Juneda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Juneda
Bandera de Juneda Escut de Juneda
(En detall) (En detall)
Localització

Juneda situat respecte Catalunya
Juneda situat respecte Catalunya

Localització de Juneda respecte de les Garrigues


Municipi de les Garrigues
Plaça Catalunya
Plaça Catalunya
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Lleida
Ponent
Garrigues
Gentilici Junedenc, junedenca
Superfície 47,35 km²
Altitud 264 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
3.481 hab.
73,52 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 318700 4602675Coord.: 41° 33′ 19″ N, 0° 49′ 34″ E / 41.55528°N,0.82611°E / 41.55528; 0.82611
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

1
Antoni Villas Miranda (CIU)
Codi postal 25430
Codi territorial 251193
Web

La vila de Juneda es troba situada al nord de la comarca de les Garrigues i limita amb les comarques del Segrià i del Pla d'Urgell. Les terres del seu terme es troben entre el paisatge urgellenc, regat pel Canal d'Urgell i el paisatge garriguenc, propi de l'espai d'interès natural dels Bessons i de les partides de l'Aranyó i de Miravall. La superfície del terme municipal és de 47,35 km² i es troba a 264 metres d'altitud. Al sector sud del terme hi ha el Tossal Gros amb 482 m d'altitud, prop del punt més alt del terme de 523 m d'altitud, limítrof amb Cervià de les Garrigues. Al peu del municipi s'escorre el torrent de la Femosa, que travessa el terme d'est a oest; i és en aquesta vall on hi ha les terres més fèrtils del terme municipal, i també una bona colla d'assentaments prehistòrics. La població actualment es troba estabilitzada per sobre dels 3.000 habitants.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
62 72 75 234 986 1.854 2.099 2.227 2.804 3.215
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
3.589 3.403 3.177 3.179 3.306 3.135 3.031 3.008 2.967 3.034
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
2.996 3.002 2.988 2.944 3.023 3.264 3.342 3.487 3.490 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Història i patrimoni arquitectònic[modifica | modifica el codi]

Església de la Transfiguració del Senyor
Carrer Major
Portal de Lamarca o "del Marca"

L'etimologia de Juneda, segons els estudis fets per diversos lingüístics, té diverses interpretacions: 1) de l'arabista: refugi, lloc elevat/enlairat, jardí/hort, nom propi Junâda; 2) de la cèltica: cruïlla de camins, i 3) de la llatinista: família romana/nom romà, Junius/Junieta. Més enllà d'aquestes consideracions, les darreres investigacions fetes per Joan Coromines i Pere Balanyà, asseguren que el topònim de Juneda és, sens dubte, d'origen aràbic malgrat no coincidir en el significat.

La vila actual és d'origen medieval (però en el seu terme es troben restes de l'edat de bronze, dels Ibers, de l'imperi romà i restes musulmanes del Al-Àndalus), i tenia un traçat emmurallat que formava la Vila closa, un conjunt monumental amb carrers estrets, tortuosos i costeruts que envolten el turó del calvari, anomenat també la Costa. Avui encara es conserva, degudament restaurada, una de les portes gòtiques (segle XIV) d'accés: el Portal de Lamarca (o del Marca), que era l'antic portal d'Arbeca, lloc on hi havia el castell en el qual residien els Ducs de Cardona, antics senyors d'aquesta vila de les Garrigues.

A la part més alta del nucli històric, hi ha el Pou del Gel, bastit a finals del segle XV o principis del XVI, perfectament conservat, i amb una capacitat de 300 m3, que servia per conservar i abastar de gel medicinal i altres medicaments la població. A sobre seu, la Plaça de les Tres Creus és un excel·lent mirador per contemplar la Plana d'Urgell. També s'hi conserven algunes cases monumentals com l'antiga Casa de la vila, al carrer de la Carnisseria, i cal Col·lector, cal Xammar, cal Bosch i altres cases al carrer de Pinell.

Al peu de la Vila closa es troba la plaça on hi ha edificada l'Església Parroquial dedicada a la Transfiguració del Senyor, d'estil barroc tardà amb un magnífic campanar vuitavat. Es va començar a construir l'any 1740 i fou consagrada el 17 de novembre de 1748. L'altar major barroc va ser destruït durant la Guerra Civil Espanyola. Va ser considerat una joia del barroc acadèmic, fet per l'escultor Antoni Ochando, de Constantí, i havia estat valorat com un dels millors altars de la Catalunya del segle XVIII.

