Unió Econòmica i Monetària de la Unió Europea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Unió Econòmica i Monetària de la Unió Europea (UEM) és l'àrea formada pel conjunt de països, dins de la Unió Europea, que comparteixen un mateix mercat, i una mateixa moneda, l'euro, i on s'executa una política monetària única.

Els estats membres de la UEM.
  •  Membres de l'Eurozona
  •  Països del ERM - II (Letònia, Lituània)
  •  Membre del ERM-II sense entrada prevista a l'euro (Dinamarca)
  •  Membre de la UE sense entrada prevista a l'euro (Gran Bretanya)
  •  La resta de membres de la UE

Concepte[modifica | modifica el codi]

La Unió Econòmica i Monetària (UEM) suposa la integració dels diferents països membres en un Mercat Comú en què es respectin les «quatre llibertats», és a dir, la llibertat de circulació de mercaderies, serveis, persones i capitals. Igualment, es pretén l'establiment d'una Política Comercial Comuna respecte als països que no pertanyin al mencionat Mercat Comú.

Així mateix, la Unió Econòmica culmina amb la Unió Monetària, procés pel qual es va instaurar l'euro com a moneda única d'una part dels països de la Unió Europea.

Antecedents teòrics[modifica | modifica el codi]

Una unió econòmica és una forma superior d'integració a la que suposa el mercat comú. Afegeix a aquest un major grau d'harmonització de les polítiques econòmiques nacionals en un intent d'eliminar la discriminació que pot derivar-se de les disparitats a les mencionades polítiques.

A mesura que s'intenta progressar en l'harmonització de les polítiques comunes sorgeixen dificultats derivades de la cessió de sobirania per part dels Estats membres, harmonitzar les polítiques monetàries i fiscals fonamentalment, suposa que els governs dels països de l'àrea tenen un menor marge d'actuació per a la seva política general.

Com que són objecte de la integració totes les activitats econòmiques en l'àmbit espacial d'una unió econòmica -entre elles la política financera-, la concertació d'una política monetària comuna porta a la creació d'un banc central comú i finalment a l'adopció d'una moneda única, amb el que es perfecciona una unió monetària.

Antecedents històrics[modifica | modifica el codi]

Els antecedents més immediats de la Unió Econòmica i Monetària són la denominada «Serp monetària|Serp Monetària Europea» creat el 1972 i el Sistema Monetari Europeu, creat el 1979 en substitució de l'anterior. Aquests sistemes suposaven la limitació fins a un 2.25% de les oscil·lacions de qualsevol de les monedes dels Estats Membres.

Naixement[modifica | modifica el codi]

El desig de formar una Unió Econòmica i Monetària a la Unió Europea, neix de forma oficial l'any 1988, amb l'objectiu últim de la implantació d'una moneda única, l'euro com a continuació natural de la unió econòmica. El Consell Europeu al juny de 1989, partint de l'informe Delors fixa l'establiment de la UEM com un procés de caràcter progressiu que havia de néixer el 1990, i on es distingeixen tres fases. A l'informe Delors s'atribuïa a l'existència d'una moneda única una sèrie d'avantatges tan bon punt es preveia que la nova moneda comportés un increment de l'activitat econòmica derivat de l'eliminació d'incerteses i costs de transacció per les operacions de canvi de divises, així com una més gran transparència als preus als mercats comunitaris, facilitant així majors intercanvis.

Fases de la Unió[modifica | modifica el codi]

Primera (1990 1993)[modifica | modifica el codi]

En aquesta fase se suprimeixen les limitacions al moviment de capitals entre els Estats membres i es reforça la cooperació entre els bancs centrals dels països. El 1992 se signa el Tractat de Maastricht pel que es modifica el Tractat Constitutiu de la Unió per recollir la UEM. Aquest tractat preveia la supressió de les monedes nacionals per la moneda comuna i també fixava una sèrie de condicions econòmiques de convergència, denominades criteris de convergència, relatives a l'estabilitat dels preus dintre d'uns paràmetres marcats, al dèficit públic, al deute públic i als tipus de canvi, que eren d'obligat compliment per als països que voldrien integrar-se en la UEM.

Segona (1994-1998)[modifica | modifica el codi]

Creació del Institut Monetari Europeu, com a predecessor del Banc Central Europeu. El 2 de maig de 1998 s'aproven els onze països que formaran part de la UEM a partir de 1999 en complir els requisits establerts en l'Acord de Maastricht. Els mencionats països eren Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, França, Finlàndia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos i Portugal.

Tercera (1999-2013)[modifica | modifica el codi]

L'1 de gener de 1999 es fixen els tipus fixos de canvi de cada una de les monedes respecte de l'euro i el Banc Central Europeu substitueix el Institut Monetari Europeu. Des d'aquesta data l'euro existia com unitat monetària, de cotització i canvi en els mercats, però no existien els bitllets i monedes d'euro. L'1 de gener de 2002 entren en vigor les noves monedes i bitllets d'euro, substituint les dels respectius països, que desapareixen.

El 2001 es va incorporar a la UEM Grècia. Posteriorment s'ha afegit nous països, el 2007, Eslovènia; el 2008, Xipre i Malta, el 2009 Eslovàquia i el 2011 es produeix la incorporació d'Estònia.[1][2] Letònia passarà a formar part de la zona euro l'1 de gener de 2014, com el membre número 18.[3]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Estonia se convierte en la primera antigua república soviética en pasar al euro» (en castellà). El país, 31 de desembre de 2010.
  2. «Estonia (desde el 1 de enero de 2011)» (en castellà). Banco Central Europeo. [Consulta: 25 de novembre de 2013].
  3. «Latvia adopts the euro notes and coins on 1 January 2014.». TV Newsroom. [Consulta: 25 de novembre de 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]