Guillermo Vilas

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Guillermo Vilas
Guillermo Vilas (1975)
Guillermo Vilas (1975)
Nom real Guillermo Apolinario Vilas
País Argentina Argentina
Residència Montecarlo (Mònaco)
Naixença 17 d'agost de 1952 (1952-08-17) (62 anys)
Buenos Aires (Argentina)
Alçada 1,80 m
Pes 75 kg
Professional 1969
Retirat 1992
Joc Esquerrà (revés a una mà)
Diners guanyats US$ 4.923.882
Hall of Fame 1991 (Pàgina membre)
Individual
Rècord partits 923–284
Títols 68
Millor rànquing 2 (30 d'abril de 1975)
Grand Slams
Open d'Austràlia G (1978, 1979)
Roland Garros G (1977)
Wimbledon QF (1975, 1976)
US Open G (1977)
Altres torneigs
Copa Masters G (1974)
Dobles
Rècord partits 216–149
Títols 15
Millor rànquing 175 (3 de gener de 1983)

Perfil de {{{nom}}} a l'ATP

Guillermo Apolinario Vilas (Buenos Aires, 17 d'agost de 1952) és un tennista argentí retirat conegut amb el sobrenom de Willy. Durant la seva trajectòria de finals dels anys setanta i principis dels vuitanta, va guanyar quatre títols de Grand Slam en categoria individual, tots excepte Wimbledon. L'any 1977 aconseguí el rècord de tornejos guanyats en un any, junt al de victòries consecutives, però tot i dominar la temporada no va poder superar a Jimmy Connors en el rànquing mundial ATP i es va quedar en segona posició. Va entrar al Saló de la Fama de Tennis l'any 1991. Dins de la pista va destacar per la seva capacitat d'adaptació a totes les superfícies a més de tenir un físic privilegiat.

Carrera[modifica | modifica el codi]

Va créixer al Mar de la Plata i va jugar el primer torneig l'any 1969. Malgrat jugar bé en qualsevol tipus de superfície, està considerat un especialista sobre terra batuda. Estigué dins els deu millors tennistes entre els anys 1974 i 1982. Va guanyar quatre títols de Grand Slam: el Roland Garros i el US Open l'any 1977 sobre terra batuda, i dues edicions consecutives de l'Open d'Austràlia (1978 i 1979) disputades sobre gespa. Addicionalment, fou finalista en tres Roland Garros (1975, 1978 i 1982) i un a Austràlia (gener 1977).

L'any 1977 fou el millor de la seva trajectòria després de guanyar dos Grand Slams i véncer en 16 dels 31 torneigs que va disputar en el circuit masculí.[1] Descomptant el Tennis Masters Cup, cal destacar que va guanyar 72 dels darrers 73 partits disputats durant l'any 1977. Malgrat els èxits aconseguits durant l'any 1977, mai va superar a Jimmy Connors en la primera posició del rànquing mundial.

Actualment encara manté el rècord de 46 partits guanyats consecutivament independentment de la superfície i també el de set torneigs guanyats consecutivament l'any 1977: Kitzbühel (terra batuda), Washington (terra batuda), Louisville (dura), South Orange (dura), Columbus (dura), US Open (terra batuda) i Paris (terra batuda). També va establir la marca de 53 partits consecutius guanyats sobre terra batuda, però aquest rècord el va batre Rafael Nadal l'any 2006, que la va estendre a 81 victòries. Ambdues marques es van establir l'octubre de 1977 quan va perdre davant Ilie Năstase en la final de Aix-en-Provence. En aquest partit, Vilas es va retirar en senyal de protesta perquè Nastase estava utilitzant una raqueta amb el cordatge tipus "espagueti", que posteriorment fou prohibit per l'ATP. Finalment va vèncer un total de 130 partits i va aconseguir 16 títols, establint així els rècords de més victòries i títols en un any. Actualment continua essent l'únic tennista en guanyar títols en cinc continents diferents en un any, tots excepte Oceania.

