Björn Borg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Björn Borg
Björn Borg
Björn Borg
Nom real Björn Rune Borg
País Suècia Suècia
Residència Montecarlo (Mònaco)
Naixença 6 de juny de 1956 (1956-06-06) (58 anys)
Estocolm (Suècia)
Alçada 1,80 m
Pes 72 kg
Professional 1973
Retirat 4 d'abril de 1983
(retorn entre 1991 i 1993)
Joc Dretà (revés a dues mans)
Diners guanyats 3.655.751 $
Hall of Fame 1987 (Pàgina membre)
Individual
Rècord partits 609−127
Títols 64
Millor rànquing 1 (23 d'agost de 1977)
Grand Slams
Open d'Austràlia 3R (1974)
Roland Garros G (1974, 1975, 1978, 1979, 1980, 1981)
Wimbledon G (1976, 1977, 1978, 1979, 1980)
US Open F (1976, 1978, 1980, 1981)
Altres torneigs
Copa Masters G (1979, 1980)
Dobles
Rècord partits 86−81
Títols 4
Equips
Copa Davis G (1975)

Perfil de Björn Borg a l'ATP
Darrera actualització: 16/09/2014

Björn Borg (Estocolm, 6 de juny de 1956) és un extennista suec que va destacar entre 1973 i 1983 arribant a primer lloc del rànquing ATP. És considerat per alguns especialistes com el millor jugador de la història del tennis[1][2][3] o en tot cas, entre els 5 millors de tots els temps.

Durant els 9 anys de la seva carrera va guanyar el 41% dels torneigs de Grand Slam individuals masculins (11 de 27) i quasi el 90% dels partits dels Grand Slam, essent les dues dades rècords per a la història. A més va fer el doblet de Roland Garros i Wimbledon tres anys consecutius, fet considerat quasi impossible pels jugadors actuals. Entre els 11 títols de Grand Slam destaquen els cinc de Wimbledon consecutius i sis Roland Garros. Aquesta darrera marca fou vigent fins que Rafael Nadal va guanyar el títol per setena ocasió l'any 2012. Fou el primer tennista masculí en guanyar deu títols de Grand Slam però la seva marca d'onze fou superada per diversos tennistes posteriorment, i també el primer en superar el milió de dòlars de guanys en una sola temporada (1979).

Biografia[modifica | modifica el codi]

Borg va néixer a Estocolm el 6 de juny de 1956 però va créixer a la localitat de Södertälje. De petit va quedar fascinat de la raqueta de tennis daurada que va guanyar el seu pare en un torneig de tennis taula, i ell li va deixar perquè comencés a jugar a tennis.

Es va casar amb la tennista romanesa Mariana Simionescu el 24 de juliol de 1980. El matrimoni va durar quatre anys i es van divorciar el 1984. Posteriorment va tenir un fill amb la model sueca Jannike Björling però es va casar amb la cantant italiana Loredana Bertè (1989-1993). En aquesta època van aparèixer rumors sobre addicció a les drogues i intents de suïcidi fallits degut als greus problemes econòmics que patia, però sempre ho va negar. Tanmateix, a principis de 1990 va decidir tornar al circuit professional de tennis masculí amb la intenció de superar aquests problemes econòmics sense èxit.

Torneigs de Grand Slam[modifica | modifica el codi]

Individual: 16 (11−5)[modifica | modifica el codi]

