Hindustànic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
hindustànic
हिन्दुस्तानी, ہندوستانی
Pronunciació: AFI: /hɪnd̪ʊst̪aːni/
Altres denominacions: indostànic, hindi-urdú, hindavi
Parlat a: Índia i Pakistan i països amb immigració d'aquests estats (Nepal, Estats Units, etc.)
Regió: Sud d'Àsia
Parlants: prop de 540 milions[1]
Classificació genètica: Indoeuropea

  Indoiraniana
   Indoària
    Subgrup central
       Hindustànic: Hindi, Urdú

estatus oficial
Regulat per: Central Hindi Directorate (hindi en Índia), National Language Authority (urdú en Pakistan), National Council for Promotion of Urdu Language (urdú en Índia)
codis de la llengua
ISO 639-1 hi,ur
ISO 639-2 hin,ur
ISO 639-3 hin,ur
Àrees on l'urdú és oficial o cooficial (taronja) i on l'hindi és oficial (groguenc)
Àrees on l'urdú és oficial o cooficial (taronja) i on l'hindi és oficial (groguenc).
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

L'hindustànic[2][3] o indostànic,[4] literalment: «de l'Hindustan»[5] (hindi: हिन्दुस्तानी, transliteració IAST: hindustānī, urdú: ہندوستانی ), també conegut com a hindi-urdú i hindavi, és la lingua franca al nord de l'Índia i a gran part del Pakistan.[6][7] És una llengua indoària, que deriva primàriament del dialecter Khariboli de Delhi, i incorpora una gran quantitat de vocabulari del persa, l'àrab, el sànscrit i el txagatai.[8][9] És una llengua pluricèntrica amb dues formes oficials, l'hindi (escrit en devanagari) i l'urdú (escrit en nastaliq).[10] Les llengües col·loquials són pràcticament indistingibles, i fins i tot els estàndards oficials són pràcticament idèntics pel que fa a la gramàtica, tot i que difereixen en les convencions literàries i en el vocabulari acadèmic i tècnic, on l'urdu reté més elements i influències del persa i l'àrab, i l'hindi es basa més en el sànscrit.[11][12] Abans de la partició de l'Índia, els termes Hindustànic, Urdú, i Hindi eren sinònims; tots ells es referien al que avui s'anomena urdú i hindi.[13] El terme hindostànic s'empra encara avui per referir-se al llenguatge col·loquial i llengua franca del nord de l'Índia i el Pakistan, per exemple, la llengua de les pel·lícules de Bollywood, així com per referir-se a diferents varietats de l'hindi parlades fora del subcontinent, com ara les que es parlen a les Fiji, el Carib, o Surinam i l'illa de Trinitat.

Classificació[modifica | modifica el codi]

L'hindustànic és una llengua indoeuropea, indoiraniana, de la branca indoària i del subgrup central.

Els dos principals representants de l'hindustànic són l'hindi i l'urdú. Ambdues llengües són oficials i estandarditzades, l'hindi a l'Índia i l'urdú a Índia i Pakistan. La forma vernacular comuna d'ambdues és el dialecte khariboli, una variant oral parlada als territoris rurals que envolten Delhi. Un altre terme és el de bazaar hindustani o "hindustànic de bazar" (o de mercat), nom donat pel lingüista indi Sumit Kumar Chatterjee en 1931 a la lingua franca que es parlava a l'actual Kolkata (i també a uns altres territoris on l'hindi no és l'idioma predominant) i que es caracteritzava per ser una variant molt simplificada.[14] Aquesta particularitat de lingua franca fa de l'hindustànic una llengua neutre per al seu ús a les pel·lícules de Bollywood, que són populars tant en l'Índia com al Pakistan.

L'hindustànic configura un continu dialectal de mútua intel·ligibilitat que s'estén pels territoris del Pakistan i del nord de l'Índia. Però també és present als territoris amb immigració provinent d'ambdós països, com el Nepal, els Estats Units, Myanmar, Malàisia, l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs, Sri Lanka, el Regne Unit, Sud-àfrica, el Canadà, Maurici, etc.

