Vinaixa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vinaixa
Bandera de Vinaixa Escut de Vinaixa
(bandera) (escut)
Localització

Vinaixa situat respecte Catalunya
Vinaixa situat respecte Catalunya

Localització de Vinaixa respecte de les Garrigues


Municipi de les Garrigues
Porta d'accés al cementiri de Vinaixa.
Porta d'accés al cementiri de Vinaixa.
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Lleida
Ponent
Garrigues
Gentilici Vinaixenc, vinaixenca
Superfície 37,6 km²
Altitud 479 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
567 hab.
15,08 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 330900 4588500Coord.: 41° 25′ 49″ N, 0° 58′ 34″ E / 41.43028°N,0.97611°E / 41.43028; 0.97611
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

1
Jordi Sarlé Gallart (CiU)
Codi postal 25440
Codi territorial 252555

Vinaixa és un municipi del sud-oest de la comarca de les Garrigues, a la província de Lleida. Disposa d'un vedat de caça i la indústria de la pedra és l'activitat econòmica principal. En el seu terme municipal hi ha nombrosos boscos de pins.

Situació[modifica | modifica el codi]

Vinaixa limita amb els termes de la Conca de Barberà de Vimbodí i Vallclara (SE), i amb els garriguencs del Vilosell (SW), l’Albi (W), les Borges Blanques i la Floresta (NW), els Omellons (N), l’Espluga Calba (NE), Fulleda i Tarrés (E).

S'hi pot accedir per la carretera N-240 i també per l'autopista AP-2, amb sortida a l'Albi (sortida 8: L'Albi - Vinaixa). Té connexió, a través de carreteres locals i camins arreglats, amb pobles veïns. Hi ha estació de ferrocarril (Lleida - Barcelona | Barcelona - Lleida) i parada d'autobús (Lleida - Tarragona | Tarragona - Lleida).

Història[modifica | modifica el codi]

Casa Tarragó, mur de l'antic Castell de Vinaixa

El nucli de Vinaixa sorgeix en el segle VIII, a partir d'un enclavament àrab al voltant d'un castell. Al segle XII, el poble s'anomenava Avinaixa (de l'àrab, Ibn Aisa 'fill d'Aixa').[2] El Castell de Vinaixa (Cal Tarragó) se situa al punt més elevat de la vila (482 metres), al carrer del Calvari. És un antic guistan àrab (segle VIII) amb honors de castell, al voltant del qual s'ordenà el poblat de Beni-Aixa, del qual pren el nom el municipi de Vinaixa, i fa referència a la família propietària dels béns i les terres de la zona a l'època àrab. Actualment és de propietat particular.[3]

Amb l'avanç dels cristians, el nucli fou repoblat per Ramon Berenguer IV, el qual va atorgar carta de poblament al segle XII a gent de Tàrrega. Berenguer de Puigverd va concedir diversos instruments a favor del monestir de Poblet, que en el segle XIII va adquirir la jurisdicció total. La Casa de Poblet ("Cal Panxa") és una antiga propietat dels capellans de Poblet, que havia estat durant uns segles un lloc on es recaptaven impostos pel Monestir de Poblet. Preserva el segell de l'abat Copons a l'arc de la portalada i a l'interior de la casa es troben tres arcs d'estil gòtic, on cada pedra té la seva història. Actualment és de propietat particular.

L'Ermita de Sant Bonifaci està situada a 6'5 km del nucli urbà. Està dedicada a Sant Bonifaci, al qual Vinaixa professa una gran devoció. Sembla que l'ermita ja estava construïda al segle XIV, però no posseí la relíquia del sant fins al 13 de maig de 1682.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- - 55 142 423 955 1.000 1.037 1.103 1.104
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.123 1.067 944 955 867 791 732 722 728 702
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
650 639 627 618 586 604 - - - 546
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia de Vinaixa se sustenta per les fàbriques de pedra. Moltes empreses familiars elaboren pedra, marbre i granit per a la construcció, i altres es dediquen a l'extracció i l'elaboració de pedra natural. Són artesans de la pedra que es dediquen a la construcció, la restauració i la decoració. L'agricultura té un paper menys significatiu amb el cultiu d'olives, vinya i ametlla.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

