans de tota la història de l'esport. És un tennista molt respectat pels seus rivals i seguidors del tennis, fet que demostra haver reconegut com el tennista favorit pels seguidors de l'ATP durant nou anys consecutius (2003-2011). Fruit del seu èxit esportiu fou guardonat amb el premi Laureus World Sportsman of the Year com a millor esportista de l'any en quatre ocasions consecutives (2005-2008). A vegades se'l coneix amb el sobrenom de "Federer Express", abreviat també "FedEx".

Biografia[modifica | modifica el codi]

Federer va néixer el 1981 a la petita ciutat de Binningen (a prop de Basilea, Suïssa), de pare suís-alemany (Robert Federer) i mare sud-africana (Lynette Federer), té, a més, una germana més gran. La seva parella és Miroslava Vavrinec, exjugadora de tennis eslovaca que va conèixer l'any 2000 durant el Jocs Olímpics de Sydney. Es va retirar el 2002 a causa d'una lesió i des de llavors va esdevenir la seva representant en relacions públiques. L'11 d'abril de 2009 es van casar en una cerimònia molt familiar i es van establir a Oberwil, Suïssa. El juny del mateix any de donar a llum a dues bessones anomenades Myla Rose i Charlene Riva.[2]

Roger Federer ha estat lligat a diverses tasques humanitàries que van començar amb la creació de la Roger Federer Foundation l'any 2003, entre les seves tasques destaquen l'ajuda a nens discapacitats (sobretot a Sud-Àfrica). L'any 2004, arran del Tsunami de l'Oceà Índic va encoratjar a altres jugadors de tennis perquè unissin esforços per aconseguir diners per a les víctimes. El 3 d'abril de 200] es va convertir en ambaixador de bona voluntat de la UNICEF.[3] El 2007 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda.[4]

La seva llengua nadiua és l'alemany, tot i que també domina el francès i l'anglès.

Torneigs de Grand Slam[modifica | modifica el codi]

Individual: 24 (17−7)[modifica | modifica el codi]

Resultat Núm. Any Torneig Oponent en la final Marcador
Guanyador 1. 2003 Wimbledon AUS Mark Philippoussis 7−6(5), 6−2, 7−6(3)
Guanyador 2. 2004 Open d'Austràlia RUS Marat Safin 7−6(3), 6−4, 6−2
Guanyador 3. 2004 Wimbledon (2) EUA Andy Roddick 4−6, 7−5, 7−6(3), 6−4
Guanyador 4. 2004 US Open AUS Lleyton Hewitt 6−0, 7−6(3), 6−0
Guanyador 5. 2005 Wimbledon (3) EUA Andy Roddick 6−2, 7−6(2), 6−4
Guanyador 6. 2005 US Open (2) EUA Andre Agassi 6−3, 2−6, 7−6(1), 6−1
Guanyador 7. 2006 Open d'Austràlia (2) CYP Màrkos Bagdatís 5−7, 7−5, 6−0, 6−2
Finalista 1. 2006 Roland Garros Balears Rafael Nadal 6−1, 1−6, 4−6, 6−7(4)
Guanyador 8. 2006 Wimbledon (4) Balears Rafael Nadal 6−0, 7−6(5), 6−7(2), 6−3
Guanyador 9. 2006 US Open (3) EUA Andy Roddick 6−2, 4−6, 7−5, 6−1
Guanyador 10. 2007 Open d'Austràlia (3) CHI Fernando González 7−6(2), 6−4, 6−4
Finalista 2. 2007 Roland Garros (2) Balears Rafael Nadal 3−6, 6−4, 3−6, 4−6
Guanyador 11. 2007 Wimbledon (5) Balears Rafael Nadal 7−6(7), 4−6, 7−6(3), 2−6, 6−2
Guanyador 12. 2007 US Open (4) SRB Novak Đoković 7−6(4), 7−6(2), 6−4
Finalista 3. 2008 Roland Garros (3) Balears Rafael Nadal 1−6, 3−6, 0−6
Finalista 4. 2008 Wimbledon Balears Rafael Nadal 4−6, 4−6, 7−6(5), 7−6(8), 7−9
Guanyador 13. 2008 US Open (5) UK Andy Murray 6−2, 7−5, 6−2
Finalista 5. 2009 Open d'Austràlia Balears Rafael Nadal 5−7, 6−3, 6−7(3), 6−3, 2−6
Guanyador 14. 2009 Roland Garros SWE Robin Söderling 6−1, 7−6(1), 6−4
Guanyador 15. 2009 Wimbledon (6) EUA Andy Roddick 5−7, 7−6(6), 7−6(5), 3−6, 16−14
Finalista 6. 2009 US Open ARG Juan Martín del Potro 6−3, 6−7(5), 6−4, 6−7(4), 2−6
Guanyador 16. 2010 Open d'Austràlia (4) UK Andy Murray 6−3, 6−4, 7−6(11)
Finalista 7. 2011 Roland Garros (4) Balears Rafael Nadal 5−7, 6−7(3), 7−5, 1−6
Guanyador 17. 2012 Wimbledon (7) UK Andy Murray 4−6, 7−5, 6−3, 6−4

Jocs Olímpics[modifica | modifica el codi]

Individual[modifica | modifica el codi]

Any Campionat Oponent Resultat
2012 Jocs Olímpics, Londres, Regne Unit UK Andy Murray 2−6, 1−6, 4−6

Dobles[modifica | modifica el codi]

Any Campionat Parella Oponents Resultat
2008 Jocs Olímpics, Pequín, Xina SUI Stanislas Wawrinka SWE Simon Aspelin
SWE Thomas Johansson
6−3, 6−4, 6−7(4), 6−3

Carrera esportiva[modifica | modifica el codi]

Inicis (1998−2002)[modifica | modifica el codi]

Roger Federer al US Open (2002).

En la seva etapa de júnior, el primer gran èxit fou a Wimbledon l'any 1998, quan es va imposar en les proves individual i dobles. Individualment va superar a Irakli Labadze en la final, i en dobles va superar a Michaël Llodra i Andy Ram fent parella amb Olivier Rochus. El mateix any també fou finalista al US Open en ser derrotat per David Nalbandian en la final. També va guanyar el prestigiós Orange Bowl derrotant a Guillermo Coria, i va acabar la temporada com a número 1 en categoria júnior.

El primer torneig com professional que va disputar fou a Gstaad l'any 1998 però va caure davant Lucas Arnold Ker. El 2000 va disputar la seva primera final a Marsella però el va derrotar el seu compatriota Marc Rosset. A l'estiu va disputar els Jocs Olímpics celebrats a Sydney amb 19 anys, i es va quedar a les portes del podi després de perdre en la final de consolació contra Arnaud di Pasquale. L'any següent va disputar la Copa Hopman representant Suïssa junt a Martina Hingis i es van endur el trofeu superant la parella estatunidenca formada per Monica Seles i Jan-Michael Gambill. El primer títol individual el va guanyar a Milà el 2001, imposant-se a Julien Boutter. Aquest mateix any va arribar als quarts de final del Roland Garros i de Wimbledon, superant pel camí al defensor del títol i heptacampió d'aquest torneig, Pete Sampras.

L'any 2002 va arribar a la final del Masters de Miami però caigué enfront d'Andre Agassi en la final. Es va recompondre ràpidament per imposar-se en el Masters d'Hamburg superant a Marat Safin en terra batuda. Aquesta victòria el va introduir al Top 10 per primera ocasió. Eliminat a primeres rondes de tres dels quatre Grand Slam, cal destacar d'aquest any la pèrdua en un accident de trànsit del seu entrenador i mentor, l'australià Peter Carter. Durant aquesta temporada va participar activament en la Copa Davis representant el seu país, va guanyar tres partits contra els Estats Units i també dos individuals contra Rússia derrotant a dos antics números 1, Marat Safin i Ievgueni Kàfelnikov. Fins aquest any, Federer va disputar deu finals però només es va imposar en quatre, i també va disputar sis finals en dobles. En aquesta categoria va destacar el títol de Masters d'Indian Wells junt a Max Mirni. Acabà la temporada en el sisè lloc del rànquing ATP, fet que li va permetre disputar la seva primera Tennis Masters Cup, però va perdre contra Lleyton Hewitt a semifinals.

Inflexió i domini (2003−2007)[modifica | modifica el codi]

Inicià la temporada 2003 guanyant consecutivament els torneigs de Dubai i Marsella superant a Fèlix Mantilla i Jonas Björkman respectivament. Al Masters de Miami va aconseguir el seu primer i més important títol de dobles fent parella amb Max Mirni. Posteriorment s'emportà el torneig de Munic derrotant a Jarkko Nieminen i sense perdre un sol set en tot el torneig. Fou finalista al Masters de Roma en caure davant Mantilla, però aquesta trajectòria no evità la derrota en primera ronda del Roland Garros contra Luis Horna. Ràpidament es va refer en arribar els torneigs sobre la seva superfície preferida, la gespa, i s'imposà a Halle. La data clau en la seva carrera fou el 6 de juliol quan es va coronar a Wimbledon enduent-se el seu primer títol de Grand Slam. En la final va derrotar a Mark Philippousis. Posteriorment fou finalista a Gstaad en caure davant Jiri Novak. Al Masters de Canadà fou semifinalista en ser derrotat per Andy Roddick. Malgrat ser el seu màxim rival en aquell moment i pressuposar-se una gran rivalitat en el futur degut a la joventut d'ambdós, aquesta seria la darrera derrota contra Roddick fins a l'any 2008. En el US Open avançà fins a quarta ronda on coincidí amb Nalbandian, la seva bèstia negra, ja que després de cinc enfrontaments encara no l'havia pogut vèncer. Posteriorment, Federer va guanyar el torneig de Viena superant a Carles Moyà. Acabà la temporada imposant-se en la Copa Masters celebrada a Houston, guanyant tots els partits. En la fase inicial va derrotar a Agassi, Nalbandian (per primera vegada) i Juan Carlos Ferrero, mentre que a semifinals va superar a Roddick i en la final a Agassi. En la Copa Davis va contribuir decisivament perquè Suïssa arribés a semifinals del Grup Mundial. Durant la temporada va disputar un total de nou finals individuals, de les quals va guanyar-ne set, i va arribar al número 2 del rànquing mundial. Després de quatre anys, Peter Lundgren deixà de ser el seu entrenador.

2004[modifica | modifica el codi]

El 2004 Federer va tenir d'un dels anys més reeixits i dominants de l'època moderna del tennis. Guanyà tres dels quatre Grand Slams, fita que no s'aconseguia des de Mats Wilander el 1988, un total d'onze títols, no va patir cap derrota contra un top ten i guanyà totes les finals a les quals arribà.

Federer durant els Jocs Olímpics d'Atenes (2004).

Va començar l'Open d'Austràlia com a segon cap de sèrie i va superar pel camí a Hewitt (antic número 1), Nalbandian (que l'havia vençut en gairebé tots els enfrontaments) i Ferrero (número 3 del rànquing) per arribar per primera vegada a la final d'aquest Grand Slam. Allà va guanyar a Safin, ex-número 1, en tres sets. Amb aquesta victòria i el resultat de Roddick en el torneig, Federer va accedir al número 1 del rànquing mundial el 2 de febrer de 2004, i no l'abandonaria fins al 18 d'agost de 2008 després de 237 setmanes consecutives aconseguint un record absolut. A Rotterdam fou superat per Tim Henman a quarts de final però s'endugué el torneig de Dubai vencent a Feliciano López en la final. Guanyà el seu primer Masters d'Indian Wells superant a Henman en la final i al Masters de Miami es quedà a tercera ronda derrotat pel seu gran rival Rafael Nadal en el seu primer enfrontament. Va renunciar a participar en el Masters de Montecarlo però si va jugar al Masters de Roma, on va caure a segona ronda contra Albert Costa. Després va disputar el Masters d'Hamburg i va guanyar el títol derrotant en la final a Coria, que portava una ratxa de 31 victòries consecutives sobre terra batuda. En el seu primer Grand Slam com a principal cap de sèrie, al Roland Garros, fou superat en tercera ronda per Gustavo Kuerten, campió en tres ocasions d'aquest torneig.