Actualment, es calcula que poden haver-hi prop de 540 milions de persones parlants d'hindustànic arreu del món.[1][14] Les xifres varien o es contradiuen segons l'estudi. Així, per exemple, les xifres de parlants d'hindi van des dels 120 milions arreu[15] fins als 420 milions només a l'Índia.[16] Les xifres de parlants d'urdú són més reduïdes: uns 10 milions al Pakistan (un 8% de la població) i uns 104 milions arreu.[17]

Història[modifica | modifica el codi]

La frase Zaban-e Urdu-e Mualla escrita en cal·ligrafia nastaliq.

L'aparició de l'hindustànic està lligada a les migracions de musulmans perses que van tenir lloc al nord de l'Índia entre els segles X i XIII. Les formes primerenques de l'hindustànic actual emergiren dels apabhramsha vernaculars de les llengües indoàries mitjanes del nord de l'Índia entre els segles VII i XIII.[18] Durant aquells segles es va produir una barreja de cultures i de dialectes que va fructificar en una lingua franca oral necessària per al desenvolupament de les relacions comercials i de convivència. A finals del segle XIII, en el marc del sultanat de Delhi, Amir Khusro va usar als seus escrits aquestes formes lingüístiques (que eren la lingua franca del període) i la va anomenar hindwi.[18] El sultanat de Delhi, que va tenir diverses dinasties túrquiques i perses, amb seu a Delhi, fou succeït per l'Imperi Mogol el 1526.

Tot i que els Mogols eren descendents dels Timúrides (Gurkānī) Turco-Mongols,[19] foren “persificats”, i el persa va esdevenir gradualment l’idioma estatal de l’Imperi Mogol a partir de Babur.[20][21][22][23]

Cap al final de l’època Mogol, amb la fragmentació de l’imperi i el sistema d’elits, una variant del Khariboli, un dels successors dels apabhramsha vernaculars a Delhi i les ciutats properes, va anar gradualment substituint el persa com a lingua franca entre les elits educades i les classes altes particularment al nord de l’Índia, tot i que el persa encara va mantenir gran part de la seva preeminença. El terme hindustànic (literalment: "de l'Hindustan") fou el nom que es donà a aquesta variant del Khariboli.

No hi ha gairebé cap registre significatiu d'hindustànic entre els segles XIII i XVII, la qual cosa dificulta l'estudi de la seva evolució. No serà fins al segle XVII que apareixerà el terme hindustànic, segons el lingüista Chatterjee.[18]

Després de més de sis segles de desenvolupament oral de l'hindustànic, aquesta llengua va florir en la seva forma literària, ja al segle XVII. Es tractava d'una llengua marcadament influenciada per la cultura islàmica persa (s'escrivia amb l'alfabet perso-àrab, contenia molts manlleus perses, etc.), el nom de la qual es coneix com Hindi dakhini o urdú. Però no deixava de mantenir el caràcter indígena i influències de les llengües locals (telugu, panjabi, kanarès, etc.). El persa va esdevenir una llengua oficial al Dècan. A més, el braj bhasha també va florir al Nord de l'Índia com a llengua literària, i així va ser reconegut per l'emperador mogol Akbar. D'aquesta manera, l'hindustànic no va ser efectivament cultivada com a llengua literària, tot i ser parlada pels nobles de Delhi i Agra i pel propi emperador mogol.[18]

No va ser fins a l'arribada del poeta Wali Mohammed Wali a finals del segle XVII, que l'hindustànic o rekhta va començar a desenvolupar-se de forma literària al Nord de l'Índia. Els seus poemes es consideren la primera forma d'hindustànic-urdú. El terme urdú no apareix fins al 1776 en una composició del poeta Mashafi. Tot i que ja existien els termes zaban-e-urdu, zaban-e-urdu-e-shashi i zaban-e-urdu-e-mualla des de 1560, per a referir-s'hi a l'urdú parlat al camp, la cort i la ciutat, respectivament.[18]

