Bernard Berenson
 (1917)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 juny 1865 Vílnius |
| Mort | 6 octubre 1959 (94 anys) Florència (Itàlia) |
| Sepultura | Villa I Tatti (en)  |
| Dades personals | |
| Religió | Judaisme i catolicisme |
| Formació | Universitat Harvard - literatura (1884–1887) Universitat de Boston (1883–) Boston Latin School |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pintura del Renaixement i estudi de la història de l'art |
| Lloc de treball | Florència |
| Ocupació | historiador de l'art, connoisseur (en) , col·leccionista d'art, crític d'art, historiador, escriptor, col·lecionista de fotografies |
| Activitat | 1889 – 1959 |
| Membre de | |
| Alumnes | Isabella Stewart Gardner i Maud Cruttwell |
| Influències | |
| Obra | |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Cònjuge | Mary Berenson (1900–) |
| Pares | Albert Valvrojenski (en) i Judith Mickleshanki (en) |
| Germans | Senda Berenson Abbott i Abram G. 'Abie' Berenson (en) |
Premis | |
 | |
Bernard Berenson (Butrimonys, actual Vílnius, Lituània, 26 de juny de 1865 - Florència, Itàlia, 6 d'octubre de 1959) fou un expert en art estatunidenc nascut a Lituània. Els seus estudis sobre l'art i els seus contactes amb l'alta societat estatunidenca el van fer ric gràcies al fet que va posar de moda el Renaixement en el mercat de l'art i va autentificar nombroses obres. Ja el 1907, la seva obra Drawings of the Florentine Painters li havia consagrat com la principal guia del renaixement italià. La seva teoria sobre l'empatia en l'observador provocada per valors tàctils va estar molt de moda quan la va publicar per primera vegada, el 1896.[1]
La seva relació de 30 anys amb el marxant Lord Joseph Duveen li va permetre viure luxosament en la seva vila de Vallombrosa, prop de Florència. Les seves obres més reflexives ( Rumour and reflections , 1952; Seeing and Knowing , 1953, i la pòstuma, The passionate Sightseer ) van convertir en un savi molt respectat. Va assessorar a diversos col·leccionistes americans (com Isabella Stewart Gardner) i així contribuir a l'auge dels museus als EUA. Va donar tots els seus béns a la Universitat Harvard, que l'havia ajudat a passar de la infància a l'erudició. La seva neboda besneta, Marisa Berenson, és una famosa actriu nord-americana. La germana de Marisa, Berry Berenson, va ser una fotògrafa i actriu i la dona de l'actor Anthony Perkins. Berry va morir en els atemptats de l'11 de setembre de 2001 a la ciutat de Nova York.[2][3]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bernard Berenson |
- ↑ Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.55. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 12 novembre 2014].
- ↑ Michael Hatt e Charlotte Klonk Art History: A Critical Introduction to Its Methods, Manchester University Press, 2006, ISBN 0-7190-6959-9, páxina 57
- ↑ Richard Offner e Andrew Ladis A Discerning Eye: Essays on Early Italian Painting, Penn State Press, 2008, ISBN 0-271-02793-2, páxina 22