Leopold III de Bèlgica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Leopold III de Bèlgica
Leopold III de Bèlgica
El rei dels belgues Leopold III amb la seua primera esposa, Àstrid.

23 de febrer de 193416 de juliol de 1951 –  
Precedit per Albert I
Succeït per Balduí
Dades biogràfiques
Naixement Leopold Filips Karel Albert Meinrad Hubertus Maria Miguel
3 de novembre de 1901
Palau Reial de Brussel·les
Defunció 25 de setembre de 1983 (als 81 anys)
Woluwe-Saint-Lambert, Bèlgica
Sepultura Església de Nostra Senyora de Laeken, Bèlgica
Dinastia de Bèlgica
Pares Albert I de Bèlgica
Elisabet de Baviera
Cònjuge Àstrid de Suècia
Liliana Baels
Fills

100px

Leopold III de Bèlgica (Brussel·les, 1901 - 1983) va ser rei dels belgues des de 1934 fins a 1951.

Origen[modifica | modifica el codi]

Primer fill mascle del rei Albert I de Bèlgica i de la duquessa Elisabet de Baviera nasqué l'any 1901 al Palau Reial de Brussel·les. El nounat era nét, per via paterna, del príncep Felip de Bèlgica i de la princesa Maria de Hohenzollern-Sigmaringen i per via materna ho era del duc Carles Teodor de Baviera i de la infanta Maria Josepa de Portugal. L'any 1934, a l'edat de trenta-tres anys, arran de la mort sobtada del seu pare el succeí al tron belga.

Família[modifica | modifica el codi]

L'any 1935 quedà vidu de la seva primera muller la princesa Àstrid de Suècia, filla del príncep Carles de Suècia i de la princesa Ingeborg de Dinamarca, amb la qual tingué tres fills:

A la mort de la seva primera esposa es tornà a casar amb Liliana Baels. La parella tingué tres fills:

Regnat[modifica | modifica el codi]

Després de la mort del seu pare, Leopold accedí al tron de Bèlgica amb el nom de Leopold III. El seu regnat s'inicià el 1934. L'any 1935 morí la seva primera muller, la reina Àstrid de Suècia en un accident automobilístic. El 1939, en esclatar la Segona Guerra Mundial, Bèlgica es declarà neutral però l'any següent fou envaït per les tropes nacionalsocialistes. Als divuit dies d'haver-se produït la invasió el rei decidí la rendició del país als alemanys. Aquesta decisió fou àmpliament criticada pel Parlament el qual s'enemistà amb el monarca.

El monarca pogué restar vivint a Brussel·les fins a l'any 1944 que fou deportat a Alemanya, primer a la localitat de Hirschstein, i després a l'austríaca de Strobl. Alliberat per les tropes nord-americanes l'any 1945 la difícil situació política belga i el descrèdit de la monarquia condemnaren al monarca a residir a l'exili suís fins a l'any 1950.

Durant el període (1945 - 1950), la regència havia recaigut en mans del seu germà, el príncep Carles. L'actitud antidemocràtica i la simpatia per a un règim polític autoritari que Leopold III havia ostentat des dels anys 1930, després de la guerra van portar Bèlgica al límit d'una guerra civil amb aldarrulls i manifestacions anti-reials tot arreu al país. L'any 1950 se celebrà a Bèlgica un plebiscit pel qual la monarquia fou acceptada com a forma d'estat. Malgrat tot, la majoria curta al referèndum de només 57,68 % i la forta oposició de l'esquerra i de nombrosos sectors valons feren que el rei abdiqués l'any 1951 en favor del seu fill Balduí.


Precedit per:
Albert I
Reis dels belgues
19341951
Succeït per:
Balduí I



A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leopold III de Bèlgica Modifica l'enllaç a Wikidata