Ciclisme

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Ciclista)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dibuix d'un ciclista
Lance Armstrong al pròleg del Tour 2004.

El ciclisme és un esport que consisteix en la realització de curses que tenen en comú l'ús de la bicicleta.

Història[modifica | modifica el codi]

Història de la bicicleta[modifica | modifica el codi]

Tot i que s'han trobat gravats d'artefactes semblants a la bicicleta de Leonardo da Vinci al Segle XV, hem de remuntar-nos a finals del Segle XVIII per trobar els primers aparells semblants a l'actual bicicleta. El 1690 el comte francès Mede de Sivrac inventà el célérifère, un aparell amb dues rodes, sense manillar ni pedals que no reeixí. A inicis del Segle XIX, el baró alemany Karl Drais creà la draisiana (1818) caracteritzada pel fet que la roda davantera era mòbil a través d'un manillar. El 1839 l'escocès Kirkpatrick Macmillan incorporà els primers pedals.

El 1865 Pierre i Ernest Michaux idearen la michaulina on incorporaven els pedals a la roda davantera. Per guanyar velocitat, aquesta roda es feia tremendament gran i això obligava que l'aparell fos massa alt i el risc de caigudes augmentava. El 1879, l'anglès H.J. Lawson ideà la transmissió per pedals amb cadena a la roda del darrere. El 1885, John Kemp Starley crea la bicicleta de seguretat (un model anomenat Rover), amb les rodes molt més petites. Tres anys més tard, John Boyd Dunlop inventa els pneumàtics inflables. Ja a inicis del segle XX la bicicleta s'havia convertit en un mitjà de transport absolutament popular entre les masses.

Història del ciclisme[modifica | modifica el codi]

El 31 de maig de 1868 nasqué oficialment la primera competició ciclista, organitzada pels germans Olivier, de la fàbrica de Michaux. Fou una cursa de 1200 metres al voltant del parc Saint Cloud de París i hi participaren 7 ciclistes. La primera, però, cursa semblant a les actuals proves professionals es disputà l'any següent. Fou la primera clàssica de la història i es disputà entre París i Rouen amb una distància de 123 quilòmetres. Prengueren la sortida uns cent participants (cinc d'ells dones) i el vencedor fou el britànic James Moore.

L'any 1878 es crea la primera associació ciclista a la Gran Bretanya. Tres anys més tard es cria la Union vélocipédique de France'. El 1892 es crea la International Cyclist Association, amb seu a Londres. Fou la primera associació internacional d'aquest esport, però aviat sorgiren divergències entre els països que la formaven i el 14 d'abril de 1900 es creà la Unió Ciclista Internacional, l'actual organisme rector, amb seu a París. Foren membres fundadors França, Bèlgica, Itàlia, Suïssa i Estats Units. A Espanya. el primer organisme ciclista fou la Unión Velocipédica Española l'any 1895.

El 1903 es disputà el primer Tour de França, ideat per Herni Desgranges amb un recorregut de 2428 quilòmetres. El primer Giro d'Itàlia nasqué el 1909 impulsat per Costamagna, Cougnet i Morgagni. El 1911 nasqué la Volta a Catalunya. El primer Campionat del Món de ciclisme no es realitzà fins a l'any 1927, però tot i que gaudeix de prestigi, el veritable campió del món oficiós és el campió de la ronda francesa. No és fins al 1935 que es crea la primera Vuelta a Espanya, ideada per Joan Pujol. La principal prova en ruta a Amèrica és la Vuelta Ciclista a Colòmbia apareguda el 1951.

El 1965 la UCI se separà en dos organismes: la Federació Internacional de ciclisme amateur (FIAC) amb seu a Roma i la Federació Internacional de ciclisme professional (FICP) amb seu a Luxemburg. La UCI esdevingué organisme rector amb seu a Ginebra. El 1992, FIAC i FICP es reunificaren de nou dins la UCI que es traslladà a Lausana.

