Joc de pilota

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Partit de pilota valenciana a Benidorm.
Partit de pilota basca (pintura a l'oli).

El joc de pilota és un esport molt popular tant al País Valencià (pilota valenciana) com al País Basc (pilota basca) en què dos o més contrincants competeixen llançant-se mútuament una pilota.

A grans trets, es classifiquen en joc directe o indirecte. Essent directe quan els jugadors estan acarats, front a front (com la pilota valenciana), i joc indirecte quan tots s'acaren a una mateixa paret (com és el cas de la pilota basca). A més, les diverses modalitats es diferencien en la pilota emprada, en si es colpeja la pilota amb la mà o amb cap eina, en les mesures i característiques de la canxa de joc, així com en si la pilota ha de passar per sobre una corda o en els bots en terra que pot donar.

Als Països Catalans és popular al País Valencià, i pren el nom de pilota valenciana, jugant-se amb la mà nua i front a front. A Catalunya fou popular fins a mitjans del segle XX.

Història del joc de pilota a Catalunya[modifica | modifica el codi]

Frontó Barcelonès

El joc de pilota és un dels jocs més vells i populars que es coneixen. Ja era conegut pels antics egipcis, grecs, romans o maies. També es va difondre a l'edat mitjana. Es tenen notícies de la seva pràctica a València i Castelló de la Plana els anys 1391 i 1412. L'esport, però, no es va reglamentar fins a finals de segle XIX.

A finals del segle XIX es recuperà la seva pràctica a Catalunya i fou un dels esports que va tenir més èxit al tombant del canvi de segle, del XIX al XX. Mentre al País Valencià es practicà en la versió de l'anomenada pilota valenciana (vegeu l'article Història de la pilota valenciana), a Catalunya la versió més popular fou la de la pilota basca.

Els primers frontons catalans foren el Frontó Barcelonès, el Comtal (del 1893, on es fundà la Real Sociedad de Sport Vasco[1]) i el Principal Palace (de l'any 1914).

La pràctica principal era la de professionals de cistella-punta amb apostes. En els frontons curts, que aparegueren cap als anys 20, hi solien participar els amateurs en la modalitat remunto, pala, pala curta, paleta o front-tennis.

Als anys vint es creen més frontons a Barcelona, com el frontó llarg Novedades (construït entre 1926 i 1927), i els frontons curts Colom, Sol y Sombra, Chiqui i Comtal (segon frontó amb el mateix nom). L'afecció a aquest joc és molt alta, i la majoria de clubs de barri o casinos de poble acaben edificant una paret per la pràctica del frontó, ja sigui per jugar-hi amb la mà o d'altres modalitats. Els campionats de Catalunya i Espanya es reserven als jugadors afeccionats.

L'any 1924 es fusionen el Barcelonès i la Real Sociedad de Sport Vasco donant vida al Bascònia. La Federació Catalana de Pilota es formà el 1925.

A les terres de l'Ebre es jugà a la modalitat de pilota valenciana anomenada frare a llocs com Alcanar, Ulldecona o Tortosa (on l'any 1936 existia una canxa de joc).

Als anys 40 i 50 a Barcelona funcionaven gran quantitat de frontons. Entre els coberts, destacaren el Sol y Sombra, Principal Palacio, Novedades, Colom, Nuevo Mundo, Barcelona, Chiqui i Comtal. Entre els descoberts, destacaren la Independència, Amàlia, Poblenou o Bassegoda. Entre els clubs, els millors eren l'Atano i el Manista, en pilota mà; el Bascònia en cistella punta; i el Piscines i Esports i el CN Barcelona en mà i pala. Hi havia un gran ambient i les apostes estaven a l'ordre del dia. Pel Principal Palacio passaren el millors puntistes del món, però Catalunya destacà, principalment, pels jugadors afeccionats. En aquest aspecte destacaren homes com, Manuel Balet, Joaquim Balet, Barasona i Puigvert en cistella punta. En pala destacà Joan Vilà Reyes, qui més tard fou president de l'Espanyol, i els germans Massip (Pedrín I i Pedrín II). En pilota a mà destacaren el terrassenc Gudiol, així com Díaz, Medina, Pascual i Torres.

Jocs de pilota arreu del món[modifica | modifica el codi]

La diferència entre joc directe i indirecte ha provocat l'existència de dues federacions internacionals:

En aquesta darrera és on està integrada la Federació de Pilota Valenciana, i la que organitza, des del 1993, els Campionats Internacionals de Pilota: els anys parells un Mundial, i els anys senars un Europeu, en què per tal de reunir les modalitats escampades arreu es practica el frontó internacional (joc indirecte) i el joc internacional (joc directe).

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • 100 anys d'esport català. Diari Avui. Albert Suñé i Ysamat i Josep Porter i Moix

Vegeu també[modifica | modifica el codi]