Al segle XVIII, en coincidència amb el Raj Britànic, es componen les primeres gramàtiques d'hindustànic pròpiament dit, com la de John Gilchrist. I també comença a integrar-se el dialecte khariboli a l'hindustànic literari. En aquesta època es va accentuar l'associació de l'hindustànic-urdú amb els musulmans i de l'hindi-hindwi amb els hindús, associació que va perdurar fins al segle XX, moment en el qual van començar-se a estandarditzar de forma oficial fins als nostres dies.[18]

Hindi i urdú[modifica | modifica el codi]

Manuscrit del Rigveda en escriptura devanagari (principi del segle IX)

Tot i que, a nivell parlat, l'urdú i l'hindi són considerats dos registres lingüístics de la mateixa llengua, i són pràcticament idèntics pel que fa a la gramàtica i comparteixen el vocabulari bàsic i fins i tot les normes oficials són gairebé idèntiques en la gramàtica, difereixen en les convencions literàries i en el vocabulari acadèmic i tècnic. L'urdú té una forta influència persa, àrab i de l'Àsia Central i les de l'hindi provenen més del sànscrit.[24][25]

Mentre a nivell oral, l'urdú i l'hindi estan considerats dialectes d'una mateixa llengua (o diasistema), el vocabulari escrit formal és diferent. L'urdú té préstecs del persa i de l'àrab, i l'hindi literari en té del sànscrit i del prakrit. La gramàtica i el vocabulari bàsic (la majoria de pronoms, verbs etc.) tant de l'urdú com de l'hindi són els mateixos i deriven de la base del prakrit.

Els registres estàndard de l'urdú i l'hindi es coneixen conjuntament com a "hindi-urdú". L'hindustani és potser la lingua franca de l'oest i el nord del subcontinent indi, tot i que també s'entén bastant bé en altres regions, especialment a les àrees urbanes. Com a vernacle que comparteix característiques amb l'urdú, l'hindi sanscritizat, i l'hindi regional, l'hindustani és emprat sovint com a llengua vernacular més que l'altament arabitzat/persititzat urdú o l'altament sanscrititzat hindi.

Això es pot observar en la cultura popular de Bollywood o, més generalment, en el vernacle de paquistanesos i indis que normalment usen un lèxic comú als parlants d'urdú i d'hindi. Algunes subtileses menors de cada regió poden afectar l'"estil" de l'hindustani, de vegades acostant-lo més a l'urdú o bé a l'hindi. Es pot afirmar raonablement que les llengües parlades a Lucknow, Uttar Pradesh (lloc conegut per emprar molt bé l'urdú) i a Varanasi (una ciutat sagrada pels hindús i on es parla un altament sanscrititzat hindi) són en certa manera diferents.

Denominacions de la llengua[modifica | modifica el codi]

La identitat, i per tant els noms de l'hindustani, han estat sovint vinculats amb les aspiracions de la gent de l'Índia i el Pakistan. El propi nom "hindustani" evoca, en el pensament de molta gent, el període de l'administració colonial britànica, i per aquesta raó no és la denominació preferida per la llengua.

Amir Khusro ca. 1300 es referia a la llengua en els seus escrits com a Dahlavi ('de Delhi') o Hindavi (हिन्दवी, ہندوی 'de l'Hindustan'). Durant aquest període, la llengua era usada pels Sufis per propagar el seu missatge arreu del subcontinent indi.[26] Després de l'adveniment dels Mogols a l'Índia, l'hindustani va adquirir més préstecs de vocabulari persa. Rekhta ('barreja') i l'hindi (de l''Hindustan')[27] van esdevenir noms populars per la mateixa llengua fins al segle XVIII.[28] El nom urdú aparegué al voltant de 1780.[28] Durant el Raj britànic, el terme hindustànic fou usat pels governants britànics, a partir de l'antic nom del país, Hindustan.[28] El 1796, John Borthwick Gilchrist va publicar la seva obra "A Grammar of the Hindoostanee Language".[28][29] A partir de la partició de l'Índia, l'Índia i el Pakistan van establir estàndards nacionals que anomenaren hindi i urdú, respectivament, i intentaren de fer-los diferents, amb el resultat que l'"hindustànic" normalment és vist com a una barreja de l'hindi i l'urdú. Més recentment, els nacionalistes hindús han emprat el terme hindvi, derivat de l'antic Hindavi, com a nom de la llengua unificada.