Modalitats[modifica | modifica el codi]

El ciclisme es pot dividir en les següents modalitats:

Ciclisme en carretera[modifica | modifica el codi]

És aquella modalitat que es disputa per carrers, circuits o carreteres. Trobem diferents tipus de competicions:

  • Proves d'un dia
    • Les clàssiques: proves d'un dia de llarg recorregut disputades entre dues ciutats.
    • Els critèriums: curses de fins a 100 quilòmetres que es disputen en un circuit tancat.
    • Contra-rellotge individual: els ciclistes recorren una distància sols sortint a intervals de temps vencent el que recorre la distància en menys temps (si es disputa en muntanya, rep el nom de crono-escalada).
    • Contra-rellotge per equips: com l'anterior però disputada per equips. No hi ha vencedor individual, sinó que ho és l'equip que hagi fet menys temps.
  • Proves per etapes
    • Són proves de com a mínim dos dies que combinen etapes planes o etapes de muntanya; i etapes en línia o contra-rellotges.

El primer Campionat del Món en carretera es disputà el 1927.

Ciclisme en pista[modifica | modifica el codi]

És aquella modalitat que es disputa en un velòdrom. Es compon de diferents tipus de proves:

  • Velocitat: competeixen per parelles sobre una distància de 1000 metres on només els 200 metres darrers compten pel temps.
  • Quilòmetre a sortida parada: prova individual contra el rellotge sobre una distància de 1000 metres.
  • Persecució individual: competeixen de dos en dos prenent la sortida des de costats oposats del velòdrom intentant donar-se caça mútuament, vencent qui dóna caça o qui acaba primer de recórrer la distància.
  • Persecució per equips: igual que en el cas anterior, però competint equips de 4 corredors, on el tercer corredor en arribar a la meta de cada equip marca el temps final.
  • Fons per punts: sobre una distància de 50 quilòmetres amb sortida massiva i sprints puntuables cada quilòmetre i mig aproximadament, vencent qui més punts acumula.
  • Keirin: prova d'origen japonès on els corredors (uns vuit) disputen un sprint llençat.
  • Scratch: cursa individual sobre una distància de 10 o 15 quilòmetres amb 24 participants on només puntua l'sprint final de carrera.
  • Eliminació: és una prova semblant a la de fons per punts, però on el darrer corredor de cada sprint intermedi ha d'abandonar la prova, fins que queda un únic campió.

El primer Campionat del Món en pista es disputà el 1893.

Ciclisme de muntanya[modifica | modifica el codi]

També anomenada Mountain Bike, és aquella modalitat de ciclisme que es disputa per camins de muntanya (de terra, no asfaltats). Consta de les següents modalitats:

  • Camp a través (Cross Country)
  • Descens (Downhill)
  • Eslàlom (Slalom)

Les primeres competicions es disputaren a la dècada dels 70. El 1990 es disputaren els primers Campionats del Món.

Ciclo-cross[modifica | modifica el codi]

El ciclo-cross és una disciplina del ciclisme que consisteix en curses camp a través en un circuit tancat. Les bicis són com les de carretera però amb uns pneumàtics més amples. El terreny inclou clarianes, obstacles, camins a través del bosc, bassals enfangats i poden circular muntats a la bicicleta o carregant-la a les espatlles si el terreny ho requereix. El primer campionat del món de ciclo-cross es disputà el 1950.

BMX[modifica | modifica el codi]

El BMX (abreviació de Bicycle Motocross), també anomenat ciclisme acrobàtic, és una versió del motocròs sobre bicicleta. Aquestes són de mida més petita que les normals, cosa que permet major acceleració i control. Existeixen dues modalitats: carrera i estil lliure. Té el seu origen a Califòrnia (Estats Units) als anys 70 i els primers Campionats del Món es disputaren el 1993.

