Nicolás Massú

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nicolás Massú
Massú a Austràlia (2007)
Massú a Austràlia (2007)
Nom real Nicolás Alejandro Massú Fried
País Xile Xile
Residència Viña del Mar (Xile)
Naixença 10 d'octubre de 1979 (1979-10-10) (35 anys)
Viña del Mar
Alçada 1,83 m
Professional 1997
Retirat 27 de setembre de 2013
Joc Dretà (revés a dues mans)
Diners guanyats US$ 4.286.614
Individual
Rècord partits 257-238
Títols 6
Millor rànquing 9 (13 de setembre de 2004)
Grand Slams
Open d'Austràlia 2R (2005)
Roland Garros 3R (2004, 2006)
Wimbledon 3R (2001)
US Open 4R (2005)
Altres torneigs
Jocs Olímpics Or Or (2004)
Dobles
Rècord partits 82-102
Títols 1
Millor rànquing 31 (25 de juliol de 2005)
Grand Slams
Open d'Austràlia 2R (2008)
Roland Garros SF (2005)
Wimbledon 2R (2005)
US Open QF (2004)
Altres torneigs
Jocs Olímpics Or Or (2004)

Perfil de Nicolás Massú a l'ATP
Darrera actualització: 18/04/2014

Nicolás Alejandro Massú Fried (Viña del Mar, Xile, 10 d'octubre de 1979) és un extennista professional xilè. Destacat principalment pel seu esperit de lluita, arribà al número 9 del rànquing individual. Els títols més importants dels seu palmarès són les dues medalles d'or olímpics aconseguides en els Jocs Olímpics d'estiu d'Atenes de 2004, de fet és l'únic tennista masculí en haver guanyat les medalles olímpiques individual i de dobles. En els Jocs Olímpics d'estiu de Sydney de 2000 fou portador de la bandera per l'equip olímpic xilè.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Massú va néixer a Viña del Mar (Xile) el 10 d'octubre de 1979, fill de Manuel Massú (d'ascendència palestina) i Sonia Fried (d'ascendència hongaresa), i amb quatre germans: Stefano, Jorge, Geza i Yuri.

El seu avi matern el va introduir en el món del tennis quan tenia cinc anys. Amb 12 anys va entrar a l'acadèmia de tennis Valle Dorado i posteriorment a la prestigiosa acadèmia de Nick Bollettieri a Florida (Estats Units) amb el seu compatriota Marcelo Ríos. Com a júnior va guanyar Orange Bowl i dos Grand Slams en categoria dobles.

Jocs Olímpics[modifica | modifica el codi]

Individual[modifica | modifica el codi]

Any Campionat Oponent Resultat
2004 Jocs Olímpics, Atenes, Grècia Flag of the United States.svg Mardy Fish 6−3, 3−6, 2−6, 6−3, 6−4

Dobles[modifica | modifica el codi]

Any Campionat Parella Oponents Resultat
2004 Jocs Olímpics, Atenes, Grècia Flag of Chile.svg Fernando González Flag of Germany.svg Nicolas Kiefer
Flag of Germany.svg Rainer Schüttler
6−2, 4−6, 3−6, 7−6(7), 6−4

Carrera esportiva[modifica | modifica el codi]

Va esdevenir professional l'any 1997 i després de guanyar diversos títols de categoria Challenger va poder entrar al Top 100 del rànquing individual al 1999. El maig de 2000 va disputar la seva primera final del circuit ATP a Orlando però fou derrotat pel seu compatriota Fernando González. Va participar en els Jocs Olímpics de Sydney (Austràlia), on finalitzà dissetè tant en la competició individual com en la de dobles fent parella amb Marcelo Ríos. El primer títol arribà el 2002 amb la victòria a Buenos Aires. Tanmateix, el seu rendiment no fou positiu durant la temporada i es va veure forçat a disputar torneigs inferiors de categoria Challenger. Al 2003 va guanyar dos títols individual a Amersfoort, Països Baixos, i Palerm. També va destacar la disputa de la final del Masters de Madrid on va perdre davant Juan Carlos Ferrero. Els bons resultats li van permetre acabar l'any en la dotzena posició del rànquing individual.

Després d'un canvi d'entrenador, l'any 2004 va guanyar un nou títol a Kitzbühel i aconseguí l'èxit més important de la seva carrera durant els Jocs Olímpics d'Atenes (Grècia), on va guanyar dues medalles d'or. En categoria individual derrotà a l'estatunidenc Mardy Fish en la final, i en dobles feu parella amb Fernando González i superaren la parella alemanya Nicolas Kiefer i Rainer Schuettler. A destacar que aquesta fou la primera medalla d'or olímpica per Xile. Acabà la temporada en la posició 9 del rànquing, la millor de la seva carrera.