Demostrant que era el millor tennista sobre pista de gespa, es va emportar el títol de Torneig d'Halle derrotant a Mardy Fish en la final i sense perdre un sol set en tot el torneig. A Wimbledon va defensar el títol amb èxit derrotant a Roddick (número 2 del rànquing) i cedint només dos sets en tot el torneig. A continuació va disputar el Gstaad, l'únic torneig celebrat al seu país i que disputava cada any sense èxit, però en aquesta edició ho va aconseguir per fi després de vèncer a Ígor Andréiev. A l'estiu va guanyar el Masters de Canadà a Toronto derrotant a Roddick. Al Masters Cincinnati es va trencar sobtadament la seva ratxa de 23 victòries consecutives en caure a primera ronda contra Dominik Hrbaty. A l'agost es van celebrar els Jocs Olímpics a Atenes, però malgrat ser el clar favorit, va caure tot just a segona ronda contra un jove Tomáš Berdych. Aquesta fou la darrera derrota de la temporada que va patir. En el US Open va guanyar el seu tercer Grand Slam de la temporada i quart de la seva carrera. A quarts de final, Andre Agassi li va complicar molt les coses forçant-lo a cinc sets, en canvi, en la final, va superar fàcilment a Hewitt en tres sets per 6-0, 7-6(3), 6-0. Des de 1884 que ningú no aconseguia un doble 6-0 en una final del US Open. Posteriorment va disputar el torneig de Bangkok i es va imposar novament a Roddick. Amb aquesta victòria va guanyar la seva dotzena final consecutiva empatant amb el record de Bjorn Borg i John McEnroe. Va renunciar al Masters de Madrid per centrar-se a la primera edició del torneig de Basilea, la seva ciutat natal, però una lesió inoportuna a la cuixa esquerra va impedir la seva participació. Per aquest mateix motiu va haver de renunciar al Masters de París però es va recuperar a temps per disputar la Tennis Masters Cup celebrada Houston. Com a cap de sèrie número 1, va tenir l'honor de dinar amb el president estatunidenc George H.W. Bush. En la fase inicial va guanyar els tres partits contra Moyà, Hewitt i Gaston Gaudio cedint només un set. A semifinals va derrotar a Safin després de guanyar un històric tie-break al segon set amb el resultat final de 20-18 i una duració de 27 minuts. En la final va vèncer novament a Hewitt (sisena victòria en aquesta temporada) aconseguint el segon títol consecutiu. Amb aquesta victòria va allargar la seva marca a tretze victòries consecutives en la Copa Masters, superant l'anterior que compartien Borg i McEnroe.

Va acabar l'any amb una marca de 74 victòries i només 6 derrotes, que li van permetre guanyar un total d'onze títols en les onze finals que va disputar. A principis del 2005 li concediren el Premi Laureus al millor esportista de l'any per l'espectacular temporada que va realitzar. Cal destacar que el suís no tingué un entrenador estable, sinó que confià en el seu preparador físic, Pierre Paganini, el seu fisioterapeuta Pavel Kovac i un equip de mànagers format pels seus pares, la seva xicota Mirka (mànager oficial) i uns quants amics.

2005[modifica | modifica el codi]

Federer a Wimbledon (2005).

A l'inici d'any, Federer va contractar l'ex-tennista australià Tony Roche com a entrenador esporàdic, bàsicament per preparar els torneigs més importants de la temporada. Va començar amb l'eliminació a semifinals de l'Open d'Austràlia davant qui acabaria guanyant el torneig, Marat Safin en cinc sets. Es referia poc després guanyant els Masters d'Indian Wells i de Miami derrotant a Hewitt i Nadal en les respectives finals. Al mes de maig guanyaria el Masters d'Hamburg per tercera vegada derrotant a Richard Gasquet, qui prèviament l'havia eliminat a Montecarlo. Arribà el Grand Slam de Roland Garros amb Federer com un dels favorits, però caigué davant la revelació d'aquell any sobre terra batuda, Rafael Nadal, que també acabaria guanyant el torneig. Just després arribaria la temporada de gespa (la superfície més favorable per l'helvètic) completant una altra temporada perfecta amb els títols de Halle i Wimbledon per tercer any consecutiu i reeditant la final de l'any precedent amb Roddick. Posteriorment també es va imposar en el Masters de Cincinnati contra Roddick, sent el primer tennista a guanyar quatre títols Masters en una temporada. En el US Open derrotà a Agassi en la final en quatre sets defensant amb èxit el títol. Malgrat superar a Andy Murray en la final de Bangkok, va fallar en la defensa del Tennis Masters Cup de Xangai, on Nalbandian seria el triomfador. Va acabar la temporada amb un total de 81 victòries i només 4 derrotes, que li van permetre guanyar 11 títols, dos dels quals Grand Slams i quatre Masters, i establir una marca de 25 finals guanyades consecutivament.

2006[modifica | modifica el codi]

Durant la temporada 2006, Federer va disputar les quatre finals de Grand Slams i es va imposar en tres excepte Roland Garros que el superà Nadal. També va disputar sis finals de Masters guanyant les quatre sobre superfície dura i perdent les de terra batuda, ambdues contra Nadal, i s'adjudicà la seva tercera Copa Masters.

Federer i Nadal presentant els trofeus de Grand Slam de Wimbledon (2006).

El primer torneig que va disputar fou el de Doha, on s'imposà vencent a Gaël Monfils en la final. Seguidament disputà l'Open d'Austràlia on es coronà per segona ocasió després de derrotar a Màrkos Bagdatís. Fou el seu setè títol de Grand Slam i la seva setena victòria consecutiva en final de Grand Slam. A Dubai va arribar a la final però va caure davant Nadal en el seu primer enfrontament de l'any. Va defensar amb èxit el Masters d'Indian Wells superant a James Blake en la final aconseguint el tercer consecutiu. També va defensar el Masters de Miami vencent a Ivan Ljubicic. Sobre terra batuda, avançà fins a la final del Masters de Montecarlo, superant en el primer partit a un jove Novak Đoković en el seu primer enfrontament. Nadal, rei sobre terra batuda, el va derrotar en la final. El resultat fou el mateix al Masters de Roma però va esdevenir un dels millors enfrontaments de la seva rivalitat. Federer va forçar els cinc sets, va disposar de dues boles de partit i el partit va culminar en un tie-break. Degut al cansament acumulat durant aquest torneig, ambdós tennistes van refusar participar en el Masters d'Hamburg. Camí de la seva primera final de Roland Garros només va perdre dos sets, però va coincidir novament amb Nadal en el partit decisiu. Malgrat guanyar fàcilment el primer set, Nadal el va vèncer en quatre sets. Amb aquesta final, Federer va esdevenir el segon tennista de l'Era Open que disputava les quatre finals de Grand Slam darrere d'Agassi, però alhora també acabava amb moltes prediccions que indicaven que Federer aconseguiria completar el Grand Slam pur durant el 2006.[5][6]

Novament va demostrar que era el millor tennista sobre gespa, primer amb el quart títol consecutiu a Halle derrotant a Berdych i llavors amb un nou Grand Slam de Wimbledon. Es va plantar en la final sense cedir cap set i allà va coincidir novament amb Nadal, que l'havia superat en els quatre enfrontaments de la temporada. Federer es va imposar en la final en quatre sets, el primer dels quals deixant-lo a 0, i va aconseguir el seu quart títol consecutiu a Wimbledon. A l'estiu va guanyar el Masters del Canadà celebrat a Toronto superant a Gasquet en la final. Seguidament tenia la intenció de defensar el títol del Masters de Cincinnati però va caure a segona ronda davant Murray, suposant el primer torneig de l'any on no arribava a la final. Aquesta derrota el va enfortir psicològicament, ja que no va cedir cap més derrota en el que restava de temporada. En el US Open es va imposar en la final per tercera ocasió consecutiva, aquest cop contra Roddick. Amb aquesta victòria esdevenia el tercer tennista de l'Era Open amb més títols de Grand Slam (9). A Tòquio va guanyar un nou torneig vencent a Tim Henman en la final. En la final del Masters de Madrid va superar a Fernando González aconseguint el seu quart títol Masters de l'any, empatant amb la fita que havia aconseguit Nadal l'any anterior. En el seu torneig local, Basilea, per fi va aconseguir imposar-se en la final derrotant a González novament. Aquesta victòria fou especialment commovedora per Federer, ja que Basilea és la ciutat on va créixer, i fins i tot havia estat aplegapilotes del torneig quan era nen. Finalment va disputar la Copa Masters amb cinc victòries més, tres en la fase prèvia sobre Nalbandian, Roddick i Ljubicic, a Nadal en semifinals i a Blake en la final, adjudicant-se així per tercera ocasió aquest torneig.

Durant l'any 2006 va disputar 16 finals i es va imposar en 12, incloent els tres títols de Grand Slams, quatre Masters i la Copa Masters. Va aconseguir una total de 92 victòries i va patir només cinc derrotes, quatre contra Nadal i una contra Murray en l'única que no era en una final i també l'única en la qual no va guanyar cap set. Aquest percentatge de victòries (92-5) fou lleugerament inferior al 81-4 aconseguit la temporada anterior. Destacar també que va acabar l'any amb una ratxa de 29 victòries consecutives des de la derrota al Masters de Cincinnati davant Murray.

2007[modifica | modifica el codi]

Federer al Masters de Montecarlo (2007).

Continuant amb la ratxa de 29 victòries consecutives de la temporada anterior, es va plantar a la final de l'Open d'Austràlia després de vèncer a Roddick a semifinals. Va guanyar el seu tercer Grand Slam australià derrotant a González en la final i sense perdre un sol set en tot el torneig, fita que no s'aconseguia des de Björn Borg el 1980. Va allargar a marca a 36 victòries, superant la seva millor ratxa de 35 durant el 2005. Seguidament va guanyar el seu quart títol de Dubai superant a Mikhaïl Iujni. Només necessitava arribar a la final del Masters d'Indian Wells per trencar el rècord de més victòries consecutives que posseïa Guillermo Vilas des del 1977, però va perdre a segona ronda davant Guillermo Cañas i es va quedar en 41 victòries. Casualment, van tornar a coincidir una setmana després en el Masters de Miami i l'argentí el va tornar a sorprendre a quarta ronda. En el Masters de Montecarlo es va repetir la final de l'edició prèvia i novament el va superar Nadal. En el Masters de Roma es va deixar sorprendre per Filippo Volandri a tercera ronda, suposant la primera vegada que disputava quatre torneigs seguits sense emportar-se cap títol d'ençà que era número 1.[7] Aquesta mala ratxa va acabar amb la victòria en el Masters d'Hamburg superant a Nadal per primera vegada sobre terra batuda i posant fi la seva mítica ratxa de 81 victòries consecutives sobre aquesta superfície.[8] Després d'aquesta victòria van créixer les especulacions sobre que Federer podria per fi completar el Grand Slam (guanyar els quatre Grand Slams) i pot ser també fer-ho en un any natural, ja que només li faltava el Roland Garros sobre terra batuda. Malauradament, tot i jugar força bé la final, Nadal es va tornar a imposar en quatre sets després de desaprofitar les nombroses oportunitats de trencar-li el servei durant el partit.

