Jeu de paume

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El jeu de paume era un joc de pilota francés. És un ancestre directe del tennis i, potser, de la pilota valenciana, jugat per dos equips que s'acaren per a passar-se la pilota per sobre una xarxa. La puntuació consisteix en jocs dividits en quatre quinzes (15-30-40 i joc).

Jeu de paume al segle XVII

Descripció i canxa de joc[modifica | modifica el codi]

En un començament es colpejava amb el palmell de la mà (paume en francés) una pilota feta amb pell assaonada d'anyell (una pilota de badana), tot i que després passà a jugar-se amb pales de fusta, i finalment amb raquetes (de cànem i budells), tot buscant pilotes més complexes (i cares) d'un bot més noble.

També en els seus inicis el joc es practicava l'aire lliure, però a partir del segle XIV comença a jugar-se en recintes tancats anomenats tripots (molt semblants als trinquets francesos).

La popularitat d'aquest esport queda palesa davant la dada de que, el 1292, a la ciutat de París havia 13 artesans dedicats a la fabricació de pilotes, el 1596 hi haurien 250 sales de jeu de paume. Però el mateix caràcter nobiliari que la va escampar i fer triomfar, la va fer ser abandonada des del 1789 amb la Revolució Francesa, quedant refugiada als nobles anglesos, els quals la derivarien cap a l'actual tennis.

El jeu de paume i la pilota valenciana[modifica | modifica el codi]

Ja al segle XVI l'erudit valencià Joan Lluís Vives en els seus Diàlegs compara les maneres de jugar a París i a València per acabar concloent que, llevat d'unes petites diferències, les regles eren les mateixes. Tres personatges, Borja, Cavanilles i Centelles (que ha tornat de París) conversen així:

 Borja: Que n'hi ha a França de jochs públics, com los nostres?

Centelles: De tota França no'n puch parlar. A París, en fet de jochs públics no hi ha; de privats, n'hi ha molts...

Borja: Jugan igual que per aquí?

Centelles: No hi ha gayre diferència...

Cavanilles: A França y a Bèlgica jugan sobre paviments enrajolats plans y llisos.

Borja: Ab quina mena de pilotes jugan?

Centelles: Casi may ab pilotes de vent, com aquí, sinó ab unes pilotes una mica més petites, y molt més dures, de cuyro blanch. La borra no és com en les vostres de pellussa de drap, és de pèl de goç y per tal motiu, jugan rarament ab la palma de la mà.

Borja: Donchs com percuteixen la pilota? ab lo puny? com en les de vent?

Centelles: No, ab una pala.

Borja: Feta de fil?

Centelles: Teixida ab cordes de budells, com són ordinàriament les sextes de la guitarra. Limitan lo camp del joch per medi d'una corda tesa, y per tot lo demés jugan com aquí. Tirar la pilota més ençà de la corda, és falta. Los bàndols són dos; los nombres, quatre, quince, trenta, y quaranta cinch, y son ventges los d'igualarse a dos o a tres punts. La victoria pot ser doble guanyant la ratlla y'l joch. La pilota's torna de voleda o del primer bot y com de rebot ja no porta força, se fa una ratlla hont s'és tornada.

Influències del jeu de paume[modifica | modifica el codi]

Tenint en compte les regions d'Europa en què ha romàs constància o en què encara es practica algun joc de pilota, hom raona que el jeu de paume en fou el precursor, adaptant-se tant als espais oberts i amb gespa neerlandesos (Joc de pilota a mà frisó) com als estrets carrers valencians (Llargues).

Aquest és un llistat, ordenat per països, de les modalitats que se suposen hereves del jeu de paume:

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jeu de paume