Boris Becker

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Boris Becker
Boris Becker
País RFA RFA (1967–1990)
Alemanya Alemanya (des de 1990)
Residència Schwyz (Suïssa)
Naixença 22 de novembre de 1967 (1967-11-22) (45 anys)
Leimen (Alemanya)
Alçada 1,90 m
Pes 85 kg
Professional 1984
Retirat 30 de juny de 1999
Joc Dretà (revés a una mà)
Diners guanyats US$ 25.080.956
Hall of Fame 2003 (Pàgina membre)
Individual
Rècord partits 713–214 (76.91%)
Títols 49
Millor rànquing 1 (28 de gener de 1991)
Grand Slams
Open d'Austràlia G (1991, 1996)
Roland Garros SF (1987, 1989, 1991)
Wimbledon G (1985, 1986, 1989)
US Open G (1989)
Altres torneigs
Copa Masters G (1988, 1992, 1995)
Jocs Olímpics 3R (1992)
Dobles
Rècord partits 254–136
Títols 15
Millor rànquing 6 (22 de setembre de 1986)
Grand Slams
Open d'Austràlia QF (1985)
Altres torneigs
Jocs Olímpics Or Or (1992)
Perfil a ATP

Boris Franz Becker (22 de novembre de 1967, Leimen, Alemanya Occidental) és un ex-tennista alemany que va arribar a ocupar la primera posició del rànquing mundial. Va guanyar 6 títols de Grand Slam en individuals i l'or olímpic als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 en dobles. Tot i estar retirat, manté el rècord del guanyador més jove del Grand Slam de Wimbledon amb 17 anys.

Taula de continguts

Biografia [modifica]

Becker i Barbara Feltus (1992)

Becker va néixer a Leimen, Alemanya Occidental, fill d'Elvira i Karl-Heinz Becker.[1] El seu pare era arquitecte i va construir el club tennístic Blau-Weiss Tennisklub de Leimen, on va aprendre a jugar a tennis.

El 17 de desembre de 1993, Becker es va casar amb l'actriu i dissenyadora Barbara Feltus, filla de pare afroamericà i mare alemanya. Un mes després va néixer el seu fill Noah Gabriel, en reconeixement a dos grans amics seus Yannick Noah i Peter Gabriel. El seu segon fill, Elias, va néixer el 1999, i pocs mesos després van començar els tràmits de separació amb la seva dona. A principis de 2001 es va concedir el divorci, i la seva dona va aconseguir la custòdia dels fills, la propietat que tenien a Fisher Island i 14,4 milions de dòlars. Els seu problemes amb la justícia no van acabar aquí, ja que el febrer de 2001 va reconèixer la paternitat de la seva filla Anna (nascuda el 22 de març de 2000) fruit d'una breu relació sexual amb Angela Ermakova. Ja al 2007 va obtenir la custòdia conjunta de la seva filla després de veure amb preocupació com la seva mare la criava.[2]

El 2008 va estar uns mesos compromès amb Alessandra Meyer-Wölden, filla d'un antic mànager que va tenir als anys 1990. A mitjans del 2009 es va casar amb la model neerlandesa Sharlely “Lilly” Kerssenberg a Sankt Moritz i posteriorment van anunciar que estaven esperant el naixement d'un fill, Amadeus Benedict Edley Luis Becker.[3][4] Actualment resideix a Schwyz (Suïssa) amb la seva família.

Des del 2000, Becker és el responsable de la divisió de tennis de la marca Völkl Inc, fabricant de roba i raquetes de tennis.[5]

Carrera [modifica]

Esdevingué professional el 1984 i guanyà el seu primer títol professional de dobles a Munic el mateix any. El següent any va aconseguir el primer títol individual a Queens, i dues setmanes després, es va convertir en el primer tennista alemany i el primer jugador no cap de sèrie que va aconseguir el Grand Slam de Wimbledon individual. També es va convertir en el més jove en guanyar un Grand Slam, però Michael Chang li va treure aquest honor per quatre mesos guanyant el Roland Garros l'any 1989. El 1986 va defensar el títol guanyant clarament el número 1 Ivan Lendl i es va situar en el segon lloc del rànquing.