Va renunciar a participar en el torneig de Halle malgrat ser el guanyador en les darreres quatre ocasions a causa de la fatiga. Tanmateix, es va coronar igualment en el Wimbledon sobre Nadal, tot i que li va oferir molta resistència arribant als cinc sets. Va empatar amb Borg en el rècord de cinc títols de Wimbledon consecutius i va aconseguir el seu onzè títol de Grand Slam. En el Masters de Canadà no va poder defensar el títol aconseguit en l'edició anterior, ja que va caure davant Đoković per primera vegada. Al Masters de Cincinnati si que va poder imposar-se en la final superant a Blake aconseguint el 50è títol individual de la seva carrera. En el US Open va arribar a la final amb moltes dificultats en diversos partits. Va derrotar a Đoković en la final aconseguint el seu quart títol consecutiu a Nova York, i situant-se com a segon tennista de l'Era Open amb més títol de Grand Slam, just darrere de Pete Sampras. Va esdevenir també el primer tennista a guanyar tres Grand Slams en un mateix any durant tres anys (2004, 2006, 2007). Va intentar defensar el títol del Masters de Madrid però en la final fou sorprès per Nalbandian, que pel camí també havia derrotat Đoković i Nadal. A Basilea si que va poder defensar el títol aconseguint el tercer consecutiu. Al Masters de París es va tornar a trobar a Nalbandian en tercera ronda i novament el va superar fàcilment. Tanmateix, va acabar la temporada de forma rodona imposant-se en la Copa Masters disputada a Xangai per quarta ocasió. Va perdre el primer partit contra González però va guanyar la resta contra Roddick i Nikolai Davidenko, les semifinals contra Nadal i la final contra David Ferrer.

Novament va acabar la temporada com a número 1 del rànquing individual per quarta vegada consecutiva amb una marca de 68 victòries i 9 derrotes. A part de guanyar tres Grand Slams i disputar les quatre finals, destaca la marca aconseguida de 41 victòries consecutives entre 2006 i 2007, i que posar fi al registre històric de 81 victòries consecutives sobre terra batuda que portava Rafael Nadal.

Duel amb Nadal i Grand Slam (2008−2010)[modifica | modifica el codi]

2008[modifica | modifica el codi]

La temporada de Federer va començar amb la defensa de l'Open d'Austràlia, però fou sorprès a semifinals per Đoković en només 3 sets i que es va coronar campió. Aquesta derrota va tallar el rècord de 10 finals de Grand Slam consecutives. Al març va revelar que a finals del 2007 li fou diagnosticat una mononucleosis, però que no el va afectar per competir en el Grand Slam. Això no obstant, Federer va patir una important derrota en primera ronda del torneig de Dubai davant Murray, on també defensava el títol. Els seus resultats no van millorar gaire, ja que al Masters d'Indian Wells i al Masters de Miami va perdre a semifinals i quarts de final contra Fish i Roddick respectivament. Paradoxalment, sobre terra batuda va aconseguir el primer èxit de l'any amb el títol a Estoril en vèncer a Davidenko en la final. Fou el primer èxit amb José Higueras com a entrenador i el primer títol sobre terra batuda que no era Masters des de Gstaad 2004. En el Masters de Montecarlo va arribar a la final però fou superat per Nadal, i en el Masters de Roma fou derrotat per Radek Štěpánek a quarts de final. Al Masters d'Hamburg no va poder reeditar el títol en caure a la final novament contra Nadal. En el Roland Garros va arribar a la seva tercera final consecutiva però fou derrotat per Nadal una altra vegada. En aquest torneig l'havia superat Nadal en les quatre darreres edicions, i en aquesta només va aconseguir guanyar-li quatre jocs.[9]

Federer al Tennis Masters Cup (2008).

Es va refer ràpidament amb la victòria al torneig de Halle contra Philipp Kohlschreiber sense perdre un sol set en tot el torneig. Amb aquest títol va empatar amb Sampras en el rècord de més títols sobre gespa (10).[10] En el seu torneig preferit, Wimbledon, Federer va intentar aconseguir la seva sisena corona consecutiva per trencar el rècord de Borg durant l'Era Open i empatar amb William Renshaw de 1886. Malgrat salvar diversos punts de partit, va acabar sucumbint davant Nadal. A causa de diverses aturades per la pluja i el cinc sets que van forçar els tennistes, la final va durar gairebé 5 hores, marcant la final més llarga d'aquest torneig. Aquesta derrota va posar fi al registre de 65 victòries consecutives sobre gespa que portava Federer. Aquesta derrota el va afectar negativament, ja que va patir derrotes en rondes inicials en els Masters del Canadà i Masters de Cincinnati davant Gilles Simon (segona ronda) i Ivo Karlovic (tercera) respectivament. Aquests resultats negatius de l'estiu van provocar que Nadal el superés en el rànquing individual després de 237 setmanes en aquest lloc.[11] Seguidament es van celebrar els Jocs Olímpics de Pequín i Federer fou l'abanderat del seu país. Va caure a quarts de final contra Blake, que encara no l'havia guanyat mai. Paradoxalment va aconseguir l'èxit amb la medalla d'or en el quadre de dobles junt al seu compatriota Stanislas Wawrinka, superant a la parella número 1 dels germans Bryan estatunidencs a semifinals i la parella sueca Simon Aspelin i Thomas Johansson en la final. Quan ja ningú apostava per la seva victòria degut als mals resultats durant tota la temporada, Federer va arribar a la final del US Open sense perdre cap set i es va endur el Grand Slam en vèncer a Murray en la final, que disputava la seva primera final de Grans Slam. Aquesta va esdevenir el seu cinquè títol consecutiu al US Open i tretzè Grand Slam de la seva carrera. Era el primer tennista a guanyar cinc títols consecutius a Wimbledon i US Open. Al Masters de Madrid, Murray es va venjar en derrotar-lo a semifinals. Malgrat no aconseguir la victòria, es va situar al capdavant de la llista de tennistes amb més diners guanyats superant a Sampras.[12] Va reeditar el títol de Basilea superant a Nalbandian en la final. Al Masters de París només fou quartfinalista en renunciar a jugar el partit contra Blake a causa d'un dolor a l'esquena. Aquesta fou la primera vegada que Federer renunciava a jugar un partit durant els 763 partits de la seva carrera esportiva.[13] Nadal va renunciar a participar en la Tennis Masters Cup i Federer va entrar el torneig com a principal cap de sèrie. Tanmateix, no es va recuperar del tot i va patir diversos problemes físics, només va aconseguir una victòria contra Stepanek i va perdre els altres dos contra Simon i Murray.

Després del domini aconseguit durant els anys anteriors, aquest va representar un any força negatiu en la seva carrera. Els èxits més importants de l'any foren el US Open, però es quedava curt després de guanyar tres Grand Slams en els darrers anys, i també la medalla d'or en Jocs Olímpics de Pequín. Fou finalista en altres dos Grand Slams però Nadal el va superar en el rànquing individual. Destaca el fet que des de 2003 que no es quedava en blanc en títols de categoria Masters. Finalment va guanyar un total quatre títols i una marca de 66 victòries i 15 derrotes.

2009[modifica | modifica el codi]

Federer celebrant la victòria a semifinals del Roland Garros (2009).

La temporada 2009 no va destacar tan pels torneigs guanyats sinó per completar el Grand Slam durant la carrera i també per establir un nou rècord de títols Grand Slams. Com a preparació de l'Open d'Austràlia, Federer va disputar dos torneigs d'exhibició i llavors el torneig de Doha, on fou eliminat a semifinals per Murray. A Austràlia va arribar a la final patint només a quarta ronda i trobant-se a Nadal per primera vegada en un Grand Slam sobre pista dura. Nadal el va superar en cinc sets i el suís va arrancar a plorar durant la presentació de trofeus.[14] Per uns dolors a l'esquena va decidir no disputar el torneig de Dubai i descansar durant unes setmanes. Paral·lelament va treballar breument amb l'entrenador australià Darren Cahill. Ens els Masters de Indian Wells i Miami fou derrotat a semifinals per Murray i Đoković respectivament. Durant el darrer partit, Federer va destrossar la raqueta a causa de la fustració, una acció molt poc habitual en ell.[15] Tot i que inicialment no tenia previst participar en el Masters de Montecarlo, a última hora va acceptar una targeta d'invitació, però va perdre anticipadament a tercera ronda contra Wawrinka. Al Masters de Roma fou superat per Đoković a les semifinals, primera ocasió que el superava sobre terra batuda. Al Masters de Madrid va superar a Nadal en la final guanyant el primer títol de l'any, tallant la ratxa de 33 victòries consecutives sobre terra batuda i tornant a evitar que guanyés els tres Masters sobre terra batuda en un any. Al Roland Garros va arribar a la seva quarta final consecutiva, però per primera vegada no es va trobar a Nadal, que fou eliminat per Robin Söderling a quarta ronda. Va vèncer a Söderling en la final i per fi va aconseguir el darrer Grand Slam que li restava, completant així el Grand Slam durant la carrera, el sisè tennista en aconseguir-ho en tota la història del tennis. Addicionalment també va empatar amb Sampras en 14 títols de Grand Slam i amb Ivan Lendl en 19 finals de Grand Slam.[16]

Degut a l'emoció desbordada i a la fatiga, Federer va preferir no participar en el torneig de Halle. Aprofitant l'absència del seu màxim rival, Federer va recuperar la corona de Wimbledon després de derrotar a Roddick en la final. Va allargar la seva marca de 21 semifinals de Grand Slam consecutives, va establir la marca de set finals consecutives a Wimbledon, va establir la marca de 20 finals de Grand Slam i finalment, va establir el rècord de 15 títols de Grand Slam superant els 14 de Sampras. La final a cinc sets va suposar el darrer gran episodi entre la rivalitat Federer-Roddick, destacant que en el cinquè set es van disputar 30 jocs i va durar 95 minuts, esdevenint la final més llarga de Grand Slam en nombre de jocs disputats. L'absència de Nadal va suposar també que Federer recuperés el número 1 en el rànquing individual. Després d'un mes de descans va tornar al circuit per disputar el Masters de Canadà, on va caure a quarts de final davant Jo-Wilfried Tsonga. Al Masters de Cincinnati es va refer amb la victòria davant Đoković en la final. Al US Open va avançar fins a la final sense gaires problemes, però contrapronòstic fou superat per Juan Martín del Potro en cinc sets. Aquesta derrota posava fi a una ratxa de 40 victòries consecutives al US Open i també era la primera final de Grand Slam que perdia davant un tennista diferent de Nadal.[17] Al setembre va disputar l'eliminatòria de Copa Davis amb Suïssa contra Itàlia per accedir al Grup Mundial. Malgrat la victòria es va ressentir de diversos dolors i va descansar durant unes quantes setmanes renunciant al Masters de Xangai. Va tornar per disputar el torneig de casa seva, Basilea, però Đoković el va derrotar en la final. Al Masters de París fou eliminat novament de forma prematura, aquest cop en segona ronda per Julien Benneteau. El darrer torneig de l'any fou ATP World Tour Finals. Va guanyar els dos primers partits contra Verdasco i Murray però va perdre el tercer contra Del Potro classificant-se per semifinals. Malgrat perdre contra Davidenko, es va consolidar en el número 1 del rànquing individual.

Malgrat només guanyar quatre títols durant tota la temporada, destaca el fet que per fi va completar el Grand Slam en aconseguir el títol de Roland Garros, l'únic Grand Slam que li faltava per guanyar. A més, va superar el rècord de títols Grand Slams que tenia Sampras i el va situar a 15. Va acabar l'any al número 1 del rànquing individual i amb un total de 61 victòries i 12 derrotes.

2010[modifica | modifica el codi]

Va començar la temporada 2010 disputant el torneig de Doha però es va quedar a semifinals derrotat per Davidenko. El dia abans de començar l'Open d'Austràlia va crear un torneig benèfic anomenat "Hit for Haiti" que es va celebrar a la pista Rod Laver Arena i va invitar els millors tennistes dels circuits ATP i WTA per disputar una sèrie de partits. Els diners recaptats foren destinats a les víctimes del terratrèmol d'Haití del 2010.[18][19] Abans del Masters d'Indian Wells també va celebrar un partit de dobles d'exhibició junt a Nadal, Sampras i Agassi anomenat "Hit for Haiti 2" amb el mateix objectiu.

