Joël Robert

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joël Robert
Joel Robert (1972).jpg
Robert amb la Suzuki cap a 1972
Dades biogràfiques
Nacionalitat Bèlgica Bèlgica
Lloc de naixement Châtelet, Valònia
Data de naixement 26 de novembre de 1943 (1943-11-26) (71 anys)
Distincions rebudes Motorcycle Hall of Fame (2000)
Activitat esportiva
Pilot oficial de Greeves, CZ, Suzuki, Puch
Temporades oficial 1960 - 1976
Rècords • El Campió del Món més jove de la història (20 anys, 1964)
• 50 Victòries en GP
Títols internacionals en Motocròs
C. Món 250cc 6 (1964, 1968 - 1972)
Victòries en GP 50
Victòries en motocròs destacats
MXDN 1 (1969)
Trophée 3 (1969, 1970, 1972)
Darrera revisió: 5/11/2014

Joël Robert (Châtelet, Valònia, 26 de novembre de 1943) és un ex-pilot belga de motocròs, un dels més famosos de la història d'aquest esport. Va guanyar sis Campionats del Món de motocròs en la categoria dels 250 cc (dels quals cinc d'una tacada),[1] a banda d'un Motocross des Nations i tres Trophée des Nations formant part de l'equip belga.

El seu rècord de 50 victòries en Gran Premi va ser vigent durant més de 30 anys, fins que el superà el també belga Stefan Everts el 2004 i, el 2012, Antonio Cairoli el féu retrocedir a la quarta posició d'aquest rànquing.

Trajectòria esportiva[modifica | modifica el codi]

Robert començà la seva carrera internacional en motocròs com a pilot oficial de la marca txecoslovaca CZ en la categoria dels 250cc. El 1964 esdevingué el Campió del Món més jove de la història en aconseguir el seu primer títol a 20 anys. Amb la CZ va tornar a guanyar el títol els anys 1968 i 1969.[2]

De cara a la temporada de 1970 va deixar CZ per a fitxar per la japonesa Suzuki, que aleshores mirava d'introduïr-se en una especialitat dominada fins al moment per fabricants europeus. El debut de les grogues motocicletes japoneses no podia ser més reeixit, ja que Robert hi guanyà tres títols consecutius: 1970, 1971 i 1972.

Un pilot molt recordat[modifica | modifica el codi]

Joël Robert és recordat com a un dels pilots amb més talent de la història del motocròs. El seu estil de pilotatge era ben espectacular, acostumant a anar per la part interior dels revolts, amb un gran control de la derrapada.[3] Durant la seva millor època era tan superior a la resta de pilots que es permetia exhibicions com ara aturar-se davant de la tribuna en plena cursa, recolzar-hi la moto, baixar i pujar-hi per a besar-li la mà a alguna noia maca del públic. Tot seguit, tornava a pujar a la moto i guanyava la cursa de forma incontestable.[4] Els organitzadors de curses motocròs de Bèlgica, Països Baixos i nord de França es posaven d'acord amb els horaris de la prova i pagaven un helicòpter per a poder comptar amb ell en cada circuit. L'helicòpter anava i tornava tres vegades, mànega a mànega, d'un circuit a l'altre (Robert tenia dues motos, una a cada circuit). Sovint, guanyava les sis mànegues -tres a cada localitat-, descansant només mentre volava amb l'helicòpter.[4]

En una de les disciplines esportives més exigents físicament, cridava l'atenció per la seva manca d'entrenament i la seva addicció al tabac. Fins i tot un cop va deixar la seva cigarreta damunt la barra de sortida davant de Sylvain Geboers mentre eren a la graella de sortida, en una final que Robert va acabar guanyant. Dotat d'una gran força, sembla que a la seva bona època Robert podia aixecar un cotxe des del darrere amb l'única ajuda dels seus braços.[5]

Darrers temps[modifica | modifica el codi]

L'any 2000 fou inclòs en el Motorcycle Hall of Fame de l'AMA.[2] Actualment Robert segueix vinculat al món del motocròs, ja que és el manager de l'equip belga al Motocross des Nations.

Palmarès internacional[modifica | modifica el codi]

Any Motocicleta Mundial
250cc
Per equips1
MXDN Trophée
1962 Greeves 14è
1963 Greeves 25è
1964 CZ 1r
1965 CZ 2n
1966 CZ 2n
1967 CZ 2n
1968 CZ 1r
1969 CZ 1r 1r 1r
1970 Suzuki 1r 1r
1971 Suzuki 1r
1972 Suzuki 1r 1r
1973 Suzuki 18è
1974 Suzuki 10è
1975 Suzuki
1976 Puch 17è
Total títols 6 1 3
  1. ^ La classificació consignada a MXDN i Trophée fa referència a la posició final obtinguda per l'equip estatal

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Profile - Joel Robert» (en anglès). bestsports.com.br. [Consulta: 3 juny 2010].
  2. 2,0 2,1 «Joel Robert. Six-time motocross world champion Trans-AMA competitor» (en anglès). motorcyclemuseum.org. AMA. [Consulta: 3 juny 2010].
  3. Pi 2012: «37. Com a pilot internacional de motocròs» p. 70-72
  4. 4,0 4,1 Pi 2012: «39. Joël Robert» p. 74
  5. «Jim Pomeroy - First American» (en anglès). jimpomeroymx.com. [Consulta: 3 juny 2010].
  • Pi, Pere. No tinc 200 anys. Les vivències de Pere Pi. Barcelona: Autoeditat (Service Point), juliol 2012. ISBN 9788461590353. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]