Resultat Núm. Any Torneig Parella Resultat
Guanyador 1. 1974 Roland Garros Flag of Spain (1938 - 1945).svg Manuel Orantes 2−6, 6−7(1), 6−0, 6−1, 6−1
Guanyador 2. 1975 Roland Garros (2) Flag of Argentina.svg Guillermo Vilas 6−2, 6−3, 6−4
Guanyador 3. 1976 Wimbledon Flag of Romania (1965-1989).svg Ilie Năstase 6−4, 6−2, 9−7
Finalista 1. 1976 US Open Flag of the United States.svg Jimmy Connors 4−6, 6−3, 6−7(9), 4−6
Guanyador 4. 1977 Wimbledon (2) Flag of the United States.svg Jimmy Connors 3−6, 6−2, 6−1, 5−7, 6−4
Guanyador 5. 1978 Roland Garros (3) Flag of Argentina.svg Guillermo Vilas 6−1, 6−1, 6−3
Guanyador 6. 1978 Wimbledon (3) Flag of the United States.svg Jimmy Connors 6−2, 6−2, 6−3
Finalista 2. 1978 US Open (2) Flag of the United States.svg Jimmy Connors 4−6, 2−6, 2−6
Guanyador 7. 1979 Roland Garros (4) Flag of Paraguay.svg Victor Pecci 6−3, 6−1, 6−7(6), 6−4
Guanyador 8. 1979 Wimbledon (4) Flag of the United States.svg Roscoe Tanner 6−7(4), 6−1, 3−6, 6−3, 6−4
Guanyador 9. 1980 Roland Garros (5) Flag of the United States.svg Vitas Gerulaitis 6−4, 6−1, 6−2
Guanyador 10. 1980 Wimbledon (5) Flag of the United States.svg John McEnroe 1−6, 7−5, 6−3, 6−7(16), 8−6
Finalista 3. 1980 US Open (3) Flag of the United States.svg John McEnroe 6−7(4), 1−6, 7−6(5), 7−5, 4−6
Guanyador 11. 1981 Roland Garros (6) Flag of the Czech Republic.svg Ivan Lendl 6−1, 4−6, 6−2, 3−6, 6−1
Finalista 4. 1981 Wimbledon Flag of the United States.svg John McEnroe 6−4, 6−7(1), 6−7(4), 4−6
Finalista 5. 1981 US Open (4) Flag of the United States.svg John McEnroe 6−4, 2−6, 4−6, 3−6

Carrera esportiva[modifica | modifica el codi]

Borg va entrar al circuit de tennis professional amb només 14 anys, i el 1972, amb només 15 anys, ja va formar part de l'equip suec de Copa Davis i va guanyar el seu primer partit en aquesta competició. Aquest mateix any es va imposar en la final júnior de Wimbledon. L'any següent ja va disputar el torneig sènior i en el primer intent es va classificar per disputar els quarts de final. El primer títol professional el guanyà el 1974, poc abans de complir els 18 anys, a Roma. Poques setmanes després es va imposar en la final del Roland Garros superant l'espanyol Manuel Orantes. Amb 18 anys acabats de fer va esdevenir el guanyador més jove d'aquest torneig, malgrat que posteriorment fou superat pel seu compatriota Mats Wilander (1982) i l'estatunidenc Michael Chang (1989). L'any següent va reeditar el títol davant Guillermo Vilas. Aquest mateix any va classificar l'equip suec per la final de la Copa Davis, i allà s'imposaren a Txecoslovàquia. En aquest moment, Borg portava 19 victòries individuals consecutives des de 1973. De fet, Borg ja no perdria cap més partit individual fins a la seva retirada encadenant 33 victòries consecutives, rècord que encara és vigent.[4]

En el 1976 fou derrotat per Adriano Panatta en el Roland Garros, l'únic tennista que va guanyar a Borg en aquest torneig, i en dues ocasions (1973, 1976). Es va refer amb el títol de Wimbledon sense cedir cap set i derrotant a Ilie Năstase en la final. En aquesta ocasió també es va classificar per disputar la final del US Open per primera vegada en la seva carrera, en aquell moment es disputava sobre terra batuda, però fou superat per Jimmy Connors, número 1 del rànquing. En la temporada 1977 no va disputar el Roland Garros a causa d'estar sota contracte amb la WTT. Novament es va imposar a Wimbledon i en aquesta ocasió davant Connors. Aquesta victòria el va ascendir fins al número 1 del rànquing, tot i que només per una setmana, però suficient per trencar una marca de 160 setmanes consecutives de Connors.

