Al-Kuwait

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gratacels de la ciutat, amb la Torre de l'Alliberament, de 372 m, la construcció més alta del país
Construïdes el 1979, les Torres Kuwait són l'edifici més famós de la ciutat
Majlis al-Umma (مجلس الأمة, "el Consell de la Nació"), el parlament kuwaitià
El Burgan Bank des del port

Al-Kuwait (en àrab مدينة الكويت, Madīnat al-Kūwait, literalment «Ciutat de Kuwait») és la capital de Kuwait i de la governació d'al-Asimah. El municipi estricte té una població estimada de 32.500 habitants (2005), mentre que l'àrea metropolitana arriba als 2.380.000. Està situada al cor del país, a 29° 22′ 11″ N i 47° 58′ 42″ E, vora la costa del golf Pèrsic, i hi té la seu el parlament de Kuwait o Majlis al-Umma, la major part de les oficines del govern i els principals bancs i empreses de Kuwait. És el centre polític, cultural i econòmic de l'emirat.

Les necessitats comercials i de transport estan ben servides per mitjà de l'Aeroport Internacional de Kuwait, el port de Mina al-Shuwaikh i el de Mina al-Ahmadi, a 50 km al sud, a la costa del golf Pèrsic.

Història[modifica | modifica el codi]

La ciutat fou fundada al començament del segle XVIII pel clan al-Sabāh, més endavant la família governant de Kuwait i branca de la tribu dels al-Utūb (que també incloïa el clan al-Khalīfah, la família governant de Bahrain), i pel seu líder, el xeic Sabāh I. El topònim segurament deriva d'una antiga fortificació abandonada, el "Kūt" (كوت), que és tal com se'n diu en àrab d'una fortalesa vora el mar.

La vila va créixer ràpidament i, a l'època en què es va aixecar la primera muralla (1760), ja tenia la seva pròpia flota de 800 dhows i mantenia relacions comercials amb Bagdad i Damasc. Al començament del segle XIX era un port reconegut pel seu tràfic.

No s'acabava de tenir clar si Kuwait formava part o no de l'imperi Otomà, per la qual cosa hi havia tensions sovintejades entre el xeicat i l'imperi. Les tensions van arribar al zenit el 1896, quan el xeic Mubārak al-Sabāh va assassinar son germà, l'emir Muhammad al-Sabāh, ja que Mubārak sospitava que els otomans es volien annexar Kuwait.

A canvi de la protecció naval britànica, Mubārak no podia negociar o donar territoris a cap altra poder estranger sense el consentiment britànic. Arran del descobriment de petroli el 1936, el nivell de vida de la ciutat va créixer de manera evident, incloent-hi els serveis sanitaris i educatius.

El 2 d'agost del 1990, les forces iraquianes van assetjar la ciutat i el 8 d'agost van annexar l'emirat. Durant l'ocupació, al-Kuwait va patir molts danys i molts edificis van resultar destruïts, com ara el Museu Nacional.

Després de la retirada de les tropes iraquianes entre gener i febrer del 1991, la inversió estrangera i el govern kuwaitià es van dedicar de manera preferent a la reconstrucció i modernització de la ciutat i a convertir-la en un centre de negocis de primer ordre. D'ençà de la guerra del Golf, al-Kuwait ha experimentat un gran creixement econòmic i s'hi han bastit un bon nombre d'hotels, centres comercials i oficines d'empreses de tota mena.

Districtes[modifica | modifica el codi]

Conformen l'àrea metropolitana de la ciutat els districtes següents:

  • Bayan (بيان)
  • Bneid al-Qar (بنيد القار)
  • Hawalli (حولي)
  • al-Jabriyah (الجابرية)
  • Mishref (مشرف)
  • al-Salmiyah (السالمية)
  • Sabah al-Salem (صباح السالم)
  • Salwah (سلوى)
  • Sharq (شرق)
  • al-Shuwaikh (الشويخ)
  • al-Rumaithiyah (الرميثية)
  • Abdullah al-Salem (عبدالله السالم)
  • al-Nuzhah (النزهه)
  • Keifan (كيفان)
  • Khaitan (خيطان)
  • Khaitan al-Janubi (خيطان الجنوبي)
  • al-Shamiyah (الشامية)
  • al-Da'iyah (الدعية)
  • al-Faiha (الفيحا)
  • al-Qadisiyah (القادسية)
  • al-Dasmah (الدسمه)
  • Qurtobah (قرطبة)
  • al-Surrah (السره)
  • al-Yarmuk (اليرموك)
  • al-Mansuriyah (المنصورية)
  • al-Andalus (الاندلس)

Coord.: 29° 22′ 11″ N, 47° 58′ 42″ E / 29.36972°N,47.97833°E / 29.36972; 47.97833

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Al-Kuwait