Franc belga

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El franc belga (en neerlandès Belgische frank, en francès franc belge, en alemany Belgischer Franken) és l'antiga moneda de Bèlgica, que va ser introduïda el 1832, substituïda per l'euro l'1 de gener del 1999 i desapareguda definitivament de la circulació el 28 de febrer del 2002, a una taxa de canvi d'1 euro per 40,3399 francs belgues.

El franc es dividia en 100 cèntims (en neerlandès centiemen, singular centieme; en francès centimes, singular centime; en alemany Centime, singular i plural). El codi ISO 4217 era BEF, i s'usaven les abreviatures F o fr. Era emès i controlat pel Banc Nacional de Bèlgica (Nationale Bank van België / Banque Nationale de Belgique / Belgischen Nationalbank).

Entre 1944 i el 2002 (i també abans, de 1921 a 1935), el franc belga i el luxemburguès foren equivalents i lliurement intercanviables en tots dos estats, on tenien el mateix valor legal.

A l'època del canvi a l'euro, el 2002, en circulaven monedes de 50 cèntims i 1, 5, 20 i 50 francs, i bitllets de 100, 200, 500, 1.000, 2.000 i 10.000 francs, a més de les monedes i els bitllets luxemburguesos.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

  • Pel que fa a la història del franc belga, vegeu Franc.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Franc belga Modifica l'enllaç a Wikidata