Maria Josep de Bèlgica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Maria Josep de Bèlgica, anomenada la Reina de Maig, ( Ostende, Bèlgica 1906 - Ginebra, Suïssa 2001 ) fou una princesa de Bèlgica i reina consort d'Itàlia durant 33 dies.

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 4 d'agost de 1906 a la ciutat d'Ostende sent filla del rei Albert I de Bèlgica i de la princesa Elisabet de Baviera i portà des del seu naixement el títol de princesa de Bèlgica amb el grau d'altesa reial i els títols de princesa de Saxònia-Coburg Gotha i de duquessa de Saxònia, títol inherent al dels prínceps de Bèlgica com a conseqüència del seu origen saxó. Era néta per via paterna del príncep Felip de Bèlgica i de la princesa Maria de Hohenzollern-Sigmaringen i per via materna del duc Carles Teodor de Baviera i de la princesa Maria Josepa de Portugal.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Es casà el 8 de gener de 1930, en un casament d'estat, amb el príncep, i després efímer rei Humbert II d'Itàlia, fill del rei Víctor Manuel III d'Itàlia i de la princesa Helena de Montenegro. La parella fou infeliç i una vegada a l'exili visqueren de forma separada. Malgrat tot, tingueren quatre fills:

Activitat política i social[modifica | modifica el codi]

Maria Josep de Bèlgica baixant d'un cotxe Alfa Romeo a Monza l'any 1930.

Al llarg de la Segona Guerra Mundial la llavors Princesa del Piemont era un magnífic canal diplomàtic entre els països aliats i el bloc italianoalemany. Al fet de ser germana del rei del belgues Leopold III de Bèlgica que era mantingut com a ostatge de les tropes alemanyes s'hi sumava la seva magnífica relació amb la majoria de ministres del govern de Benito Mussolini.

La desfeta de Mussolini l'any 1943 davant de les tropes americanes va fer que el desacreditat monarca Víctor Manuel III d'Itàlia cedís al seu fill Humbert el càrrec de Lloctinent General del Regne, però no renuncià a la corona fins al maig de 1946. Molt s'ha especulat sobre la decisió del rei Víctor Manuel, ja que es creu que si hagués abdicat durant l'any 1943, el posterior referèndum hagués estat guanyat pels monàrquics.

El referèndum sobre la continuïtat de la monarquia italiana se celebrà el 6 de juny de 1946. Les semanes anteriors havien estat marcades per un seguit de condicions poc democràtiques per la celebració del referèndum. Primer, s'havia permès fer campanya als líders republicans però no a la família reial. Segons, el referèndum se celebrà en un moment en què un resultat positiu per la monarquia hagués pogut significar un aixecament dels partisans comunistes de gran força el país. El referèndum expulsà els Savoia del país. El resultat, malgrat que ajustat i més que discutible (república: 12.717.923, monarquia: 10.719.284, nuls: 1.498.136) permeté el derrocament de la monarquia. El resultat havia estat possible gràcies als més cinc milions de vots dels comunistes italians i mentre el nord havia votat a favor de la república, el centre i el sud es mostraven més pròxims a la monarquia. El mateix juny de 1946, la família reial emprengué l'exili, traslladant-se primer al Regne d'Egipte, sota l'auspici del rei Faruq I, i deprés a Estoril (Portugal). Humbert i Maria Josep optaren per la separació efectiva i ell s'instal·là a Portugal i ella a Suïssa.

Maria Josep es dedicà a l'estudi del piano del qual era una gran aficionada i a l'estudi de la història de la qual arribà a ser una gran coneixedora i estudiosa de la Casa dels Savoia. Al llarg dels últims anys de vida la seva magnífica relació amb el president de la República italiana li permeteren fer esforços per tal que el seu fill i el seu nét poguessin visitar Itàlia la qualcosa aconseguiren l'any 2003. Maria Josep morí a la ciutat de Ginebra el 27 de gener de 2001 a l'edat de 94 anys a conseqüència d'un càncer de pulmó, i fou enterrada a l'Abadia d'Hautecombe al costat del seu espòs.