Degut a una operació d'engonal, durant la temporada 2005 no aconseguí cap èxit destacable malgrat aconseguir el millor resultat en un Grand Slam arribant a quarta ronda del US Open. En el 2006 va guanyar el sisè títol de la seva carrera a Costa do Sauipe, i fou finalista en tres més: Viña del Mar (a la seva ciutat natal), Casablanca i Amersfoort. En el 2007 no s'endugué cap títol però torna a ser finalista a Viña del Mar. En la temporada 2008 els seus resultats van ser molt negatius i desaparegué del Top 100, havent de tornar a disputar torneigs Challenger. Malgrat el seu baix rànquing fou convidat per la International Tennis Federation a competir en els Jocs Olímpics d'estiu de 2008 realitzats a Pequín (Xina), on finalitzà novament dissetè, tant en la competició individual com en la de dobles amb Fernando González.[1]

Presentació del comiat de Massú al Palacio de la Moneda. D'esquerra a dreta: David Nalbandián, Rafael Nadal, Cecilia Pérez Jara, Massú i Novak Đoković.

Malgrat estar situat en una bona posició per accedir als torneigs del circuit ATP, els resultats durant la temporada 2009 van ser força negatius i va haver de tornar a disputar torneigs Challengers per mantenir-se al Top 100. Va obtenir algunes victòries davant tennistes importants en el circuit ATP, només va aconseguir un total de 7 victòries per 12 derrotes que el van condemnar fora del Top 100. L'únic títol que es va endur fou a Cancun, de categoria Challenger, i que finalment fou el seu últim títol de la seva carrera tennística. Durant el 2010, degut a petites i continues lesions que va patir i que no li van permetre recuperar un bon ritme de joc, els seus resultats no van millorar i encara va perdre moltes més posicions en el rànquing. Malgrat el baix rendiment, Massú va seguir en el circuit professional però l'únic torneig important que podia disputar era el del seu país a Viña del Mar via invitació. La mala posició en el rànquing li va impedir rebre una invitació per participar en els Jocs Olímpics de Londres (2012).

El 27 d'agost de 2013 va anunciar la seva retirada del tennis professional al final de la temporada.[2] El comiat es va produir el 20 de novembre de 2013 a Santiago de Xile enfrontant-se a l'argentí David Nalbandián, també retirat recentment. A continuació es va disputar un partit d'exhibició entre els dos principals tennistes del moment, Rafael Nadal i Novak Đoković.[3]

L'any 2014 va iniciar la seva carrera com a entrenador sent el capità de l'equip xilè de Copa Davis amb la col·laboració del també ex-tennista Marcelo Ríos.[4]

Palmarès: 7 (6−1)[modifica | modifica el codi]

Medaller
Competint per Xile Xile
Tennis
Jocs Olímpics
Or Atenes 2004 Individual masculí
Or Atenes 2004 Dobles masculins

Individual: 15 (6−9)[modifica | modifica el codi]

Llegenda (pre/post 2009)
Grand Slams (0−0)
Jocs Olímpics Or (1)
Tennis Masters Cup /
ATP World Tour Finals (0−0)
ATP Masters Series /
ATP World Tour Masters 1000 (0−1)
ATP International Series Gold /
ATP World Tour 500 Series (1−1)
ATP International Series /
ATP World Tour 250 Series (4−7)
Títols per superfície
Dura (1−2)
Gespa (0−0)
Terra batuda (5−7)
Moqueta (0−0)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Oponent en la final Marcador
Finalista 1. 7 de maig de 2000 Flag of the United States.svg Orlando, Estats Units Terra batuda Flag of Chile.svg Fernando González 2−6, 3−6
Finalista 2. 7 de gener de 2001 Flag of Australia.svg Adelaida, Austràlia Dura Flag of Germany.svg Tommy Haas 3−6, 1−6
Guanyador 1. 18 de febrer de 2002 Flag of Argentina.svg Buenos Aires, Argentina Terra batuda Flag of Argentina.svg Agustín Calleri 2−6, 7−6(5), 6−2
Guanyador 2. 14 de juliol de 2003 Flag of the Netherlands.svg Amersfoort, Països Baixos Terra batuda Flag of the Netherlands.svg Raemon Sluiter 6−4, 7−6(3), 6−2
Finalista 3. 27 de juliol de 2003 Flag of Austria.svg Kitzbühel, Àustria Terra batuda Flag of Argentina.svg Guillermo Coria 1−6, 4−6, 2−6
Finalista 4. 14 de setembre de 2003 Flag of Romania.svg Bucarest, Romania Terra batuda Flag of Spain.svg David Sánchez 2−6, 2−6
Guanyador 3. 22 de setembre de 2003 Flag of Italy.svg Palerm, Itàlia Terra batuda FRA Paul-Henri Mathieu 1−6, 6−2, 7−6(0)
Finalista 5. 19 d'octubre de 2003 Flag of Spain.svg Madrid, Espanya Dura (i) Flag of the Valencian Community (2x3).svg Juan Carlos Ferrero 3−6, 4−6, 3−6
Guanyador 4. 19 de juliol de 2004 Flag of Austria.svg Kitzbühel Terra batuda Flag of Argentina.svg Gastón Gaudio 7−6(3), 6−4
Guanyador 5. 16 d'agost de 2004 Flag of Greece.svg Jocs Olímpics, Atenes, Grècia Dura Flag of the United States.svg Mardy Fish 6−3, 3−6, 2−6, 6−3, 6−4
Finalista 6. 5 de febrer de 2006 Flag of Chile.svg Viña del Mar, Xile Terra batuda Flag of Argentina.svg José Acasuso 4−6, 3−6
Guanyador 6. 26 de febrer de 2006 Flag of Brazil.svg Costa do Sauipe, Brasil Terra batuda Flag of Spain.svg Alberto Martín 6−3, 6−4
Finalista 7. 30 d'abril de 2006 Flag of Morocco.svg Casablanca, Marroc Terra batuda Flag of Italy.svg Daniele Bracciali 1−6, 4−6
Finalista 8. 23 de juliol de 2006 Flag of the Netherlands.svg Amersfoort Terra batuda Flag of Serbia.svg Novak Đoković 6−7(5), 4−6
Finalista 9. 4 de febrer de 2007 Flag of Chile.svg Viña del Mar (2) Terra batuda Flag of Peru.svg Luís Horna 5−7, 3−6