El 1987 no va aconseguir cap èxit important però si que es recorda un dels partits mítics del tennis, quan Becker va guanyar a John McEnroe en un partit de la Copa Davis del 1987, després de 6 hores i 22 minuts (no es jugaven tiebreaks en aquell moment). El 1988 va tornar a arribar a la final de Wimbledon però en aquesta ocasió va perdre davant Stefan Edberg, començant una de les històriques rivalitats del tennis. També va ajudar al seu país a guanyar la seva primera Copa Davis i va guanyar la Masters Grand Prix.

El 1989 va guanyar dos títols de Grand Slam, Wimbledon i US Open davant Stefan Edberg i Ivan Lendl respectivament. També va ajudar a Alemanya Occidental a retenir el títol de Copa Davis. Amb aquests èxits fou nomenat el tennista de l'any, tanmateix, encara no va aconseguir arribar al número 1. El 1990 va tornar a coincidir amb Stefan Edberg a la final per tercera ocasió consecutiva, però va perdre. El 1991 va arribar a la final de l'Open d'Austràlia guanyant a Ivan Lendl i, finalment, va ser proclamat número 1 del rànquing mundial, que només va poder conservar durant dotze setmanes. Va tornar a arribar a la final de Wimbledon per quarta ocasió consecutiva, però va perdre davant el seu compatriota Michael Stich. Malgrat mantenir una gran rivalitat amb el seu compatriota a causa de la premsa alemanya, junts van aconseguir la medalla d'or en dobles als Jocs Olímpics de Barcelona. A final d'any va tornar a guanyar el ATP Tour World Championships.

L'any 1995 va tornar a ser finalista de Wimbledon, aquest cop va perdre davant Pete Sampras, però si va tornar a aconseguir el ATP Tour World Championships davant Chang. L'any següent va obtenir el seu darrer títol de Grand Slam, l'únic Open d'Austràlia, que va guanyar davant Chang.

Becker es sentia més còmode jugant en superfícies ràpides, especialment sobre moqueta i gespa. La seva principal arma era un gran servei, pel qual va rebre els sobrenoms de "Boom Boom", "Der Bomber" i "Baron von Slam".[6] En terra batuda va aconseguir arribar a alguna final però mai va guanyar cap títol professional. Tanmateix, va arribar a semifinals del Roland Garros en tres ocasions i va aconseguir la medalla d'or de dobles en els Jocs Olímpics de 1992 en aquesta superfície. Durant gran part de la seva trajectòria es va mantenir en segona posició del rànquing mundial, generalment darrera Ivan Lendl, i només va estar en primera posició durant dotze setmanes el 1991. Va aconseguir un total de 49 títols individuals i 15 dobles. A destacar també les seves quatre victòries al torneig de Queens. Jugant per Alemanya Occidental va guanyar tots els torneigs en equips: dues Copes Davis (1988 i 1989), una Copa Hopman (1995) i dues Copes del món (1989 i 1998).

Com a reconeixement de la seva trajectòria, l'any 2003 fou admès en el International Tennis Hall of Fame. Ocasionalment juga el circuit de veterans i també realitza les funcions de comentarista en el torneig de Wimbledon per la BBC.

Grand Slams [modifica]

Individual [modifica]

Campió: 6 [modifica]

Any Torneig Oponent Resultat
1985 Wimbledon South Africa 1928-1994 Kevin Curren 6–3, 6–7(4), 7–6(3), 6–4
1986 Wimbledon (2) Txecoslovàquia Ivan Lendl 6–4, 6–3, 7–5
1989 Wimbledon (3) SWE Stefan Edberg 6–0, 7–6(1), 6–4
1989 US Open Txecoslovàquia Ivan Lendl 7–6(2), 1–6, 6–3, 7–6(4)
1991 Obert d'Austràlia Txecoslovàquia Ivan Lendl 1–6, 6–4, 6–4, 6–4
1996 Obert d'Austràlia (2) USA Michael Chang 6–2, 6–4, 2–6, 6–2

Finalista: 4 [modifica]

Any Torneig Oponent Resultat
1988 Wimbledon SWE Stefan Edberg 6–4, 6–7(2), 4–6, 2–6
1990 Wimbledon SWE Stefan Edberg 2–6, 2–6, 6–3, 6–3, 4–6
1991 Wimbledon GER Michael Stich 4–6, 6–7(4), 4–6
1995 Wimbledon USA Pete Sampras 7–6(5), 2–6, 4–6, 2–6

