Germà (nebot de Justinià)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Germà (Germanus) fou un patrici bizantí nebot de l'emperador Justinià I.

Després de l'accessió d'aquest al tron (527), encara jove, fou nomenat comandant de les tropes gregues a Tràcia i quasi va aniquilar als antes, un poble eslau que havia envaït aquesta província.

En ocasió del motí de les tropes d'Àfrica sota Tzotzes, que després de conquerir la província als vàndals havia estat cridat a Sicília per les tendències al motí de l'exèrcit bizantí, Germà hi fou enviat junt amb Dòmnic (Domnicus o Domnichus) i Simmac, suposadament com a consellers. Va arriar a Cartago (534) on es va trobar que dos terços de l'exèrcit era lleial a Tzotzes [1] i la resta estaven a la vora del motí. Va tractar suaument als soldats i va aconseguir calmar a les forces que restaven lleials, i quan Tzotzes es va acostar li va lliurar una decisiva batalla a Scalas Veteres o Κάλλας Βάταρας, a Numídia, que va posar fi a la revolta. Tzetzes va fugir a Mauretània. Quan més tard es va produir a Cartago un segon intent de motí el cap dels rebels, Màxim, fou capturat i crucificat o empalat a la vista de tothom.

Vers el 539 (o màxim el 540) fou cridat a Constantinoble i enviat a defensar Síria contra Cosroes I de Pèrsia; no tenia forces suficients i encara que va fortificar Antioquia, la ciutat fou ocupada pels perses i es va haver de retirar a Cilícia (540). Aquesta derrota el va fer caure en desgràcia i no se li va confiar cap comandament per un temps.

L'emperadriu Teodora va impedir també que cap dels fills de Germà [2] pogués casar-se amb nobles bizantins destacats; el 545 Germà va haver de negociar l'enllaç de la seva filla, amb Joan, nebot de Vitalià el Got, tot i que la seva noblesa era un rang inferir a la de Germà; però fins i tot aquest desigual enllaç fou impedit per la cort. Un altre greuge fou que a la mort de Borais, germà de Germà, va deixar hereu a aquest i al seu fill, en perjudici de la seva pròpia dona i fills als que només va deixar el mínim legal; la filla de Borais va apel·lar i l'emperador va fallar al seu favor.

Germà i els seus fills Justí i Justinià (Justí havia estat cònsol [3]) foren contactats per unir-se a la conspiració d'Artabanes que després de la mort de Teodora planejava matar a l'emperador Justinià i al general Belisari. Però la seva lleialtat no es va alterar i va denunciar el complot. L'emperador el va considerar sospitós de participar en el complot, però va poder demostrar la seva innocència.

El 550 l'emperador el va nomenar comandant de les forces contra els gots a Itàlia en una nova campanya de la Guerra gòtica d'Itàlia. Germà i va dedicar molt de temps i esforç i fins i tot va invertir bona part de la seva fortuna personal. Justí i Justinià van servir amb ell; també l'acompanyà la seva segona dona Matasuntha o Matasunta (Ματασοῦνθα), una princesa ostrogoda vídua del rei Vitigès i neta de Teodoric el Gran. Va reunir un gran exèrcit i va obtenir l'adhesió de molts soldats que servien sota els Gots que van prometre desertar arribat el moment, ja que sospitaven que els Gots acabarien reconeixen a Matasunta. Una horda d'eslaus que havia creuat el Danubi i volia atacar Tessalònica, es va retirar en assabentar-se de la seva presencia a la zona amb l'exèrcit a punt. Però abans de creuar a Itàlia es va posar malalt i va morir després de poc temps a Sardica a Il·líria.

De la seva segona dona va deixar un fill pòstum que es va dir també Germà

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Tzotzes (Toztzas, Τζότζας) és esmentat així per Teòfanes Isàuric, però Procopi l'anomena Stotzas (Στότζας)
  2. que estava casat amb Passara (Πασσάρα)
  3. Justí és probablement el cònsol del 540 anomenat Flavius Justinus