Beltane

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Beltane.

Beltane o Bealtaine (en irlandès: «Bonfoc») és un antic dia festiu irlandès celebrat l'1 de maig a l'hemisferi nord i el 31 d'octubre a l'hemisferi sud. Històricament aquesta festivitat se celebrava a Irlanda, Escòcia i a l'Illa de Man. Als altres països cèltics com ara Gal·les, Bretanya i Cornualla hi havia festivitats similars el mateix dia. Contemporàniament, sobreviu amb pràctiques folklòriques a les nacions cèltiques i a la diàspora, a més a més d'experimentar un cert grau de renaixement a recents dècades.

Origen[modifica | modifica el codi]

Per als celtes, la nit de beltane marcava el començament de la temporada de estiu pastoral, quan els ramats de bestiar s'enduien cap als farratges i a les terres de pastura de les muntanyes. En irlandès modern Mi na Bealtaine (Mes de Bealtaine) és el nom del mes de maig, encara que sovint s'abreuja com Bealtaine, coneixent el dia festiu com la Bealtaine.

Una de les principals activitats de la festivitat consistia en encendre fogueres a les muntanyes i pujols amb ritual i significat polític.[1][2] En gaèlic escocès modern, només s'usa Lá Buidhe Bealtaine (El dia groc de Bealtain) per descriure el primer dia de maig.

A l'antiga Irlanda, la foguera de Bealtaine principal s'encenia al pujol central de Uisneach «El melic d'Irlanda», centre de rituals del país, el qual es troba ara situat en el que és Westmeath. A Irlanda, les fogueres a Oidhche Bhealtaine sembla haver sobreviscut únicament fins al present dia al comtat de Limerick, especialment a la ciutat de Limerick amb la seva nit de foguera anual, encara que alguns grups culturals han expressat interès en reviure l'hàbit a Uisneach i potser a la Pujol de Tara.[3] En temps moderns també es pot observar la il·luminació de focs comunitaris de beltane, que s'encenen individualment a llars en algunes parts de la diàspora cèltica i per alguns grups neopagans, encara que a la majoria d'aquests casos aquesta practica és una celebració cultural més que el renaixement d'una antiga tradició.[4][5][6]

Tradició a la península Ibèrica[modifica | modifica el codi]

Al nord de la península Ibèrica també hi ha presència de celebracions ancestrals en aquestes dates. A Galícia, se celebrava amb una recollida nocturna en les terres de conreu amb torxes nomenades fachucos, les cendres de les quals eren escampades per la terra.7 A Cantàbria, el primer dia de maig se celebra des de temps immemorial la festa de la Maya, o Consagració de la Primavera, en què es planta un gran tronc d'arbre al centre de les petits pobles, i se l'adorna amb cintes i branques de colors, amb una clara simbologia de reverència fàl·lica que es relaciona amb la fertilitat de l'estació primaveral. S'escull també la Mayadama, una xicota que és vestida amb robes blanques adornades amb flors i motius vegetals.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Danaher, 1972, p. 86-127.
  2. Chadwick, 1970, p. 181.
  3. O'Leary, 1996, p. 289.
  4. MacKillop, 1998, p. 39; 400-402 i 421.
  5. Dames, 1992, p. 206-210.
  6. McNeill, 1959, p. 56.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Chadwick, Nora. The Celts (en anglès). London: Penguin, 1970. ISBN 0-14-021211-6. 
  • Dames, Michael. Mythic Ireland (en anglès). London: Thames & Hudson, 1992. ISBN 0-500-27872-5. 
  • Danaher, Kevin. The Year in Ireland: Irish Calendar Customs (en anglès). Dublin: Mercier, 1972. ISBN 1-85635-093-2. 
  • MacKillop, James. A Dictionary of Celtic Mythology (en anglès). Oxford: Oxford University Press, 1998. ISBN 0-19-280120-1. 
  • McNeill, F. Marian. The Silver Bough, Vol. 2 (en anglès). Glasgow: William MacLellan, 1959. ISBN 0-85335-162-7. 
  • O'Leary, Aideen. «An Irish Apocryphal Apostle: Muirchú's Portrayal of Saint Patrick». The Harvard Theological Review, 3 de juliol de 1996.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beltane Modifica l'enllaç a Wikidata