Joan Ventura i Ballbé
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 Joan Ventura al seu despatx  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 gener 1946 Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental) |
| Mort | 4 desembre 2014 (68 anys) Sabadell (Vallès Occidental) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, fotògraf, dirigent esportiu |
Joan Ventura i Ballbé (Palau-solità i Plegamans, 12 de gener de 1946 - Sabadell, 4 de desembre de 2014) fou un escriptor, periodista gràfic i promotor del bicicròs a Catalunya.
Joan Ventura fou un amant de l'esport i de la història de Catalunya. Vinculat de sempre a l'esport de diverses facetes, com a practicant fou jugador del C. F. Palau de Plegamans a mitjans de la dècada de 1960. Malgrat la seva vessant d'historiador, i dedicar-se professionalment al camp tècnic, va publicar reportatges a diaris com El Correo Catalán i La Vanguardia i a les revistes Algo, Solo Moto, Historia y Vida i Revista de Arqueología.
Les primeres curses de bicicròs a Catalunya es disputaren a Palau-solità el 1981, promogudes pel fabricant de bicicletes de Sant Feliu de Codines Josep Figueras i, gestionades per la Comissió Nacional de Trialsín i BMX (CNTB), presidida per Pere Pi. Impulsada per la Federació Catalana de Ciclisme (FCC), aquesta comissió fou l'origen de la Comissió Catalana de BMX. Joan Ventur va ser l'ànima d'aquestes primeres edicions de bicicròs.
El Club Sip Sport i la Fundació Museu Moto Mario Soler, ambdues amb domicili a Bassella (Lleida), van fundar en memòria del seu company Joan Ventura, un concurs anual de fotografia vers "100% Enduro", que s'adjudica a principi de cada primavera.
Va fundar la primera revista informativa de Palau-solità i Plegamans que portava per nom Pedra Llarga.[1]
Obra publicada[modifica]
Com a periodista d'investigació va publicar els llibres d'assaig:
- El 1994, el llibre Club de Futbol Palau de Plegamans, una entitat amb història; un estudi força complet sobre la vida d'aquesta entitat (Monografies Palauenques).
- El 2006, El surco del labrador (Editorial ERGUÉ, ISBN 978-84-96620-00-1) Amb aquesta obra de lectura amena i fluida i de to col·loquial en Joan Ventura no pretenia altra cosa que posar els preceptes de Mahoma a l'abast del lector occidental.
- El 2007, La masmorra; De la plaça del Sol a la via Laietana: viatge a les tenebres del franquisme (Ed. Cossetània, 2007). El dia 20 d'agost de 1975, en el marc de la Festa Major de l'ex vila de Gràcia, el Raimon havia de fer un concert a l'envelat de la plaça del Sol, ple de gom a gom, davant de 2.000 persones; En Joan Ventura hi era i fou detingut i visqué amb d'altres persones l'aventura d'aquella detenció la qual li donà els arguments per escriure aquest llibre La masmorra.
- Un dels seus treballs d'investigació que li fou molt exhaustiu (per les dificultats que li comportà), el llibre Tren correu 1104: el darrer viatge del Quico Sabaté i els seus quatre companys. (Palau-solità i Plegamans: Edithot, 2010).
- Parlem clar (Ed. Edithot, any 2012)
- El catalanisme polític (Ed. Edithot, any 2012)
- Més que un club (Ed. Edithot, any 2012)
Referències[modifica]
- ↑ «L’Ajuntament lamenta la mort de Joan Ventura», 04-12-2014. [Consulta: 18 juny 2023].
Enllaços externs[modifica]
- «Testament filosòfic de Joan Ventura i Ballbé (1946-2014)». Nord-est llibertari, 12-01-2013. «Estic cansat, desitjo ser, no podem desistir»
- «Joan Ventura i Ballbé, in memoriam». Nord-est llibertari, 04-12-2014.