Cos menor del sistema solar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
D'esquerra a dreta, reproducció a escala de Vesta, Ceres i la Lluna. Ceres és el planeta nan més petit, i Vesta el cos menor més gran (exceptuant els objectes transneptunians).

Un cos menor del sistema solar (CMSS o del anglès SSSB, small Solar System body) és, segons la resolució de la UAI (Unió Astronòmica Internacional) del 22 d'agost de 2006, un cos celeste que orbita entorn del Sol i que no és planeta, ni planeta nan, ni satèl·lit:

Recreació artística del naixement del sistema solar (NASA)
«

Tots els altres objectes [referit als quals no siguin ni planetes ni planetes nans ni satèl·lits], i que orbiten al voltant del Sol, s'han de denominar col·lectivament "Cossos Menors del Sistema Solar" (Small Solar-System Bodies).
Aquests actualment inclouen la majoria dels asteroides del Sistema Solar, la majoria dels objectes transneptunians (OTN), cometes, i altres petits cossos.[1]

»

Per tant, segons la definició de la UAI, són cossos menors del sistema solar, independentment de la seva òrbita i composició:

Segons les definicions de planeta i de planeta nan, que atenen a l'esfericitat de l'objecte a causa de la seva gran massa, es pot definir com a cos menor del sistema solar, per exclusió, a tot cos celeste que, sense ser un satèl·lit, no hagi aconseguit suficient grandària o massa com per adoptar una forma essencialment esfèrica.

Segons algunes estimacions, la massa requerida per aconseguir la condició d'esfericitat se situaria entorn dels 5 x 1020 kg, resultant el diàmetre mínim entorn dels 800 km. No obstant això, característiques com la composició química, la temperatura, la densitat o la rotació dels objectes poden variar notablement les grandàries mínimes requerides, per la qual cosa es va rebutjar assignar valors apriorístics a la definició, deixant la resolució individual de cada cas a l'observació directa.[2]

Segons la UAI, alguns dels cossos menors del sistema solar més grans podrien reclassificar-se en el futur com a planetes nans, després d'un examen per determinar si estan en equilibri hidrostàtic, és a dir: si són suficientment grans perquè la seva gravetat venci les forces del sòlid rígid fins a haver adoptat una forma essencialment esfèrica.[3]

Exceptuant els objectes transneptunians, els cossos menors del sistema solar de major grandària són Vesta i Pallas, amb una mica més de 500 km de diàmetre.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cos menor del sistema solar Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Resolucions de l'Assemblea General del 2006 de la UAI
  2. UAI. «The IAU draft definition of "planet" and "plutons"» (en anglès), 2006. [Consulta: 5 d'agost de 2011].
  3. UAI. «Definition of a Planet in the Solar Syste» (pdf) (en anglès), 2006. [Consulta: 5 d'agost de 2011].