Çeşme

Çeşme (antigament Česhme, pronunciat Txeixme) és un districte i una vila de Turquia a la Província d'İzmir, que ocupa la península de Karaburun (Urla), davant de l'illa grega de Quios. El districte té 260 km² i 40.700 habitants i la vila uns 27.000 (2006). El 1950 la vila tenia 3.706 habitants i el districte 12.337.

Iots al port de Çeşme.

La vila [modifica]

És un centre turístic. Destaca a la rodalia l'estació termal d'Ilıca (Ilidja) o Şifne; altres llocs destacats són Altunyunus i Tursite mentre Çeşmealtı és al districte veí d'Urla; les platges més famoses de la costa són Çiftlikköy (Çatalazmak), Dalyanköy, Reisdere, Küçükliman, Paşalimanı, Ayayorgi, Kocakarı, Kum, Mavi i Pırlanta.

A la ciutat destaca el castell o ciutadella, originalment un fortí genovès. L'almirall Cezayirli Gazi Hasan Paşa, que era el segon del kapudan paixà a la batalla de Çeşme del 1779 i després fou gran visir otomà, té una estàtua dedicada. Una estació de caravanes fou construïda el 1528 per Solimà el Magnífic i es avui dia un hotel. Una gran església grega, Ayios Haralambos, data del segle XIX.

Nom [modifica]

Fou l'antiga "Kysos" (llatí "Kysus") i es creu que depenia d'Eritrea (moderna Ildırı). El seu nom turc actual vol dir "font". Els otomans van fundar la vila a uns 2 km al sud i va portar el nom de Çeşmeköy i després es va unir amb un altra nucli. Els grecs l'anomenaven Κρήνη (Kríni o Krēnē).

Història [modifica]

Al segle XIV era part del Beylik d'Aydın-oğhlu i més tard formà part del sandjak d'Aydin. Va passar als otomans sota Baiazet II. La ciutadella i la mesquita de Baiazet estan datades el 1508. La ciutat fou atacada el 1779 per una flota russa dirigida per Spiridov, Orlov i Elphinston que havia vingut per ajudar als grecs maïnotes revoltats; el Kapudan Paixà Husam al-Din, amb una petita flota, s'hi va enfrontar; els dos vaixells almiralls van quedar destruïts a la lluita (5 de juliol de 1779); els russos van obtenir la victòria i la flota otomana fou destruïda totalment al dia següent. Aquesta victòria va portar a la pau de Küčük Kaynardja.