Partit benèfic "Hit for Haiti" (2010)

A Austràlia es va venjar de Davidenko a quarts de final i va superar a Murray en la final aconseguint aquest títol per quarta ocasió, empatant amb Agassi en l'Era Open. Va renunciar novament a participar en el torneig de Dubai, aquest cop per una infecció. A Indian Wells fou sorprès a tercera ronda per Bagdatís i a Masters de Miami també fou sorprès a quarta ronda per Berdych. Va renunciar al Masters de Montecarlo i va disputar el Masters de Roma en el primer torneig sobre terra batuda. Malauradament també fou sorprès aviat, en segona ronda contra Ernests Gulbis, i també va entrar al quadre de dobles junt al seu compatriota Yves Allegro, però van caure a quarts de final. Va disputar el torneig de Estoril però va caure davant Albert Montañés a semifinals. Al Masters de Madrid, on defensava el títol, va disputar la segona final de l'any per fou derrotat per Nadal. Durant el transcurs del Roland Garros va registrar la seva 700 victòria en el circuit ATP però Söderling el va superar a quarts de final. Amb aquesta derrota va posar fi a una ratxa de 23 semifinals de Grand Slam consecutives que havia aconseguit durant sis anys. A més, en acabar el torneig va perdre el número 1 del rànquing deixant al seu compte 285 setmanes al capdamunt del rànquing, a només una setmana del rècord que posseïa Sampras.[20] Seguidament va disputar el torneig de Halle arribant a la final però fou superat per Hewitt, i en dobles no va passar de primera ronda junt a Allegro. En el Grand Slam de Wimbledon fou cap de sèrie número 1 malgrat que era segon en el rànquing perquè l'organització va decidir canviar el sistema d'elecció basat en els assoliments sobre gespa. Va tenir forces problemes per avançar en les primeres rondes i a quarts de final el va sorprendre Berdych. En acabar el torneig va descendre al tercer lloc del rànquing, la posició més baixa des de novembre de 2003.

Veient que el seu rendiment havia decaigut de forma important i els seus resultats distaven de les seves anteriors fites, va decidir contractar Paul Annacone, antic entrenador de Sampras. En el Masters de Canadà es va refer superant a Berdych i Đoković pel camí, però va caure contra Murray en la final. Això no obstant, va recuperar el número 2 del rànquing. A Cincinnati va reeixir en la defensa del títol després de vèncer a Fish en la final. En el US Open va arribar a semifinals fins a ser superat per Đoković, que el va succeir en el segon lloc del rànquing. En el Masters de Xangai arribà a la final després de derrotar a Đoković a semifinals però fou novament superat per Murray. A Estocolm va guanyar el segon torneig de la temporada després d'imposar-se a Florian Mayer en la final, el 64è títol de la seva carrera empatant amb Sampras en el quart lloc de la classificació de nombre de títols de l'Era Open. Seguidament també es va imposar en el torneig de Basilea guanyant a Đoković en la final. En el Masters de París va arribar a semifinals per primera vegada però fou derrotat per Gaël Monfils. En la Copa Masters masculina va recuperar el seu antic nivell tennístic guanyant els tres partits de la Round Robin sense cedir cap set contra Ferrer, Murray i Söderling, i a semifinals va superar a Đoković i en la final a Nadal. Aquesta fou la cinquena ocasió que s'enduïa el títol, empatant amb Lendl i Sampras en el primer lloc. Va recuperar el número 2 del rànquing mundial i va jugar dos partits d'exhibició contra Nadal per contribuir en la fundació benèfica del tennista espanyol.

Malgrat guanyar el primer Grand Slam de l'any, el seu rendiment fou inferior a l'esperat durant tota la temporada a excepció del darrer mes, on va encadenar dos títols consecutius més l'ATP World Tour Finals i puntualment el Masters de Madrid. A més, va perdre el número 1 del rànquing en favor de Nadal i durant moltes setmanes estigué al tercer lloc lluitant amb Đoković. A destacar que es va quedar a només una setmana del rècord de Sampras en el nombre de setmanes al capdavant del rànquing masculí individual (286). Va aconseguir la seva victòria número 700 en el circuit ATP però també es va quedar a les portes de semifinals d'un Grand Slam per primera vegada des de 2002 després d'haver encadenat 23 semifinals consecutives. De divuit torneigs que va disputar en va guanyar cinc amb una registre de 63 victòries i 13 derrotes.

Trivalitat (2011−present)[modifica | modifica el codi]

2011[modifica | modifica el codi]

Començà la temporada disputant una sèrie de partits d'exhibició i debutà oficialment el 2011 a Doha i es va endur la victòria en la final davant Davidenko. A l'Open d'Austràlia arribà a semifinals fins que el va superar Đoković. Després d'aquesta derrota, Federer no posseïa cap títol Grand Slam per primera vegada des de l'any 2003. Đoković el va vèncer novament però ara a la final de Dubai malgrat que no havia perdut cap set pel camí. En el Masters d'Indian Wells va coincidir novament amb Đoković a semifinals tornant-lo a derrotar, i a més va perdre el segon lloc del rànquing en el seu favor. Va entrar en el quadre de dobles fent parella amb el seu compatriota Wawrinka, superant els segons caps de sèrie en el primer partit i als anteriors campions (Nadal i Marc López) a semifinals, però van perdre en la final davant Aleksandr Dolgopòlov i Xavier Malisse. En el Masters de Miami també arribà fins a semifinals però va caure davant Nadal.

Federer a l'Open d'Austràlia (2011)

El primer partit sobre terra batuda el va disputar al Masters de Montecarlo però fou derrotat a quarts de final per Jürgen Melzer. En el Masters de Madrid fou superat per Nadal a semifinals i en el Masters de Roma per Gasquet a tercera ronda. Al Roland Garros coincidí novament amb Đoković a semifinals i van aconseguir trencar-li la ratxa perfecte que portava durant la temporada 2011 de 43 victòries consecutives sense derrota. Malauradament no va poder fer el mateix amb Nadal i el va tornar a guanyar per quarta vegada en la final d'aquest torneig. Va renunciar a participar en el torneig de Halle per preparar el Grand Slam de Wimbledon. Va progressar fins a quarts de final on fou superat per Tsonga malgrat guanyar els dos primers sets. A l'estiu va disputar el Masters de Canadà però va tornar a topar amb Tsonga a tercera ronda. Al Cincinnati va caure a quarts de final contra Berdych i no va poder defensar el títol. En el US Open va arribar fins semifinals per reeditar el mateix partit de l'any anterior contra Đoković. Novament fou vençut tot i que en cinc sets, disposar d'algun punt de partit i havent guanyat els dos primers sets. Absent del Masters de Xangai a causa d'una lesió, va perdre molts punts que li van fer perdre també la tercera posició del rànquing individual en favor de Murray, la primera vegada que abandonava el Top 3 del rànquing des de mitjans de 2003. En el torneig de Basilea aconseguí reeditar el títol després de derrotar a Kei Nishikori en la final, que havia superat a Đoković en semifinals. Aquest fou el cinquè títol aconseguit a Basilea i tot just el segon de la temporada. Encadenà una bona ratxa aconseguint per primera vegada el Masters de París després de vèncer a Tsonga en la final. Pel camí aconseguí la seva victòria número 800 i esdevingué el primer tennista a disputar la final dels nou torneigs de categoria Masters. Es va classificar per disputar l'ATP World Tour Finals per desena ocasió i en la fase prèvia guanyar els tres partits contra Tsonga, Nadal i Fish. A semifinals va superar a Ferrer i en la final coincidí novament amb Tsonga, era el vuitè enfrontament que tenien durant la temporada 2011. Aquesta significà la final número 100 de la seva carrera i aconseguí imposar-se en la final per enlairar el 70è títol professional.

Va finalitzar la temporada amb una ratxa de 17 victòries consecutives que li van suposar tres títols. La temporada va acabar amb una registre de 64 victòries per 12 derrotes i quatre títols, entre ells un Masters i la Copa Masters de final d'any. Un fet destacat fou que només va disputar una final de Grand Slam i en el de Wimbledon, del qual era un especialista, només arribà a quarts de final. Durant l'any va ajudar a l'equip suís de Copa Davis per tornar-lo al Grup Mundial després d'enfrontar-se a Portugal en el sector africà/europeu i a Austràlia en el Playoff del Grup Mundial.

2012[modifica | modifica el codi]

Podi olímpic a Londres amb Federer mostrant la medalla d'argent (2012)

Va començar la temporada a Doha arribant a semifinals, però es va retirar. Llavors va disputar l'Open d'Austràlia arribant també a semfinals fins a ser superat per Nadal. Posteriorment va jugar la primera ronda de la Copa Davis amb Suïssa però foren eliminats per Estats Units malgrat jugar a casa, incloent una derrota individual contra John Isner i una en dobles. El primer títol de l'any l'aconseguí a Rotterdam sobre Del Potro i el segon a Dubai davant Murray. Va encadenar un nou títol a Indian Wells derrotant a Isner però fou superat a tercera ronda de Miami per Roddick. A Madrid, on s'estrenava una nova superfície de terra batuda blava, Federer va aconseguir el quart títol de l'any davant Berdych, 20è títol Màsters de la seva carrera, que li va permetre recuperar el segon lloc del rànquing mundial. En els següents torneigs sobre terra batuda no va tenir tant èxit i fou superat per Đoković en les semifinals de Roma i del Roland Garros. A Halle fou finalista perquè va perdre davant un inspirat Tommy Haas, però a Wimbledon va poder superar tots els seus rivals, inclosos Đoković i Murray en semifinals i final respectivament. El setè títol a Wimbledon li va permetre escalar fins al capdamunt del rànquing mundial, que havia perdut el 2010. A més, a Federer li restava una sola setmana per igualar a Sampras com al tennista amb més setmanes al capdavant del rànquing (286 setmanes), de manera que va trencar aquest registre.[21]

Tot just un mes després, la final es va repetir en el mateix escenari en ocasió de la final del quadre individual dels Jocs Olímpics de Londres. Federer provenia d'una dura semifinal contra Del Potro amb un 19-17 en el tercer set, i en aquesta ocasió fou derrotat per Murray en la final, aconseguint així la medalla d'argent olímpica. També va participar en el quadre de dobles junt al seu compatriota Wawrinka, però van caure a segona ronda sense poder defensar la medalla d'or que havien aconseguit a Pequín el 2008. Per tal de descansar, va preferir renunciar al torneig de Toronto però va tornar a Cincinnati aconseguint un nou títol en guanyar a Đoković en la final. Al US Open va caure a quarts de final davant Berdych mentre que a Xangai fou superar per Murray a semifinals. Tanmateix, es va assegurar la setmana número 300 com a número 1 del rànquing individual. Entremig va ajudar al seu país a mantenir-se al Grup Mundial de la Copa Davis després de superar als Països Baixos amb dues victòries individuals. En el torneig de casa seva, a Basilea fou finalista superat per Del Potro a contra-pronòstic i va renunciar a participar en el París per preparar el darrer torneig de l'any malgrat ser conscient que enterrava les seves possibilitats d'acabar l'any com a número 1 per sisena vegada. En l'ATP World Tour Finals va superar la fase inicial com a primer de grup després de vèncer a Janko Tipsarević i Ferrer, i perdre contra Del Potro. A semifinals va superar a Murray però en la final va caure contra Đoković. Va acabar la temporada amb un total de sis títols en deu finals disputades (un Grand Slam i tres Màsters), i un registre de 71 victòries i 12 derrotes.

Estil de joc[modifica | modifica el codi]

Utilitza una empunyadura eastern o ocasionalment semi-western.

Federer exhibeix un joc versàtil efectiu a totes les superfícies. Adepte a la volea pot colpejar la pilota tan de dreta (executa una de les dretes més planes del circuit) com de revés amb gran precisió. No obstant això, aquest últim ha estat considerat per alguns tècnics com el seu punt més feble, especialment les boles altes.

Un altre tret del seu joc a destacar és la capacitat de atacar la bola quan aquesta encara està pujant (tècnica semblant a l'emprada per Andre Agassi) fet que li permet sorprendre al rival així com obrir més angles, d'altra banda, aquest estil l'obliga a estar perfectament situat en tot moment.

El seu servei és potent (sobre els 200 Km/h) a més de difícil d'endevinar, ja que els executa tots de la mateixa manera vagin on vagin.