Jocs Olímpics [modifica]

Dobles [modifica]

Any Campionat Parella Oponents Resultat
1992 Jocs Olímpics, Barcelona, Espanya GER Michael Stich South Africa 1928-1994 Wayne Ferreira
South Africa 1928-1994 Piet Norval		 7–6(5), 4–6, 7–6(5), 6–3

Títols: 64 (49-15-0) [modifica]

Individuals: 49 [modifica]

Llegenda
Grand Slams (6)
Tennis Masters Cup (3)
Grand Slam Cup (1)
Super 9 (5)
ATP Championship Series (9)
Grand Prix (25)
Núm. Data Torneig Superfície Oponent Resultat
1. 10 de juny de 1985 Queens, Londres, Regne Unit Herba South Africa 1928-1994 Johan Kriek 6–2, 6–3
2. 24 de juny de 1985 Wimbledon, Regne Unit Herba South Africa 1928-1994 Kevin Curren 6–3, 6–7(4), 7–6(3), 6–4
3. 19 d'agost de 1985 Cincinnati, Ohio, EUA Dura SWE Mats Wilander 6–4, 6–2
4. 24 de març de 1986 Chicago, Illinois, EUA Moqueta Txecoslovàquia Ivan Lendl 7–6(5), 6–3
5. 23 de juny de 1986 Wimbledon (2) Herba Txecoslovàquia Ivan Lendl 6–4, 6–3, 7–5
6. 11 d'agost de 1986 Toronto, Canadà Dura SWE Stefan Edberg 6–4, 3–6, 6–3
7. 13 d'octubre de 1986 Sydney, Austràlia Dura Txecoslovàquia Ivan Lendl 3–6, 7–6(2), 6–2, 6–0
8. 20 d'octubre de 1986 Tòquio, Japó Dura SWE Stefan Edberg 7–6(5), 6–1
9. 27 d'octubre de 1986 París, França Moqueta CAT Sergi Casal 6–4, 6–3, 7–6(3)
10. 16 de febrer de 1987 Indian Wells, Califòrnia, EUA Dura SWE Stefan Edberg 6–4, 6–4, 7–5
11. 30 de març de 1987 Milà, Itàlia Moqueta Txecoslovàquia Miloslav Mecir 6–4, 6–3
12. 8 de juny de 1987 Queens (2) Herba USA Jimmy Connors 6–7(3), 6–3, 6–4
13. 29 de febrer de 1988 Indian Wells (2) Dura Espanya Emilio Sánchez Vicario 7–5, 6–4, 2–6, 6–4
14. 28 de març de 1988 Dallas, Texas, EUA Moqueta SWE Stefan Edberg 6–4, 1–6, 7–5, 6–2
15. 6 de juny de 1988 Queens (3) Herba SWE Stefan Edberg 6–1, 3–6, 6–3
16. 1 d'agost de 1988 Indianàpolis, Indiana, EUA Dura USA John McEnroe 6–4, 6–2
17. 18 d'octubre de 1988 Tòquio (2) Moqueta AUS John Fitzgerald 7–6(4), 6–4
18. 31 d'octubre de 1988 Estocolm, Suècia Dura SWE Peter Lundgren 6–4, 6–1, 6–1
19. 30 de novembre de 1988 Grand Prix Masters, Nova York, EUA Moqueta Txecoslovàquia Ivan Lendl 5–7, 7–6(5), 3–6, 6–2, 7–6(5)
20. 13 de febrer de 1989 Milà (2) Moqueta URSS Alexander Volkov 6–1, 6–2
21. 20 de febrer de 1989 Filadèlfia, Pennsylvania, EUA Moqueta USA Tim Mayotte 7–6(4), 6–1, 6–3
22. 26 de juny de 1989 Wimbledon (3) Herba SWE Stefan Edberg 6-0 7-6 6-4
