Juan Carlos Ferrero Donat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Juan Carlos Ferrero
Juan Carlos Ferrero en el US Open de 2009
Juan Carlos Ferrero a l'US Open de 2009
Nom real Juan Carlos Ferrero Donat
País Espanya
Residència Villena, País Valencià
Naixença 12 de febrer de 1980 (1980-02-12) (34 anys)
Ontinyent, País Valencià
Alçada 1,82 (m)
Pes 72 (kg)
Professional 1998
Joc Destre (revés amb dos mans)
Diners guanyats US$ 12.688.727
Web oficial JuanCarlosFerrero.com
Individual
Rècord partits 479-262
Títols 16
Millor rànquing 1 (8 de setembre de 2003)
Grand Slams
Open d'Austràlia SF (2004)
Roland Garros G (2003)
Wimbledon QF (2007, 2009)
US Open F (2003)
Altres torneigs
Jocs Olímpics QF (2000)
Dobles
Rècord partits 6-24
Títols 0
Millor rànquing 198 (3 de febrer de 2003)
Grand Slams
Open d'Austràlia 1R (2004, 2005)
Wimbledon 1R (2002, 2003)
US Open 1R (2006)

Darrera actualització: 03/08/2009

Juan Carlos Ferrero Donat és un jugador de tennis valencià nascut el 12 de febrer de 1980 a Ontinyent. És considerat un dels millors tennistes de la història d'Espanya, ja que té un títol de Roland Garros i arribà en el seu dia a la primera posició del rànquing mundial, que va conservar només durant vuit setmanes. També va guanyar dues Copes Davis amb Espanya (2000 i 2004).

Biografia[modifica | modifica el codi]

Ferrero va néixer a Ontinyent, el 12 de febrer de 1980, fill d'Eduardo i Rosario, i té dues germanes més grans, Ana i Laura. Va començar a jugar a l'edat de set anys gràcies al seu avi. Quan tenia disset anys va estar a punt de deixar el tennis per la mort la seva mare a causa d'un càncer.

Conviu amb la seva xicota Eva Gil, amb qui va tenir una filla de nom Vega, nascuda el 9 de setembre de 2014.

És un dels tennistes més complets, fet que demostra havent arribat almenys als quarts de final de tots els Grand Slams, tot i que sempre ha obtingut millors resultats en terra batuda. Els seus patrocinadors són Joma per la roba i Prince Sports per les raquetes.

Carrera[modifica | modifica el codi]

El 1998 va ser finalista en el Roland Garros junior, perdent davant Fernando González. Degut a l'èxit, aquell mateix any ja es va fer professional, però no va ser fins a l'any següent que va aparèixer en el quadre principal d'un torneig ATP, concretament a semifinals de Casablanca. Després de guanyar diversos torneigs challengers, va entrar en el grup dels primers 100 tennistes del món per primera vegada. El 1999 va disputar el seu primer Grand Slam, el US Open, i un mes després, va aconseguir el seu primer títol a Mallorca, quan tot just era el seu cinquè torneig professional. Va finalitzar l'any en 43a posició del rànquing, fet que li va valer el premi de nouvingut ATP de l'any (ATP Newcomer of the Year). L'any 2000, tot i no guanyar cap torneig, va arribar a dues finals i va entrar en els vint primers del rànquing. També va ajudar a Espanya a aconseguir la Copa Davis guanyant els cinc partits que va disputar.

L'any 2001 va començar en plena forma i va aconseguir quatre títols en només tres mesos, entre ells el seu primer Masters a Roma. Seguidament va ser finalista al Masters d'Hamburg i la semifinalista al Roland Garros novament. Aquests èxits li van permetre disputar el Tennis Masters Cup perdent a semifinals davant el vencedor final, Lleyton Hewitt, i va entrar en el top 5 del rànquing mundial. Va iniciar l'any 2002 amb problemes degut a una bursitis al genoll dret però va afrontar el Roland Garros amb suficients condicions com per arribar a la seva primera final de Grand Slam, que va perdre davant el seu compatriota Albert Costa. Els bons resultats de la temporada li van permetre tornar a disputar el Tennis Masters Cup, al qual va arribar a la final perdent novament davant Lleyton Hewitt, i es va situar en quarta posició del rànquing.

