Encunyació

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Premsa d'encunyar de 1818

L'encunyació és l'operació d'encunyar, imprimir i segellar una peça de metall per convertir-la generalment en moneda. L'encuny és el motlle de metall. Seca és el nom de la casa o taller on es fa l'encunyació: La seca de Barcelona data de 1208, la de València de mitjans segle XIII, la de Mallorca de 1300 i la de Perpinyà el 1346

Les primeres monedes es van fer mitjançant la introducció de metall fos en un motlle. Des de l'època grega al segle XVI l'encunyació es feia amb un martell amb un mètode consistent en disposar una peça de metall escalfada entre dos trossells (encunys de ferro), el superior dels quals en ésser colpejat pel martell imprimia la moneda. A partir del segle XVI s'introdueix la tècnica de l'encunyació amb molí en la qual es fan servir dos cilindres gravats amb les dues cares de les monedes i per on passa una làmina metàl·lica que queda impresa i després s'ha de retallar. Des de 1850 va aparèixer el torn mecànic en el qual segueixen basant-se les màquines actuals.

Encuyació en electrònica[modifica | modifica el codi]

En soldar alguns components electrònics, es formen protuberàncies en elscoixinets d'unió per millorar-ne l'adhesió que es fan més plans a través del procés d'encunyació. A diferència de les aplicacions típiques d'encunyació, en aquest cas, l'objectiu d'encunyació és crear una superfície plana, en lloc del modelatge de la superfície .[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. "US Patent 5132772 - Semiconductor device having tape automated bonding (TAB) leads which facilitate lead bonding", section "Background of the invention", which gives an overview of common techniques