A la plaça de l'església s'hi troben també cases antigues, algunes recentment restaurades, com la casa Bragós (l'última que conserva l'antic traçat porxat de la plaça) i la casa Freixes, del segle XVIII; també trobem cal Sec de l'Albi, al carrer del Forn, i cal Saprià, un magnífic exemple de casa palau neoclàssic amb esgrafiats, datada el 1798; al xamfrà amb el carrer Major connectant amb l'eixample de la vila (l'antic Raval), que conserva un traçat del carrer porxat d'estil popular, hi ha cases del segle XVI (cal Fusteret), del XVII (ca la Sabatera, cal Cabeça, cal Tomaset), del XVIII (cal Saprià, la Rectoria) i del XIX (cal Metge, l'Ajuntament o cal Barber).

La Botera és un carrer molt estret que antigament era el desguàs de les aigües del carrer Major i ara connecta el carrer Major amb el carrer del Doctor Cornudella, on durant molts anys hi va haver el Museu Etnològic i d'Arqueologia, traslladat actualment al complex cultural del Molí de la Cooperativa, al carrer Roger de Llúria. Aquí podem trobar-hi una important col·lecció d'estris, eines i màquines relacionades amb la vida rural, els oficis antics i el parament tradicional de la llar.

Economia[modifica | modifica el codi]

Juneda és una vila eminentment agrícola i ramadera. Hi ha un ampli sector d'indústries agroalimentàries vinculades a l'activitat de transformació i comercialització dels productes agrícoles. La ramaderia del porcí és una important font d'ingressos i amb ella cal relacionar les dues plantes de tractaments de purins. També cal destacar l'avicultura, especialment la cria de guatlles, l'elaboració artesana i industrial del tabac, el conreu del bolets en hivernacles, els serveis i un incipient sector del comerç i la indústria com a altres àmbits de l'activitat laboral i econòmica de la vila.

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

Carreteres[modifica | modifica el codi]

Tren[modifica | modifica el codi]

Autobús[modifica | modifica el codi]

  • Diverses companyies d'autobusos fan parada a Juneda, cosa que permet comunicar-la amb diversos pobles i ciutats.
Estació de tren de Juneda

Distàncies als aeroports[modifica | modifica el codi]

Distàncies als ports[modifica | modifica el codi]

Llocs d'interès paisatgístic[modifica | modifica el codi]

Un lloc ideal per passejar, fer esport, anar amb bicicleta, reposar sota l'ombra o buscar la tranquil·litat, és l'extens Parc de la Banqueta de la séquia Quarta del Canal d'Urgell, que des dels Nou Salts fins al Racó del Marca ens ofereix 8 km d'itinerari sota l'ombra i l'aixopluc de grans arbres autòctons amb vells racons de salts i meandres, degudament senyalitzats, i amb bancs per reposar-hi.

Al sud de la població el Canal principal d'Urgell marca el límit del regadiu amb el secà i és un altre itinerari recomanat, ja que per la seva banqueta, des de la Caseta del Tei i aigües avall s'hi troben agradables salts d'aigua tot vorejant els Masos Miravall, Colom, Pinell, Vell, Concabella, etc. fins al Mas Roig, el més allunyat, amb les seves avingudes de plataners i l'emblemàtic embassament.

Fires, festes i esdeveniments d'interès[modifica | modifica el codi]

Fires:

  • Fira gastronòmica Tasta-oh! (octubre)

Festes:

Esdeveniments d'interès:

  • Mercat setmanal: tots els dijous al matí a la plaça Catalunya
Vista panoràmica de la plaça Catalunya de Juneda

Entitats i associacions[modifica | modifica el codi]

Juneda ha forjat un fort teixit d'entitats, associacions, equipaments i serveis que li donen vida i projecció amb les seves activitats i iniciatives. Els centres d'ensenyament i de trobada (escola de primària CEIP Manuel Ortiz, escola d'infants municipal L'Escoleta, escola municipal de música Rosa Farràn, Camp d'Aprenentatge Granja Escola Les Obagues,[3] granja escola La Manreana, casa de colònies Miravall...), els equipaments esportius (piscines, camp d'esports, pavelló poliesportiu...), culturals (museu etnològic i d'arqueologia, teatre Foment, complex cultural del Molí, biblioteca Joan Duch,[4] casa dels gegants,[5]revista i editorial Fonoll, emissora de ràdio municipal...), de sanitat i per a la tercera edat (casal de la gent gran, residències municipal i privada) i una llarga llista de més de 50 entitats culturals, esportives i recreatives fan possible que Juneda sigui una vila capdavantera a la comarca i afronti amb optimisme els reptes del futur.