En el 1978 va guanyar el Roland Garros davant Guillermo Vilas en la final, i sense cedir cap set en tot el torneig. A continuació va fer doblet amb la victòria a Wimbledon davant Connors. També es va classificar per la final del US Open encadenant tres finals de Grand Slam consecutives, però novament va ser derrotat per Connors, en aquesta ocasió ja sobre pista dura. A principis d'any va recuperar el número 1 del rànquing i va consolidar aquesta posició amb els títols de Roland Garros i Wimbledon, derrotant a Victor Pecci i Roscoe Tanner en la final, respectivament. En el US Open, Tanner es va venjar superant-lo en quarts de final. A final de temporada es va endur la seva primera Copa Masters davant Vitas Gerulaitis.

En el 1980 es van repetir els èxits demostrant el seu domini sobre el circuit, i novament va fer doblet al Roland Garros i a Wimbledon, vencent a Gerulaitis i John McEnroe respectivament. Guanyà el Roland Garros sense cedir cap set i guanyà el cinquè torneig de Wimbledon per cinquena vegada consecutiva. La final de Wimbledon contra McEnroe es recordada com una de les millors jugades, destacant el cinc sets disputats, un quart set decidit al tie-break després de 34 punts (18-16), i gairebé 4 hores de duració. Posteriorment, Borg va declarar que durant el partit va sentir per primera vegada la sensació que el seu domini en el circuit s'estava esgotant. També va disputar la final del US Open contra McEnroe, i per tercera vegada en fou finalista. Per acabar l'any es va imposar en la final de la Copa Masters davant Ivan Lendl. En la temporada 1981, Borg va guanyar el seu darrer títol de Grand Slam al Roland Garros derrotant a Lendl en la final. Aquest va representar el sisè títol de Roland Garros, fita que fou rècord històric fins que Rafael Nadal el superà l'any 2012. A continuació fou finalista a Wimbledon davant McEnroe, posant punt final al seu registre de 41 victòries consecutives. També fou finalista al US Open, derrotat novament per McEnroe, i representà la seva quart final en aquest torneig sense haver aconseguit imposar-s'hi mai.

En la temporada 1982 només va disputar un sol torneig, perdent en quarts de final de Montecarlo davant Yannick Noah. Al gener de 1983 va anunciar oficialment la seva retirada del tennis professional amb només 26 anys. Aquesta notícia esdevingué un xoc pel món del tennis, i fins i tot, el seu rival McEnroe va intentar persuadir-lo sense sort perquè continués en el circuit. Malgrat la seva retirada, encara va disputar el torneig de Montecarlo el març de 1983 i el de Stuttgart el juliol de 1984 sense aconseguir bons resultats.

A principis de 1990 va decidir tornar al circuit professional de tennis masculí per superar els seus problemes econòmics. Ho va fer amb una imatge totalment canviada i encara utilitzant raquetes de fusta quan els seus rivals ja no les usaven. Malauradament fou un fracàs total i no va aconseguir ni una sola victòria individual. El primer partit el va disputar davant el català Jordi Arrese per va caure de forma clara, i llavors va disputar nou partits més sense imposar-se en cap set. En el 1993 va millorar el seu rendiment guanyant algun set però tampoc va poder derrotar cap dels seus rivals, i es va retirar definitivament. Posteriorment va unir-se al circuit de veterans ja utilitzant raquetes modernes.

Palmarès: 1 (1−1)[modifica | modifica el codi]

Individual: 20 (10−10)[modifica | modifica el codi]