Trial[modifica | modifica el codi]

Aquesta modalitat és la versió del trial sobre moto però usant una bicicleta. Els participants han de superar uns circuits tancats plens d'obstacles, sense posar els peus a terra.
El primer campionat del món de trial, anomenat aleshores Trialsín, es disputà el 1986. El més gran especialista d'aquesta modalitat ha estat el català Ot Pi. Actualment el trial en bicicleta està dividit en dos grups; el biketrial regulat per la BIU i una altra "versió" que seria el trial regulat per la UCI. La selecció catalana de biketrial competeix oficialment a la primera versió, ja que és reconeguda per la BIU, però no a la segona en no haver-la reconegut la UCI.

Ciclisme indoor[modifica | modifica el codi]

Està compost per diverses modalitats esportives molt poc habituals sobre bicicleta, que es disputen en pavellons tancats. Destaquen:

  • El ciclisme artístic: que consisteix en actuacions musicals a sobre la bicicleta.
  • El ciclo-bol: una mena de futbol sobre bicicleta.

Els primers Campionats del Món de Ciclisme Indoor es disputaren el 1956.

Cicloturisme[modifica | modifica el codi]

Cicloturisme

Consisteix en la pràctica del ciclisme sense ànim competitiu, usant la bicicleta com a mitjà d'exercici físic, diversió, transport o turístic.

Vestimenta de les modalitats[modifica | modifica el codi]

Ciclisme en carretera[modifica | modifica el codi]

    • El mallot: és una samarreta amb unes butxaques a l'esquena.
    • El culot: són uns pantalons amb una protecció pel seient.
    • Sabates de carretera: són diferents que les sabates de muntanya.

casc: per protecció en cas de caiguda

Ciclisme en pista[modifica | modifica el codi]

    • Un buzó: és un mallot i un culot junts i queden més aferrats
    • Sabates iguals que les de carretera

Ciclisme de muntanya[modifica | modifica el codi]

    • El mallot: semblant al de carretera però és més gruixat.
    • El culot: amb més protecció que el de carretera
    • Sabates de muntanya

Ciclo-cross[modifica | modifica el codi]

És la mateixa vestimenta que el ciclisme de muntanya però amb la diferència que la bicicleta és mixta està mesclada entre bicicleta de muntanya i de carretera.

BMX[modifica | modifica el codi]

    • El casc: és diferent de tots els altres, és un casc integral que protegeix tot el cap.

Ciclisme indoor[modifica | modifica el codi]

Igual que la modalitat de carretera

Cicloturisme[modifica | modifica el codi]

Igual que la modalitat de muntanya o carretera

Competicions[modifica | modifica el codi]

Actualment les competicions ciclistes se separen en diverses categories. Aquestes són:

Ciclistes famosos[modifica | modifica el codi]

Catalunya[modifica | modifica el codi]

  1. Marià Cañardo
  2. Miquel Poblet
  3. Josep Lluís Laguía
  4. Pere Muñoz
  5. Àngel Edo
  6. Melcior Mauri
  7. Joan Antoni Flecha
  8. Sergi Escobar
  9. Joaquim Rodríguez

Illes Balears[modifica | modifica el codi]

  1. Guillem Timoner
  2. Miquel Mas Gayà
  3. Margalida Fullana Riera
  4. Joan Llaneras Rosselló
  5. Miquel Alzamora Riera

Espanya[modifica | modifica el codi]

  1. José Pérez-Francés
  2. Federico Martín Bahamontes
  3. Luis Ocaña
  4. Pedro Delgado
  5. Miguel Induráin
  6. Joane Somarriba
  7. Óscar Pereiro
  8. Alberto Contador

França[modifica | modifica el codi]

  1. Jacques Anquetil
  2. Raymond Poulidor
  3. Bernard Hinault

Itàlia[modifica | modifica el codi]

  1. Fausto Coppi
  2. Marco Pantani
  3. Danilo Di Luca

Altres[modifica | modifica el codi]

  1. Eddy Merckx (Bèlgica)
  2. Lance Armstrong (Estats Units)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ciclisme