Palmarès: 86 (78−8)[modifica | modifica el codi]

Medaller
Competint per Suïssa Suïssa
Tennis
Jocs Olímpics
Or Pequín 2008 Dobles masculins
Plata Londres 2012 Individual masculí

Individual: 115 (78−37)[modifica | modifica el codi]

Llegenda (pre/post 2009)
Grand Slams (17−7)
Jocs Olímpics Argent (1)
Tennis Masters Cup /
ATP World Tour Finals (6−2)
ATP Masters Series /
ATP World Tour Masters 1000 (21−14)
ATP International Series Gold /
ATP World Tour 500 Series (13−5)
ATP International Series /
ATP World Tour 250 Series (21−8)
Títols per superfície
Dura (53−15)
Gespa (13−4)
Terra batuda (10−13)
Moqueta (2−5)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Oponent en la final Marcador
Finalista 1. 13 de febrer de 2000 Flag of France.svg Marsella, França Moqueta (i) Flag of Switzerland.svg Marc Rosset 6−2, 3−6, 6−7(5)
Finalista 2. 29 d'octubre de 2000 Flag of Switzerland.svg Basilea, Suïssa Moqueta (i) Flag of Sweden.svg Thomas Enqvist 2−6, 6−4, 6−7(4), 6−1, 1−6
Guanyador 1. 29 de gener de 2001 Flag of Italy.svg Milà, Itàlia Moqueta (i) Flag of France.svg Julien Boutter 6−4, 6−7(7), 6−4
Finalista 3. 25 de febrer de 2001 Flag of the Netherlands.svg Rotterdam, Països Baixos Dura (i) Flag of France.svg Nicolas Escudé 5−7, 6−3, 6−7(5)
Finalista 4. 28 d'octubre de 2001 Flag of Switzerland.svg Basilea (2) Moqueta (i) Flag of the United Kingdom.svg Tim Henman 3−6, 4−6, 2−6
Guanyador 2. 7 de gener de 2002 Flag of Australia.svg Sydney, Austràlia Dura Flag of Argentina.svg Juan Ignacio Chela 6−3, 6−3
Finalista 5. 3 de febrer de 2002 Flag of Italy.svg Milà, Itàlia Moqueta (i) Flag of Italy.svg Davide Sanguinetti 6−7(2), 6−4, 1−6
Finalista 6. 31 de març de 2002 Flag of the United States.svg Miami, Estats Units Dura Flag of the United States.svg Andre Agassi 3−6, 3−6, 6−3, 4−6
Guanyador 3. 13 de maig de 2002 Flag of Germany.svg Hamburg, Alemanya Terra batuda Flag of Russia.svg Marat Safin 6−1, 6−3, 6−4
Guanyador 4. 7 d'octubre de 2002 Flag of Austria.svg Viena, Àustria Dura (i) Flag of the Czech Republic.svg Jiří Novák 6−4, 6−1, 3−6, 6−4
Guanyador 5. 10 de febrer de 2003 Flag of France.svg Marsella, França Dura (i) Flag of Sweden.svg Jonas Björkman 6−2, 7−6(6)
Guanyador 6. 24 de febrer de 2003 Flag of the United Arab Emirates.svg Dubai, Emirats Àrabs Units Dura Flag of the Czech Republic.svg Jiří Novák 6−1, 7−6(2)
Guanyador 7. 28 d'abril de 2003 Flag of Germany.svg Munic, Alemanya Terra batuda Flag of Finland.svg Jarkko Nieminen 6−1, 6−4
Finalista 7. 11 de maig de 2003 Flag of Italy.svg Roma, Itàlia Terra batuda Flag of Catalonia.svg Fèlix Mantilla 5−7, 2−6, 6−7(8)
Guanyador 8. 9 de juny de 2003 Flag of Germany.svg Halle, Alemanya Gespa Flag of Germany.svg Nicolas Kiefer 6−1, 6−3
Guanyador 9. 23 de juny de 2003 Flag of the United Kingdom.svg Wimbledon, Regne Unit Gespa Flag of Australia.svg Mark Philippoussis 7−6(5), 6−2, 7−6(3)
Finalista 8. 13 de juliol de 2003 Flag of Switzerland.svg Gstaad, Suïssa Terra batuda Flag of the Czech Republic.svg Jiří Novák 7−5, 3−6, 3−6, 6−1, 3−6
Guanyador 10. 6 d'octubre de 2003 Flag of Austria.svg Viena (2) Dura (i) Flag of the Balearic Islands.svg Carles Moyà 6−3, 6−3, 6−3
Guanyador 11. 10 de novembre de 2003 Flag of the United States.svg Tennis Masters Cup, Houston, Estats Units Dura Flag of the United States.svg Andre Agassi 6−3, 6−0, 6−4
Guanyador 12. 19 de gener de 2004 Flag of Australia.svg Australian Open, Austràlia Dura Flag of Russia.svg Marat Safin 7−6(3), 6−4, 6−2
Guanyador 13. 1 de març de 2004 Flag of the United Arab Emirates.svg Dubai (2) Dura Flag of Spain.svg Feliciano López 4−6, 6−1, 6−2
Guanyador 14. 8 de març de 2004 Flag of the United States.svg Indian Wells, Estats Units Dura Flag of the United Kingdom.svg Tim Henman 6−3, 6−3
Guanyador 15. 10 de maig de 2004 Flag of Germany.svg Hamburg (2) Terra batuda Flag of Argentina.svg Guillermo Coria 4−6, 6−4, 6−2, 6−3
Guanyador 16. 7 de juny de 2004 Flag of Germany.svg Halle (2) Gespa Flag of the United States.svg Mardy Fish 6−0, 6−3
Guanyador 17. 21 de juny de 2004 Flag of the United Kingdom.svg Wimbledon (2) Gespa Flag of the United States.svg Andy Roddick 4−6, 7−5, 7−6(3), 6−4
Guanyador 18. 5 de juliol de 2004 Flag of Switzerland.svg Gstaad, Suïssa Terra batuda Flag of Russia.svg Ígor Andréiev 6−2, 6−3, 5−7, 6−3
Guanyador 19. 26 de julilo de 2004 Flag of Canada.svg Toronto, Canadà Dura Flag of the United States.svg Andy Roddick 7−5, 6−3
Guanyador 20. 30 d'agost de 2004 Flag of the United States.svg US Open, Estats Units Dura Flag of Australia.svg Lleyton Hewitt 6−0, 7−6(3), 6−0
Guanyador 21. 27 de setembre de 2004 Flag of Thailand.svg Bangkok, Tailàndia Dura (i) Flag of the United States.svg Andy Roddick 6−4, 6−0
Guanyador 22. 15 de novembre de 2004 Flag of the United States.svg Tennis Masters Cup, Houston (2) Dura Flag of Australia.svg Lleyton Hewitt 6−3, 6−2
Guanyador 23. 3 de gener de 2005 Flag of Qatar.svg Doha, Qatar Dura Flag of Croatia.svg Ivan Ljubičić 6−3, 6−1
Guanyador 24. 14 de febrer de 2005 Flag of the Netherlands.svg Rotterdam, Països Baixos Dura (i) Flag of Croatia.svg Ivan Ljubičić 5−7, 7−5, 7−6(5)
Guanyador 25. 21 de febrer de 2005 Flag of the United Arab Emirates.svg Dubai (3) Dura Flag of Croatia.svg Ivan Ljubičić 6−1, 6−7(6), 6−3
Guanyador 26. 7 de març de 2005 Flag of the United States.svg Indian Wells (2) Dura Flag of Australia.svg Lleyton Hewitt 6−2, 6−4, 6−4
Guanyador 27. 21 de març de 2005 Flag of the United States.svg Miami, Estats Units Dura Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 2−6, 6−7(4), 7−6(5), 6−3, 6−1
Guanyador 28. 9 de maig de 2005 Flag of Germany.svg Hamburg (3) Terra batuda Flag of France.svg Richard Gasquet 6−3, 7−5, 7−6(4)
Guanyador 29. 6 de juny de 2005 Flag of Germany.svg Halle (3) Gespa Flag of Russia.svg Marat Safin 6−4, 6−7(6), 6−4
Guanyador 30. 20 de juny de 2005 Flag of the United Kingdom.svg Wimbledon (3) Gespa Flag of the United States.svg Andy Roddick 6−2, 7−6(2), 6−4
Guanyador 31. 15 d'agost de 2005 Flag of the United States.svg Cincinnati, Estats Units Dura Flag of the United States.svg Andy Roddick 6−3, 7−5
Guanyador 32. 29 d'agost de 2005 Flag of the United States.svg US Open (2) Dura Flag of the United States.svg Andre Agassi 6−3, 2−6, 7−6(1), 6−1
Guanyador 33. 26 de setembre de 2005 Flag of Thailand.svg Bangkok, Tailàndia Dura (i) Flag of the United Kingdom.svg Andy Murray 6−3, 7−5
Finalista 9. 20 de novembre de 2005 Flag of the People's Republic of China.svg Tennis Masters Cup, Xangai, Xina Moqueta (i) Flag of Argentina.svg David Nalbandian 7−6(4), 7−6(11), 2−6, 1−6, 6−7(3)
Guanyador 34. 2 de gener de 2006 Flag of Qatar.svg Doha (2) Dura Flag of France.svg Gaël Monfils 6−3, 7−6(5)
Guanyador 35. 16 de gener de 2006 Flag of Australia.svg Australian Open (2) Dura Flag of Cyprus.svg Màrkos Bagdatís 5−7, 7−5, 6−0, 6−2
Finalista 10. 3 de març de 2006 Flag of the United Arab Emirates.svg Dubai, Emirats Àrabs Units Dura Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 6−2, 4−6, 4−6
Guanyador 36. 10 de març de 2006 Flag of the United States.svg Indian Wells (3) Dura Flag of the United States.svg James Blake 7−5, 6−3, 6−0
Guanyador 37. 22 de març de 2006 Flag of the United States.svg Miami (2) Dura Flag of Croatia.svg Ivan Ljubičić 7−6(5), 7−6(4), 7−6(6)
Finalista 11. 23 d'abril de 2006 Flag of Monaco.svg Montecarlo, Mònaco Terra batuda Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 2−6, 7−6(2), 3−6, 6−7(5)
Finalista 12. 4 de maig de 2006 Flag of Italy.svg Roma (2) Terra batuda Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 7−6(0), 6−7(5), 4−6, 6−2, 6−7(5)
Finalista 13. 11 de juny de 2006 Flag of France.svg Roland Garros, França Terra batuda Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 6−1, 1−6, 4−6, 6−7(4)
Guanyador 38. 12 de juny de 2006 Flag of Germany.svg Halle (4) Gespa Flag of the Czech Republic.svg Tomáš Berdych 6−0, 6−7(4), 6−2
Guanyador 39. 26 de juny de 2006 Flag of the United Kingdom.svg Wimbledon (4) Gespa Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 6−0, 7−6(5), 6−7(2), 6−3
Guanyador 40. 7 d'agost de 2006 Flag of Canada.svg Toronto (2) Dura Flag of France.svg Richard Gasquet 2−6, 6−3, 6−2
Guanyador 41. 10 de setembre de 2006 Flag of the United States.svg US Open (3) Dura Flag of the United States.svg Andy Roddick 6−2, 4−6, 7−5, 6−1
Guanyador 42. 2 d'octubre de 2006 Flag of Japan.svg Tòquio, Japó Dura Flag of the United Kingdom.svg Tim Henman 6−3, 6−3
