BMX

Cursa de BMX. 1ª prova del Campionat d'Europa del 2005, disputada a Sainte-Maxime, Occitània, el 23 d'abril.

El BMX (abreviació de Bicycle Motocross), també anomenat bicicròs o ciclisme acrobàtic, és una versió del motocròs sobre bicicleta. Aquestes són de mida més petita que les normals, cosa que permet major acceleració i control. Existeixen dues modalitats: carrera i estil lliure. Té el seu origen a Califòrnia (Estats Units) als anys 70 i els primers Campionats del Món es disputaren el 1993.

Origen

El BMX es va originar a Califòrnia al començament dels anys 70, quan els joves intentaven imitar els campions de motocròs amb les seves bicicletes. En els anys 80 es va generalitzar la variant coneguda com a race, o carreres en circuits de terra, molt similars als realitzats amb motos. Més tard, a mitjans de la dècada dels 80, amb les primeres bicis exclusives de freestyle es començarien a fer trucs en skateparks o fins i tot al carrer, consolidant el que ara coneixem com BMX.

Més concretament, el 1977, l'American Bicycle Association (ABA) es va organitzar com una entitat nacional per al creixement de l'esport que es va introduir a Europa el 1978. L'abril de 1981, es funda la Federació Internacional de BMX , i el primer campionat del món es va celebrar el 1982. Des del gener de 1993 el BMX ha estat integrat dins de l'Union Cycliste Internationale (coneix com a UCI).

Característiques de les bicicletes de BMX

Una bicicleta de BMX

Les bicicletes són de mida petita (les rodes tenen un diàmetre de 20 polzades), per guanyar manejabilitat sobre elles. Els quadres solen estar fabricats en cromomoly 4130 (aliatge de crom i molibdè) i solen ser una mica més llargs per a Rampa i Dirt Jump (21-21.5 polzades) i els curts (20,75, 20.5 polzades) per a Street (carrer). La mida del plat canvia depenent la modalitat. En rampa, flatland i street es porten pel normal petits, amb relacions que varien des de 25 dents de plat a 30,principalmente per lleugeresa i comoditat, un plat així petit no toca amb les superfícies a grindar, i els plats més grans (35, 40 dents) s'usen en dirt i race per desenvolupar major velocitat, donada la major mida del plat, però s'estan abandonant pel seu elevat pes. El rotor és freqüentment usat per a flatland i rampa, per poder donar voltes al manillar sense problemes amb els frens, i en carrer és substituït per un cable, que a causa de la seva longitud és possible donar el menys una volta, o eliminat, manera d'anar denominada Brakeless (sense frens). Els pegs, que són uns suports fets amb cromoly, alumini mecanitzat o plàstic (l'última fornada) es solen utilitzar en la majoria de modalitats a excepció del Dirt Jump i Race, sent usats en rampa per fer stalls, consistents a clavar-se en el coping de la rampa i realitzar trucs com mantenir-se sobre un peg, etc., i en carrer per a grindar sobre ciment, baranes, bancs etc..., i solen ser més llargs i resistents de l'habitual.

