Joël Robert
| Dades biogràfiques | |
|---|---|
| Nacionalitat |  Bèlgica |
| Lloc de naixement | Châtelet, Valònia |
| Data de naixement | 26 de novembre de 1943 |
| Distincions rebudes | Motorcycle Hall of Fame (2000) |
| Activitat esportiva | |
| Pilot oficial de | Greeves, CZ, Suzuki, Puch |
| Temporades oficial | 1960 - 1976 |
| Rècords | • El Campió del Món més jove de la història (20 anys, 1964) • 50 Victòries en GP |
| Títols internacionals en Motocròs | |
| C. Món 250cc | 6 (1964, 1968 - 1972) |
| Victòries en GP | 50 |
| Victòries en motocròs destacats | |
| MXDN | 1 (1969) |
| Trophée | 3 (1969, 1970, 1972) |
| Darrera revisió: 16/03/2013 | |
Joël Robert (Châtelet, Valònia, 26 de novembre de 1943) és un ex-pilot belga de motocròs, un dels més famosos de la història d'aquest esport. Va guanyar sis Campionats del Món de motocròs en la categoria dels 250 cc (dels quals cinc d'una tacada),[1] a banda d'un Motocross des Nations i tres Trophée des Nations formant part de l'equip belga.
El seu rècord de 50 victòries en Gran Premi va ser vigent durant més de 30 anys, fins que el superà el també belga Stefan Everts el 2004 i, el 2012, Antonio Cairoli el féu retrocedir a la quarta posició d'aquest rànquing.
Taula de continguts |
Trajectòria esportiva [modifica]
Robert començà la seva carrera internacional en motocròs com a pilot oficial de la marca txecoslovaca CZ en la categoria dels 250cc. El 1964 esdevingué el Campió del Món més jove de la història en aconseguir el seu primer títol a 20 anys d'edat. Amb la CZ va tornar a guanyar el títol els anys 1968 i 1969.[2]
De cara a la temporada de 1970 va deixar CZ per a fitxar per la japonesa Suzuki, que aleshores mirava d'introduïr-se en una especialitat dominada fins el moment per fabricants europeus. El debut de les grogues motocicletes japoneses no podia ser més reeixit, ja que Robert hi guanyà tres títols consecutius: 1970, 1971 i 1972.
Un pilot molt recordat [modifica]
Joël Robert és recordat com a un dels pilots amb més talent de la història del motocròs. El seu estil de pilotatge era ben espectacular, acostumant a anar per la part interior dels revolts, amb un gran control de la derrapada.[3] Durant la seva millor época era tan superior a la resta de pilots que es permetia exhibicions com ara aturar-se davant de la tribuna en plena cursa, recolzar-hi la moto, baixar i pujar-hi per a besar-li la mà a alguna noia maca del públic. Tot seguit, tornava a pujar a la moto i guanyava la cursa de forma incontestable.[4] Els organitzadors de curses motocròs de Bèlgica, Països Baixos i nord de França es posaven d'acord amb els horaris de la prova i pagaven un helicòpter per a poder comptar amb ell en cada circuit. L'helicòpter anava i tornava tres vegades, mànega a mànega, d'un circuit a l'altre (Robert tenia dues motos, una a cada circuit). Sovint, guanyava les sis mànegues -tres a cada localitat-, descansant només mentre volava amb l'helicòpter.[4]
En una de les disciplines esportives més exigents físicament, cridava l'atenció per la seva manca d'entrenament i la seva addicció al tabac. Fins i tot un cop va deixar la seva cigarreta damunt la barra de sortida davant de Sylvain Geboers mentre eren a la graella de sortida, en una final que Robert va acabar guanyant. Dotat d'una gran força, sembla ser que a la seva bona època Robert podia aixecar un cotxe des del darrere amb l'única ajuda dels seus braços.[5]
Darrers temps [modifica]
L'any 2000 fou inclòs en el Motorcycle Hall of Fame de l'AMA.[2] Actualment Robert segueix vinculat al món del motocròs, ja que és el manager de l'equip belga al Motocross des Nations.
Palmarès internacional [modifica]
| Any | Motocicleta | Mundial 250cc |
Per equips1 | |
|---|---|---|---|---|
| MXDN | Trophée | |||
| 1962 | Greeves | 14è | ||
| 1963 | Greeves | 25è | ||
| 1964 | CZ | 1r | ||
| 1965 | CZ | 2n | ||
| 1966 | CZ | 2n | ||
| 1967 | CZ | 2n | ||
| 1968 | CZ | 1r | ||
| 1969 | CZ | 1r | 1r | 1r |
| 1970 | Suzuki | 1r | 1r | |
| 1971 | Suzuki | 1r | ||
| 1972 | Suzuki | 1r | 1r | |
| 1973 | Suzuki | 18è | ||
| 1974 | Suzuki | 10è | ||
| 1975 | Suzuki | 9è | ||
| 1976 | Puch | 17è | ||
| Total títols | 6 | 1 | 3 | |
- ^ La classificació consignada a MXDN i Trophée fa referència a la posició final obtinguda per l'equip estatal
Referències [modifica]
- ↑ «Profile - Joel Robert» (en anglès). bestsports.com.br. [Consulta: 3 juny 2010].
- ↑ 2,0 2,1 «Joel Robert. Six-time motocross world champion Trans-AMA competitor» (en anglès). motorcyclemuseum.org. AMA. [Consulta: 3 juny 2010].
- ↑ Pi 2012: «37. Com a pilot internacional de motocròs» p. 70-72
- ↑ 4,0 4,1 Pi 2012: «39. Joël Robert» p. 74
- ↑ «Jim Pomeroy - First American» (en anglès). jimpomeroymx.com. [Consulta: 3 juny 2010].
- Pi, Pere. No tinc 200 anys. Les vivències de Pere Pi. Barcelona: Autoeditat (Service Point), juliol 2012. ISBN 9788461590353.
Enllaços externs [modifica]
- Pàgina dedicada a Joël Robert (anglès)
- Pàgines escanejades d'una entrevista a Robert de 1972 (anglès)
- Vídeo d'una victòria seva al GP de Cadwell Park el 1964 (anglès)
- Imatge de Joël Robert amb la Suzuki el 1972
