Província de Transvaal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Province of the Transvaal
Transvaal Provinsie

1910 – 1994

Escut de

Escut

Ubicació de
Capital Pretòria
25° 0′ S, 30° 0′ E / 25.000°S,30.000°E / -25.000; 30.000Coord.: 25° 0′ S, 30° 0′ E / 25.000°S,30.000°E / -25.000; 30.000
Forma de govern Província
Història
 • Establiment 1910
 • Fi de l'Apartheid 1994
Província de la Unió Sud-africana que provenia de l'antiga Colònia de Transvaal.

La Província de Transvaal (en afrikaans: [ˈtrɐns.fɑːl]) fou una província de Sud-àfrica entre el 1910, com a successora de la Colònia de Transvaal i la fi de l'Apartheid, el 1994 quan la nova constitució el va subdividir en les noves províncies de Gauteng, Limpopo, Mpumalanga i la part oriental de la Província del Nord-oest de Sud-àfrica. El nom de Transvaal es refereix a la localització geogràfica de la província situada al nord del riu Vaal. La seva capital era Pretòria, tot i que la seva ciutat més poblada era Johannesburg. El Transvaal, al 1904 tenia 288.000 km2.[1] El 1904 tenia 1.268.716 habitants [1] i el 1991 en tenia 9.491.265.[2]

Geografia[modifica | modifica el codi]

la província de Transvaal estava situat entre el riu Vaal, al sud i el riu Limpopo, al nord, a entre les coordenades 22½ and 27½ S, and 25 and 32 E. A la seva frontera meridional hi havia l'Estat Lliure d'Orange i la província de Natal, a l'oest feia frontera amb la Província del Cap i el Protectorat de Betxuanalàndia (a l'actual Botswana), al nord feia frontera amb Rhodèsia (a l'actualitat Zimbabwe) i a l'est ho feia amb l'Àfrica Oriental Portuguesa (l'actual Moçambic) i Swazilàndia. La majoria d'aquestes fronteres, excepte la del sud-oest, estaven definides per característiques geogràfiques naturals.

A dins de la Província de Transvaal hi existien molts bantustans: Venda, KwaNdebele, Gazankulu, KaNgwane i Lebowa. També hi havia parts de Bophuthatswana.

El Massís de Waterberg, una important característica geològica antiga del paisatge sud-africà es troba dins el Transvaal.

Història[modifica | modifica el codi]

Al 1919 es van unificar quatre colònies britàniques per a formar la Unió Sud-africana. La Colònia de Transvaal que era havia conformat la República de Transvaal després de la Segona Guerra Bòer es va convertir en la Província del Transvaal. Després de cinquanta anys, el 1961 es va finir la unió per formar part de la Commonwealth i va esdevenir l'estat de Sud-àfrica. La zona metropolitana de Pretòria-Witwatersrand-Vereeniging va esdevenir el centre polític del Transvaal i Johannesburg, va esdevindre el principal centre econòmic de Sud-àfrica, posició que encara manté avui en dia.

El 1994, després de la caiguda del règim de l'Apartheid, es van reestructurar les antigues províncies i el Transvaal unit va deixar d'existir. La porció sud-central va esdevenir Gauteng, la Província de Limpopo es va constituir a la part septentrional de l'antiga província i al sud-est s'hi va constituir Mpumalanga. Una gran part de la Província del Nord-oest es va conformar amb la zona sud-occidental de l'antic Transvaal i una petita zona fou annexionada al KwaZulu-Natal. De totes maneres, ja abans de 1994, la Província del Transvaal ja havia estat subdividida en diverses regions per a diferents propòsits (municipals, judicials i esportives). En aquestes hi havia el Transvaal Septentrional (l'actual Limpopo i Pretòria), el Transvaal Oriental (actualment a Mpumalanga), el Transvaal Occidental (actualment part de la Província del Nord-oest) i el Transvaal Meridional (actualment la part meridional de la província de Gauteng).

Districtes al 1991[modifica | modifica el codi]

Els diferents districtes i la seva població segons el cens del 1991 eren:[2]

Administradors de la Província de Transvaal[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Província de Transvaal Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 Edgar Sanderson. Great Britain in Africa: The History of Colonial Expansion. Simon Publications LLC, 2001-11-01, p. 149. ISBN 978-1-931541-31-2 [Consulta: 10 setembre 2013]. 
  2. 2,0 2,1 «Census > 1991 > RSA > Variable Description > Person file > District code». Statistics South Africa - Nesstar WebView. [Consulta: 18 agost 2013].
  3. «Mine Kills 2 Whites in South Africa : Toll at 13 in Blasts Attributed to Black Guerrilla Offensive». Los Angeles Times. [Consulta: 18 agost 2013].