Diàclasi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sistema de dues famílies de diàclasi conjugades. Cretàcic a la província de Conca.
Esquema marcant les dues famílies de diàclasi. La línia vermella indicaria la direccció de la compressió.

diàclasi (del grec «διά» dia, a través de, i klasis, trencament) és una fractura en les roques que no va acompanyada de desplaçament que es tradueix en una superfície de discontinuïtat sovint micromètrica o virtual que travessa la roca, causada per refredament en les roques ígnies o per relaxament d'esforços en les roques sedimentàries.

El desplaçament no és res més que una mínima separació transversal. Així es distingeixen de les falles fractures on sí hi ha un lliscament dels blocs. Són estructures molt freqüents.

No sol presentar-se una sola diàclasi, sinó famílies de diàclasis relacionades per l'origen i la direcció. Les diàclasis es disposen més o menys perpendicularment als plans d'estratificació.

Característiques de la diàclasi[modifica | modifica el codi]

L'orientació dela diàclasi es determina per dos paràmetres:

  • Direcció: angle que forma una línia horitzontal continguda en el pla de la diàclasi amb l'eix nord-sud.
  • Capbussament: angle format per la diàclasi i un pla horitzontal imaginari.

Les diàclasis poden no ser planes ni respondre a cap geometria regular. Per tant els paràmetres indicats poden variar d'un lloc a l'altre.

Associacions de diàclasis[modifica | modifica el codi]

Les diàclasis no acostumen a aparéixer aïllades sinó associades a falles i plegaments. Quan hi ha dos o més conjunts de diàclasis es diu que formen un sistema, els més senzills són:

  • Sistema de diàclasis paral·leles: totes les diàclasis tenen la mateixa direcció i capbussament.
  • Sistema de diàclasis que es tallen: les diàclasis tenen diferents direccions i capbussaments i per tant es tallen en diferents punts. El cas més comú sol ser el sistema de diàclasis conjugades, amb dues o tres direccions predominants de diàclasis produïdes pel mateix fenomen tectònic (distensió o compressió).


Mecanismes de formació[modifica | modifica el codi]

La formació de les diàclasis es deu a causes molt diverses.

Els orgues de La Gomera, disjunció columnar en basalt, un tipus de diàclasi produïda per refredament.

Una de las causes més freqüents de formació és per disminució del volum del material (augment de la densitat) que es pot produir per diferents motius com la deshidratació i el refredament. Una altra causa és la descompressió.


Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diàclasi Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Mattauer, Maurice (1973). Les deformations des materiaux de l'ecorce terrestre. Hermann. Methodes. 493 págs. ISBN 2-7056-5721-5. [En castellà: Las deformaciones de la corteza terrestre. Ediciones Omega, S.A. Métodos. 524 págs. Barcelona, 1976 ISBN 84-282-0440-3]