Juan Carlos Ferrero a l'Open d'Austràlia de 2006

La temporada 2003 va esdevenir la millor a nivell professional des de bon principi. Va encadenar diverses finals i semifinals fins a aconseguir el seu primer títol de Grand Slam, el Roland Garros davant Martin Verkerk. També va aconseguir el seu millor resultat en el US Open perdent clarament en la final contra Andy Roddick. Tot i això, aquest resultat li va permetre accedir al cim del rànquing mundial i fou guardonat com a esportista espanyol de l'any. Va conservar aquesta posició només vuit setmanes i va acabar l'any en tercer lloc.

Malgrat començar el 2004 arribant a semifinals de l'Open d'Austràlia, aquest any va ser un autèntic malson per Ferrero degut a diverses lesions i malalties, i com a conseqüència, el seu rànquing va caure en picat. Per exemple, el març va patir la varicel·la i el maig va caure en un entrenament i es va lesionar en diverses costelles i el canell dret. Tot i intentar recuperar-se aviat, ja no va aconseguir l'estat de forma necessari per a aconseguir algun èxit. El següent any va començar de forma correcta arribant a diverses finals i semifinals, i malgrat no guanyar cap títol, es va tornar a situar entre els vint millors tennistes del món. Els següents anys van ser molt semblants, no va aconseguir cap títol però si va realitzar algunes actuacions destacades com la final del Masters de Cincinnati (2006) o els quarts de final a Wimbledon (2007), que li va permetre mantenir-se entre els trenta primers del rànquing. El 2008 va tornar a patir diverses lesions que no li van permetre aconseguir cap èxit important i va baixar el lloc 55, la posició més baixa des del 1998.

Ferrero el 2011 en un partit benèfic pels afectats del terratrèmol de Llorca.

El 2009 va començar de forma molt mediocre i va desaparèixer dels cent primers del rànquing. Ràpidament es va refer i el març va aconseguir el seu primer títol des del 2003 a Casablanca. De forma estranya, els seus èxits sobre terra batuda es van acabar aquí, en canvi, el seu ressorgiment va venir gràcies a les pistes de gespa, amb les semifinals a Queens i els quarts de final a Wimbledon. Seguidament va arribar a la final d'Umag i a quarta ronda al US Open. Aquestes actuacions que li van permetre passar del lloc 115 a tornar a entrar als vint primers del rànquing en només cinc mesos. El 2010 va començar amb resultats discrets però amb l'arribada de la terra batuda va millorar radicalment els seus resultats. En la gira sud-americana va aconseguir els títols de Costa do Sauipe i Buenos Aires, i va ser finalista a Acapulco, actuacions que li van permetre situar-se en 14a posició del rànquing, fet que no aconseguia des del 2004.

D'ençà que es va fer professional, Ferrero va ajudar a Espanya a guanyar diverses Copes Davis. En l'edició del 2000, va participar activament en totes les rondes guanyant els cinc partits que va disputar en les tres eliminatòries contra Rússia,[1] Estats Units[2] i Austràlia.[3] Espanya va guanyar el primer títol de la seva història. En el 2001 va perdre el seu primer partit i Espanya també va caure en primera ronda contra els Països Baixos.[4] En el 2004 també va ser un jugador clau en la consecució del segon títol del país jugant les eliminatòria contra els Països Baixos,[5] França[6] i Estats Units.[7] Si bé en el títol del 2008 no va participar en cap eliminatòria perquè estava passant una mala època professional, si que va tornar a col·laborar en l'edició del 2009. Va guanyar el partit definitiu de l'eliminatòria de quarts de final contra Alemanya[8] i també va guanyar el seu partit de semifinals contra Israel.[9] Tanmateix, degut a la recuperació de Rafael Nadal, Ferrero fou suplent en la final que també va guanyar Espanya davant Txèquia.

