Vindobona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Vindobona fou una ciutat romana de la vora del Danubi, a l'alta Panònia, l'actual Viena. Originalment fou una ciutat celta i sota domini romà va esdevenir municipi. Va portar un temps el nom de Juliobona (Iouliobona). Era al peu del mont Cetius, i fou una de les principals estacions militars romanes del Danubi, i més tard seu de la flota del Danubi (abans a Carnuntum) i de la Legió X Gèmina. L'emperador Marc Aureli va morir a la ciutat.

El 395, Vindobona fou saquejada pels germans, probablement marcomans i encara que fou restaurada, ja fou un establiment militar reduït però incloent una base naval.

Fou destruïda pel foc abans del 410. La ciutat va esdevenir cristiana en aquest temps i els alans i ostrogots s'hi van establir i els soldats de la fortalesa eren reclutats entre aquests pobles. El 433 Teodosi II va permetre la seva ocupació pels huns i és possible que Àtila (Etzel) es casés amb Kriemhilda a Vindobona. Poc després del 500 fou ocupada pels longobards junt amb la resta de Pannònia. El 568 fou ocupada pels àvars que hi van romandre fins que foren derrotats per Carlemany.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vindobona Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 48° 12′ 39″ N, 16° 22′ 13″ E / 48.21083°N,16.37028°E / 48.21083; 16.37028