Amb l'ajuda del seu compatriota José Luis Clerc, van portar a Argentina a la seva primera final de la Copa Davis l'any 1981, però van perdre davant els Estats Units. Malgrat que tots dos eren grans tennistes, les contínues desavinences entre ells van evitar que Argentina pogués aconseguir més èxits.

Vilas es va retirar del circuit ATP l'any 1989 però va continuar jugant en el circuit ATP Challenger Series fins al 1992.[4] Un any abans fou inclòs en l'International Tennis Hall of Fame.[2] El seu èxit va provocar un augment de la popularitat del tennis al seu país i a Llatinoamèrica. Per exemple, els tennistes Guillermo Cañas i Guillermo Coria s'anomenen així en el seu honor.

Grand Slams[modifica | modifica el codi]

Individual: 8 (4-4)[modifica | modifica el codi]

Campió (4)[modifica | modifica el codi]

Any Torneig Oponent Resultat
1977 Roland Garros EUA Brian Gottfried 6−0, 6−3, 6−0
1977 US Open EUA Jimmy Connors 2−6, 6−3, 7−6(4), 6−0
1978 Open d'Austràlia AUS John Marks 6−4, 6−4, 3−6, 6−3
1979 Open d'Austràlia (2) EUA John Sadri 7−6(4), 6−3, 6−2

Finalista (4)[modifica | modifica el codi]

Any Torneig Oponent Resultat
1975 Roland Garros SWE Björn Borg 6−2, 6−3, 6−4
1977 (gen) Open d'Austràlia EUA Roscoe Tanner 6−3, 6−3, 6−3
1978 Roland Garros (2) SWE Björn Borg 6−1, 6−1, 6−3
1982 Roland Garros (3) SWE Mats Wilander 1−6, 7−6(6), 6−0, 6−4

Títols: 84 (68-16-0)[modifica | modifica el codi]

Individuals ATP (62)[modifica | modifica el codi]