23. 28 d'agost de 1989 US Open, Nova York, EUA Dura Txecoslovàquia Ivan Lendl 7–6(2), 1–6, 6–3, 7–6(4)
24. 30 d'octubre de 1989 París (2) Moqueta SWE Stefan Edberg 6–4, 6–3, 6–3
25. 12 de febrer de 1990 Brussel·les, Bèlgica Moqueta GER Carl-Uwe Steeb 7–5, 6–2, 6–2
26. 19 de febrer de 1990 Stuttgart, Alemanya Moqueta Txecoslovàquia Ivan Lendl 6–2, 6–2
27. 13 d'agost de 1990 Indianàpolis (2) Dura SWE Peter Lundgren 6–3, 6–4
28. 1 d'octubre de 1990 Sydney (2) Dura SWE Stefan Edberg 7–6(4), 6–4, 6–4
29. 22 d'octubre de 1990 Estocolm (2) Moqueta SWE Stefan Edberg 6–4, 6–0, 6–3
30. 14 de gener de 1991 Open d'Austràlia, Melbourne, Austràlia Dura Txecoslovàquia Ivan Lendl 1–6, 6–4, 6–4, 6–4
31. 21 d'octubre de 1991 Estocolm (3) Moqueta SWE Stefan Edberg 3–6, 6–4, 1–6, 6–2, 6–2
32. 10 de febrer de 1992 Brussel·les (2) Moqueta USA Jim Courier 6–7(5), 2–6, 7–6(10), 7–6(5), 7–5
33. 24 de febrer de 1992 Rotterdam, Països Baixos Moqueta RUS Alexander Volkov 7–6(9), 4–6, 6–2
34. 28 de setembre de 1992 Basilea, Suïssa Moqueta Txecoslovàquia Petr Korda 3–6, 6–3, 6–2, 6–4
35. 2 de novembre de 1992 París (3) Moqueta FRA Guy Forget 7–6(3), 6–3, 3–6, 6–3
36. 16 de novembre de 1992 Tennis Masters Cup, Frankfurt, Alemanya (2) Moqueta USA Jim Courier 6–4, 6–3, 7–5
37. 4 de gener de 1993 Doha, Qatar Dura CRO Goran Ivanisevic 7–6(4), 4–6, 7–5
38. 8 de febrer de 1993 Milà (3) Moqueta CAT Sergi Bruguera 6–3, 6–3
39. 7 de febrer de 1994 Milà (4) Moqueta CZE Petr Korda 6–2, 3–6, 6–3
40. 1 d'agost de 1994 Los Angeles, California, EUA Dura AUS Mark Woodforde 6–2, 6–2
41. 15 d'agost de 1994 New Haven, Connecticut, EUA Dura Suïssa Marc Rosset 6–3, 7–5
42. 24 d'octubre de 1994 Estocolm (4) Moqueta CRO Goran Ivanisevic 4–6, 6–4, 6–3, 7–6(4)
43. 6 de febrer de 1995 Marsella, França Moqueta CZE Daniel Vacek 6–7(2), 6–4, 7–5
44. 14 de novembre de 1995 Tennis Masters Cup, Frankfurt (3) Moqueta USA Michael Chang 7–6(3), 6–0, 7–6(5)
45. 15 de gener de 1991 Open d'Austràlia (2) Dura USA Michael Chang 6–2, 6–4, 2–6, 6–2
46. 10 de juny de 1996 Queens (4) Herba SWE Stefan Edberg 6–4, 7–6(3)
47. 7 d'octubre de 1996 Viena, Àustria Dura NED Jan Siemerink 6–4, 6–7(7), 6–2, 6–3
48. 21 d'octubre de 1996 Suttgart (2) Moqueta USA Pete Sampras 3–6, 6–3, 3–6, 6–3, 6–4
49. 3 de desembre de 1996 Grand Slam Cup, Munic, Alemanya Moqueta CRO Goran Ivanisevic 6–3, 6–4, 6–4