Guanyador 43. 16 d'octubre de 2006 Flag of Spain.svg Madrid, Espanya Dura (i) Flag of Chile.svg Fernando González 7−5, 6−1, 6−0
Guanyador 44. 23 d'octubre de 2006 Flag of Switzerland.svg Basilea, Suïssa Moqueta (i) Flag of Chile.svg Fernando González 6−3, 6−2, 7−6(3)
Guanyador 45. 12 de novembre de 2006 Flag of the People's Republic of China.svg Tennis Masters Cup, Xangai, Xina (3) Dura (i) Flag of the United States.svg James Blake 6−0, 6−3, 6−4
Guanyador 46. 28 de gener de 2007 Flag of Australia.svg Australian Open (3) Dura Flag of Chile.svg Fernando González 7−6(2), 6−4, 6−4
Guanyador 47. 3 de març de 2007 Flag of the United Arab Emirates.svg Dubai (4) Dura Flag of Russia.svg Mikhaïl Iujni 6−4, 6−3
Finalista 14. 22 d'abril de 2007 Flag of Monaco.svg Montecarlo (2) Terra batuda Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 4−6, 4−6
Guanyador 48. 20 de maig de 2007 Flag of Germany.svg Hamburg (4) Terra batuda Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 2−6, 6−2, 6−0
Finalista 15. 10 de juny de 2007 Flag of France.svg Roland Garros (2) Terra batuda Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 3−6, 6−4, 3−6, 4−6
Guanyador 49. 8 de juliol de 2007 Flag of the United Kingdom.svg Wimbledon (5) Gespa Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 7−6(7), 4−6, 7−6(3), 2−6, 6−2
Finalista 16. 12 d'agost de 2007 Flag of Canada.svg Mont-real Dura Flag of Serbia.svg Novak Đoković 6−7(2), 6−2, 6−7(2)
Guanyador 50. 19 d'agost de 2007 Flag of the United States.svg Cincinnati (2) Dura Flag of the United States.svg James Blake 6−1, 6−4
Guanyador 51. 9 de setembre de 2007 Flag of the United States.svg US Open (4) Dura Flag of Serbia.svg Novak Đoković 7−6(4), 7−6(2), 6−4
Finalista 17. 21 d'octubre de 2007 Flag of Spain.svg Madrid, Espanya Dura (i) Flag of Argentina.svg David Nalbandian 6−1, 3−6, 3−6
Guanyador 52. 28 d'octubre de 2007 Flag of Switzerland.svg Basilea (2) Dura (i) Flag of Finland.svg Jarkko Nieminen 6−3, 6−4
Guanyador 53. 18 de novembre de 2007 Flag of the People's Republic of China.svg Tennis Masters Cup, Xangai (4) Dura (i) Flag of the Valencian Community (2x3).svg David Ferrer 6−2, 6−3, 6−2
Guanyador 54. 20 d'abril de 2008 Flag of Portugal.svg Estoril, Portugal Terra batuda Flag of Russia.svg Nikolai Davidenko 7−6(5), 1−2 i retirada
Finalista 18. 27 d'abril de 2008 Flag of Monaco.svg Montecarlo (3) Terra batuda Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 5−7, 5−7
Finalista 19. 18 de maig de 2008 Flag of Germany.svg Hamburg, Alemanya Terra batuda Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 5−7, 7−6(3), 3−6
Finalista 20. 8 de juny de 2008 Flag of France.svg Roland Garros (3) Terra batuda Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 1−6, 3−6, 0−6
Guanyador 55. 15 de juny de 2008 Flag of Germany.svg Halle (5) Gespa Flag of Germany.svg Philipp Kohlschreiber 6−3, 6−4
Finalista 21. 6 de juliol de 2008 Flag of the United Kingdom.svg Wimbledon, Regne Unit Gespa Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 4−6, 4−6, 7−6(5), 7−6(8), 7−9
Guanyador 56. 9 de setembre de 2008 Flag of the United States.svg US Open (5) Dura Flag of the United Kingdom.svg Andy Murray 6−2, 7−5, 6−2
Guanyador 57. 26 d'octubre de 2008 Flag of Switzerland.svg Basilea (3) Dura (i) Flag of Argentina.svg David Nalbandian 6−3, 6−4
Finalista 22. 1 de febrer de 2009 Flag of Australia.svg Australia Open, Austràlia Dura Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 5−7, 6−3, 6−7(3), 6−3, 2−6
Guanyador 58. 17 de maig de 2009 Flag of Spain.svg Madrid (2) Terra batuda Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 6−4, 6−4
Guanyador 59. 7 de juny de 2009 Flag of France.svg Roland Garros, França Terra batuda Flag of Sweden.svg Robin Söderling 6−1, 7−6(1), 6−4
Guanyador 60. 5 de juliol de 2009 Flag of the United Kingdom.svg Wimbledon (6) Gespa Flag of the United States.svg Andy Roddick 5−7, 7−6(6), 7−6(5), 3−6, 16−14
Guanyador 61. 23 d'agost de 2009 Flag of the United States.svg Cincinnati (3) Dura Flag of Serbia.svg Novak Đoković 6−1, 7−5
Finalista 23. 14 de setembre de 2009 Flag of the United States.svg US Open, Estats Units Dura Flag of Argentina.svg Juan Martín del Potro 6−3, 6−7(5), 6−4, 6−7(4), 2−6
Finalista 24. 8 de novembre de 2009 Flag of Switzerland.svg Basilea, Suïssa Dura (i) Flag of Serbia.svg Novak Đoković 4−6, 6−4, 2−6
Guanyador 62. 31 de gener de 2010 Flag of Australia.svg Australian Open (4) Dura Flag of the United Kingdom.svg Andy Murray 6−3, 6−4, 7−6(11)
Finalista 25. 16 de maig de 2010 Flag of Spain.svg Madrid (3) Terra batuda Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 4−6, 6−7(5)
Finalista 26. 13 de juny de 2010 Flag of Germany.svg Halle, Alemanya Gespa Flag of Australia.svg Lleyton Hewitt 6−3, 6−7(4), 4−6
Finalista 27. 15 d'agost de 2010 Flag of Canada.svg Toronto (2) Dura Flag of the United Kingdom.svg Andy Murray 5−7, 5−7
Guanyador 63. 23 d'agost de 2010 Flag of the United States.svg Cincinnati (4) Dura Flag of the United States.svg Mardy Fish 6−7(5), 7−6(1), 6−4
Finalista 28. 17 d'octubre de 2010 Flag of the People's Republic of China.svg Xangai, Xina Dura Flag of the United Kingdom.svg Andy Murray 3−6, 2−6
Guanyador 64. 24 d'octubre de 2010 Flag of Sweden.svg Estocolm, Suècia Dura (i) Flag of Germany.svg Florian Mayer 6−4, 6−3
Guanyador 65. 7 de novembre de 2010 Flag of Switzerland.svg Basilea (4) Dura (i) Flag of Serbia.svg Novak Đoković 6−4, 3−6, 6−1
Guanyador 66. 28 de novembre de 2010 Flag of the United Kingdom.svg ATP World Tour Finals, Londres, Regne Unit (5) Dura (i) Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 6−3, 3−6, 6−1
Guanyador 67. 8 de gener de 2011 Flag of Qatar.svg Doha (3) Dura Flag of Russia.svg Nikolai Davidenko 6−3, 6−4
Finalista 29. 26 de febrer de 2011 Flag of the United Arab Emirates.svg Dubai (2) Dura Flag of Serbia.svg Novak Đoković 3−6, 3−6
Finalista 30. 5 de juny de 2011 Flag of France.svg Roland Garros (4) Terra batuda Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 5−7, 6−7(3), 7−5, 1−6
Guanyador 68. 6 de novembre de 2011 Flag of Switzerland.svg Basilea (5) Dura (i) Flag of Japan.svg Kei Nishikori 6−1, 6−3
Guanyador 69. 13 de novembre de 2011 Flag of France.svg París, França Dura (i) Flag of France.svg Jo-Wilfried Tsonga 6−1, 7−6(3)
Guanyador 70. 27 de novembre de 2011 Flag of the United Kingdom.svg ATP World Tour Finals, Londres (6) Dura (i) Flag of France.svg Jo-Wilfried Tsonga 6−3, 6−7(6), 6−3
Guanyador 71. 19 de febrer de 2012 Flag of the Netherlands.svg Rotterdam (2) Dura (i) Flag of Argentina.svg Juan Martín del Potro 6−1, 6−4
Guanyador 72. 3 de març de 2012 Flag of the United Arab Emirates.svg Dubai (5) Dura Flag of the United Kingdom.svg Andy Murray 7−5, 6−4
Guanyador 73. 18 de març de 2012 Flag of the United States.svg Indian Wells (4) Dura Flag of the United States.svg John Isner 7−6(7), 6−3
Guanyador 74. 13 de maig de 2012 Flag of Spain.svg Madrid (3) Terra batuda Flag of the Czech Republic.svg Tomáš Berdych 3−6, 7−5, 7−5
Finalista 31. 17 de juny de 2012 Flag of Germany.svg Halle (2) Gespa Flag of Germany.svg Tommy Haas 6−7(5), 4−6
Guanyador 75. 8 de juliol de 2012 Flag of the United Kingdom.svg Wimbledon (7) Gespa Flag of the United Kingdom.svg Andy Murray 4−6, 7−5, 6−3, 6−4
Finalista 32. 5 d'agost de 2012 Flag of the United Kingdom.svg Jocs Olímpics, Londres, Regne Unit Gespa Flag of the United Kingdom.svg Andy Murray 2−6, 1−6, 4−6
Guanyador 76. 19 d'agost de 2012 Flag of the United States.svg Cincinnati (5) Dura Flag of Serbia.svg Novak Đoković 6−0, 7−6(7)
Finalista 33. 12 de novembre de 2012 Flag of the United Kingdom.svg ATP World Tour Finals, Londres (2) Dura (i) Flag of Serbia.svg Novak Đoković 6−7(6), 5−7
Finalista 34. 19 de maig de 2013 Flag of Italy.svg Roma (3) Terra batuda Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 1−6, 3−6
Guanyador 77. 16 de juny de 2013 Flag of Germany.svg Halle (6) Gespa Flag of Russia.svg Mikhaïl Iujni 6−7(5), 6−3, 6−4
Finalista 35. 27 d'octubre de 2013 Flag of Switzerland.svg Basilea (2) Dura (i) Flag of Russia.svg Juan Martín del Potro 6−7(3), 6−2, 4−6
Finalista 36. 5 de gener de 2014 Flag of Australia.svg Brisbane, Austràlia Dura Flag of Australia.svg Lleyton Hewitt 1−6, 6−4, 3−6
Guanyador 78. 1 de març de 2014 Flag of the United Arab Emirates.svg Dubai (6) Dura Flag of the Czech Republic.svg Tomáš Berdych 3−6, 6−4, 6−3
Finalista 37. 16 de març de 2014 Flag of the United States.svg Indian Wells Dura Flag of Serbia.svg Novak Đoković 6−3, 3−6, 6−7(3)

