Georges Jobé

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Georges Jobé
Georges Jobé Circuit Vallès 1981.jpg
Amb la Suzuki 250 al Circuit del Vallès el 1981
Dades biogràfiques
Nacionalitat Bèlgica Bèlgica
Lloc de naixement Retinne -nucli de Fléron- Valònia
Data de naixement 6 de gener de 1961
Lloc de defunció Brussel·les
Data de defunció 19 de desembre de 2012 (als 51 anys)
Distincions rebudes Esportista belga de l'any
(1987 i 1992)
Lloc web www.georges-jobe.com
Activitat esportiva
Pilot oficial de Montesa, Suzuki,
Kawasaki, Honda
Temporades oficial 1979 - 1992
1a cursa A 10 anys
Rècords El campió del Món més jove al seu moment (1980, 19 anys)
Situació Retirat d'ençà de 1993
Títols internacionals en Motocròs
C. Món 250cc 2 (1980, 1983)
C. Món 500cc 3 (1987, 1991 - 1992)
# Total = 5 Campionats Mundials
Victòries en GP 31
Títols estatals en Motocròs
C. de Bèlgica 125cc: 1 (1988)
250cc: 6
(1977 Júnior,
1978 Nacional,
1980 - 1983)
500cc: 2 (1984, 1989)
C. d'Itàlia 500cc 1 (1986)
Victòries en motocròs destacats
MXDN 1 (1980)
Trophée 1 (1980)
Altres
Parents famosos Germà de Claude Jobé

Georges Jobé (Retinne -nucli de Fléron- Valònia, 6 de gener de 1961Brussel·les, 19 de desembre de 2012)[1] fou un pilot de motocròs belga, guanyador de tres Campionats del Món de motocròs en la categoria dels 500 cc i dos en 250 cc.[2] Al seu palmarès -el tercer millor en la història del motocròs, rere els de Stefan Everts i Joël Robert- hi destaquen sengles victòries amb l'equip belga al Motocross i el Trophée des Nations de 1980, nou campionats de Bèlgica i un d'Itàlia.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Georges era el petit de quatre germans,[3] d'entre els quals Claude fou pilot oficial d'OSSA i de Montesa durant la dècada de 1970, tot i que no destacà especialment en competició internacional. Des de petit, Georges l'acompanyava en els seus desplaçaments per tota Europa quan corria els Grans Premis, encomanant-se de la seva passió pel motocròs. A l'edat de vuit anys va provar una mini-moto i es va estavellar contra un mur, decidint dedicar-se al futbol durant un temps. Més endavant, el 1971, disputà a Farciennes la seva primera cursa de motocròs, i a onze anys corregué el seu primer campionat complet (gairebé tot centrat a la regió de Charleroi) guanyant-ne 30 de les 35 curses.

Malgrat la prohibició de les curses infantils el 1972, Jobé continuà practicant prop de casa i el 1974 competí als Països Baixos, prop de Maastricht. A catorze anys estrenà una 250 cc i l'any següent, 1976, guanyà una desena de curses corrent com a aficionat a Limburg. El maig disputà la seva primera cursa a Valònia en categoria Senior. El 1977, a setze anys, abandonà el futbol tot i tenir-hi perspectives d'èxit i obtingué un llicència de la FMB (Federació de Motociclisme Belga), arribant a guanyar tretze curses en 250 cc fins que el va fitxar Claude Reynaerts, conegut com a Monsieur Montesa. Pilotant la motocicleta catalana guanyà el Campionat de Bèlgica de 250 cc en categoria Júnior i el 1978 en categoria Nacional.

1978, debut internacional[modifica | modifica el codi]

El 1978, a només 17 anys, començà la seva carrera internacional destacant aviat pel seu talent. Amb la Montesa Cappra assolí el cinquè lloc en una mànega del GP de Bèlgica, a Genk i aviat el seu nom sonà com a un dels més prometedors. El 1980, només dos anys després i ja com a oficial de Suzuki, Jobé va guanyar el seu primer campionat del món en 250 cc amb gran superioritat, revalidant-lo el 1983.

A partir de 1984 competí en la cilindrada dels 500 cc, guanyant-hi el primer campionat l'any 1987 de forma notable, ja que ho féu pilotant una Honda CR500 privada (sense suport oficial) mentre els seus màxims rivals eren tots pilots oficials d'Honda, Kawasaki o KTM.

El 1988, ja coronat campió dels 250 i els 500 cc, competí en la categoria dels 125 cc mirant de ser el primer pilot a aconseguir la "Triple Corona" (títols mundials en 125, 250 i 500 cc) sense poder, però, aconseguir-ho mai. Se li va avançar Eric Geboers, qui hi reeixí aquell mateix any tot guanyant el mundial de 500 cc (anteriorment ja havia conquerit els de 125 i 250 cc).

1993, retirada[modifica | modifica el codi]

Un cop acabada la temporada de 1992 decidí de retirar-se, però seguí vinculat al motocròs tot fundant el 1994 el Jobé racing Team des del qual donà suport a pilots de primera línia.