Finalista (28) [modifica]

Becker a Cincinnati (1994)

Dobles: 15 [modifica]

Medaller
Tennis
Jocs Olímpics
Or Barcelona 1992 Dobles masculins
Llegenda
Jocs Olímpics Or (1)
Super 9 (2)
ATP Championship Series (2)
Grand Prix (10)
Núm. Data Torneig Superfície Parella Oponents Resultat
1. 11 de juny de 1984 Munic, Alemanya Terra batuda POL Wojtek Fibak EUA Eric Fromm
Romania (1965-1989) Florin Segărceanu		 6–4, 4–6, 6–1
2. 24 de maig de 1986 Brussel·les, Bèlgica Moqueta Iugoslàvia Slobodan Živojinović AUS John Fitzgerald
Txecoslovàquia Tomáš Šmíd		 7–6, 7–5
3. 20 d'octubre de 1986 Sydney, Austràlia Dura AUS John Fitzgerald AUS Peter McNamara
AUS Paul McNamee		 6–4, 7–6
4. 30 de març de 1987 Brussel·les (2) Moqueta Iugoslàvia Slobodan Živojinović EUA Chip Hooper
EUA Mike Leach		 7–6, 7–6
5. 6 d'abril de 1987 Milà, Itàlia Moqueta Iugoslàvia Slobodan Živojinović CAT Sergi Casal
Espanya Emilio Sánchez		 3–6, 6–3, 6–4
6. 16 de novembre de 1987 Frankfurt, Alemanya Moqueta GER Patrik Kühnen EUA Scott Davis
EUA David Pate		 6–4, 6–2
7. 22 de febrer de 1988 Milà (2) Moqueta GER Eric Jelen Txecoslovàquia Miloslav Mečíř
Txecoslovàquia Tomáš Šmíd		 6–3, 6–3
8. 7 de març de 1988 Indian Wells, California, EUA dura FRA Guy Forget Mèxic Jorge Lozano
EUA Todd Witsken		 6–4, 6–4
9. 20 de maig de 1989 Indian Wells (2) Dura Suïssa Jakob Hlasek EUA Kevin Curren
EUA David Pate		 7–6, 7–5
10. 12 de març de 1990 Indian Wells (3) Dura FRA Guy Forget EUA Jim Grabb
EUA Patrick McEnroe		 4–6, 6–4, 6–3
11. 17 de febrer de 1992 Brussel·les (3) Moqueta EUA John McEnroe FRA Guy Forget
Suïssa Jakob Hlasek		 6–3, 6–2
12. 27 d'abril de 1992 Montecarlo, Mònaco Terra batuda GER Michael Stich CZE Petr Korda
CZE Karel Nováček		 6–4, 6–4
13. 3 d'agost de 1992 Barcelona, Catalunya, Espanya Terra batuda GER Michael Stich South Africa 1928-1994 Wayne Ferreira
South Africa 1928-1994 Piet Norval		 7–6, 4–6, 7–6, 6–3
14. 11 de gener de 1993 Doha, Qatar Dura GER Patrik Kühnen EUA Shelby Cannon
EUA Scott Melville		 6–2, 6–4
15. 20 de febrer de 1995 Milà (3) Moqueta FRA Guy Forget CZE Petr Korda
CZE Karel Nováček		 6–2, 6–4

Finalista (12) [modifica]

Trajectòria [modifica]

Individual [modifica]

Torneig 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 Títols G-P
Open d'Austràlia QF 2R NC 4R A 4R QF G 3R 1R A 1R G 1R A A 2 / 11 29–9
Torneig de Roland Garros A 2R QF SF 4R SF 1R SF A 2R A 3R A A A A 0 / 9 26–9
Wimbledon 3R G G 2R F G F F QF SF SF F 3R QF A 4R 3 / 15 71–12
US Open A 4R SF 4R 2R G SF 3R 4R 4R 1R SF A A A A 1 / 11 37–10
Tennis Masters Cup A F F RR G F SF RR G A F G F A A A 3 / 11 36–13
Jocs Olímpics A No celebrat A No celebrat 3R No celebrat A No celebrat 0 / 1 2–1
Rànquing a final d'any 66 6 2 5 4 2 2 3 5 11 3 4 6 62 69 132 201–54
Llegenda: G: Guanyadora; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin; NC: No celebrat

Referències [modifica]

  1. ↑ Mills, Eleanor. «Becker Not quite ready to retire Boris Becker talks to ELEANOR MILLS» (en anglès). New Straits Times, 05/12/1999. [Consulta: 24/02/2010].
  2. ↑ Anhalt, Karen Nickel. «Tennis Legend Boris Becker Battles for Custody of Daughter» (en anglès). People Magazine, 08/11/2007. [Consulta: 24/02/2010].
  3. ↑ Mcconnell, Donna. «Newlywed Boris Becker whisks bride off to Swiss mountain resort for reception lunch» (en anglès), 14/06/2009. [Consulta: 27/02/2010].
  4. ↑ Eng, Joyce. «Boris Becker, Wife Welcome a Boy» (en anglès). TVGuide, 11/02/2010. [Consulta: 27/02/2010].
  5. ↑ Völkl
  6. ↑ Thomsen, Ian. «Boom Boom Leads German Triple Threat» (en anglès). International Herald Tribune, 02/07/1997. [Consulta: 24/02/2010].