Grand Slams[modifica | modifica el codi]

Juan Carlos Ferrero a l'US Open de 2009

Individual[modifica | modifica el codi]

Campió (1)[modifica | modifica el codi]

Any Torneig Oponent Resultat
2003 Roland Garros NED Martin Verkerk 6–1, 6–3, 6–2

Finalista (2)[modifica | modifica el codi]

Any Torneig Oponent Resultat
2002 Roland Garros ESP Albert Costa 6–1, 6–0, 4–6, 6–3
2003 US Open EUA Andy Roddick 6–3, 7–6, 6–3

Títols: 16 (16−0−0)[modifica | modifica el codi]

Individual (16)[modifica | modifica el codi]

Llegenda (pre/post 2009)
Grand Slams (1)
Tennis Masters Cup /
ATP World Tour Finals (0)
ATP Masters Series /
ATP World Tour Masters 1000 (4)
ATP International Series Gold /
ATP World Tour 500 Series (2)
ATP International Series /
ATP World Tour 250 Series (9)
Núm. Data Torneig Superfície Oponent Resultat
1. 13 de setembre de 1999 Mallorca, Espanya Terra batuda ESP Àlex Corretja 2–6, 7–5, 6–3
2. 26 de febrer del 2001 Dubai, EAU Dura RUS Marat Safin 6–2, 3–1, retirada
3. 9 d'abril del 2001 Estoril, Portugal Terra batuda ESP Fèlix Mantilla 7–6(3), 4–6, 6–3
4. 23 d'abril del 2001 Barcelona, Espanya Terra batuda ESP Carles Moyà 4–6, 7–5, 6–3, 3–6, 7–5
5. 7 de maig del 2001 Roma, Itàlia Terra batuda BRA Gustavo Kuerten 3–6, 6–1, 2–6, 6–4, 6–2
6. 15 d'abril del 2002 Montecarlo, Mònaco Terra batuda ESP Carles Moyà 7–5, 6–3, 6–4
7. 23 de setembre del 2002 Hong Kong, Xina Dura ESP Carles Moyà 6–3, 1–6, 7–6(4)
8. 14 d'abril del 2003 Montecarlo (2) Terra batuda ARG Guillermo Coria 6–2, 6–2
9. 28 d'abril del 2003 València, Espanya (2) Terra batuda BEL Christophe Rochus 6–2, 6–4
10. 26 de maig del 2003 Roland Garros, París, França Terra batuda NED Martin Verkerk 6–1, 6–3, 6–2
11. 13 d'octubre del 2003 Madrid, Espanya Dura Xile Nicolás Massú 6–3, 6–4, 6–3
12. 12 d'abril de 2009 Casablanca, Marroc Terra batuda FRA Florent Serra 6–4, 7–5
13. 14 de febrer de 2010 Costa do Sauipe, Brasil Terra batuda POL Łukasz Kubot 6–1, 6–0
14. 21 de febrer de 2010 Buenos Aires, Argentina Terra batuda ESP David Ferrer 5–7, 6–4, 6–3
15. 1 d'agost de 2010 Umag, Croàcia Terra batuda ITA Potito Starace 6–4, 6–4
16. 18 de juliol de 2011 Stuttgart, Alemanya Terra batuda ESP Pablo Andújar 6–4, 6–0

Finalista (18)[modifica | modifica el codi]

Trajectòria[modifica | modifica el codi]

Individual[modifica | modifica el codi]

Torneig 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Títols G-P
Open d'Austràlia A 3R 2R A QF SF 3R 3R 2R 4R 1R 1R A 1R 0 / 11 20–11
Roland Garros Q SF SF F G 2R 3R 3R 3R 1R 2R 3R A 2R 1 / 12 34–11
Wimbledon A A 3R 2R 4R 3R 4R 3R QF 2R QF 1R A 0 / 10 22–10
US Open 1R 4R 3R 3R F 2R 1R 2R 1R A 4R 3R 4R 0 / 12 23–12
Tennis Masters Cup A A SF F RR A A A A A A A A 0 / 3 5–7
Jocs Olímpics NC QF No celebrat 2R No celebrat A No celebrat 0 / 2 4–2
Rànquing a final d'any 45 12 5 4 3 31 17 23 24 55 23 29 50 108–53
Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin; Q: Qualificació

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juan Carlos Ferrero Donat Modifica l'enllaç a Wikidata