Alfabets utilitzats[modifica | modifica el codi]

Actualment l'hindustànic principalment s'escriu utilitzant l'alfabet devanagari o l'alfabet persoaràbic. Tanmateix l'alfabet kaithi era l'utilitzat històricament.

Alfabet persoaràbic utilitzat per escriure l'hindustànic (urdú):

جھ ڄ ج پ ث ٺ ٽ ٿ ت ڀ ٻ ب ا
ɟʱ ʄ ɟ p s ʈʰ ʈ t ɓ b *
ڙ ر ذ ڍ ڊ ڏ ڌ د خ ح ڇ چ ڃ
ɽ r z ɖʱ ɖ ɗ d x h c ɲ
ڪ ق ڦ ف غ ع ظ ط ض ص ش س ز
k x f ɣ z t z s  ? s z
ي ه و ڻ ن م ل ڱ گھ ڳ گ ک
* h * ɳ n m l ŋ ɡʱ ɠ ɡ

Alfabet devanagari utilitzat per escriure l'hindustànic (hindi):

Consonants oclusiva sorda oclusiva sorda aspirada oclusiva sonora oclusiva sonora aspirada nasal semivocal fricativa aspirada
velar deva.
trans. k kh g gh h
AFI /k/ /kʰ/ /g/ /gʱ/ /ŋ/ /h/, /ɦ/
palatal deva.
trans. c ch j jh ñ y ś
AFI /tʃ/ /tʃʰ/ /dʒ/ /dʒʱ/ /ɲ/ /j/ /ç/, /ʃ/
retroflexa deva.
trans. ṭh ḍh r
AFI /ʈ/ /ʈʰ/ /ɖ/ /ɖʱ/ /ɳ/ /r/ /ʂ/, /ʃ/
dental deva.
trans. t th d dh n l s
AFI /t̪/ /t̪ʰ/ /d̪/ /d̪ʱ/ /n/ /l/ /s/
labial deva.
trans. p ph b bh m v
AFI /p/ /pʰ/ /b/ /bʱ/ /m/ /ʋ/
Vocals gutural palatal labial dental palatogutural labiogutural
curta independent
diacrític inherent ि
trans. a i u ŕ e o
AFI /ə/ /ɪ/ /ʊ/ /r/ /e/ /o/
llarga independent
diacrític
trans. ā ī ū ai au
AFI /a/ /i/ /u/ /ɛ/ o /æ/ /əʊ/

A causa de l'anglicització i de l'ús internacional de l'alfabet llatí, en hindustànic també s'hi escriu. Aquesta adaptació es diu urdú romanitzat. Malgrat l'oposició dels partidaris dels alfabets devanagari i persoaràbic, l'urdú romanitzat guanya popularitat especialment entre la joventut, que usa Internet.

Text de mostra[modifica | modifica el codi]

A continuació es presenta l'article 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans com a text de mostra.

« Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres. »

Hindi formal[modifica | modifica el codi]

1—सभी मनुष्यों को गौरव और अधिकारों के विषय में जन्मजात स्वतन्त्रता प्राप्त है। उन्हें बुद्धि और अन्तरात्मा की देन प्राप्त है और परस्पर उन्हें भाईचारे के भाव से बर्ताव करना चाहिये।
Transcripció Nastaliq
انُچھید ١ : سبھی منُشیوں کو گورو اور ادھِکاروں کے معاملے میں جنمجات سؤتنترتا پراپت ہے. انھے بدّھی اور انتراتما کی دین پراپت ہے اور پرسپر انھے بھایچارے کے بھاؤ سے برتاؤ کرنا چاہیے.
Transcripció (IPA)
ənʊtʃʰːed̪ ek səbʱi mənʊʃjõ ko ɡɔɾəʋ ɔr əd̪ʱɪkaɾõ ke vishaj mẽ dʒənmdʒat̪ sʋət̪ənt̪ɾət̪a pɾapt̪ hɛ ʊnʱẽ bʊd̪ʱːɪ ɔɾ ənt̪əɾat̪ma kiː d̪en pɾapt̪ hɛ ɔɾ pəɾəspəɾ ʊnʱẽ bʱaitʃaɾe keː bʱaʋ se bəɾt̪aʋ kəɾna tʃahɪe

