El Cogul

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el municipi. Si cerqueu la muntanya, vegeu el Cogul (Navès).
el Cogul
Bandera del Cogul Escut del Cogul
(En detall) (En detall)
Localització

El Cogul situat respecte Catalunya
El Cogul situat respecte Catalunya

Localització del Cogul respecte de les Garrigues


Municipi de les Garrigues
La Dansa, pintures de les Coves del Cogul (o Roca dels Moros)
La Dansa, pintures de les Coves del Cogul (o Roca dels Moros)
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Lleida
Ponent
Garrigues
Gentilici Cogulenc, cogulenca
Superfície 17,51 km²
Altitud 279 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
193 hab.
11,02 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 307150 4593350Coord.: 41° 28′ 7″ N, 0° 41′ 26″ E / 41.46861°N,0.69056°E / 41.46861; 0.69056
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

1
Jaume Mor i Vidal (TFC-AM)
Codi territorial 250766

El Cogul és un municipi de la comarca de les Garrigues.

El Cogul és famós per les seves pintures rupestres de la Roca dels Moros, on es pot veure un grup de dones ballant i algunes escenes de cacera.

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

Hi ha comunicació per carretera amb diverses poblacions veïnes; destaquen la LV-7021 des d'Aspa (4 km), la mateixa des de l’Albagés (7 km), la L-700 de Granyena de les Garrigues (7 km) i l'esmentada LV-7021 d'Alcanó (7 km).

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- 34 34 59 248 591 514 473 486 491
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
488 432 413 398 366 285 264 248 235 233
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
230 228 232 236 218 211 211 193 197 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Prehistòria[modifica | modifica el codi]

El jaciment de la Roca dels Moros del Cogul presenta mostres de les creences de dos grups humans. D'una banda, hi ha l'anomenat Art llevantí, una expressió figurativa dels darrers caçadors-recol·lectors epipaleolítics (10.000-6.5000 anys abans del present), que fonamenta la seva iconografia en els éssers humans (home i dona) i certs animals (cabra, cérvol, toro, cavall, porc senglar) amb un estil absolutament singular i únic. De l'altra, hi trobem el que es coneix amb el nom d'Art esquemàtic, una expressió abstracta dels grups productors (6.500-3.500 anys abans del present), que es fonamenta en el gestualisme expressionista i que, per tant, és d'una sorprenent modernitat. Punts digitals, traços, màcules i geomètrics, entre d'altres, conformen un repertori ample d'abstraccions. Des de 1998, aquest i tots els santuaris amb art prehistòric de Lleida han estat considerats Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO,[2] el màxim guardó que pot obtenir una obra humana. Cal assenyalar, això no obstant, que, dels 26 jaciments amb art que es coneixen enguany a les terres de Lleida, el 88,45% d'aquestes estacions amb art no disposen de cap mena de protecció, cosa que representa un enorme perill per a la seva conservació. Fonts: Associació Catalana d'Art Prehistòric

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. [enllaç sense format] http://whc.unesco.org/en/list/874/multiple=1&unique_number=1026

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anna ALONSO TEJADA i Alexandre GRIMAL (2003): "L'art rupestre prehistòric a la comarca de les Garrigues", III Trobada d'Estudiosos de la Comarca de les Garrigues, Ajuntament de Cervià de les Garrigues (Lleida), pp. 17-25.
  • ALONSO TEJADA, Anna; GRIMAL NAVARRO, Alexandre (2007): L'Art Rupestre del Cogul. Primeres Imatges Humanes a Catalunya, Pagès Editors, Lleida. ISBN 978-84-9779-593-7.
  • Alexandre GRIMAL y Anna ALONSO (2007): "Catálogo de Cataluña, Cuenca, Albacete, Guadalajara y Andalucía", Catálogo del Arte Rupestre Prehistórico de la Península Ibérica y de la España Insular. Arte Levantino, Real Academia de Cultura Valenciana, Serie Arqueológica, nº 22, Valencia, I-II Vols, pp. 113-252 (Vol I), pp. 41-85 (Vol II). ISBN 978-84-96068-84-1.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Cogul