  • Ajuntament. Situat a la Plaça dels Arbres, fou l'antic cementiri fins a la construcció de la carretera l'any 1840. És el centre neuràlgic del poble.
  • Plaça de la Font. Es troba a la cruïlla del c/Sant Joan, porxo del mateix nom, c/Major i la Costeta (costa medieval). La base de la font és original de la portada d'aigües de 1910.
  • Portal del Forn. Un dels quatre portals que tancaven el poble, on hi havia el forn de Vinaixa durant l'època medieval.
  • La Casa de Poblet o La Torra. Casa on es recaptaven els delmes (fracció de la collita que es pagava a l'Església), feta construir per l'Abat Copons (1316-1348). Actualment és propietat municipal.
  • Església de Sant Joan Baptista. Construïda entre 1301 i 1318, és d'estil romànic de transició, d'una sola nau central i capelles laterals. La portada romànica és de l'escola de Lleida i els capitells tenen motius vegetals. Té un campanar d'espadanya amb quatre campanes.
  • Cal Tarragó. Casa d'una família important del poble, de la qual només en queda l'escalinata i la façana del Palau senyorial que fou. Disposava d'un molí d'oli propi als baixos de l'edifici.
  • Centre Cívic "Cal Blanco". Edifici construït per l'últim hereu durant la Segona República, té reminiscències modernistes. Un dels trets singulars és que no té teulada.
  • Plaça del Mil·lenari. Es troba davant l'edifici senyorial de Cal Tarragó.
  • Plaça dels Arbres. És el centre del poble i disposa de zona infantil i antics molins d'oli, un dels quals és dins la gran font d'aigua.
  • Plaça del Progrés. És un portal del segle XVI, alhora que era l'accés al recinte emmurallat.
  • Ermita de Sant Bonifaci.
  • Ca l'Avià. Disposa d'un molí del segle XIX, que funcionava a sang o amb tracció animal.
  • Raval de les Flors. Carrer on totes les cases són de pedra i els exteriors estan plens de flors i plantes.
  • Consultori mèdic. El riu Brugosa es va canalitzar per sota els horts i en el seu començament es troba el consultori. Aquest és de pedra i el seu voltant simbolitza les finestres d'un vaixell.
  • Plaça de Les Garrigues. Situat al costat de les piscines municipals, acull un parc urbà de salut.
  • Zona d'esbarjo. Zona de picnic que es troba davant l'entrada a les piscines municipals.

Festes i tradicions[modifica | modifica el codi]

  • El dia 5 de gener a la tarda, els Reis es passegen per tot el poble amb la carrossa i, tot seguit, l'alcalde fa un pregó i tothom es dirigeix al Casal Vinaixenc ("la Sala"), on els Reis reparteixen regals per a tothom.
  • El dissabte de Carnaval, la gent disfressada desfila pels carrers del poble fins a arribar al Casal Vinaixenc, on es fa un concurs de disfresses. La festa continua amb un sopar i discomòbil.
  • La Fira de l'Oli i la Pedra es festeja entre l'últim cap de setmana de març i el primer d'abril. Els artesans de la pedra i els productors d'oli mostren la seva feina, juntament amb altres associacions del poble com l'Associació de Joves Corregó o l'AMPA del col·legi, a la plaça dels Arbres. S'inicia amb el tradicional esmorzar a la Cooperativa i conclou amb un dinar popular al Casal Vinaixenc. Durant el matí hi ha visites guiades pel poble, exposicions al Centre Cívic Cal Blanco i altres actes oberts a tothom.
  • L'últim cap de setmana d'abril se celebra la Festa Major de Primavera, que destaca pel ball i la discomòbil de la matinada.
  • El primer dissabte de maig, a la nit se celebra el "Sant Bonifaci Rock" vora l'ermita de Sant Bonifaci. L'endemà es fa un aplec popular a l'ermita, que compta amb una missa, una ballada de sardanes i un dinar de germanor.
  • Per Sant Joan s'encén una foguera a la Plaça dels Arbres i la festa continua al Casal Vinaixenc.
  • El darrer cap de setmana d'agost té lloc la Festa Major d'Estiu, en honor al patró de la vila, Sant Joan Baptista. Balls, concerts, activitats infantils i havaneres conformen els actes més importants de la festa. Destaca la xaranga que recorre els carrers de la localitat el diumenge al matí, un cop acabada la discomòbil. Aquesta xaranga acostuma a ser a càrrec de Suc d'Anguila i és l'acte més festiu de tota la Festa Major, en què els carrers de Vinaixa s'omplen de jovent ballant sense parar mentre surt el sol i despertant els veïns del municipi. Un any, el metge del poble va fer un petit striptease des del balcó de casa seva.
  • El diumenge de Nadal, els vinaixencs i les vinaixenques representen un pessebre vivent en els carrers propers a l'Església de Sant Joan Baptista, que finalitza amb coca i xocolata desfeta.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, Josep Maria Puigjaner - pagina 565
  3. Pla Puig, Josep. «Un tomb per la Vinaixa de començaments del s.XVIII». A: Centre d'Estudis de les Garrigues. Cabal de petjades: VII Trobada d'Estudiosos de les Garrigues : Vinaixa, 24 d'octubre de 2009. Editorial Fonoll, 25-10-2010 [Consulta: 2 març 2015]. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]