Llegenda
Grand Slams (1−0)
Tennis Masters Cup /
WCT Finals (0−1)
Grand Prix Championship Series (2−2)
Grand Prix World Series /
WCT Regular Series (7−7)
Títols per superfície
Dura (1−1)
Gespa (2−0)
Terra batuda (4−5)
Moqueta (3−4)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Oponent en la final Marcador
Finalista 1. 23 d'abril de 1973 Flag of Monaco.svg Montecarlo, Mònaco Terra batuda Flag of Romania (1965-1989).svg Ilie Năstase 4−6, 1−6, 2−6
Finalista 2. 30 de setembre de 1973 Flag of the United States.svg San Francisco, Estats Units Moqueta Flag of Australia.svg Roy Emerson 7−5, 1−6, 4−6
Finalista 3. 11 de novembre de 1973 Flag of Sweden.svg Estocolm, Suècia Dura (i) Flag of the United States.svg Tom Gorman 3−6, 6−4, 6−7
Finalista 4. 25 de novembre de 1973 Flag of Argentina.svg Buenos Aires, Argentina Terra batuda Flag of Argentina.svg Guillermo Vilas 6−3, 7−6, 4−6, 6−6, retirada
Guanyador 1. 12 de gener de 1974 Flag of New Zealand.svg Auckland, Nova Zelanda Gespa Flag of New Zealand.svg Onny Parun 6−4, 6−3, 6−1
Guanyador 2. 24 de febrer de 1974 Flag of the United Kingdom.svg Londres WCT, Regne Unit Dura (i) Flag of the United Kingdom.svg Mark Cox 6−7(4), 7−6(6), 6−4
Finalista 5. 3 de març 1974 Flag of Spain.svg Barcelona WCT, Espanya Moqueta Flag of the United States.svg Arthur Ashe 4−6, 6−3, 3−6
Guanyador 3. 17 de març de 1974 Flag of Brazil.svg São Paulo WCT, Brasil Moqueta Flag of the United States.svg Arthur Ashe 6−2, 3−6, 6−3
Finalista 6. 21 d'abril de 1974 Flag of the United States.svg Houston WCT, Estats Units Terra batuda Flag of Australia.svg Rod Laver 6−7, 2−6
Finalista 7. 12 de maig de 1974 Flag of the United States.svg WCT Finals, Dallas, Estats Units Moqueta Flag of Australia.svg John Newcombe 6−4, 3−6, 3−6, 2−6
Guanyador 4. 2 de juny de 1974 Flag of Italy.svg Roma, Itàlia Terra batuda Flag of Romania (1965-1989).svg Ilie Năstase 6−3, 6−4, 6−2
Guanyador 5. 16 de juny de 1974 Flag of France.svg Roland Garros, França Terra batuda Flag of Spain (1938 - 1945).svg Manuel Orantes 2−6, 6−7, 6−0, 6−1, 6−1
Guanyador 6. 14 de juliol de 1974 Flag of Sweden.svg Bastad, Suècia Terra batuda Flag of Italy.svg Adriano Panatta 6−3, 6−0, 6−7, 6−3
Finalista 8. 11 d'agost de 1974 Flag of the United States.svg Indianapolis, Estats Units Terra batuda Flag of the United States.svg Jimmy Connors 7−5, 3−6, 4−6
Guanyador 7. 25 d'agost de 1974 Flag of the United States.svg Boston, Estats Units Terra batuda Flag of the Netherlands.svg Tom Okker 7−6, 6−1, 6−1
Finalista 9. 13 d'octubre de 1974 Flag of Spain.svg Madrid, Espanya Terra batuda Flag of Romania (1965-1989).svg Ilie Năstase 4−6, 7−5, 2−6, 6−4, 4−6
Guanyador 8. 7 de desembre de 1974 Flag of Australia.svg Adelaida, Austràlia Gespa Flag of New Zealand.svg Onny Parun 6−4, 6−4, 3−6, 6−2
Guanyador 9. 2 de febrer de 1975 Flag of the United States.svg Richmond WCT, Estats Units Moqueta Flag of the United States.svg Arthur Ashe 4−6, 6−4, 6−4
