Amalasunta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Amalasunta

Amalasunta, també coneguda com a Amalasuntha, Amalasuentha, Amalaswintha o Amalasuintha (495 - 535), fou reina dels Ostrogots.

Amalasunta era filla del rei ostrogot Teodoric el Gran. El 515 es va casar amb Eutaric, un noble ostrogot d'Hispània i amb qui tingué dos fills: Atalaric i Matasunta.

A la mort de Teodoric, l'Agost del 526, com Eutaric ja havia mort el 522, Atalaric va pujar al tron, però com encara era un infant, la regència va caure sobre les espatlles de la seva mare, Amalasunta.

La nova regent havia estat educada a la manera Romana i a més d'iniciar una política de reconciliació entre el Regne Ostrogot d'Itàlia i l'Imperi, va dedicar grans esforços per donar al seu fill una educació clàssica romana. Les seves polítiques aviat causaren malestar entre els Gots, que començaren a conspirar per acabar amb ella. Conscient del perill, Amalasunta va ordenar executar tres dels principals conspiradors al mateix temps que negociava amb Justinià I demanant-li asil en el cas que es veiés obligada a fugir d'Itàlia.

Amb la mort del seu fill el 534, Amalasunta es va veure convertida en reina, buscant guanyar-se un aliat en la figura del seu cosí Teòdat, amb qui es va casar. Poc després, però, Teòdat ordenava que Amalasunta fos empresonada en una illa del Llac de Bolsena, en la regió del Laci, on seria assassinada en la primavera de 535. La seva mort va proporcionar a Justinià I el casus belli per inicar la Guerra gòtica d'Itàlia.

La seva filla es convertiria en l'esposa del futur rei Vitigès, i a la mort d'aquest, es casava amb Germà (nebot de Justinià).

Fonts[modifica | modifica el codi]

Jordanes, De Getarum (Gothorum) Origine et Rebus Gestis, 251