(Per observar les entitats i associacions de Juneda clicar el següent enllaç: http://www.juneda.cat/el-municipi/entitats-i-associacions/)

Esports[modifica | modifica el codi]

La vila de Juneda ha estat sempre una població que ha estat molt vinculada a la pràctica esportiva. Tenint en compte el gran dinamisme i participació dels seus ciutadans, podem trobar-hi una oferta esportiva d'allò més variada a l'hora de practicar un esport i/o gaudir-ne simplement com a espectador, ja que existeixen fins a més de deu clubs esportius diferents, alguns d'ells amb molts anys d'història a les seves espatlles, que competeixen en diverses disciplines esportives diferents, essent les següents:

Camp de futbol de Juneda

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Un menjar típic de la vila és la Cassola de tros de Juneda, la qual és molt coneguda dins la gastronomia catalana.

L'origen de la Cassola de tros ve dels temps en què els pagesos no disposaven dels medis d'automoció actuals i treballaven al camp de sol a sol. A conseqüència d'això s'havien d'endur els aliments de casa per dinar allí mateix, on s'aplegaven amb els veïns de les finques properes i feien una cassola amb els productes que portaven de casa i els ingredients que podien trobar a l'hort. D'aquí van sorgir les primeres maneres de cuinar la Cassola de tros, amb gran varietat d'ingredients i on cadascú tenia la seva pròpia recepta. Avui en dia es poden diferenciar dos tipus de Cassola de tros segons els productes de temporada, la d'hivern i la d'estiu. La d'hivern és amb espinacs i patates i la d'estiu és més ensamfainada, amb ceba, pebrot i albergínia, encara que la majoria de cassolaires fan una recepta mixta. Cal recordar que la Cassola de tros de Juneda només s'elabora amb carn de porc i sobretot utilitzant una cassola de fang, el tres peus i la llenya.

Com s'ha fet esment anteriorment, a Juneda es realitza un concurs de Cassoles de tros, que se celebra el diumenge de Pasqua granada, que generalment s'escau a finals de maig o principis de juny.

Política[modifica | modifica el codi]

Eleccions municipals de 2011[modifica | modifica el codi]

Cens electoral Regidors Votants % Votants Abstenció % Abstenció Vots en blanc % Vots en blanc Vots nuls % Vots nuls
2375 11 1637 68,93 738 31,07 63 3,96 46 2,81
Partit Polític Vots %Vots/Valids Regidors
CIU 781 49,09 6
PSC-PM 418 26,27 3
JxJ-AM 329 20,68 2

Eleccions municipals de 2007[modifica | modifica el codi]

Cens electoral Regidors Votants % Votants Abstenció % Abstenció Vots en blanc % Vots en blanc Vots nuls % Vots nuls
2456 11 1820 74,10 636 25,90 32 1,76 25 1,37
Partit Polític Vots %Vots/Valids Regidors
CIU 852 47,47 6
PSC-PM 511 28,47 3
ERC-AM 400 22,28 2

Eleccions municipals de 2003[modifica | modifica el codi]

Cens electoral Regidors Votants % Votants Abstenció % Abstenció Vots en blanc % Vots en blanc Vots nuls % Vots nuls
2423 11 1919 79,20 504 20,80 9 0,47 25 1,30
Partit Polític Vots %Vots/Valids Regidors
CIU 840 44,35 5
ERC-AM 604 31,89 4
PSC-PM 362 19,11 2
PP 79 4,17 0

Bandera[modifica | modifica el codi]

Bandera de Juneda

La bandera oficial de Juneda té la següent descripció:

Bandera apaïsada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, vermella, amb l'arbre arrencat groc de l'escut, d'alçària 13/20 de la del drap i amplària 7/30 de la llargària del mateix drap, al centre, i amb dues barres grogues paral·leles, cadascuna de gruix 1/16 de l'alçària del drap, la primera posada des del punt de la vora superior situat a 7/30 de la vora de l'asta, fins al punt de l'asta situat a 7/20 de la superior, i la segona des del punt de la vora inferior situat a 7/30 de la del vol, fins al punt de la del vol situat a 7/20 de la inferior.[6]

Va ser aprovada el 21 de maig de 2008 i publicada en el DOGC el 5 de juny del mateix any amb el número 5146.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. Premi de poesia Joan Duch Arqués
  3. Camp d'aprenentatge Granja Escola Les Obagues
  4. Biblioteca de Juneda
  5. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 71. ISBN 84-393-5437-1. 
  6. «RESOLUCIÓ GAP/1705/2008, de 21 de maig, per la qual es dóna conformitat a l'adopció de la bandera del municipi de Juneda.» (pdf). DOGC núm. 5146. Generalitat de Catalunya, 5 de juny de 2008. [Consulta: 9 de desembre de 2009].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juneda Modifica l'enllaç a Wikidata