Llegenda
Grand Slam (4)
Tennis Masters Cup (1)
ATP Tour (57)
Núm. Data Torneig Superfície Oponent Resultat
1. 2 de desembre de 1973 Buenos Aires II, Argentina Terra batuda SWE Björn Borg 3−6, 6−7, 6−4, 6−6, retirada
2. 21 de juliol de 1974 Gstaad, Suïssa Terra batuda Espanya franquista Manuel Orantes 6−1, 6−2
3. 28 de juliol de 1974 Hilversum, Països Baixos Terra batuda AUS Barry Phillips-Moore 6−4, 6−2, 1−6, 6−3
4. 11 d'agost de 1974 Louisville, EUA Terra batuda Xile Jaime Fillol 6−4, 7−5
5. 18 d'agost de 1974 Toronto, Canadà Dura Espanya franquista Manuel Orantes 6−4, 6−2, 6−3
6. 3 de novembre de 1974 Teheran, Iran Terra batuda Mèxic Raúl Ramírez 6−0, 6−3, 6−1
7. 1 de desembre de 1974 Buenos Aires II (2) Terra batuda Espanya franquista Manuel Orantes 6−3, 0−6, 7−5, 6−2
8. 15 de desembre de 1974 Tennis Masters Cup, Melbourne, Austràlia Gespa Romania (1965-1989) Ilie Nastase 7−6, 6−2, 3−6, 6−4
9. 11 de maig de 1975 Munic, Alemanya Occidental Terra batuda RFA Karl Meiler 2−6, 6−0, 6−2, 6−3
10. 20 de juliol de 1975 Hilversum (2) Terra batuda Iugoslàvia Zeljko Franulovic 6−4, 6−7, 6−2, 6−3
11. 27 de juliol de 1975 Washington DC, EUA Terra batuda EUA Harold Solomon 6−1, 6−3
12. 10 d'agost de 1975 Louisville (2) Terra batuda Romania (1965-1989) Ilie Nastase 6−4, 6−3
13. 16 de novembre de 1975 Buenos Aires II (3) Terra batuda ITA Adriano Panatta 6−1, 6−4, 6−4
14. 22 de febrer de 1976 St. Louis WCT, EUA Moqueta IND Vijay Amritraj 4−6, 6−0, 6−4
15. 29 de febrer de 1976 Fort Worth WCT, EUA Dura AUS Phil Dent 6−7(4), 6−1, 6−1
16. 18 d'abril de 1976 Montecarlo WCT, Mònaco Terra batuda POL Wojtek Fibak 6−1, 6−1, 6−4
17. 22 d'agost de 1976 Toronto (2) Dura POL Wojtek Fibak 6−4, 7−6, 6−2
18. 21 de novembre de 1976 Sao Paulo, Brasil Moqueta ESP José Higueras 6−3, 6−0
19. 28 de novembre de 1976 Buenos Aires II (4) Terra batuda Xile Jaime Fillol 6−2, 6−2, 6−3
20. 13 de febrer de 1977 Springfield, EUA Moqueta EUA Stan Smith 3−6, 6−0, 6−3, 6−2
21. 17 d'abril de 1977 Buenos Aires I, Argentina Terra batuda POL Wojtek Fibak 6−4, 6−3, 6−0
22. 24 d'abril de 1977 Virginia Beach, EUA Dura Romania (1965-1989) Ilie Nastase 6−2, 4−6, 6−2
23. 5 de juny de 1977 Roland Garros, París, França Terra batuda EUA Brian Gottfried 6−0, 6−3, 6−0
24. 17 de juliol de 1977 Kitzbühel, Àustria Terra batuda Txecoslovàquia Jan Kodes 5−7, 6−2, 4−6, 6−3, 6−2
25. 24 de juliol de 1977 Washington DC (2) Terra batuda EUA Brian Gottfried 6−4, 7−5
26. 31 de juliol de 1977 Louisville (3) Dura EUA Eddie Dibbs 1−6, 6−0, 6−1
27. 7 d'agost de 1977 Nova Jersey, EUA Dura EUA Roscoe Tanner 6−4, 6−1
28. 14 d'agost de 1977 Columbus, Ohio, EUA Dura EUA Brian Gottfried 6−2, 6−1
29. 11 de setembre de 1977 US Open, Nova York, EUA Terra batuda EUA Jimmy Connors 2−6, 6−3, 7−6, 6−0
30. 25 de setembre de 1977 París, França Terra batuda FRA Christophe Roger-Vasselin 6−2, 6−1, 7−6
31. 9 d'octubre de 1977 Teheran (2) Terra batuda EUA Eddie Dibbs 6−2, 6−4, 1−6, 6−1
32. 13 de novembre de 1977 Bogotà, Colòmbia Terra batuda ESP José Higueras 6−1, 6−2, 6−3
33. 20 de novembre de 1977 Santiago, Xile Terra batuda Xile Jaime Fillol 6−0, 2−6, 6−4
34. 27 de novembre de 1977 Buenos Aires II (5) Terra batuda Xile Jaime Fillol 6−2, 7−5, 3−6, 6−3
35. 4 de desembre de 1977 Johannesburg WCT, Sud-àfrica Dura UK Buster Mottram 7−6, 6−3, 6−4
36. 21 de maig de 1978 Hamburg, Alemanya Occidental Terra batuda POL Wojtek Fibak 6−2, 6−4, 6−2
37. 28 de maig de 1978 Munic (2) Terra batuda UK Buster Mottram 6−1, 6−3, 6−3
38. 16 de juliol de 1978 Gstaad (2) Terra batuda ARG José Luis Clerc 6−3, 7−6, 6−4
39. 6 d'agost de 1978 South Orange (2) Terra batuda ARG José Luis Clerc 6−1, 6−3
40. 1 d'octubre de 1978 Aix-En-Provence, França Terra batuda ARG José Luis Clerc 6−3, 6−0, 6−3
41. 29 d'octubre de 1978 Basilea, Suïssa Moqueta EUA John McEnroe 6−3, 5−7, 7−5, 6−4
42. 7 de gener de 1979 Obert d'Austràlia, Melbourne, Austràlia Gespa AUS John Marks 6−4, 6−4, 3−6, 6−3
43. 14 de gener de 1979 Hobart, Austràlia Gespa AUS Mark Edmondson 6−4, 6−4
44. 22 de juliol de 1979 Washington DC (3) Terra batuda Paraguai Victor Pecci 7−6, 7−6
45. 25 de novembre de 1979 Buenos Aires II (6) Terra batuda ARG José Luis Clerc 6−1, 6−2, 6−2
46. 6 de gener de 1980 Obert d'Austràlia (2) Gespa EUA John Sadri 7−6, 6−3, 6−2
47. 25 de maig de 1980 Roma, Itàlia Terra batuda FRA Yannick Noah 6−0, 6−4, 6−4
48. 27 de juliol de 1980 Kitzbühel (2) Terra batuda Txecoslovàquia Ivan Lendl 6−3, 6−2, 6−2
49. 14 de setembre de 1980 Palerm, Itàlia Terra batuda AUS Paul McNamee 6−4, 6−0, 6−0
50. 8 de febrer de 1981 Mar del Plata, Argentina Terra batuda Paraguai Victor Pecci 2−6, 6−3, 2−1, retirada
51. 15 de març de 1981 El Caire, Egipte Terra batuda RFA Peter Elter 6−2, 6−3
52. 12 d'abril de 1981 Houston, Texas, EUA Terra batuda EUA Sammy Giammalva 6−2, 6−3
53. 7 de febrer de 1982 Buenos Aires, Argentina Terra batuda ARG Alejandro Ganzábal 6−2, 6−4
54. 21 de març de 1982 Rotterdam, Països Baixos Moqueta EUA Jimmy Connors 0−6, 6−2, 6−4
55. 28 de març de 1982 Milà, Itàlia Moqueta EUA Jimmy Connors 6−3, 6−3
56. 11 d'abril de 1982 Montecarlo (2) Terra batuda Txecoslovàquia Ivan Lendl 6−1, 7−6, 6−3
57. 2 de maig de 1982 Madrid, Espanya Terra batuda Txecoslovàquia Ivan Lendl 6−7, 4−6, 6−0, 6−3, 6−3
58. 18 de juliol de 1982 Boston, Massachusetts, EUA Terra batuda EUA Mel Purcell 6−4, 6−0
59. 25 de juliol de 1982 Kitzbühel (3) Terra batuda BRA Marcs Hocevar 7−6, 6−1
60. 13 de febrer de 1983 Richmond WCT, EUA Moqueta EUA Steve Denton 6−3, 7−5, 6−4
61. 27 de febrer de 1983 Delray Beach WCT, EUA Terra batuda Txecoslovàquia Pavel Slozil 6−1, 6−4, 6−0
62. 24 de juliol de 1983 Kitzbühel (4) Terra batuda FRA Henri Leconte 7−6, 4−6, 6−4

