Prada (bioma)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Prada a Iowa, Estats Units

Les prades engloba els biomes de les praderies temperades, sabanes i matollars. Tots aquests biomes tenen un clima temperat similar amb pluviometria moderada i amb herbes, mates i arbusts més que no pas arbres com a tipus de vegetació dominant. Les regions de prades temperades inclouen la La Pampa argentina, i les estepes d'Euràsia.

Les terres que típicament s'anomenen prades tendeixen a ser les d'Amèrica del Nord. El terme inclou la zona de les terres baixes interiors dels Estats Units, Canadà i Mèxic, que inclou les Grans Planes com també les terres més humides i una mica més aturonades de l'est. Als Estats Units la zona de parada la constitueixen la totalitat o la major part dels estats de Dakota del Nord, Dakota del Sud, Nebraska, Kansas, i Oklahoma, i bona part dels estats de Montana, Wyoming, Colorado, Nou Mèxic, Texas, Missouri, Iowa, Illinois, Indiana, Wisconsin, i oest i sud de Minnesota. El Central Valley de Califòrnia també és una prada. Les Prades del Canadà ocupen extenses zones de Manitoba, Saskatchewan, i Alberta.

Formació[modifica | modifica el codi]

Herbes de praderia

La formació de les prades nord-americanes van començar amb l'aixecament de les Muntanyes Rocalloses. Aquestes muntanyes crearen una ombra pluviomètrica que acabà amb la majoria d'arbres.

La majoria del sòl de prada es va dipositar durant les glaciacions del Quaternari que van començar fa uns 110.000 anys enrere. Les glaceres es van expandir cap al sud gratant el sòl, aixecant material i alçant el terreny. Quan les glaceres van retrocedir fa uns 10.000 anys s'hi va dipositar material.

La praderia d'herbes altes evolucionà durant de desenes a milers d'anys amb l'alternança de la pastura i el foc.[1]

Fertilitat[modifica | modifica el codi]

Malgrat les sequeres recurrents i les ocasionals pluges torrencials les prades de les grans planes no estan subjectes a una gran erosió del terreny. El sistema radicular de les plantes de la prada aguanta fermament els sòl i quan les plantes moren la descomposició retorna els nutrients al sòl. També aguanten millor la secada que les plantes cultivades.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Dinsmore, James and Muller, Mark. (Illustrator) A Country So Full of Game: The Story of Wildlife in Iowa Burr Oak Series. April 1994.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Prada (bioma) Modifica l'enllaç a Wikidata