Trucs bàsics

Executant un Backflip

• BunnyHop: És el salt bàsic de BMX. Consisteix a tirar del manillar cap a dalt i després empènyer-lo cap a davant mentre es recullen les cames per deixar que la bici pugi.
• Nollie: És un salt com el BunnyHop però invertit. Primer es llança el pes del cos cap a davant per aixecar la roda posterior mentre es encojen els braços. Després s'estiren els braços amb força per llançar el cos cap a dalt i es tornen a recollir perquè la bicicleta pugi. És un truc molt difícil que se sol usar per baixar esglaons de lateral ja que en aquest cas no és necessari saltar massa.
• Fakie: Consisteix a anar en sentit contrari a la direcció natural de la bicicleta, és a dir cap endarrere. Per a això és necessari pedalar cap endarrere, perquè la bici no es freni, encara que es pot usar un pinyo freecoaster que permet anar cap endarrere sense pedalar. Qualsevol truc a què se li afegeixi Fakie significa que es fa desplaçant-se cap endarrere.
• Rollback o half cab: Girar 180 graus la bicicleta al terra per canviar el sentit de la marxa. S'usa per sortir del Fakie.
• 180 BunnyHop: Es dóna un salt des del terra i es gira 180 graus en l'aire. S'usa per començar un Fakie, ja que l'aterratge es fa cap a enrere.
• 360: Consisteix a fer un volt completa sobre tu mateix. No té res a veure amb el 180, ja que aquest es realitza d'una manera diferent.
• Manual: Desplaçar-se en equilibri sobre la roda posterior sense donar pedals, ajudat únicament pel pes del teu cos llançat cap a detras. Per començar pots ajudar-te del fre per evitar caure't cap a enrere.
• NoseManual: Desplaçar-se en equilibri sobre la roda de davant únicament. Per començar és convenient usar el fre davanter per col·locar-se en la posició. Ha de ser en moviment, si és en aturat es diu Endo o Invertit.
• Tailwhip: Consisteix a girar el quadre de la bike en 360è i la part dela maneta ha de ser fix (semblant a l'hèlix dels helicòpters.
• Barspin: Consisteix a girar el manillar 360è.
• X-Up: És molt semblant al Barspin però el manillar se'n gira sol 180è, llavors els braços formen una forma de X, el X-Down és el mateix però en direcció contrària.
• Footjam: Consisteix a posar un peu (generalment el que portes davant) sobre la roda de davant provocant que la bici faci una cabriola. Existeix una variant anomenada Footjam Tailwhip que combina els 2 trucs.
• Tabletop: Consisteix literalment a "plegar" la bici cap a un costat, sembla un truc facil, però requereix molts mesos de pràctica. Si la bici queda a l'altura de l'home se li sir invert.
• No Hand/Foot: És un truc que consisteix a deixar anar les 2 mans del manillar i tornar a posar-les. Generalment s'agafa el quadre amb els genolls llançant-lo cap a dalt de manera que tinguem el manillar a la tripa i deixem anar les mans. El No Foot consisteix a deixar anar els peus dels pedals i fer el que vulguem. El No footed Can Can és una variació del No foot que consisteix a treure les cames dels pedals i estirar-les cap a un costat de la bicicleta, com si es pegués una puntada de peu a l'aire.
• One Hand/Foot: Exactament igual que els anteriors sol que deixant anar una sola mà o peu. Tenen múltiples combinacions (x-up one hand, tabletop one foot, one hand one foot...)
• Backflip: És un dels trucs mes difícils, aquest truc consisteix a fer un volt cap endarrere. També existeix el Frontflip que és el mateix però fent una volta cap endavant (aquest truc és molt mes complicat que el backflip)y també existeix el double back flip que consisteix en dos backflips consecutius.
• Turndown: Consisteix a estirar les cames al màxim i creuar el manillar per darrere d'aquestes.
• Nothing: Consiste en deixar anar la bicicleta per complet, tractar que el cos quedi com una estrella de mar.

Modalitats

Race

Es realitza en una pista que és una emulació del motocròs, hi ha dos tipus de bici definides pel diàmetre de la llanta: 20" y 24". Les competicions són amb el mateix format que en l'atletisme de pista: Surten vuit corredors cada un pel carrer que li han assignat després de caure la tanca. El circuit té una longitud aproximada de 400 m que els corredors completen en aproximadament 30 segons. Sol passen a la següent ronda els 4 primers classificats fins a formar una màniga final. Actualment el sistema amb què cau la tanca és el "Random Gate", que que consisteix en què l'interval de la veu i els xiulets és diferent.

FreeStyle

Dins del FreeStyle es diferencien 5 modalitats:

• Dirt jump: Aquesta modalitat de freestyle consisteix a realitzar salts (jumps) acrobàtics utilitzant rampes de terra (dirt).

• Flatland: El flatland és la modalitat en la qual les acrobàcies (tricks) són exercides en una superfície de concret o paviment, realitzant girs pujat en els pegs, el quadre, manillar... l'equilibri i concentració necessaris fa d'aquesta disciplina potser una de les més difícils de dominar. Les bicis utilitzades en flatland solen tenir formes especials per millorar l'equilibri.

• Park: Consisteix a realitzar acrobàcies utilitzant un conjunt de rampes i altres obstacles de concret o fusta (en una configuració anomenada "park"). L'acròbata tracta de formar "línies" al parc i passar d'un truc a un altre, d'un obstacle a un altre, amb fluïdesa. Els trucs més comuns solen ser el barspin (volta al manillar), tailwhip (tornada en el quadre), x-up (180è amb el manillar, deixant els braços en posició de "X"), crankflip (tornada a les bieles) i trucs més extrems, com a backflip o frontflip, superman (amb la variant "seatgrab"). Fins i tot es poden realitzar a les vores de les rampes trucs de grind o grab (més comuns en street). També són comuns trucs realitzats en pujar al caire de la rampa, com el tailtap ( fer el manual sobre la superfície horitzontal de la rampa i tornar a caure).