Fonts [modifica]

  • Becker, Boris. Player, The. London: Bantam, 2005. ISBN 0-553-81716-7. 
  • Kaiser, Ulrich; Breskvar, Boris. Boris Becker's Tennis: The Making of a Champion. New York: Leisure Press, 1987. ISBN 0-88011-290-5. 

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Boris Becker Modifica l'enllaç a Wikidata
Vegeu aquesta plantilla
Campions d'individual masculí de l'Open d'Austràlia
(1969) Rod Laver  · (1970) Arthur Ashe  · (1971) Ken Rosewall  · (1972) Ken Rosewall  · (1973) John Newcombe  · (1974) Jimmy Connors  · (1975) John Newcombe  · (1976) Mark Edmondson  · (1977 (gen)) Roscoe Tanner  · (1977 (des)) Vitas Gerulaitis  · (1978) Guillermo Vilas  · (1979) Guillermo Vilas  · (1980) Brian Teacher  · (1981) Johan Kriek  · (1982) Johan Kriek  · (1983) Mats Wilander  · (1984) Mats Wilander  · (1985) Stefan Edberg  · (1987) Stefan Edberg  · (1988) Mats Wilander  · (1989) Ivan Lendl  · (1990) Ivan Lendl  · (1991) Boris Becker  · (1992) Jim Courier  · (1993) Jim Courier  · (1994) Pete Sampras  · (1995) Andre Agassi  · (1996) Boris Becker  · (1997) Pete Sampras  · (1998) Petr Korda  · (1999) Ievgueni Kàfelnikov  · (2000) Andre Agassi  · (2001) Andre Agassi  · (2002) Thomas Johansson  · (2003) Andre Agassi  · (2004) Roger Federer  · (2005) Marat Safin  · (2006) Roger Federer  · (2007) Roger Federer  · (2008) Novak Đoković  · (2009) Rafael Nadal  · (2010) Roger Federer  · (2011) Novak Đoković  · (2012) Novak Đoković  · (2013) Novak Đoković
Vegeu aquesta plantilla
Campions d'individual masculí de Wimbledon
(1968) Rod Laver · (1969) Rod Laver · (1970) John Newcombe · (1971) John Newcombe · (1972) Stan Smith · (1973) Jan Kodes · (1974) Jimmy Connors · (1975) Arthur Ashe · (1976) Bjorn Borg · (1977) Bjorn Borg · (1978) Bjorn Borg · (1979) Bjorn Borg · (19780) Bjorn Borg · (1981) John McEnroe · (1982) Jimmy Connors · (1983) John McEnroe · (1984) John McEnroe · (1985) Boris Becker · (1986) Boris Becker · (1987) Pat Cash · (1988) Stefan Edberg · (1989) Boris Becker · (1990) Stefan Edberg · (1991) Michael Stich · (1992) Andre Agassi · (1993) Pete Sampras · (1994) Pete Sampras · (1995) Pete Sampras · (1996) Richard Krajicek · (1997) Pete Sampras · (1998) Pete Sampras · (1999) Pete Sampras · (2000) Pete Sampras · (2001) Goran Ivanisevic · (2002) Lleyton Hewitt · (2003) Roger Federer · (2004) Roger Federer · (2005) Roger Federer · (2006) Roger Federer · (2007) Roger Federer · (2008) Rafael Nadal · (2009) Roger Federer  · (2010) Rafael Nadal  · (2011) Novak Djokovic · (2012) Roger Federer
Vegeu aquesta plantilla
Campions d'individual masculí de l'Open dels Estats Units