Guanyador 10. 12 de febrer de 1975 Flag of Italy.svg Bolonya WCT, Itàlia Moqueta Flag of the United States.svg Arthur Ashe 7−6(4), 4−6, 7−6(4)
Finalista 10. 23 de febrer de 1975 Flag of Spain.svg Barcelona WCT (2) Moqueta Flag of the United States.svg Arthur Ashe 6−7, 3−6
Núm. Data Torneig Superfície Oponent a la final Resultat
10. 4 de juny de 1975 Obert de França, París Terra batuda Argentina Guillermo Vilas 6-2 6-3 6-4
11. 26 d'agost de 1975 Boston, Estats Units Terra batuda Argentina Guillermo Vilas 6-3 6-4 6-2
12. 13 d'octubre de 1975 Barcelona, Espanya Terra batuda Itàlia Adriano Panatta 1-6 7-6 6-3 6-2
13. 10 de febrer de 1976 Toronto Indoor WCT, Canadà Moqueta Estats Units Vitas Gerulaitis 2-6 6-3 6-1
14. 30 de març de 1976 Sao Paulo WCT, Brasil Moqueta Argentina Guillermo Vilas 7-6(4) 6-2
15. 4 de maig de 1976 Dallas WCT, Estats Units Moqueta Argentina Guillermo Vilas 1-6 6-1 7-5 6-1
16. 22 de maig de 1976 Dusseldorf, Alemanya Terra batuda Espanya Manuel Orantes 6-2 6-2 6-0
17. 21 de juny de 1976 Wimbledon, Gran Bretanya Gespa Romania Ilie Nastase 6-4 6-2 9-7
18. 23 d'agost de 1976 Boston, Estats Units Terra batuda Estats Units Harold Solomon 6-7 6-4 6-1 6-2
19. 28 de febrer de 1977 Memfis, Estats Units Moqueta Estats Units Brian Gottfried 6-4 6-3 3-6 7-5
20. 28 de març de 1977 Niça, França Terra batuda Argentina Guillermo Vilas 6-4 1-6 6-2 6-0
21. 4 d'abril de 1977 Montecarlo WCT, Mònaco Terra batuda Itàlia Corrado Barazzutti 6-3 7-5 6-0
22. 18 d'abril de 1977 Denver, Estats Units Moqueta Estats Units Brian Gottfried 7-5 6-2
23. 20 de juny de 1977 Wimbledon, Gran Bretanya Gespa Estats Units Jimmy Connors 3-6 6-2 6-1 5-7 6-4
24. 11 de juliol de 1977 Pepsi Grand Eslam, Estats Units Terra batuda Estats Units Jimmy Connors 6-4 5-7 6-3
25. 10 d'octubre de 1977 Madrid, Espanya Terra batuda Xile Jaime Fillol 6-3 6-0 6-7 7-6
26. 17 d'octubre de 1977 Barcelona, Espanya Terra batuda Espanya Manuel Orantes 6-2 7-5 6-2
27. 25 d'octubre de 1977 Basilea, Suïssa Moqueta Regne Unit John Lloyd 6-4 6-2 6-3
28. 31 d'octubre de 1977 Colònia, Alemanya Moqueta Polònia Wojtek Fibak 2-6 7-5 6-3
29. 14 de novembre de 1977 Wembley, Gran Bretanya Dura Regne Unit John Lloyd 6-4 6-4 6-3
30. 9 de gener de 1978 Birmingham WCT, Estats Units Moqueta Estats Units Dick Stockton 7-6 7-5
31. 20 de gener de 1978 Pepsi Grand Eslam, Estats Units Terra batuda Estats Units Jimmy Connors 7-6 3-6 6-1
32. 26 de març de 1978 Las Vegas, Estats Units Dura Estats Units Vitas Gerulaitis 6-5 5-6 6-4 6-5
33. 27 de març de 1978 Milà WCT, Itàlia Moqueta Estats Units Vitas Gerulaitis 6-3 6-3
34. 22 de maig de 1978 Roma, Itàlia Terra batuda Itàlia Adriano Panatta 1-6 6-3 6-1 3-6 6-3
35. 29 de maig de 1978 Roland Garros, París Terra batuda Argentina Guillermo Vilas 6-1 6-1 6-3
