Vinaixa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vinaixa
Bandera de Vinaixa Escut de Vinaixa
(En detall) (En detall)
Localització

Vinaixa situat respecte Catalunya
Vinaixa situat respecte Catalunya

Localització de Vinaixa respecte de les Garrigues


Municipi de les Garrigues
Porta d'accés al cementiri de Vinaixa.
Porta d'accés al cementiri de Vinaixa.
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Lleida
Ponent
Garrigues
Gentilici Vinaixenc, vinaixenca
Superfície 37,6 km²
Altitud 479 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
567 hab.
15,08 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 330900 4588500Coord.: 41° 25′ 49″ N, 0° 58′ 34″ E / 41.43028,0.97611
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

1
Jordi Sarlé Gallart (CiU)
Codi territorial 252555

Vinaixa és un municipi de la comarca de les Garrigues, en la província de Lleida. Disposa d'un vedat de caça, i la indústria de la pedra és l'activitat econòmica principal. En el seu terme municipal hi ha nombrosos boscos de pins.

Història[modifica | modifica el codi]

Sorgeix el nucli de Vinaixa en el segle VIII, a partir d'un enclavament àrab al voltant d'un castell. Segons documentacio antiga del segle XII el poble se l'anomenava Avinaixa, el qual prove de l'arab Ibn Aisa 'fill d'Aixa'.[2] El Castell de Vinaixa, també denominat Cal Tarragó, situat al carrer del Calvari, davant de la plaça del Mil·lenari, és un antic guistan àrab (segle VIII) amb honors de castell, al voltant del qual s'ordenà el poblat conegut com a Beni-Aixa, del qual pren el nom l'actual municipi de Vinaixa. Actualment és de propietat particular.. Amb l'avanç dels cristians el nucli fou repoblat per Ramon Berenguer IV, el qual va atorgar carta de poblament al segle XII a gent de Tàrrega. Berenguer de Puigverd va concedir diversos instruments a favor del monestir de Poblet, que en el segle XIII va adquirir la jurisdicció total. La Casa de Poblet és una antiga propietat dels capellans de Poblet i havia estat durant uns quants segles un lloc on es recaptaven impostos pel Monestir de Poblet. Preserva el segell de l'abat Copons a l'arc de la portalada. A l'interior de la casa es troben tres arcs d'estil gòtic, cada pedra d'aquesta casa té la seva història. Coneguda també com "Cal Panxa", és actualment de propietat particular. L'Ermita de Sant Bonifaci està situada a uns 7 quilòmetres del nucli urbà. Dedicada a Sant Bonifaci, al qual Vinaixa professa una gran devoció des de fa molt temps. Tot i que sembla que al segle XIV l'ermita ja estava construïda, aquesta no posseí la relíquia del sant fins al 13 de maig de 1682.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- - 55 142 423 955 1.000 1.037 1.103 1.104
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.123 1.067 944 955 867 791 732 722 728 702
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
650 639 627 618 586 604 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia de Vinaixa se sustenta per les fàbriques de pedra. Moltes empreses familiars elaboren pedra, marbre i granit per a la construcció. Altres es dediquen a l'extracció i l'elaboració de pedra natural. Són artesans de la pedra que es dediquen a la construcció, la restauració i la decoració. L'agricultura té un paper menys significatiu amb el cultiu d'olives, vinya i ametlla.

Festes i tradicions[modifica | modifica el codi]

  • El dia 5 de gener a la tarda es passegen els reis per tot el poble amb la carrossa i després tot seguit l'alcalde un pregó i tothom es dirigeix a la Sala Vinaixenca, on els reis reparteixen el regals per a tothom.
  • El primer cap de setmana de maig, el dissabte a la nit fan un concert "Sant Bonifaci Rock" fins a la matinada. L'endemá fan una missa a l'Ermita de San bonifaci amb una ballada de Sardanes i després un dinar de germanor.
  • La Fira de l'Oli i la Pedra es fa entre l'últim cap de setmana de març i el primer d'abril. Els artesans de la pedra mostren els seus treballs, juntament amb altres associacions del poble com l'Associacio de joves Corregó o l'AMPA del col·legi, a la plaça del Arbres. La fira inclou un dinar popular al casal vinaixenc.
  • La Festa Major de Primavera destaca pel ball dels grans i la disco mòbil de la matinada.
  • La Festa Major d'estiu és el moment culminant de les festes municipals de la localitat. Sempre té lloc el darrer cap de setmana d'agost. Balls, concerts, activitats infantils, havaneres, etc, conformen els actes més importants de la Festa. Cal destacar també la Txaranga que recorre els carrers de la localitat el diumenge al matí un cop acabada la discomòbil. Aquesta Txaranga acostuma a ser Suc d'Anguila i és l'acte més festiu de tota la Festa Major. Els carrers de Vinaixa s'omplen de jovent ballant sense parar mentre surt el sol i despertant als veïns del municipi els quals obsequien els assistents a la txaranga amb begudes i menjar. Un any fins i tot el metge del poble va fer un petit striptease des de dalt del balcó de casa seva.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, Josep Maria Puigjaner - pagina 565

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]