(1968) Arthur Ashe  · (1969) Rod Laver  · (1970) Ken Rosewall  · (1971) Stan Smith  · (1972) Ilie Năstase  · (1973) John Newcombe  · (1974) Jimmy Connors  · (1975) Manuel Orantes  · (1976) Jimmy Connors  · (1977) Guillermo Vilas  · (1978) Jimmy Connors  · (1979) John McEnroe  · (1980) John McEnroe  · (1981) John McEnroe  · (1982) Jimmy Connors  · (1983) Jimmy Connors  · (1984) John McEnroe  · (1985) Ivan Lendl  · (1986) Ivan Lendl  · (1987) Ivan Lendl  · (1988) Mats Wilander  · (1989) Boris Becker  · (1990) Pete Sampras  · (1991) Stefan Edberg  · (1992) Stefan Edberg  · (1993) Pete Sampras  · (1994) Andre Agassi  · (1995) Pete Sampras  · (1996) Pete Sampras  · (1997) Patrick Rafter  · (1998) Patrick Rafter  · (1999) Andre Agassi  · (2000) Marat Safin  · (2001) Lleyton Hewitt  · (2002) Pete Sampras  · (2003) Andy Roddick  · (2004) Roger Federer  · (2005) Roger Federer  · (2006) Roger Federer  · (2007) Roger Federer  · (2008) Roger Federer  · (2009) Juan Martín del Potro  · (2010) Rafael Nadal  · (2011) Novak Djokovic  · (2012) Andy Murray
Vegeu aquesta plantilla
Campions d'individual de la Copa Masters masculina
(1970) Stan Smith  · (1971) Ilie Năstase  · (1972) Ilie Năstase  · (1973) Ilie Năstase  · (1974) Guillermo Vilas  · (1975) Ilie Năstase  · (1976) Manuel Orantes  · (1977) Jimmy Connors  · (1978) John McEnroe  · (1979) Björn Borg  · (1980) Björn Borg  · (1981) Ivan Lendl  · (1982) Ivan Lendl  · (1983) John McEnroe  · (1984) John McEnroe  · (1985) Ivan Lendl  · (1986) Ivan Lendl  · (1987) Ivan Lendl  · (1988) Boris Becker  · (1989) Stefan Edberg  · (1990) Andre Agassi  · (1991) Pete Sampras  · (1992) Boris Becker  · (1993) Michael Stich  · (1994) Pete Sampras  · (1995) Boris Becker  · (1996) Pete Sampras  · (1997) Pete Sampras  · (1998) Àlex Corretja  · (1999) Pete Sampras  · (2000) Gustavo Kuerten  · (2001) Lleyton Hewitt  · (2002) Lleyton Hewitt  · (2003) Roger Federer  · (2004) Roger Federer  · (2005) David Nalbandian  · (2006) Roger Federer  · (2007) Roger Federer  · (2008) Novak Đoković  · (2009) Nikolai Davidenko  · (2010) Roger Federer  · (2011) Roger Federer  · (2012) Novak Đoković
Vegeu aquesta plantilla
Números 1 del rànquing ATP (individual)
ROM Ilie Năstase (1973/1974 - 40 s) · AUS John Newcombe (1974 - 8 s) · USA Jimmy Connors (1974/1983 - 268 s) · SWE Björn Borg (1977/1981 - 109 s) · USA John McEnroe (1980/1985 - 170 s) · TCH Ivan Lendl (1983/1990 - 270 s) · SWE Mats Wilander (1988/1989 - 20 s) · SWE Stefan Edberg (1990/1992 - 72 s) · GER Boris Becker (1991 - 12 s) · USA Jim Courier (1992/1993 - 58 s) · USA Pete Sampras (1993/2000 - 286 s) · USA Andre Agassi (1995/2003 - 101 s) · AUT Thomas Muster (1996 - 6 s) · CHI Marcelo Ríos (1998 - 6 s) · Balears Carles Moyà (1999 - 2 s) · RUS Ievgueni Kàfelnikov (1999 - 6 s) · AUS Patrick Rafter (1999 - 1 s) · RUS Marat Safin (2000/2001 - 9 s) · BRA Gustavo Kuerten (2000/2001 - 43 s) · AUS Lleyton Hewitt (2001/2003 - 80 s) · País Valencià Juan Carlos Ferrero (2003 - 8 s) · USA Andy Roddick (2003/2004 - 13 s) · SUI Roger Federer (2004/2012 - 302 s) · Balears Rafael Nadal (2008/2011 - 102 s) · SRB Novak Đoković (2011/2012 - 81 s)
El rànquing ATP s'inicia el 23 d'agost de 1973 · (primer any que es va ostentar/últim any que es va ostentar – núm. de setmanes (s)) · Nº1 actual en negreta
Vegeu aquesta plantilla
Tennis als Jocs Olímpics  · Campions de dobles masculins de tennis als Jocs Olímpics
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Boris_Becker&oldid=11243670»