Finalista (40)[modifica | modifica el codi]

Vilas també va arribar a la final dels tornejos de Johannesburg (1977) i Montecarlo TMS (1981), però les finals no es van disputar i el títol quedà vacant.

Individuals no ATP (6)[modifica | modifica el codi]

Núm. Data Torneig Superfície Oponent Resultat
1. 12 de març de 1972 Buenos Aires I, Argentina Terra batuda ARG Héctor Romani 6–2, 6–4, 6–2
2. 10 de març de 1974 Buenos Aires I Terra batuda ARG Julián Ganzabal 7–6, 4–6, 6–3, 6–3
3. 20 d'abril de 1975 Buenos Aires I Terra batuda EUA Clark Graebner 6–2, 6–1, 6–4
4. 28 d'agost de 1977 Rye, Westchester Country Club, EUA Terra batuda Romania (1965-1989) Ilie Năstase 6–2, 6–0
5. 28 d'octubre de 1977 Caracas, The Super Tennis 77 Tournament, Veneçuela Terra batuda Romania (1965-1989) Ilie Năstase 6–2, 6–2
1. 25 de juliol de 1979 Aix-en-Provence, França Dura Romania (1965-1989) Ilie Năstase 6–4, 6–4

Dobles (16)[modifica | modifica el codi]