36. 26 de juny de 1978 Wimbledon, Gran Bretanya Gespa Estats Units Jimmy Connors 6-2 6-2 6-3
37. 17 de juliol de 1978 Bastad, Suècia Terra batuda Itàlia Corrado Barazzutti 6-1 6-2
38. 31 d'octubre de 1978 Tòquio Indoor, Japó Moqueta Estats Units Brian Teacher 6-3 6-4
39. 29 de gener de 1979 Richmond WCT, Estats Units Moqueta Argentina Guillermo Vilas 6-3 6-1
40. 10 de febrer de 1979 Pepsi Grand Eslam, Estats Units Dura Estats Units Jimmy Connors 6-2 6-3
41. 2 d'abril de 1979 Rotterdam, Països Baixos Moqueta Estats Units John McEnroe 6-4 6-2
42. 9 d'abril de 1979 Montecarlo, Estats Units Terra batuda Estats Units Vitas Gerulaitis 6-2 6-1 6-3
43. 23 d'abril de 1979 Las Vegas, Estats Units Dura Estats Units Jimmy Connors 6-3 6-2
44. 28 de maig de 1979 Roland Garros, París Terra batuda Paraguai Víctor Pecci 6-3 6-1 6-7 6-4
45. 25 de juny de 1979 Wimbledon, Gran Bretanya Gespa Estats Units Roscoe Tanner 6-7 6-1 3-6 6-3 6-4
46. 16 de juliol de 1979 Bastad, Suècia Terra batuda Hongria Balazs Taroczy 6-1 7-5
47. 13 d'agost de 1979 Montreal, Canadà Dura Estats Units John McEnroe 6-3 6-3
48. 17 de setembre de 1979 Palerm, Itàlia Terra batuda Itàlia Corrado Barazzutti 6-4 6-0 6-4
49. 30 d'octubre de 1979 Tòquio Indoor, Japó Moqueta Estats Units Jimmy Connors 6-2 6-2
50. 9 de gener de 1980 Nova York Masters, Estats Units Moqueta Estats Units Vitas Gerulaitiis 6-2 6-2
51. 8 de febrer de 1980 Pepsi Grand Slam, Estats Units Dura Estats Units Vitas Gerulaitis 6-1 5-7 6-1
52. 24 de març de 1980 Niça, França Terra batuda Espanya Manuel Orantes 6-2 6-0 6-1
53. 31 de març de 1980 Montecarlo, Mònaco Terra batuda Argentina Guillermo Vilas 6-1 6-0 6-2
54. 22 d'abril de 1980 Las Vegas, Estats Units Dura Estats Units Harold Solomon 6-3 6-1
55. 26 de maig de 1980 Roland Garros, París Terra batuda Estats Units Vitas Gerulaitis 6-4 6-1 6-2
56. 23 de juny de 1980 Wimbledon, Gran Bretanya Gespa Estats Units John McEnroe 1-6 7-5 6-3 6-7 8-6
57. 4 de novembre de 1980 Estocolm, Suècia Moqueta Estats Units John McEnroe 6-3 6-4
58. 14 de gener de 1981 Nova York Masters, Estats Units Moqueta Txecoslovàquia Ivan Lendl 6-4 6-2 6-2
59. 25 de maig de 1981 Roland Garros, París Terra batuda Txecoslovàquia Ivan Lendl 6-1 4-6 6-2 3-6 6-1
60. 13 de juliol de 1981 Stuttgart Outdoor, Alemanya Terra batuda Txecoslovàquia Ivan Lendl 1-6 7-6 6-2 6-4
61. 21 de setembre de 1981 Ginebra, Suïssa Terra batuda Txecoslovàquia Prens Smid 6-4 6-3

Finalista en individuals (24)[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Björn Borg
  1. "Borg may still be at top of his game", The Otago Daily Times, 14/07/2007(anglès)
  2. "Llista de Navratilova joins Laver and Borg on the shortlist (as voted for by. .. Navratilova)", Alastair Campbell, The Times, 03/06/2004 (anglès)
  3. "When he was king", Tim Pears, The Observer, 05/06/2005 (anglès)
  4. «Player Records > Winning streaks» (en anglès). Davis Cup. [Consulta: 06/10/2014].