Dobles: 3 (1−2)[modifica | modifica el codi]

Llegenda (pre/post 2009)
Grand Slams (0−0)
Jocs Olímpics Or (1)
Tennis Masters Cup /
ATP World Tour Finals (0−0)
ATP Masters Series /
ATP World Tour Masters 1000 (0−0)
ATP International Series Gold /
ATP World Tour 500 Series (0−1)
ATP International Series /
ATP World Tour 250 Series (0−1)
Títols per superfície
Dura (1−0)
Gespa (0−0)
Terra batuda (0−2)
Moqueta (0−0)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Parella Oponent en la final Marcador
Finalista 1. 7 de març de 2004 Flag of Mexico.svg Acapulco, Mèxic Terra batuda Flag of Argentina.svg Juan Ignacio Chela Flag of the United States.svg Bob Bryan
Flag of the United States.svg Mike Bryan
2−6, 3−6
Guanyador 1. 16 d'agost de 2004 Flag of Greece.svg Jocs Olímpics, Atenes, Grècia Dura Flag of Chile.svg Fernando González Flag of Germany.svg Nicolas Kiefer
Flag of Germany.svg Rainer Schüttler
6−2, 4−6, 3−6, 7−6(7), 6−4
Finalista 2. 24 de juliol de 2005 Flag of the Netherlands.svg Amersfoort, Països Baixos Terra batuda Flag of Chile.svg Fernando González Flag of Argentina.svg Martín García
Flag of Peru.svg Luís Horna
4−6, 4−6

Trajectòria[modifica | modifica el codi]

Individual[modifica | modifica el codi]

Torneig 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Títols V − D
Open d'Austràlia A 1R 1R A 1R 2R 1R 1R 1R 1R A 0 / 8 1 – 8
Roland Garros 2R 1R A 2R 3R 1R 3R 2R Q2 2R 1R 0 / 9 8 – 9
Wimbledon 1R 3R 1R 2R 1R 2R 1R 1R A A 1R 0 / 9 4 – 9
US Open 1R 2R 3R 3R 2R 4R 2R 1R Q2 1R A 0 / 9 9 – 9
Jocs Olímpics 2R No celebrat G No celebrat 2R NC 1 / 3 8 – 2
Victòries−Derrotes 26−25 23−28 29−19 36−20 42−28 18−22 38−27 17−26 9−12 9−12 4−8 257–238
Rànquing a final d'any 87 80 56 12 19 66 44 79 76 112 186
Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

Dobles[modifica | modifica el codi]

Torneig 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Títols V − D
Open d'Austràlia A A A A 1R A A A 2R 0 / 2 1–2
Roland Garros A A A A A SF A 1R A 0 / 2 4 – 2
Wimbledon A A A A 1R 2R A A A 0 / 2 1 – 2
US Open A A A 1R QF 3R 2R 2R A 0 / 5 7 – 5
Jocs Olímpics 1R No celebrat G No celebrat 1R 1 / 3 5 – 2
Victòries−Derrotes 5−8 0−3 1−5 5−6 30−21 13−15 8−12 6−11 5−6 82–102
Rànquing a final d'any 243 1263 389 291 36 58 139 257 221
Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Wine, Steven. «Massu granted special place in Olympic tennis» (en anglès). The Seattle Times, 30/06/2008. [Consulta: 02/05/2014].
  2. «Entre lágrimas, Massú confirma su retiro: "Mis hijos sabrán que estoy en la historia del país"» (en espanyol). LaTercera.com, 27/08/2013. [Consulta: 08/05/2014].
  3. «Djokovic vence a Nadal en partido de ensueño jugado en Chile» (en espanyol). Terra.cl, 21/11/2013. [Consulta: 08/05/2014].
  4. «Massú es presentado como capitán de Copa Davis con Ríos como ayudante» (en espanyol). Cooperativa.cl, 08/10/2013. [Consulta: 08/05/2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nicolás Massú