Urdu formal[modifica | modifica el codi]

دفعہ 1: تمام انسان آزاد اور حقوق و عزت کے اعتبار سے برابر پیدا ہوۓ ہیں۔ انہیں ضمیر اور عقل ودیعت ہوئی ہیں۔ اسلۓ انہیں ایک دوسرے کے ساتھ بھائی چارے کا سلوک کرنا چاہیۓ۔
Transcripció en devanagari
1: तमाम इनसान आज़ाद और हुक़ूक़ ओ इज़्ज़त के ऐतबार से बराबर पैदा हुए हैं। इन्हें ज़मीर और अक़्ल वदीयत हुई हैं। इसलिए इन्हें एक दूसरे के साथ भाई चारे का सुलूक करना चाहीए।
Transliteració (ALA-LC)
Dafʻah 1: Tamām insān āzād aur ḥuqūq o ʻizzat ke iʻtibār se barābar paidā hu’e haiṇ. Unheṇ zamīr aur ʻaql wadīʻat hu’ī he. Isli’e unheṇ ek dūsre ke sāth bhā’ī chāre kā sulūk karnā chāhi’e.
Transcripció (IPA)
d̪əfa ek t̪əmam ɪnsan azad̪ ɔɾ hʊquq o izːət̪ ke ɛt̪əbaɾ se bəɾabəɾ pɛd̪a hʊe hɛ̃ ʊnʱẽ zəmiɾ ɔɾ əql ʋədiət̪ hʊi hɛ̃ ɪslɪe ʊnʱẽ ek d̪usɾe ke sat̪ʰ bʱai tʃaɾe ka sʊluk kəɾna tʃahɪe