Dobles: 13 (8−5)[modifica | modifica el codi]

Llegenda (pre/post 2009)
Grand Slams (0−0)
Jocs Olímpics Or (1−0)
Tennis Masters Cup /
ATP World Tour Finals (0−0)
ATP Masters Series /
ATP World Tour Masters 1000 (1−2)
ATP International Series Gold /
ATP World Tour 500 Series (3−1)
ATP International Series /
ATP World Tour 250 Series (3−2)
Títols per superfície
Dura (5−4)
Gespa (1−0)
Terra batuda (1−0)
Moqueta (1−1)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Parella Oponents en la final Marcador
Finalista 1. 29 d'octubre de 2000 Flag of Switzerland.svg Basilea, Suïssa Moqueta (i) Flag of Slovakia.svg Dominik Hrbatý Flag of the United States.svg Donald Johnson
Flag of South Africa.svg Piet Norval
6−7(11), 6−4, 6−7(4)
Guanyador 1. 25 de febrer de 2001 Flag of the Netherlands.svg Rotterdam, Països Baixos Dura (i) Flag of Sweden.svg Jonas Björkman Flag of the Czech Republic.svg Petr Pála
Flag of the Czech Republic.svg Pavel Vízner
6−3, 6−0
Guanyador 2. 15 de juliol de 2001 Flag of Switzerland.svg Gstaad, Suïssa Terra batuda Flag of Russia.svg Marat Safin Flag of Australia.svg Michael Hill
Flag of the United States.svg Jeff Tarango
0−1, retirada
Guanyador 3. 24 de febrer de 2002 Flag of the Netherlands.svg Rotterdam (2) Dura (i) Flag of Belarus.svg Max Mirni Flag of the Bahamas.svg Mark Knowles
Flag of Canada.svg Daniel Nestor
4−6, 6−3, [10−4]
Finalista 2. 17 de març de 2002 Flag of the United States.svg Indian Wells, Estats Units Dura Flag of Belarus.svg Max Mirnyi Flag of the Bahamas.svg Mark Knowles
Flag of Canada.svg Daniel Nestor
4−6, 4−6
Guanyador 4. 6 d'octubre de 2002 Flag of Russia.svg Moscou, Rússia Moqueta (i) Flag of Belarus.svg Max Mirnyi Flag of Australia.svg Joshua Eagle
Flag of Australia.svg Sandon Stolle
6−4, 7−6(0)
Finalista 3. 23 de febrer de 2003 Flag of the Netherlands.svg Rotterdam, Països Baixos Dura (i) Flag of Belarus.svg Max Mirnyi Flag of Australia.svg Wayne Arthurs
Flag of Australia.svg Paul Hanley
6−7(4), 2−6
Guanyador 5. 30 de març de 2003 Flag of the United States.svg Miami, Estats Units Dura Flag of Belarus.svg Max Mirnyi Flag of India.svg Leander Paes
Flag of the Czech Republic.svg David Rikl
7−5, 6−3
Guanyador 6. 12 d'octubre de 2003 Flag of Austria.svg Viena, Àustria Dura (i) Flag of Switzerland.svg Yves Allegro Flag of India.svg Mahesh Bhupathi
Flag of Belarus.svg Max Mirni
7−6(7), 7−5
Finalista 4. 3 d'octubre de 2004 Flag of Thailand.svg Bangkok, Tailàndia Dura (i) Flag of Switzerland.svg Yves Allegro Flag of the United States.svg Justin Gimelstob
Flag of the United States.svg Graydon Oliver
7−5, 4−6, 4−6
Guanyador 7. 12 de juny de 2005 Flag of Germany.svg Halle, Alemanya Gespa Flag of Switzerland.svg Yves Allegro Flag of Sweden.svg Joachim Johansson
Flag of Russia.svg Marat Safin
7−5, 6−7(6), 6−3
Guanyador 8. 16 d'agost de 2008 Flag of the People's Republic of China.svg Jocs Olímpics, Pequín, Xina Dura Flag of Switzerland.svg Stanislas Wawrinka Flag of Sweden.svg Simon Aspelin
Flag of Sweden.svg Thomas Johansson
6−3, 6−4, 6−7(4), 6−3
Finalista 5. 13 de març de 2011 Flag of the United States.svg Indian Wells (2) Dura Flag of Switzerland.svg Stanislas Wawrinka Flag of Ukraine.svg Aleksandr Dolgopòlov
Flag of Belgium.svg Xavier Malisse
4−6, 7−6(5), [7−10]

Equips: 1 (1−0)[modifica | modifica el codi]

Resultat Núm. Data Torneig Superfície Parella Oponents en la final Marcador
Guanyador 1. 6 de gener de 2001 Copa Hopman, Perth, Austràlia Dura Flag of Switzerland.svg Martina Hingis Flag of the United States.svg Monica Seles
Flag of the United States.svg Jan-Michael Gambill
2−1

Challenger: 1 (1−0)[modifica | modifica el codi]

Resultat Núm. Data Torneig Superfície Oponent en la final Marcador
Guanyador 1. 31 d'octubre de 1999 Flag of France.svg Brest, França Dura (i) Flag of Belarus.svg Max Mirni 7−6(4), 6−3

Períodes com a número 1[modifica | modifica el codi]

Núm. Precedit per Dates Succeït per Setmanes Acumulat
1. Flag of the United States.svg Andy Roddick 02/02/2004 − 17/08/2008 Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 237 237
2. Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 06/07/2009 − 06/06/2010 Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 48 285
3. Flag of Serbia.svg Novak Đoković 09/07/2012 − 04/11/2012 Flag of Serbia.svg Novak Đoković 17 302

Rivalitats[modifica | modifica el codi]

Federer−Nadal[modifica | modifica el codi]

Durant la segona meitat de la dècada del 2000, Roger Federer i Rafael Nadal van mantenir un domini aclaparador del circuit de tennis professional masculí, ja que durant aquests anys van ocupar les dues primeres posicions del rànquing. Aquesta hegemonia es va trencar amb la irrupció de Novak Đoković al número 1 l'any 2011, i també amb Andy Murray puntualment. Aquest fet va produir que durant molts anys van mantinguessin una gran rivalitat. Federer va accedir al número del rànquing mundial l'any 2004 i Nadal, cinc anys més jove, va ascendir al número 2 del rànquing l'any 2005. Aquestes posicions es van mantenir així fins que Nadal el va superar l'any 2008. Malgrat que Federer va ocupar durant molt més temps el lloc més alt del rànquing, Nadal dominà amb clarament els enfrontaments directes.

Deixant a banda el primer enfrontament que es va produir a segona ronda del Masters de Miami l'any 2004, quan Nadal feia poc que havia entrat al circuit i Federer estrenava regnat al número 1 del rànquing, i l'ATP World Tour Finals on poden coincidir en la fase inicial, la resta d'enfrontaments s'han produït sempre en semifinals o finals dels torneigs.

A dia d'avui, s'han enfrontat un total de 33 ocasions amb 10 victòries de Federer i 23 de Nadal. La majoria d'aquests partits són sobre terra batuda, superfície on Nadal és clarament superior, ja que es considera un dels millors de la història mentre que pel suís és la pitjor, el registre és de 13-2, i a més, ha guanyat tots els partits a cinc sets. Sobre gespa, la superfície preferida de Federer, el suís guanya per 2-1, tots tres partits en la final de Wimbledon. Sobre pista dura, el resultat és també molt igualat amb 6−9, però amb el detall que el suís ha guanyat la majoria d'enfrontaments en pista interior. En aquesta superfície destaca el fet que Federer el va superar en els quatre primers enfrontaments de Copa Masters i, curiosament, mai han coincidit en el US Open malgrat que ambdós l'han guanyat. Pel que fa exclusivament a les finals Nadal també domina per 14–6 victòries.

Ambdós tennistes posseeixen rècords de victòries consecutives sobre una mateixa superfície, Federer sobre gespa (65) i pista dura (56) mentre que Nadal sobre terra batuda (81), però entre ells no es van trencar aquestes marques.

Núm. Any Torneig Categoria Superfície Ronda Guanyador Resultat Durada Federer Nadal
1. 2004 Miami MS/1000 Dura 2R Nadal 6−3, 6−3 1:10 0 1
2. 2005 Miami MS/1000 Dura F Federer 2−6, 6−7(4), 7−6(5), 6−3, 6−1 3:43 1 1
3. 2005 Roland Garros GS Terra batuda SF Nadal 6−3, 4−6, 6−4, 6−3 2:47 1 2
4. 2006 Dubai Gold/500 Dura F Nadal 2−6, 6−4, 6−4 1:53 1 3
5. 2006 Montecarlo MS/1000 Terra batuda F Nadal 6−2, 6−7(2), 6−3, 7−6(5) 3:50 1 4
6. 2006 Roma MS/1000 Terra batuda F Nadal 6−7(0), 7−6(5), 6−4, 2−6, 7−6(5) 5:05 1 5
7. 2006 Roland Garros GS Terra batuda F Nadal 1−6, 6−1, 6−4, 7−6(4) 3:02 1 6
8. 2006 Wimbledon GS Gespa F Federer 6−0, 7−6(5), 6−7(2), 6−3 2:58 2 6
9. 2006 Xangai CM Dura (i) SF Federer 6−4, 7−5 1:53 3 6
10. 2007 Montecarlo MS/1000 Terra batuda F Nadal 6−4, 6−4 1:35 3 7
11. 2007 Hamburg MS/1000 Terra batuda F Federer 2−6, 6−2, 6−0 1:55 4 7
12. 2007 Roland Garros GS Terra batuda F Nadal 6−3, 4−6, 6−3, 6−4 3:10 4 8
13. 2007 Wimbledon GS Gespa F Federer 7−6(7), 4−6, 7−6(3), 2−6, 6−2 3:45 5 8
14. 2007 Xangai CM Dura (i) SF Federer 6−4, 6−1 0:59 6 8
15. 2008 Montecarlo MS/1000 Terra batuda F Nadal 7−5, 7−5 1:43 6 9
16. 2008 Hamburg MS/1000 Terra batuda F Nadal 7−5, 6−7(3), 6−3 2:52 6 10
17. 2008 Roland Garros GS Terra batuda F Nadal 6−1, 6−3, 6−0 1:48 6 11
18. 2008 Wimbledon GS Gespa F Nadal 6−4, 6−4, 6−7(5), 6−7(8), 9−7 4:48 6 12
19. 2009 Open d'Austràlia GS Dura F Nadal 7−5, 3−6, 7−6(3), 3−6, 6−2 4:23 6 13
20. 2009 Madrid MS/1000 Terra batuda F Federer 6−4, 6−4 1:26 7 13
21. 2010 Madrid MS/1000 Terra batuda F Nadal 6−4, 7−6(5) 2:10 7 14
22. 2010 Londres CM Dura (i) F Federer 6−3, 3−6, 6−1 1:37 8 14
23. 2011 Miami MS/1000 Dura SF Nadal 6−3, 6−2 1:18 8 15
24. 2011 Madrid MS/1000 Terra batuda SF Nadal 5−7, 6−1, 6−3 2:36 8 16
25. 2011 Roland Garros GS Terra batuda F Nadal 7−5, 6−7(3), 7−5, 6−1 3:40 8 17
26. 2011 Londres CM Dura (i) RR Federer 6−3, 6−0 1:00 9 17
27. 2012 Open d'Austràlia GS Dura SF Nadal 6−7(5), 6−2, 7−6(5), 6−4 3:42 9 18
28. 2012 Indian Wells MS/1000 Dura SF Federer 6−3, 6−4 1:32 10 18
29. 2013 Indian Wells MS/1000 Dura QF Nadal 6−4, 6−2 1:24 10 19
30. 2013 Roma MS/1000 Terra batuda F Nadal 6−1, 6−3 1:08 10 20
31. 2013 Cincinnati MS/1000 Dura QF Nadal 5−7, 6−4, 6−3 2:14 10 21
32. 2013 Londres CM Dura (i) SF Nadal 7−5, 6−3 1:20 10 22
33. 2014 Open d'Austràlia GS Dura SF Nadal 7−6(4), 6−3, 6−3 2:24 10 23

Federer−Đoković[modifica | modifica el codi]

Novak Đoković i Federer s'han enfrontat 33 vegades de les quals el suís s'ha imposat en 17. Només s'han enfrontat en una ocasió sobre gespa amb victòria per Federer mentre que sobre pista dura i terra batuda estan empatats a 13 i 3 respectivament. En el US Open han coincidit en cinc ocasions consecutives, entre elles la primera final de Đoković en un Grand Slam, guanyat les tres primeres i perdent les dues següents. La magnífica ratxa que va realitzar Đoković durant l'inici de la temporada 2011 va finalitzar amb una derrota davant Federer a les semifinals del Roland Garros després de 41 victòries consecutives. Després de Nadal, és el segon tennista amb més victòries sobre Federer.[22]

