Signe òptic
El signe òptic és la propietat òptica que presenten els minerals anisotròpics transparents quan són observats en làmina prima a través d'un microscopi de llum polaritzada; nícols creuats i un compensador intercalat en el tub del microscopi.[1] El signe òptic indica el tipus de refracció doble d'un mineral.[2]
El signe és conseqüència de la diferència de velocitat que, en travessar el cristall, porten els raigs ordinari i extraordinari. Aquest signe s'anomena positiu (+) o negatiu (-) segons que l'índex de refracció del raig extraordinari sigui més gran o més petit que l'índex de refracció del raig ordinari. El signe es determina amb un dels compensadors intercalats al microscopi; com que l'orientació dels compensadors es coneix, es pot apreciar la compensació de colors amb llum paral·lela.[1]
La designació del caràcter òptic, positiu o negatiu, depèn dels valors dels índexs de refracció:[3]
- Per als cristalls uniaxials:
- Si si ω > ε és positiu.
- Si si ω < ε és negatiu.
- Per als cristalls biaxials amb tres índexs de refracció α, β i γ:
- Si l'índex β (intermediari) és més pròxim a l'índex menor α és positiu.
- Si l'índex β (intermediari) és més pròxim a l'índex major α és negatiu.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Signe òptic». Enciclopèdia.cat. Arxivat de l'original el 2019-06-23. [Consulta: 23 juny 2019].
- ↑ «Optic sign» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 juny 2019].
- ↑ Diccionari de geologia. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1997. ISBN 8441227934.