Núm. Data Torneig Superfície Parella Oponents Resultat
1. 1973 Buenos Aires III, Argentina Terra batuda ARG Ricardo Cano Xile Patricio Cornejo
Colòmbia Iván Molina
7−6, 6−3
2. 28 de juliol de 1974 Hilversum, Països Baixos Terra batuda
3. 18 d'agost de 1974 Toronto, Canadà Dura Espanya franquista Manuel Orantes RFA Jürgen Fassbender
RFA Hans-Jürgen Pohmann
6−4, 5−7, 7−6
4. 3 de novembre de 1974 Teheran, Iran Terra batuda
5. 1 de desembre de 1974 Buenos Aires II, Argentina Terra batuda Espanya franquista Manuel Orantes EUA Clark Graebner
BRA Thomaz Koch
6−4, 6−3
6. 1975 Barcelona, Espanya Terra batuda SWE Björn Borg POL Wojciech Fibak
RFA Karl Meiler
3−6, 6−4, 6−3
7. 20 de juliol de 1975 Hilversum (2) Terra batuda
8. 10 d'agost de 1975 Louisville, EUA Terra batuda POL Wojtek Fibak IND Anand Amritraj
IND Vijay Amritraj
No presentats
9. 1977 Baltimore
10. 1977 Niça, França Terra batuda Romania (1965-1989) Ion Tiriac AUS Chris Kachel
NZL Chris Lewis
6−4, 6−1
11. 9 d'octubre de 1977 Teheran (2) Terra batuda
12. 27 de novembre de 1977 Buenos Aires II (2) Terra batuda Romania (1965-1989) Ion Tiriac ARG Ricardo Cano
Espanya franquista Antonio Muñoz
6−4, 6−0
13. 28 de maig de 1978 Munic, Alemanya Occidental Terra batuda Romania (1965-1989) Ion Tiriac FRG Jürgen Fassbender
NED Tom Okker
3−6, 6−4, 7−6
14. 1 d'octubre de 1978 Aix-En-Provence, França Terra batuda Romania (1965-1989) Ion Tiriac Txecoslovàquia Jan Kodeš
Txecoslovàquia Tomáš Šmíd
7−6, 6−1
15. 1979 North Conway, New Hampshire, EUA Terra batuda
16. 1979 San Jose, California, EUA Dura

Trajectòria[modifica | modifica el codi]

Individual[modifica | modifica el codi]

Torneig 1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 Títols G-P
Open d'Austràlia1 A A A A A A A F A G G SF 3R A A A A NC A A A 2 / 5 23–3
Roland Garros A A 3R 3R 3R F QF G F QF QF 4R F QF 1R 2R QF 2R 2R 1R 1 / 18 56–17
Wimbledon 1R A 1R A 3R QF QF 3R 3R 2R A 1R A 1R A A 1R A A A 0 / 11 15–11
US Open A A 2R 1R 4R SF SF G 4R 4R 4R 4R SF 3R 3R 2R 1R A A A 1 / 15 43–14
Tennis Masters Cup A A A A G SF SF SF2 A RR2 RR2 RR2 SF2 A A A A A A A 1 / 8 16–11
Llegenda: G: Guanyadora; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin; NC: No celebrat
  • Nota 1: L'Open d'Austràlia es va celebrar en dues ocasions l'any 1977 (gener i desembre), però no el 1986. Vilas va disputar només el de gener.
  • Nota 2: El torneig Tennis Masters Cup es va celebrar realment al gener de l'any següent.

Copa Davis[modifica | modifica el codi]

Guillermo Vilas és un dels quinze tennistes amb major quantitat de victòries individuals a la història de la Copa Davis. Des del seu debut en 1970 ha jugat 29 sèries amb un record de 45 victòries i 10 derrotes en individuals i 12 partits guanyats front a 14 perduts.


Finalista davant Estats Units (1981)

Semifinalista davant Austràlia (1977)

Semifinalista davant Txecoslovàquia (1980)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Player Activity. Guillermo Vilas» (en anglès). ATPtennis.com, 1977. [Consulta: 07/05/2010].
  2. «Guillermo Vilas "Young Bull of the Pampas"» (en anglès). International Tennis Hall of Fame, 1991. [Consulta: 07/05/2010].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guillermo Vilas