Núm. Any Torneig Categoria Superfície Ronda Guanyador Resultat Durada Federer Đoković
1. 2006 Montecarlo MS/1000 Terra batuda 1R Federer 6−3, 2−6, 6−3 1:49 1 0
2. 2006 Copa Davis CD Dura (i) 1R Federer 6−3, 2−6, 6−3 1:58 2 0
3. 2007 Open d'Austràlia GS Dura 4R Federer 6−2, 7−5, 6−3 1:50 3 0
4. 2007 Dubai Gold/500 Dura QF Federer 6−3, 6−7(6), 6−3 2:03 4 0
5. 2007 Canadà MS/1000 Dura F Đoković 7−6(2), 2−6, 7−6(2) 2:13 4 1
6. 2007 US Open GS Dura F Federer 7−6(4), 7−6(2), 6−4 2:24 5 1
7. 2008 Open d'Austràlia GS Dura SF Đoković 7−5, 6−3, 7−6(5) 2:26 5 2
8. 2008 Montecarlo MS/1000 Terra batuda SF Federer 6−3, 3−2, retirada 1:12 6 2
9. 2008 US Open GS Dura SF Federer 6−3, 5−7, 7−5, 6−2 2:44 7 2
10. 2009 Miami MS/1000 Dura SF Đoković 3−6, 6−2, 6−3 1:46 7 3
11. 2009 Roma MS/1000 Terra batuda SF Đoković 4−6, 6−3, 6−3 2:11 7 4
12. 2009 Cincinnati MS/1000 Dura F Federer 6−1, 7−5 2:07 8 4
13. 2009 US Open GS Dura SF Federer 7−6(3), 7−5, 7−5 2:34 9 4
14. 2009 Basilea Gold/500 Dura (i) F Đoković 6−4, 4−6, 6−2 2:11 9 5
15. 2010 Canadà MS/1000 Dura SF Federer 6−1, 3−6, 7−5 2:22 10 5
16. 2010 US Open GS Dura SF Đoković 5−7, 6−1, 5−7, 6−2, 7−5 3:44 10 6
17. 2010 Xangai MS/1000 Dura SF Federer 7−5, 6−2 1:42 11 6
18. 2010 Basilea Gold/500 Dura (i) F Federer 6−4, 3−6, 6−1 1:55 12 6
19. 2010 Londres CM Dura (i) SF Federer 6−1, 6−4 1:21 13 6
20. 2011 Open d'Austràlia GS Dura SF Đoković 7−6(3), 7−5, 6−4 3:00 13 7
21. 2011 Dubai Gold/500 Dura F Đoković 6−3, 6−3 1:12 13 8
22. 2011 Indian Wells MS/1000 Dura SF Đoković 6−3, 3−6, 6−2 2:07 13 9
23. 2011 Roland Garros GS Terra batuda SF Federer 7−6(5), 6−3, 3−6, 7−6(5) 3:39 14 9
24. 2011 US Open GS Dura SF Đoković 6−7(7), 4−6, 6−3, 6−2, 7−5 3:51 14 10
25. 2012 Roma MS/1000 Terra batuda SF Đoković 6−2, 7−6(4) 1:39 14 11
26. 2012 Roland Garros GS Terra batuda SF Đoković 6−4, 7−5, 6−3 2:05 14 12
27. 2012 Wimbledon GS Gespa SF Federer 6−3, 3−6, 6−4, 6−3 2:19 15 12
28. 2012 Cincinnati MS/1000 Dura F Federer 6−0, 7−6(7) 1:20 16 12
29. 2012 Londres CM Dura (i) F Đoković 7−6(6), 7−5 2:14 16 13
30. 2013 París MS/1000 Dura (i) SF Đoković 4−6, 6−3, 6−2 2:00 16 14
31. 2013 Londres CM Dura (i) RR Đoković 6−4, 6−7(2), 6−2 2:22 16 15
32. 2014 Dubai Gold/500 Dura SF Federer 3−6, 6−3, 6−2 1:45 17 15
33. 2014 Indian Wells MS/1000 Dura F Đoković 3−6, 6−3, 7−6(3) 2:15 17 16

Trajectòria a Grand Slams i ATP Masters Series[modifica | modifica el codi]

Individual[modifica | modifica el codi]

Torneig 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Torneigs G/P Partits G/P
Grand Slams
Open d'Austràlia A A 3R 3R 4R 4R G SF G G SF F G SF SF SF SF 4 / 15 73 − 11
Roland Garros A 1R 4R QF 1R 1R 3R SF F F F G QF F SF QF 1 / 15 58 − 14
Wimbledon A 1R 1R QF 1R G G G G G F G QF QF G 2R 7 / 15 67 − 8
US Open A A 3R 4R 4R 4R G G G G G F SF SF QF 4R 5 / 13 68 − 9
Partits G/P 0−0 0−2 7−4 13−4 6−4 13−3 22−1 24−2 27−1 26−1 24−3 26−2 20−3 20−4 20−3 13−4 266 − 42
Altres
ATP World Tour Finals A A A A SF G G F G G RR SF G G F SF 6 / 12 39 − 11
Jocs Olímpics NC 4t No celebrat 2R No celebrat QF No celebrat 2n NC 0 / 4 13 − 5
ATP Masters Series / ATP World Tour Masters 1000
Indian Wells A A A 1R 3R 2R G G G 2R SF SF 3R SF G QF F 4 / 14 48−10
Miami A 1R 2R QF F QF 3R G G 4R QF SF 4R SF 3R A QF 2 / 15 44−13
Montecarlo A 1R 1R QF 2R A A QF F F F 3R A QF A A 0 / 10 23−10
Hamburg A A 1R 1R G 3R G G A G F Madrid (terra batuda) 6 / 13 47−7
Madrid (terra batuda) Hamburg G F SF G 3R
Roma A A 1R 3R 1R F 2R A F 3R QF SF 2R 3R SF F 0 / 13 27−13
Toronto/Mont-real A A 1R A 1R SF G A G F 2R QF F 3R A A 2 / 10 27−8
Cincinnati A A 1R A 1R 2R 1R G 2R G 3R G G QF G QF 5 / 12 31−7
Stuttgart A A 2R 2R Madrid (dura) Xangai 1 / 9 25−8
Madrid (dura) Stuttgart QF SF A A G F SF Xangai
Xangai Stuttgart Madrid (dura) A F A SF
París A A 1R 2R QF QF A A A 3R QF 2R SF G A 1 / 9 15−7
Estadístiques
Torneigs 3 14 28 21 25 23 17 15 17 16 19 15 18 16 17 1 1 257
Finals 0 0 2 3 5 9 11 12 16 12 8 7 9 6 10 1 1 107
Títols 0 0 0 1 3 7 11 11 12 8 4 4 5 4 6 0 0 76
Estadístiques per superfície
Pista dura G/P 2−2 4−6 27−16 21−9 30−11 46−11 46−4 50−1 59−2 44−6 34−10 36−10 47−7 46−7 41−7 5−1 52 / 157 538−110
Terra batuda G/P 0−1 0−5 3−7 9−5 12−4 15−4 16−2 15−2 16−3 16−3 21−4 18−2 10−4 12−4 15−3 0−0 10 / 60 178−53
Herba G/P 0−0 0−2 2−3 9−3 5−3 12−0 12−0 12−0 12−0 6−0 11−1 7−0 8−2 6−1 15−2 0−0 12 / 29 117−17
Moqueta G/P 0−0 9−4 4−4 10−4 11−4 5−2 0−0 4−1 5−0 2−0 0−0 0−0 0−0 0−0 0−0 0−0 0−0 2 / 19 50−19
Total G/P 2−3 13−17 36−30 49−21 58−22 78−17 74−6 81−4 92−5 68−9 66−15 61−12 65−13 64−12 71−12 0−0 76 / 265 883−199
Rànquing a final d'any 301 64 29 13 6 2 1 1 1 1 2 1 2 3 2
Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin; G/P: Guanyats/Perduts

Rècords[modifica | modifica el codi]

  • Primer jugador de la història en títols de Grand Slam guanyats (17), superant a Pete Sampras (14).
  • Primer jugador de la història en setmanes com a número 1 del rànquing individual (17), marca encara activa.
  • Primer lloc en la història en setmanes consecutives com a número 1 (237), superant a Jimmy Connors (160).
  • Primer lloc en la història en punts aconseguits en un any (8370), abans que es fes el canvi en el sistema ATP.
  • Primer lloc en la història en finals consecutives guanyades (24).
  • Primer lloc en la història en semifinals consecutives de Grand Slam (23).
  • Primer jugador de la història en estar present en la final en 18 dels últims 19 Grand Slams.
  • Primer lloc en la història en victòries consecutives en herba (65)
  • Primer lloc en la història en victòries consecutives en superfície dura (56)
  • Primer lloc en la història en títols de Wimbledon (7).
  • Primer jugador de la història en guanyar 4 Masters Series/Master 1000 i la copa Master en un mateix any.
  • És un dels 6 jugadors que ha aconseguit completar el Grand Slam durant la seva carrera.
  • Primer lloc en la història en premis guanyats en torneigs, amb $72.918.077 i sumant.
  • Únic jugador de la història en guanyar 5 vegades consecutives dos Grand slam diferents (Wimbledon 2003-2007, US Open 2004-2008).
  • Jugador que més vegades ha guanyar el Masters d'Hamburg (2002, 2004, 2005, 2007).
  • Únic jugador que ha jugat 7 finals consecutives del Wimbledon.

Guardons[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Roger Federer breaks Pete Sampras's record with unprecedented 287th week as world No 1». The Telegraph, 16 juliol 2012 [Consulta: 26 novembre 2013].
  2. «Roger Federer and wife are proud parents of twins» (en anglès). oneindia.in, 24/07/2009. [Consulta: 15/03/2012].
  3. [1] Comunicat de premsa del nomenament (castellà)
  4. Guardó que atorga el diari Marca als millors professionals de la història de l'esport
  5. Fernandes, Nikita C. «The King of tennis: Roger Federer» (en anglès). oneindia.in, 21/06/2007. [Consulta: 25/04/2012].
  6. «Seventh heaven» (en anglès). Sports Illustrated, 29/01/2006. [Consulta: 25/04/2012].
  7. Wilansky, Matt. «Federer still has time to salvage a poor clay season» (en anglès). ESPN, 18/05/2007. [Consulta: 01/05/2012].
  8. «Nadal's clay win streak comes to end at 81» (en anglès). ESPN. [Consulta: 01/05/2012].
  9. Robson, Douglas. «Nadal remains the king of Roland Garros» (en anglès). USA Today, 09/06/2008. [Consulta: 08/05/2012].
  10. «Federer wins once again at Halle» (en anglès). Yahoo! Sports, 15/06/2008. [Consulta: 08/05/2012].
  11. «It's official: Nadal will pass Federer for No. 1» (en anglès). NBC Sports, 01/08/2008. [Consulta: 08/05/2012].
  12. «Federer tops ATP career money list» (en anglès). ESPN, 16/10/2008. [Consulta: 08/05/2012].
  13. «Injured Nadal and Federer exit Paris Masters» (en anglès). The Sports Network, 31/10/2008. [Consulta: 08/05/2012].
  14. Newbery, Piers. «Nadal beats Federer in epic final» (en anglès). BBC, 01/02/2009. [Consulta: 25/05/2012].
  15. «Top 10 Men's Tennis Players of All Time» (en anglès). Sports Illustrated. [Consulta: 25/05/2012].
  16. Bierley, Steve. «Roger Federer wins at Roland Garros to enter pantheon of grand slam greats» (en anglès). The Guardian, 07/06/2009. [Consulta: 25/05/2012].
  17. Newbery, Piers. «Del Potro dethrones Federer in US» (en anglès). BBC, 15/09/2009. [Consulta: 25/05/2012].
  18. Gecker, Jocelyn. «Tennis stars revel in 'Hit for Haiti' fundraiser» (en anglès). Stuff, 18/01/2010. [Consulta: 01/06/2012].
  19. «Videos: Roger Federer and friends hit for Haiti» (en anglès). GoToTennis.com. [Consulta: 17/01/2010].
  20. Newbery, Piers. «Robin Soderling stuns Roger Federer at French Open» (en anglès). BBC, 01/06/2010. [Consulta: 01/06/2012].
  21. Fendrich, Howard. «Federer beats Murray for 7th Wimbledon, 17th major» (en anglès). Yahoo, 08/07/2012. [Consulta: 20/11/2012].
  22. «Federer grabs fourth straight U.S. Open win, 12th career Grand Slam title» (en anglès). ESPN, 10/09/2007-09-10. [Consulta: 03/11/2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roger Federer