Patinatge de velocitat sobre gel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Patinador de patinatge de velocitat.

El patinatge de velocitat sobre gel és un esport olímpic d'hivern consistent en curses sobre diverses distàncies en una pista de gel de forma ovalada.

Orígens[modifica | modifica el codi]

Com la majoria dels esports d'hivern el patinatge va començar com una necessitat, en aquest cas de transport, per a poder travessar rius o llacs congelats, cosa molt habitual en les zones fredes del nord d'Europa.

En l'antiguitat els patins estaven fets bé d'ossos d'animals o bé de fusta. Els primers patins amb fulla de ferro daten del segle XVI a Escòcia. L'any 1850 E.W. Bushnell de Filadèlfia fou el primer a construir el patí d'acer, molt més lleuger i resistent.

Les curses foren el primer esport que es va practicar sobre gel, i un dels països que experimentà major progressió fou els Països Baixos, el qual compta amb multitud de canals que es congelen per l'hivern i tots els ciutadans poden practicar el patinatge allí. Per això Holanda segueix sent àdhuc avui una de les grans potències en aquest esport. Els primers campionats del món es van celebrar el 1889 i el patinatge de velocitat ja va ser inclòs en el programa dels primers Jocs Olímpics de Chamonix 1924.

Proves[modifica | modifica el codi]

La proves es disputen en un circuit oval de 400 metres de longitud i els participants competeixen de dos en dos, contra el rellotge, cronometrant-se el temps que triga cadascun a recórrer la distància que es tracti. Quan tots els participants hagin finalitzat el seu recorregut guanya el qual ha fet el millor temps.

Una de les característiques de l'esport consisteix en el fet que en cada volta els dos participants han d'intercanviar-se els carrers pels que circulen, és a dir, el que circula pel carrer interior, posteriorment passa al carrer exterior i viceversa, de forma que ambdós acabin recorrent la mateixa distància. Els dos carrers estan separats per cons excepte al lloc on es produeix l'intercanvi. Durant l'intercanvi, els participants han de vigilar perquè no es produeixi cap xoc.

Jocs Olímpics d'hivern[modifica | modifica el codi]

Als Jocs Olímpics d'hivern es disputen 12 proves, 6 masculines i 6 femenines:

  • Masculines: 500 metres, 1000 metres, 1500 metres, 5000 metres, 10000 metres i persecució per equips.
  • Femenines: 500 metres, 1000 metres, 1500 metres, 3000 metres, 5000 metres i persecució per equips.

A les proves de 500 metres els participants han de realitzar dues curses, sumant-se els temps d'ambdues per a computar el total de la prova. A la resta de distàncies cada participant solament disputa una cursa. La prova de persecució per equips és de recent creació, disputant-se per primera vegada als Jocs Olímpics de Torí 2006. Se sembla molt a la persecució per equips del ciclisme en pista. Els equips són de tres patinadors que van rellevant-se i al final el temps de l'equip és el del tercer que entri en la meta.

En la història del patinatge de velocitat hi ha hagut grans estrelles que han guanyat moltes medalles i batut rècords. Podem citar el nord-americà Eric Heiden, que va guanyar cinc medalles d'or als Jocs Olímpics de Lake Placid 1980, el noruec Johan Olav-Koss, gran estrella als Jocs Olímpics de Lillehammer 1994, la nord-americana Bonnie Blair, dominadora a les proves curtes de Lillehammmer, o Lydia Skoblikova, que va guanyar quatre medalles d'or als Jocs Olímpics de Innsbruck 1964.

A més del patinatge de velocitat sobre gel, existeixen les modalitats de patinatge: Patinatge de velocitat sobre pista curta (en anglès, short track), que també és esport olímpic, i el patinatge de velocitat sobre gel marató (en neerlandès, Marathonschaatsen).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Patinatge de velocitat sobre gel