• Vert: Per a aquesta modalitat de l'esport, és necessari comptar amb una rampa de fusta amb almenys una secció completament vertical en la part superior. Aquesta secció permet a l'acròbata saltar verticalment en realitzar els seus trucs i tornar a caure a la mateixa rampa. En general, les rampes són construïdes en una configuració anomenada half-pipe (mig tub). Els trucs, similars als del "Park", a excepció de què no es canvia de rampa, i els "aereos" (vols en saltar des de la rampa) solen ser molt més alts.

• Street: En aquesta modalitat de fresstyle BMX s'utilitzen obstacles del carrer (street), és a dir, part del terreny urbà. Exemples d'aquests obstacles són bancs, baranes, parets, plans inclinats, escales, i en definitiva qualsevol element urbà en què el rider vulgui aplicar la seva tècnica. En aquesta modalitat és on són més frqüents els trucs de grind, que consisteix en lliscar per sobre de superficies utilitzant normalment els pegs (estriberes), encara que també es pot fer amb qualsevol altra part de la bicicleta: fifty grind (amb dos pegs, a esquerra o dreta), Feeble grind (roda devantera i peg del darrera), Smith (peg devanter i roda del darrera), crooked (amb el peg devanter i del darrera a costats oposats). Els riders amb molta experiència fins i tot realitzen trucs com el tailwhip en pla, sense cap rampa. El manual (mantenir l'equilibri aixecant la roda de davant i sense pedalar) és un dels trucs bàsics, que permet inesgotables combinacions de trucs (combos). El nosemanual (rodant només sobre la roda devantera) és un dels altres trucs d'equilibri. També trucs com el fufanu o el abubaca poden fer-se en l'street. No acabaríem mai d'anomenarlos ja que existeix una infinitat de trucs realitzables en street, amb l'única limitació de la imaginació, creativitat i tècnica de cada rider.

BunnyHop

Es coneix a nivell mundial com Bunnyhop el que traduit al català seria el "salt del conill". El Bunnyhop és una tècnica semblant a la de l'Ollie (salt en skate, anomenat així pel seu creador Alan Ollie Gelfand). El bunnyhop consisteix en saltar amb la bicicleta sense ajuda de la inèrcia, és a dir, depenent de la forca mecànica del rider. Per fer un bunnyhop primer el rider tira el pes del cos cap a dalt i recull la bicicleta aixecant peus i estirant del manillar cap amunt, després en l'aire ha d'empènyer una mica el manillar cap a endavant per aparellar la roda posterior amb l'altura de la davantera, però l'altura del salt depèn de quant s'aixequin els peus (sense enlairar-se'ls dels pedals i sense pedalear).

Marques del món del BMX

Actualment existeixen diverses marques com la nord-americana GT, que porta en el tema des que va néixer (de capa caiguda avui en dia) i d'altres més modernes com Odyssey, Asfalt, Mutiny, Demolition, Fitbikeco, Wethepeople, feltbikes, MTNTbikes, proper, shadow conspiracy, Profile Racing, DK, ODI, Dragonfly, Haro, Mirraco, Redline, Eastern bikes, i FlyBikes, aquesta última espanyola. Existeixen acords entre la majoria de marques, i un dels exemples és el de les caixes de pedalier (bottom brackets). Fa 4 anys, FlyBikes va crear el Spanish BB, un pedalier més compacte i resistent, que no es trencava tan fàcilment com l'Euro o l'American BB. Però realment no ho va fer Fly, va ser un acord entre empreses, però n'hi ha algunes que no van acceptar el pedalier creat per Fly, com Fitbikeco, que va crear la seva pròpia caixa de pedalier per als seus quadres, el pedalier Mid BB o Fit BB també anomenat. És d'una mida entre les mitjanes de l'americà i el spanish però amb major resistència i pes pràcticament igual i actualment la majoria de marques munten aquests 2, ja que l'Euro BB i l'American estan desapareixent a les bicis de gamma alta.