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Quiles, Carlos. «A Grammar of Modern Indo-European» (en anglès) p. 84. Indo-European Association, 2009. [Consulta: 4 maig 2013].
  2. «Hindustànic». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 4 maig 2013].
  3. «Hindustànic». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 4 maig 2013]
  4. «Hindustànic». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 4 maig 2013].
  5. «About Hindi-Urdu». North Carolina State University. [Consulta: 9 d'agost de 2009].
  6. Mohammad Tahsin Siddiqi (1994), Hindustani-English code-mixing in modern literary texts, University of Wisconsin, <http://books.google.com/?id=vnrTAAAAMAAJ>
  7. Lydia Mihelič Pulsipher, Alex Pulsipher, Holly M. Hapke (2005), World Regional Geography: Global Patterns, Local Lives, Macmillan, ISBN 0-7167-1904-5, <http://books.google.com/?id=WfNaSNNAppQC>
  8. Michael Huxley (editor) (1935), The Geographical magazine, Volume 2, Geographical Press, <http://books.google.com/?id=Z1xOAAAAIAAJ>
  9. Great Britain, Royal Society of Arts (1948), Journal of the Royal Society of Arts, Volume 97, <http://books.google.com/?id=fx_SAAAAMAAJ>
  10. Robert E. Nunley, Severin M. Roberts, George W. Wubrick, Daniel L. Roy (1999), The Cultural Landscape an Introduction to Human Geography, Prentice Hall, ISBN 0-13-080180-1, <http://books.google.com/?id=7wQAOGMJOqIC>
  11. Kachru, Yamuna. «Hindi» (en anglès). [Consulta: 28 maig 2013].
  12. Hoiberg, Dale; Ramchandani, Indu. «Students' Britannica: India: Select essays» (en anglès). [Consulta: 28 maig 2013].
  13. "Hindustani B2", a l'Oxford English Dictionary (3a ed.). Oxford University Press. setembre de 2005.
  14. 14,0 14,1 «The Culture of India» (en anglès) p. 81. The Rosen Publishing Group. [Consulta: 7 maig 2013].
  15. Ethnologue. «Hindi» (en anglès). [Consulta: 4 maig 2013].
  16. «Cens de l'Índia (2001)» (en anglès). Abstract of speakers strenght of languages and mother tongues - 2001. [Consulta: 4 maig 2013].
  17. Ethnologue. «Urdu» (en anglès). [Consulta: 4 maig 2013].
  18. 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 18,5 Keith Brown, Sarah Ogilvie (2008), Concise Encyclopedia of Languages of the World, Elsevier, ISBN 0-08-087774-5, <http://books.google.com/?id=F2SRqDzB50wC>
  19. Zahir ud-Din Mohammad (10-09-2002), Thackston, Wheeler M., ed., The Baburnama: Memoirs of Babur, Prince and Emperor, Modern Library Classics, ISBN 0-375-76137-3
  20. B.F. Manz, "Tīmūr Lang", a Encyclopaedia of Islam, edició en línia, 2006
  21. Encyclopædia Britannica, "Timurid Dynasty", Online Academic Edition, 2007. (Quotation:...Turkic dynasty descended from the conqueror Timur (Tamerlane), renowned for its brilliant revival of artistic and intellectual life in Iran and Central Asia....Trading and artistic communities were brought into the capital city of Herat, where a library was founded, and the capital became the centre of a renewed and artistically brilliant Persian culture...)
  22. «Timurids». A: The Columbia Encyclopedia. Sixth. New York City: Columbia University [Consulta: 8 novembre 2006]. 
  23. Encyclopædia Britannica article: Consolidation & expansion of the Indo-Timurids, Online Edition, 2007.
  24. Yamuna Kachru. Hindi
  25. Dale Hoiberg. Students' Britannica: India: Select essays, Indu Ramchandani page 175
  26. «The Origin and Growth of Urdu Language». Yaser Amri. [Consulta: 8/1/2007].
  27. McGregor, Stuart (2003), "The Progress of Hindi, Part 1", Literary cultures in history: reconstructions from South Asia, p. 912, ISBN 978-0-520-22821-4, <http://books.google.com/?id=xowUxYhv0QgC&pg=RA1-PA912&vq=%22the+progress+of+hindi%22&dq=0520228219> a Pollock (2003)
  28. 28,0 28,1 28,2 28,3 Faruqi, Shamsur Rahman (2003), "A Long History of Urdu Literarature, Part 1", Literary cultures in history: reconstructions from South Asia, p. 806, ISBN 978-0-520-22821-4, <http://books.google.com/?id=xowUxYhv0QgC&pg=PA806&vq=%22Urdu%22+as+a+name+for+the+language&dq=0520228219> a Pollock (2003).
  29. A Grammar of the Hindoostanee Language, Chronicle Press, 1796, <http://books.google.com/?id=_rwIAAAAQAAJ&dq=hindoostanee+language&printsec=frontcover>. Consultat el 1 agost 2007

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Asher, R. E.. Hindi (en anglès). In Asher (Ed.), 1994, p. 1547-1549. 
  • Asher, R. E.. The Encyclopedia of language and linguistics (en anglès). Oxford: Pergamon Press, 1994. ISBN 0-08-035943-4. 
  • Bailey, Thomas G. Teach yourself Hindustani (en anglès). London: English Universities Press, 1950. 
  • Chatterji, Suniti K. (1960). Indo-Aryan and Hindi (rev. 2nd ed.). Calcutta: Firma K.L. Mukhopadhyay.
  • Dua, Hans R. (1992). Hindi-Urdu as a pluricentric language. In M. G. Clyne (Ed.), Pluricentric languages: Differing norms in different nations. Berlin: Mouton de Gruyter. ISBN 3-11-012855-1.
  • Dua, Hans R. (1994a). Hindustani. In Asher (Ed.) (pàg. 1554).
  • Dua, Hans R. (1994b). Urdu. In Asher (Ed.) (pàg. 4863-4864).
  • Rai, Amrit. (1984). A house divided: The origin and development of Hindi-Hindustani. Delhi: Oxford University Press. ISBN 0-19-561643-X.

Altres lectures[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]