Sofre natiu
 Sofre natiu | |
|---|---|
 Sofre (groc) amb aragonita i celestina | |
| Fórmula química | S₈ |
| Classificació | |
| Categoria | elements natius |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 1.CC.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 1.CC.05  |
| Nickel-Strunz 8a ed. | I/B.03 |
| Dana | 1.3.5.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,468Å; b = 12,870Å; c = 24,49Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Grup espacial | grup espacial 70 |
| Color | groc, groc sofre, groc verdós o marronós, taronja, blanc |
| Macles | rares en {101}{011}{110}. |
| Exfoliació | imperfecta - imperfecta en {001}, {110} i {111}.* |
| Fractura | irregular, desigual, concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 1,5 a 2,5 |
| Lluïssor | resinosa, greixosa |
| Color de la ratlla | incolor |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 2,07 g/cm³ (mesurada); 2,076 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,958 nβ = 2,038 nγ = 2,245 |
| Birefringència | δ = 0,287 |
| Pleocroisme | visible |
| Angle 2V | mesurat: 68°, calculat: 70° |
| Dispersió òptica | relativament dèbil r<v |
| Impureses comunes | Se, Te |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | S |
| Referències | [1] |
El sofre és un mineral de la classe dels elements natius, que pertany al grup del sofre. El nom prové de l'anglès, introduït cap al 1390; també es coneixia com a brimstone. Theophrastus (300 aC) va escriure μαλώδης referint-se al sofre. Caley i Richards (1956) van fer una anàlisi i traducció de Περι Λιθον (Peri Lithon) i van suggerir que μηλώδης podia significar groc codony. És un polimorf de la rosickýita i del sofre-β.[1]
Classificació[modifica]
El sofre es troba classificat en el grup 1.CC.05 segons la classificació de Nickel-Strunz (1 per a Elements natius; C per a Metal·loides i no metalls i C per a Sofre-seleni-iode; el nombre 05 correspon a la posició del mineral dins del grup). En aquesta classificació comparteix grup amb la rosickýita, el seleni i el tel·luri. En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 1.3.5.1 (1 per a Elements natius i aliatges i 3 per a Semi metalls i no metalls; 2 i 2 corresponen a la posició del mineral dins del grup). Dins la classificació de Dana comparteix grup amb la rosickýita.[1]
Característiques[modifica]
El sofre és un mineral de fórmula química S₈. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 1,5 a 2,5. Els cristalls són normalment piràmides biacabades de color groc o groc marronós; els cristalls tabulars i disfenoïdals són menys comuns. A vegades també es troba com a pols groga tot recobrint altres superfícies.[1]
- Comportament tèrmic
El seu punt de fusió és de 113 graus centígrads; a conseqüència d'això, el sofre presenta fàcilment combustió, tot produint una flama blava.[1]
Formació i jaciments[modifica]
El sofre natiu es forma típicament en ambients amb activitat volcànica, com a sublimat dels gasos volcànics i se sol trobar associat al realgar, el cinabri i altres minerals. També es troba en vetes i com a producte d'alteració d'alguns minerals sulfurs. També pot ésser format biogènicament.[1] S'ha descrit en tots els continents.[1]
Als territoris de parla catalana ha estat descrita, per exemple, a la galeria de la Font del Metge de la mina Maria Magdalena (Ulldemolins,Tarragona).[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Sulphur» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ Joan Rosell Riba · Carles Rubio Rodríguez · Frederic Varela Balcells «Els minerals de vanadi de la mina "María Magdalena", Ulldemolins, el Priorat, Tarragona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 12, 5, 2017, pàg. 3-50 [Consulta: 27 novembre 2023].
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sofre natiu |
- Palache, Charles, Harry Berman & Clifford Frondel (1944), The System of Mineralogy of James Dwight Dana and Edward Salisbury Dana Yale University 1837-1892, Volume I: Elements, Sulfides, Sulfosalts, Oxides. John Wiley and Sons, Inc., New York. 7th edition, revised and enlarged, 834pp.: 140-144.
- Ventriglia U. – (1951) Sulla struttura dello zolfo rombico. Periodico di Mineralogia – Roma pp. 237-255.
- Acta Crystallographica (1987): C43: 2260-2262.
- Gaines, Richard V., H. Catherine, W. Skinner, Eugene E. Foord, Brian Mason, Abraham Rosenzweig (1997), Dana's New Mineralogy : The System of Mineralogy of James Dwight Dana and Edward Salisbury Dana: 30.
- Pagano, R.(2002), Artificial "Sicilian" Sulfurs, Mineralogical Record,vol. 33. No. 2, pp149-154.
- Peterson, R.C., Kyser, K., Pagano, R., Klassen, K. (2003)Sulfur Isotope Analysis for the Identification of Sulfur Sources, Mineralogical Record, vol. 34, No. 2, pp. 171-175.