Entre el 2000 i el 2002 Georges Jobé organitzà Grans Premis del campionat d'Europa i del Món de motocròs (a Spa-Francorchamps i al seu circuit del Bidlot,[4] a Retinne). Després se n'anà a Qatar per tal d'organitzar-hi el primer Qatar MX Cup, prova que aplegava els millors competidors del mundial, en un circuit entre les dunes.

Tornà a organitzar la prova de Francorchamps el 2003 i de seguida la segona MX Cup a Qatar, amb participació de Joël Smets, Johan Boonen, Andrea Bartolini, Marc De Reuver i Sébastien Pourcel entre d'altres. Aquesta cursa aviat se situà com una "clàssica" de la pre-temporada.

El 2006 el fitxà KTM com a mànager del seu equip oficial, encarregant-se de pilots guanyadors com ara Mickael Pichon i Sébastien Tortelli.

Greu accident el 2007[modifica | modifica el codi]

El 7 de desembre del 2007, mentre entrenava un grup de nois a les dunes de Dubai, Jobé caigué amb tan mala sort que es va trencar l'estèrnum, cinc vèrtebres i se li va comprimir la medul·la espinal. Aquestes greus lesions el deixaren gairebé tetraplègic quatre mesos, amb seriosos dubtes dels metges sobre les seves possibilitats de recuperació.[5] Malgrat tot, Jobé anà recuperant mobilitat, aconseguint amb esforç mantenir-se dret. Li quedaren, però, greus seqüeles a causa de la lesió de medul·la. Durant el seu procés de rehabilitació, manifestà que no tornaria a entrenar nois en motocròs i que li agradaria ajudar persones que es trobessin en la seva mateixa situació.[5]

Defunció el 2012[modifica | modifica el codi]

Després de quatre anys d'intensa rehabilitació, Jobé aconseguí recuperar la seva força i va tornar a poder caminar i anar en bicicleta. Tanmateix, el 2011 se li diagnosticà una leucèmia, malaltia que posà fi a la seva vida el 19 de desembre de 2012, a l'edat de 51 anys.

Una imatge famosa[modifica | modifica el codi]

Jobé era famós per una anècdota esdevinguda durant el GP del Regne Unit de 1984, disputada al Circuit de Hawkstone Park, a Shropshire. Aquell any, el circuit incloïa un gran "doble salt" (anys abans que aquesta mena de salts fos habitual als principals circuits de motocròs). Uns pocs competidors gosaven provar de passar tots dos salts en un durant els entrenaments, però no pas durant la cursa; Tanmateix, a la segona mànega del Gran Premi Jobé va avançar el seu rival André Malherbe fent el doble d'una tacada, saltant literalment per sobre de Malherbe en el procés.

El fotògraf Nick Haskell va capturar el moment i la foto de Jobé volant sobre Malherbe, amb el públic aclamant-lo, ha esdevingut una de les imatges més emblemàtiques del motocròs.[6]

Palmarès[7][modifica | modifica el codi]

Any Motocicleta Campionat del Món Per equips1 C. de Bèlgica C. d'Itàlia Total2
500 cc 250 cc 125 cc MXDN Trophée 500 cc 250 cc 125 cc
1977 Montesa - - - 1r Júnior 1
1978 Montesa - - - 1r Nal. 1
1979 Suzuki - - -
1980 Suzuki - 1r - 1r 1r 1r 4
1981 Suzuki - 2n - 1r 1
1982 Suzuki - 2n - 1r 1
1983 Suzuki - 1r - 1r 2
1984 Kawasaki 2n - - 1r 1
1985 Kawasaki 4t - - -
1986 Kawasaki 4t - - 1r 1
1987 Honda 1r - - 1
1988 Honda - - 10è 1r 1
1989 Honda - - 1r 1
1990 Honda 14è - - -
1991 Honda 1r - - 1
1992 Honda 1r - - 1
Total títols 3 2 0 1 1 2 6 1 1 17
5 mundials 10 estatals
Notes
  1. ^ La classificació consignada a MXDN i Trophée fa referència a la posició final obtinguda per l'equip estatal
  2. ^ Al total de títols s'hi compten tots els campionats estatals i internacionals guanyats, MXDN i Trophée inclosos

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Motorcrosser Georges Jobé (51) overleden» (en neerlandès). Het Laatste Nieuws, 19 desembre 2012. [Consulta: 20 desembre 2012].
  2. «Profile - Georges Jobe» (en anglès). bestsports.com.br. [Consulta: 12 juny 2010].
  3. «Carrière» (en francès). georges-jobe.com. [Consulta: 12 juny 2010].
  4. «Inters Championnat de Belgique à Retinne Smets et Everts se retrouvent pour le titre national» (en francès). archives.lesoir.be. Le Soir, 15 juny 2002. [Consulta: 12 juny 2010].
  5. 5,0 5,1 «Accident» (en francès). georges-jobe.com. [Consulta: 12 juny 2010].
  6. «Jobé Racing» (en francès). jobe-racing.com. [Consulta: 12 juny 2010].
  7. «Palmarès» (en francès). georges-jobe.com. [Consulta: 12 juny 2010].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Georges Jobé Modifica l'enllaç a Wikidata