Wa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Wa
Bandera nacional Wa (de facto)
Bandera nacional Wa (de facto)
Població total Uns 1.200.000
Regions amb població significativa Estat Shan i Xina
Llengua llengua Wa i mandarí
Religió animisme i budisme

Els Wa són una minoria ètnica que viuen principalment a l'Estat Shan, a Birmània. També són una nacionalitat reconeguda a Xina. El 1962 es va constituir l'Organització Nacional Wa, adoptant una bandera que avui és de fet la bandera nacional Wa.

Quan als anys seixanta el Partit Comunista de Birmània es va establir al nord-est del país molts joves Wa i Kokang van ingressar a les seves files. El quarter general de l'exèrcit comunista es va establir a Bago Yoma, a la regió Wa el 1973. Als anys vuitanta els Kokang es van escindir del Partit Comunista que va quedar format principalment pels Wa. El quarter general es va establir a Panhsan. El Comitè central va enviar a Seo Thein per organitzar els Wa com a tropes de xoc, però els líders wa, U Kyauk Nyi Lai i Pauk Yu Chan, aliats amb altres elements Wa del partit (amb la mediació dels ex membres kokangs U Phong Kyar Shin i U Phong Kyar Phoo), van provocar un trencament i el 17 d'abril de 1989 els Wa van ocupar la base del partit comunista a Panhsan (o Pansai).

El president del partit comunista Ba Thein Tin, els principals dirigents i les seves famílies van fugir a Xina. Llavors els Wa van constituir el grup Solidaritat de les nacionalitats de Myanmar i el Partit de la Unitat (després anomenat Partit unit de l'Estat Wa) que va adoptar la bandera de l'antiga Organització Nacional Wa. Es va negociar amb el govern (Tatmadaw) i es va acordar la pau. El 9 de maig de 1989, gairebé deu mil soldats van quedar aquarterats i l'organització wa fou legalitzada. Es va crear la regió especial número dos de l'estat Shan, i es va enviar ajuda del govern a la zona per projectes de desenvolupament. L'acord final fou signat a Lashio el novembre de 1989. Des llavors els Wa controlen el tràfic de droga a l'anomenat triangle d'or, especialment des que el 1996 va desaparèixer l'exèrcit Mung Tai del general Khun Sa. El partit dirigent reclama l'establiment d'un estat Wa separat de l'estat Shan.